Una altra xarxa fantasma amenaça la praderia de Posidonia oceanica de Punta Santa Anna (Blanes)

Dijous 11 d'agost rebem un avís dels companys de #tekkiesdepakotilla (TdP) que han localitzat  una xarxa fantasma a la praderia de Posidonia oceanica propera a punta Santa Anna, a 18m de profunditat. Aquí en teniu la filmació:

Es tracta un altre cop d'una xarxa de tipus monofilament d'uns 100m de llargada, sense galls, ni res que la identifiqui ni que n'indiqui la posició. No és recent, ja que les algues l'han colonitzada. Es troba parcialment col.lapsada, però encara pot pescar.  

Divendres 12 d'agost ho notifiquem a pescafantasma.cat i ens indiquen que necessiten les coordenades exactes. Ens coordinem amb els companys que l'han trobada i acordem que marcaran la posició amb globus de submarinista i nosaltres n'agafarem la posició. 

Dissabte 13 d'agost els companys de #tekkiesdepakotilla (TdP) la marquen amb dos globus (gràcies a Delfí i Meritxell!!!), per agafar la posició exacta i filmen tota la xarxa. La filmació es molt important per les persones que faran el reportatge  fotogràfic ja que es veuran punts crítics i punts potencialment perillosos per als bussejadors. 

I aquí teniu el punt on es troba la xarxa. Com podeu veure la posició és molt semblant a la xarxa que vam treure al maig>>. Ves que no sigui del mateix pescador?

Diumenge 14 baixem per fer el reportatge fotogràfic. El primer que veiem és que la xarxa és a sobre de la praderia Posidonia oceanica. 

 

I una cosa molt important per considerar una xarxa com a fantasma: el gall (un flotador de porexpan amb banderola i matrícula del vaixell de pesca que es obligatori posar) ha sigut tallat per algú. Aixó vol dir que no hi ha res que la identifiqui ni que n'indiqui la posició. Conclusió: ÉS UNA XARXA FANTASMA!!!

Aquí podeu veure com el final de la xarxa acaba en un dels flotador que la mantenen aixecada i no hi ha rastre de cap gall. Els que sí que hi ha és una posta de calamar! (Són aquesta mena de macarrons blancs que es veuen entre els dos flotadors) 

De seguida veiem que es tracta d'una xarxa monofilament. L'avantatge que tenen aquest tpus de xarxes és que són molt lleugeres i calen pocs flotadors perquè es mantinguin aixecades. Per l'aspecte sembla que porta uno o dos mesos a l'aigua. 

La xarxa, degut al pes de les algues i altres organismes que l'estan colonitzant fa que es col·lapsi sobre la praderia de Posidonia oceanica amb 3 conseqüències: 1) aixafa les fulles privant que hi arribin nutrients, 2) les algues filamentoses que estan creixent sobre de la xarxa eviten que la llum solar arribi a la Posidonia, cosa vital per la seva supervivència i 3) tanca l'accés al peixos que s'hi reprodueixen!!! 

En altres paraules, o es treu la xarxa, o aquesta praderia morirà amb el conseqüent empobriment d'oxigen a l'aigua, més moviment de sorra (com si ara a les platges ens en sobrés) i menys hàbitat disponible perquè s'hi reprodueixin els peixos, molts d'ells d'interès comercial!!!

Un dels extrems de la xarxa està fet una pilota, segurament on es devia enganxar i per això s'ha abandonat

Part de la xarxa es troba sobre fons sorrenc

El procés de colonitzacio no és uniforme

Part de la xarxa passa per sobre de zones rocoses

En aquesta zona de la xarxa encara pot pescar encara que els organismes que la colonitzen la fan una mica més visible. El monofilament que es fa servir té un to verdós que aquí ja no es veu

Encara que xarxa no está pescant, aquest roger (Mullus surmuletus) i el tamborer (Simphodus cinereus) s'estaran preguntant què ha passat amb casa seva?

I aquests dos serrans (Serranuls cabrilla) que estan estudiant la xarxa, què deuen pensar?

Qui ha fet honor a la seva fama és aquest pop (Octopus vulgaris) que ha aconseguit escapar-se de la xarxa!

Així que indignats i tristos, tornem cap a la Maru que falta gent! I a donar les darreres dades a pescafantasma.cat!

Salut!

Punt 119 (-52m) Inspeccionant gorgònies...

Aprofitant el bon temps i sobretot la bona mar tornem a un altre punt on sabem que hi ha boscos de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Som davant de la platja gran de Lloret de Mar, sobre el punt 119 que es troba a 52m de profunditat. Baixem!

I aquesta vegada durant la baixada hem tingut companyia: una milana (Myliobatis aquila)! I tot i que es temptador apropar-nos-hi, va armada amb un agulló molt verinós a la cua. Així que preferim mantenir les distàncies i gaudir de l'espectacle!

Aquí les gorgònies són de grans dimensions, la de la imatge fa més d'un metre d'alçada. I avui tenen un aspecte particularment esponjós perquè tenen els pòlips oberts

Aquí en teniu un detall de les branques. Cadascuna d'aquesta mena de "trompetetes" que anomenem pòlips corresponen a la boca d'un individu. De fet per ser més efectius són acabats en 8 tentacles urticants. Vaja que segueixen la mateixa estratègia que les meduses però en versió colonial formant aquests ventalls majestuosos

Malauradament algunes estan sent epifitades, és a dir, que d'altres organismes hi estan visquent a sobre. En el cas de les gorgònies és indicador que no estan bé de salut. A veure si mirant-la més de prop en podem deduir el motiu...

