Punt 20 (-54m) Gorgònies a tope!

Matí assolellat, pràcticament gens de vent i un suau onatge que amb prou feines fa un pam d'alçada.... Llàstima que les onades siguin tan seguides!!!! Tot i així, ens animem a anar al punt 20 que es troba a una hora de navegació. Es tracta d'una zona rocosa, plana, envoltada de grapissar que al 2020 ens va sorprendre per la varietat de gorgònies que hi vàrem trobar. I és que després del disgust de l'estat en què es troba el G1, volem veure si és més aviat degut a l'impacte directe de l'activitat humana o si en canvi, és degut al canvi climàtic. Aquí serem a una mica més de profunditat encara, 54m, a veure què hi trobem. Baixem!

Avui a la superfície l'aigua està a 25ºC, però el canvi sobtat de temperatura (termoclina) el trobem més amunt, a 16m. Això sí, a partir d'aquesta fondària ja no ens movem dels 16ºC. La visibilitat continua sent molt bona, tant que moltes gorgònies amaguen els seus pòlips: avui no hi ha gaire menjar a l'aigua per capturar

Les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) de la imatge no estan massa bé: a la del centre li falten branques i la de la banda dreta està totalment colonitzada, cosa que no ens fa ser gaire optimistes respecte a la seva supervivència

Aquesta en canvi, es pot apreciar com són d'atapeïdes les ramificacions i no està gens colonitzada. I és que les gorgònies estan formades pel que vindrien a ser petites medusetes. Per tant, estan recoberts de tentacles urticants. Així que si estan bé de salut, cap altre organisme té oportunitat d'adherir-s'hi. La gorgònia de la imatge a més té els pòlips oberts i d'aquí el seu aspecte esponjós, però realment es que les "medusetes" que el componen ensenyen els tentacles!

Algunes colònies són francament espectaculars. Aquesta fa més de 90cm d'alçada. Malauradament si ens hi fixem bé, veurem que té branques trencades i a la part esquerra del ventall està força colonitzat

En d'altres el motiu de l'afectació és ben evident: fils de pescar. A la imatge semblen molt gruixuts, però és perquè han estat colonitzats per altres organismes. Si gratéssim hi trobaríem el fil. El problema dels fils és que freguen la superfície de les gorgònies, causant-li ferides que la debiliten. És aleshores quan d'altres organismes oportunistes (esponges, ascidis, briozous...) s'hi adhereixen. Per aquests últims, les restes d'una gorgònia són un substrat fantàstic on enfilar-s'hi i captar aliment!

Aquí tenim més fils de pescar...

Aquesta en canvi presenta senyals evidents de que alguna cosa arrossegada pel fons ha xocat amb ella, deixant la base pràcticament morta. Les ramificacions, amb el temps, també acabaran morint

Aquesta altra també ha rebut una bona estomacada a la part central...

Aquesta altra també ha estat trencada de les puntes de les branques centrals i també per la banda esquerra està molt malmesa

I d'aquesta ja no en queda res...

Això sí, el cas de les estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) seria l'excepció que confirma la norma: s'enfilen sobre les gorgònies indolents als seus tentacles minúsculs, però tampoc els hi fan cap mal

De les gorgònies sempre crida l'atenció la seva pauta de creixement: d'una banda els ventalls que formen són sempre perpendiculars al corrent principal. I l'altra és la mida del substrat on s'han subjectat, no cal que sigui de grans dimensions per subjectar colònies tan grans!

Aquesta roca de majors dimensions en canvi, quasi no en té. Però la bona notícia és que n'hi ha de petites, cosa que significa que no fa tant que s'han reproduït!

Canviem d'espècie de gorgònia i ara ens fixarem en les blanques (Eunicella singularis). Són de menors dimensions, però tot i així també han rebut. La de la imatge, que amb prou feines fa 20cm d'alçada, ja té una branca trencada i està colonitzada

Aquesta en canvi, té els pòlips oberts. Aquí, a més, aprofitem per mostrar-vos el cuc, Protula tubularia, que de moment no s'ha amagat dins del seu tub!

Aquesta altra gorgònia, l'olivaret (Leptogorgia sarmentosa), presenta unes branques molt més fines. Però això no desanima aquesta petita estrella de mar de cistell a enfilar-s'hi!

També trobem gorgònies rosades (Eunicella verrucosa) que tenen un aspecte com si estiguessin recobertes de punxes. Això sí, també ha rebut un cop, podria ser per un curricà de fons? 

La part afectada ja està colonitzada per l'anomenat fals corall (Alcyonium coralloides). No deixa de ser un parent de les gorgònies també, però en aquest cas fa una massa habitualment vermellosa amb pòlips grocs i blancs que recobreix els substrats on s'adhereix. El de la imatge té els pòlips amagats pel què semblen granets grocs. 

