Punt 439 (-46m) Dia d'esponges

Matí assolellat, mar tranquil·la i temperatura de l'aigua en continua pujada! I és que en el darrer mes a la superfície ja ha pujat 5ºC. Ara tenim 23ºC i ja convida a fer el primer banyet sense neoprè! Som davant de la platja gran de Lloret de Mar a punt de baixar a una zona de pedres petites que ens tenen encuriosits. 

Baixem!

Tot i que el fons és molt pla i arenós realment en alguns trams hi ha roca a sota. La presència de l'esponja canelobre (Axinella polypoides) en delata la seva presència. Les esponges són organismes molt simples que no tenen sistema nerviós ni cap òrgan que se li pugui anomenar com a tal. De fet, només fa 250 anys que se les ha deixat de considerar plantes, bàsicament perquè s'alimenten d'organismes, sobretot bacteris! A la Mediterrània ja se n'han descrites més de 600 espècies!

A la imatge tenim una altra esponja canelobre de forma més irregular que també serveix de talaia a l'estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus). Això sí, no és pas el pes de l'estrella que doblega les branques de l'esponja sinó els corrents marins de la zona

Les esponges s'alimenten filtrant l'aigua. Es tracta d'estructures que a la seva superfícies són plenes de porus per on entra l'aigua. Per dins són plens de canals que s'ajunten en uns forats de sortida anomenats òsculs. En el cas de l'esponja canelobre són molt curiosos perquè tenen forma d'estrella. Si feu clic sobre la imatge la veureu més gran i en podreu distingir els òsculs!

I sense moure'ns d'on som, als peus de l'esponja canelobre trobem aquesta altra esponja l'Axinella damicornis. Tot i que la coloració és semblant, és força més petita (uns 10cm) i les ramificacions són aplanades

De mida intermitja trobem l'Axinella verrucosa, fa uns 30cm. El seu color és més grogós i les branques són nombroses i curtes. De fet la manera habitual d'identificar les diferents espècies és mitjançant les seves espícules. Es tracta de petites espines fetes de calci o de sílice que fan funció d'esquelet. Per veure-les cal agafar una mostra i mirar-les al microscopi. Nosaltres ens conformarem amb distingir les més evidents mentre fem immersió

Bé, millor dit, ens conformarem si no hi ha més remei! A la imatge no sabem si es tracta d'una Axinella damicornis o una Axinella verrucosa perquè un munt d'anemones incrustants grogues (Parazoanthus axinellae) s'hi han instal·lat a sobre! Sí, de tantes que són costa de veure l'esponja que hi ha a sota. Però no patiu, l'esponja continua en bon estat de salut

Però no totes necessiten espícules per mantenir la seva forma, a la imatge una Dysidea avara. Aquesta enlloc d'espícules fa servir fibres d'espongina. No esdevindrà mai un "arbret", però pot colonitzar substrats durs fins a fer clapes d'uns 20cm d'amplada

Una altra esponja que recobreix substrats durs de tota mena és aquesta Petrosia ficiformis. La seva coloració depèn dels microorganismes que viuen dins dels seus canals filtradors. Es tracta de cianobacteris que poden fer la fotosíntesis (com les plantes!). Així que aquests bacteris proporcionen a l'esponja oxigen, mentre que aquesta a canvi els hi dona un lloc protegit per viure, diòxid de carboni i altres nutrients. Per fer la fotosíntesi calen pigments, així que si  on viu l'esponja li arriba llum tindrà aquesta coloració marró-violada; en canvi, si visqués dins d'una cova, l'esponja seria ben blanca! 

Però aquí no s'acaben les curiositats de les esponges. Fins ara hem parlat que per alimentar-se els hi entra l'aigua per uns porus i a ull nu només veiem el forat de sortida: l'òscul. Doncs a la imatge hi tenim una Phorbas fictitius, on els porus d'entrada no només es veuen, sinó que semblen cràters!

I acompanyant a totes aquestes esponges i també alimentant-se per filtració de l'aigua és aquest estofat (Diazona violacea). Es tracta d'un organisme colonial, on cada tub és un individu. 