I aquí ho tenim: un fil de pescar! En d'altres parts és fa difícil de veure perquè ja s'hi han incrustat tota mena d'organismes, però en aquest tros es pot veure que es tracta d'un fil de pescar. Tot i que aparentment no hauria de ser un problema ja que la gorgònia es pot continuar alimentant; sí que li causa fregaments que amb el temps en deteriora els teixits i acaba essent presa d'altres organismes oportunistes. Una trista fi per a un organisme que per les dimensions segur que té més de cent anys...

Avui és la segona vegada que registrem aquest ascidi que forma colònies incrustants sobre roques i d'altres organismes. A la imatge ha triat una branca morta de gorgònia. Es tracta de Didemnum maculosum. Però anem a veure'l més de prop...

Estem parlant d'aquesta estructura de puntets blancs i grisos. Mirant amb deteniment veureu que tots aquests puntets estan embolcallats per una estructura transparent amb uns forats que recorden unes canonades. (Es veu millor a la meitat esquerra de la branca). Els ascidis poden viure de forma individual, tenen forma de sac amb dos forats com en el cas de les leucèmies (Halocynthia papillosa) que a d'altres immersions us n'hem parlat>> Es tracta d'un organisme filtrador: l'aigua entra pels puntets petits i surt per aquests tan grans i transparents anomenats òsculs

Tornant a les gorgònies: encara n'hi ha que tenen bon estat de salut, tot i que la branca de l'esquerra ens fa sospitar de més fils de pescar. A l'extrem s'hi ha agafat una estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus), també coneguda com a fregall

De fet es tracta realment d'una ofiura, un parent de les estrelles de mar però de braços més prims i esvelts. En aquest cas, a més a més, els té compostos. És una caçadora nocturna, però avui ens ha regalat un parell de braços desplegats perquè en puguem apreciar fins a quin punt n'arriben a ser de ramificats

Sobre les gorgònies no els hi fan res, només els hi serveixen de talaies per capturar el menjar. De fet també es freqüent trobar-les pel fons com la de la imatge

Avui ens crida l'atenció que sobre el fons el paisatge habitual de coral·ligen està cobert per algues. I entre aquestes hi hem trobat aquesta morena (Muraena helena). Però un moment, què hi té a la boca?

Es tracta d'un isòpode, un tipus de crustaci. Per entendre'ns, un parent de les gambes però aplanat. El que té a la boca és un poll de mar (Anilocra physodes), un paràsit que sovint trobem sobre altres peixos com tords, variades o corballs. Possiblement no se'l podrà treure de sobre...

I aquí no només les gorgònies vermelles adquireixen grans dimensions, sinó també les esponges canelobre (Axinella polypoides), també conegudes com a metxa

I no voldríem marxar sense esmentar la presència d'aquesta alga mucilaginosa. Per avui no era sobre les gorgònies com ens ha passat en d'altres ocasions. Però no deixa de cridar-nos l'atenció que sigui tan abundant

I ara sí, cap a la Maru falta gent que està entrant una bona garbinada!

Salut!

Punt G1 (-51m) Tot bé!!!

Ja portem 3 setmanes de temperatures per sobre dels 33ºC i com que la mar acompanya... Anem a un lloc on segur que s'hi estarà fresquet! Es tracta del punt G1 on hi ha un bosc de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) a 51m de profunditat. A superfície l'aigua està a 26ºC a veure a baix... Baixem!

A 40m de profunditat notem una baixada de temperatura sobtada. Es tracta de la termoclina, l'aigua per sota d'aquest punt no s'ha escalfat per l'acció del Sol i està a... 16ºC! I fins al fons està si fa no fa igual. Així que la bona notícia és que aquestes gorgònies centenàries de més de 80cm d'alçada no pateixen calor!

Així que l'estat en què es troben no és degut a una pujada de temperatura que tan mal fa a les seves congèneres d'aigües menys profundes com les Illes Medes o el cap de Creus. El què sí que notem és que estan colonitzades

Avui aquest cap roig (Scorpaena scrofa) està aprofitant per camuflar-se a recer d'aquesta gorgònia. Bé amb el flaix és ben vermell, però sense té colors marronosos que el fan difícil de veure

Ens alegra veure que colònies tan grans continuen amb molt bona salut

Encara que d'altres, com la de l'esquerra, ja només en queda l'esquelet. I la més gran del centre?

Doncs no tenim clar que per la propera vegada estigui tant bé: hi ha un fil de pescar enrotllat a les branques. Això li provoca fregaments que la debiliten i l'acaben fent presa d'altres organismes colonitzadors. I és que és una llàstima que no aconseguim que es reconegui el valor ambiental d'aquests organismes tot i que des del 2011 que n'estem fent divulgació i estudis. No tothom pot dir que davant de casa té un jardí submarí amb les gorgònies vermelles més altes ( i més velles) del Mediterrani!

I per si no ho coneixíeu, aquí en tenim un breu resum!>>

També detectem la presència d'alga mucilaginosa que cobreix bona part del fons marí. Ja n'hem vist a aigües menys profundes i ho associàvem a la pujada persistent de la temperatura de l'aigua. Però en aquesta ocasió no és el cas. Esperem que de totes maneres no hi romanguin per gaire més temps ja que podrien limitar l'accés a l'aliment de molts dels organismes sobre els quals s'hi han ancorat

I nosaltres cap a la Maru falta gent!

Salut!