A aquesta encara li ha anat pitjor: ja només queda viva una tercera part de la colònia. Malauradament la base de la colònia està molt afectada, pel què no tenim gaires esperances de supervivència de la part que queda viva

Això sí, des del punt de vista d'aquestes estrelles de mar de cistell, les gorgònies rosades també són un lloc fantàstic on agafar-s'hi. Sí, sí, semblen tires de xiclet de maduixa enrotllades a les branques. Quantes en compteu?

Però no tot són estrelles de mar de cistell petites, també n'hi ha de ben grosses que en un moment donat decideixen canviar de talaia i s'han de passejar pel fons marí. Aquí té la major part dels braços doblegats fent honor a l'altre nom amb què se la coneix: fregall!

Pels voltants de les gorgònies també hi trobem esponges com aquesta orella d'elefant (Spongia  lamella) que fa uns 20 cm de diàmetre

L'esponja canelobre (Axinella polypoides) on algunes branques no tenen gaire bon aspecte

I ja no diguem d'aquesta altra totalment colonitzada per diferents espècies d'ascidis. Aquí us vàrem explicar què són exactament... 

I abans de marxar, voldríem fer esment de les algues roges calcàries, Lithophyllum stictaeforme. Són aquestes làmines rosades que semblen bolets de soca. Darrerament sempre us diem que tenen mal aspecte, en canvi avui estan fantàstiques!

Resumint, si és per canvi climàtic en el sentit de temperatures més altes de l'habitual, a 54m de profunditat sembla que de moment no estigui afectar. Ara bé, l'activitat pesquera sigui per fils de pescar, sigui per l'ús del curricà de fons està devastant gorgònies que tenen més de 100 anys! 

Decididament cal una gestió clara i decidida del nostre patrimoni natural si volem que en quedi res...

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 325 (-42m) Les meravelles del fons fangós

Avui tornem a tenir una meteorologia poc clara i encara estem moixos de la immersió d'ahir. Així que ens decidim per un punt més proper de port i que sigui tot un canvi de paisatge: anem al punt 325 situat a la zona fangosa de davant de la platja gran de Lloret de Mar. Són quarts de 8 del matí i no hi ha un fil de vent, però sortim del port i trobem onatge molt seguit de mig metre d'alçada. Per quan arribem al punt les onades encara són més altes i s'aixeca vent de gregal! Vaja, que no ho hem vist gens clar i hem anat a prop de la platja a fer un banyet... I quan estàvem resignats a tornar a port hem vist que la mar ha amainat una miiiiiiiica. Així que hem tornat al punt. Diguem que a superfície la cosa continuava mogudeta, però ja més passable... Baixem!

Com ahir, l'aigua és a 23ºC i refreda de cop a partir dels 19m que ens quedem a 16ºC fins arribar al fons, a 42m de profunditat. Aquest punt de canvi brusc de temperatura és el què s'anomena termoclina. Aquí de moment el Sol no ha aconseguit escalfar encara l'aigua. Això sí, a mitja baixada hem trobat corrent, però al fons s'hi està molt tranquil amb aigua particularment neta tot i tractar-se d'un fons fangós.

Es tracta de roquetes molt petites, però no per això són menys interessants. Anem a veure els seus habitants... Al centre de la imatge hi ha una anemone de tub (Cerianthus membranaceus). Quasi tota ella s'ha amagat tot i que deixa veure les puntes dels seus tentacles...

Aquí en tenim una altra amb el seu centenar de tentacles desplegats. Tot i ser de coloració diferent es tracta de la mateixa espècie. I a la seva base, aprofitant les restes de menjar que no aprofita hi ha foronidis!!!

En aquesta imatge es veuen millor: són aquesta mena de "flors" aparellades que surten d'un mateix tub. Encara no les localitzeu?

Aquí els veieu millor el Phoronis australis. De fet n'hi ha un en primer pla, més enrere n'hi ha un altre i a la part superior de la imatge encara se'n veu un tros d'un altre. Aquests ventalls els hi permeten filtrar l'aigua per obtenir-ne l'aliment. És un animal tan curiós que se li coneixen molt poques espècies emparentades

Però continuem amb els organismes dotats de tentacles. Ens referim a aquesta ortiga (Anemone viridis) que ja al 2024 vàrem detectar. Això sí, ens alegra veure, no només que encara hi és i que sigui viva, sinó que a més a més està força més erecta. A l'ocasió anterior era tombada sobre el fons i no feia preveure un bon desenllaç. Ens encanta comprovar que ens hem equivocat!!!

