Punt 20 (-55 m) Un punt nou amb gorgònies vermelles!

 Aprofitant que darrerament sembla que l'aigua és menys tèrbola ens decidim per visitar la joia dels Jardins Submergits de la Selva: les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata)!!!

Això sí, com que la mar sembla força tranquil·la enfilem cap a una zona més allunyada que de costum. Es tracta d'una àrea extensa de roca plana de la qual només n'hem visitat un punt, així que avui anirem a un altre extrem de la mateixa zona. Som davant de cala Canyelles (Lloret de Mar) i avui anirem a 55m de profunditat. Baixem!

Hem caigut al marge d'una zona rocosa plana i molt extensa: QUIN ESPECTACLE, però alhora, QUIN CORRENT!!!

Si ja tenim previst només fer 15 minuts de fons, amb aquesta correntada caldrà estar particularment atents al consum d'aire que a aquesta profunditat s'acaba més ràpid!

La veritat que és un paisatge difícil d'explicar, i sobretot de mostrar principalment per dos motius: 1) perquè sense objectes coneguts de referència no s'entén quina és la mida real de les coses i 2), perquè amb tanta foscor la llum del flaix il·lumina molt poc!

Per entendre'ns, les gorgònies són com les alzines d'un alzinar i a la disposició de les seves branques els hi passa una cosa semblant: l'alzina al mig del bosc és allargassada i la que creix solitària al mig del camp és ben rodona. Les gorgònies normalment les trobem arrenglerades com si es tractés d'una plantació i els ventalls que fan són allargassats. Avui en canvi sembla de ser en mig d'una devesa: hi ha gorgònies només on s'endevina que hi ha una roca plana on aferrar-se i molt separades les unes de les altres. Els seus ventalls, al igual que les alzines solitàries, són molt més extensos, no només en sentit vertical, sinó també horitzontal.

Com veieu estan força separades entre elles, tant que fins hi tot hi podem passar entremig! En primer pla hi teniu una gorgònia blanca (Eunicella singularis), que no és un gran especimen, però al costat de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) tan grans sembla escarranssida!

Aquí i allà si que hi ha petits grups que formen rengleres

Però quan les mires de costat veus que es deixen un espai entre elles

Però si ens fixem en les seves branques, també sembla que deixin espai entre un branquilló i un altre. Fixeu-vos sobretot en la gorgònia del mig, sembla que algú n'hagi separat les branques a dreta i esquerra

I estudiant les branques no hi podia faltar una estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus). La veieu amb els braços ben replegats que sembla un fregall? De fet a alguns llocs de parla catalana també n'hi diuen així, fregall!

Però les gorgònies vermelles no són les úniques que són de grans dimensions, també esdevenen ben grosses les gorgònies rosades (Eunicella verrucosa)!

Entre les gorgònies d'aquesta "devesa" també hi ha lloc per grans esponges com aquesta Axinella polypoides de més de 70cm d'alçada!

I d'altres més petites com les esponges grogues de la imatge (Axinella damicornis) o d'altres de forma globular que no sabem identificar

I als marges de la roca com si fossin bolets de soca hi trobem l'alga vermella (Lithophyllum stictaeforme). Es tracta d'una alga calcàrea i és ben dura!

Malauradament no tot són bones notícies. Més d'un hi ha vingut a pescar i se li ha enredat l'ham amb alguna gorgònia i com que estan ben "plantadetes" hi ha hagut de deixar tot el fil. El veieu sobretot a l'esquerra de la imatge?

El fregament del fil sobre les gorgònies en malmet la seva protecció natural i les converteix en presa fàcil d'altres organismes oportunistes

Aquesta fa poc que ha estat arrencada i encara conserva la coloració, és a dir, encara és viva. Però en aquesta posició, al no poder-se encarar als corrents marins, tindrà moltes dificultats per alimentar-se

També cal dir que la roca on ens trobem no és litogènic sinó biogènic. Es tracta d'una formació creada a partir de la precipitació del carbonat càlcic provinent d'organismes vius quan aquest havia estat l'antic nivell del mar. Així que la roca no està molt consolidada i es pot trencar. Aquest és el cas de la gorgònia que tenim a la imatge, l'han arrencada amb el tros de roca on estava agafada i tot!

Així que tornem a la Maru amb el gran dilema: com protegir aquest espai? Si et poses a pensar que moltes d'aquestes gorgònies tenen més de 150 anys i que genèticament són molt diferents de poblacions properes i que si desapareixen perdrem encara més biodiversitat, resistència a canvis climàtics... En quedarà res????

Salut!