Un parent d'aquest és Pseudodistoma crucigaster. És com l'estofat però cada individu està ben enganxat al veí

Veieu els foradets? Si el talléssim veuríem que està format per tubs, els forats són les entrades i les sortides!

I ja abans de tornar a la Maru encara una sorpresa: una estrella espinosa (Coscinasterias teniuspina)! És de les poques vegades que en veiem ja que prefereix aigües menys profundes

I ara sí, toca guardar la lupa i cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 438 (30m) Davant cala St Francesc (Blanes)

Avui el dia no acompanya massa i preferim quedar-nos prop del port per si hem de tornar corrents! Ens dirigim al punt 438, a l'alçada de cala St Francesc (Blanes), popularment coneguda com a cala Bona. Es tracta d'un conjunt de roques petites que es troben a 30m de profunditat. Baixem!

L'aigua està particularment neta, així que ens permet gaudir del paisatge! Al tenir força llum disponible en comparació a les immersions de 40-50m de profunditat, la presència d'algues colonitzant les roques és dominant. A la imatge aquestes làmines rosades corresponen a l'alga calcària Lithophyllum stictaeforme. Sí, sí, tot i tractar-se d'una alga és ben dura!

Tot i ser roques relativament petites (no s'alcen més d'un metre del fons) i  els organismes predominants són molt variables. En aquesta roca l'alga rosada no és tan dominant i n'hi trobem de verdoses i brunes que no sabem identificar

En aquesta altra en canvi, a més de la rosada, hi té molta presència l'alga verda Flabellia petiolata. Fa uns ventalls que podreu apreciar millor si cliqueu sobre la imatge. És pròpia de zones poc il·luminades. Així que ja ens indica que tot i la bona visibilitat d'avui, sovint no deu ser així!

Aquí en canvi, de les algues comentades quasi no se'n veuen. Però també els peixos varien. Per fora la roca es veuen castanyoletes (Chromis chromis), propis d'aigües poc profundes. Però en primer pla hi tenim peixos rosat, les forcadelles (Anthias anthias), que són més habituals a més profunditat

I com a indicadors que som en una zona més aviat fosca, aquí ja trobem esponges com a organisme predominant en bona part de la roca. De color blanc-grisós i coberta de "craters" Phorbas tenacior. Per sobre d'aquesta hi ha l'esponja vermella vellutada Crambe crambe. I a la zona groga s'intenta obrir pas l'esponja groga Axinella damicornis. I diem obrint pas perquè està colonitzada per l'anemone incrustant groc Parazoanthus axinellae (són les trompetetes grogues que en sobresurten)

Encara en l'apartat d'esponges volem destacar l'esponja d'or (Aplysina aerophoba). Tot i la seva delicada coloració en contacte amb l'aire es torna d'un negre-verdós!

Altres organismes que colonitzen la roca és aquesta colònia d'ascidis Diazona violacea, popularment coneguda com a estofat. Es tracta d'organismes filtradors on cada individu és un sac amb dos forats amb forma de sifó: per un entra l'aigua i per l'altre en surt

I en plena cacera trobem aquesta estrella de mar ataronjada Hacelia attenuata. Si feu la imatge més gran veureu que les taques rodones que té són realment enfonsaments de la seva pell!

Malauradament avui també tenim capítol d'"objectes perduts". A la imatge una xarxa abandonada ja molt colonitzada. Tal i com ja vàrem mostrar en un mapejat de Els Jardins Submergits de la Selva al 2018>> com més a prop del port més se'n troben. 

També trobem altres trossos de plàstic que ni sabem de què podien ser

O un tros de canonada en mig del grapissar. Sí, no es tracta de runa, sinó del què els biòlegs anomenem maërl: un conjunt d'algues calcàries colonitzades per tota mena d'organismes (esponges, briozous...). Si us hi fixeu hi trobareu molts dels organismes que hem comentat en el post d'avui!

I nosaltres cap a la Maru falta gent!

Salut!