I encara una altra espècie d'anemone, l'anemone guixuda (Cribrinopsis crassa). Entre els seus tentacles s'hi poden amagar gambetes, però no hem estat de sort.

I passant a la versió colonial d'organismes amb tentacles, aquí tenim un olivaret (Leptogorgia sarmentosa). És un tipus de gorgònia que fa uns pòlips molt petits. Normalment tota la colònia presenta un color rogenc-vermellós. Aquesta en canvi té moltes "branques" blanques que vol dir que no està bé, però no en sabem exactament el motiu

I d'aspecte encara més fràgil és aquesta altra gorgònia. No la veieu? Es troba a la part central de la imatge, si hi feu clic la veureu més gran. Sembla un manyoc de fils, però realment està organitzat en estructures ramificades molt transparents i cobertes de pòlips. Malauradament amb la bibliografia disponible no la podem classificar

Però aquí a baix no tot són tentacles! També hi ha algues que fan la fotosíntesis com la Flabellia petiolata

Aquí, tot hi haver-n'hi menys, podem apreciar millor la seva forma de ventall. I no us penseu, se n'arriba a trobar fins a 100m de profunditat! Diguem que la podríem considerar una "planta d'ombra"!

Tot i aquesta mica de verdor, el què realment hi abunda són les esponges. Aquí us en fem un petit mostrari!

Oscarella lobularis

Tedania anhelans

Petrosia ficiformis

Raspailia viminalis

I en aquesta imatge, tot i que són les esponges les que cobreixen de forma massiva la roca, en primer pla hi trobem algues verdes i al centre un captinyós (Scorpaena notata)!

I seguint la mateixa estratègia de l'acuit i amagar tenim aquesta petita morena (Muraena helena), en veieu la cua darrera de les tovalloletes d'un sol ús?

Doncs aquí en teniu el cap!

I posats a "patrullar" tenim aquest rafalet (Trigloporus lastoviza) que com a estratègia inicial ha optat per desplegar les seves aletes pectorals mostrant el seu dibuix blavós i a alçar l'aleta dorsal com si fos una cresta. A les aletes pectorals, just a tocar del cos, hi té, a més, unes petites extensions que mou com si fossin dits i li permeten desplaçar-se "caminant" pel fons. Això no ha durat gaire que ha decidit sortir nedant ajudant-se de la cua i deixant de banda tanta exhibició. Un submarinista és decididament més gros! Bé això, ho ha estat el fàstic de passar pel costat d'aquesta tovalloleta d'un sol ús que es francament recent!

I d'altres tovalloletes recents que van ofegant els organismes que cobreixen ja que no es poden alimentar

Ara, per "patrullar" les estrelles de cistell (Astrospartus mediterraneus), que tan els hi fa passejar-se per sobre d'algues roges calcàries (Lithophyllum stictaeforme)...

...fer equilibris sobre el briozou conegut com a corall bord (Myriapora truncata) i que, tot i el seu aspecte, no té res a veure amb el corall vermell...

...enfilar-se a qualsevol roqueta per molt colonitzada d'algues i esponges que estigui...

...o en un moment donat, baixar de la seva atalaia i passejar-se pel fons. L'espècimen de la imatge ens permet a més veure el seu cos en forma de disc d'on en surten els braços. I expressament parlem de braços i no de cames, perquè no els fa servir per desplaçar-se. Aleshores, com s'ho fa?

La resposta la podem observar en aquest "parent" una mica menys evolucionat, l'estrella vermella (Echinaster sepositus). Les estrelles de mar tampoc es desplacen gràcies al seus braços, sinó a unes petites protuberàncies acabades en forma de ventosa que té al llarg dels seus braços per la banda de sota. Si feu clic sobre la imatge, fixeu-vos en la punta del braç que té aixecat i els veureu. Es mouen de forma coordinada permetent així el desplaçament. En el cas de les estrelles de mar de cistell, en tenen sobretot al voltant de la boca que es troba a la part inferior del disc, és a dir, que també els hi serveixen per captar l'aliment

De tant en tant sembla que no hi veiem bé o que l'aigua sigui tèrbola, i no hem estat nosaltres amb les aletes perquè és a zones on encara no hi hem passat...

Però mirant de prop són un tipus de gambeta, els misidacis! Els trobem fent aquests eixams. Pel què hem trobat a la bibliografia, el més probable es que es tracti de Siriella clausii 

I ara sí que se'ns fa tard... I amb tot el què hem vist no hem trobat cap estofat (Diazona violacea)! Al 2024  eren abundants i grossos. Caldrà fer-ne seguiment!

Salut!