dissabte, 30 de maig de 2020

Punt 186 (-30m). S'Agulla ha tornat...a un jardí d'esponjes

Avui després de 3 mesos d'aturada forçada per la covid-19, S'Agulla ha tornat a l'aigua. Hem escollit el punt 186 a 30 metres de profunditat. Es troba a 20 minuts de navegació del port de Blanes ja que la previsió no acompanya gaire. Estem davant de la roca de S'Agulla... casualitat? 


Es tracta de zona de pedres petites i molt colonitzades. Baixem! Les aigues encara són molt tèrboles i amb una mica de corrent.

 
El que ens crida l'atenció és la presència de moltes esponges canelobre (Axinella polypoides) de grans dimensions.

No obstant això algunes d'aquestes esponges no fan bona cara: si us fixeu a les puntes estan mortes. Podria ser les aigües anormalment calentes per aquesta època de l'any?

També ens ha cridat l'atenció la presència d'una petita colònia de Cladocora cespistosa, una espècie de corall dur, també coneguda com a madrepòra mediterrànea. Aquest es el segon punt on en trobem. 

No pot faltar la secció d'objectes perduts: aquí tenim un tub de snorkel.

I per acabar, us volem ensenyar un altre efecte del temporal Glòria: trossos de rizoma de Posidonia oceanica. Per entendre'ns, el rizoma vindria a ser les seves "arrels", així que a la imatge trobem individus que han estat arrancats pel temporal. Probablement siguin proveninents de la praderia de Fenals.

I com sempre se'ns ha acabat el temps i a la Maru falta gent!
Salut!


dilluns, 24 de febrer de 2020

Punt G_1 (-51 m) Tot està al seu lloc als Jardins...o casi

Avui després de gairebé un any hem tornat a uns dels punts emblemàtics dels Jardins: el punt conegut com G_1 a 51 metres de profunditat.
Baixem!

Com sempre les paraules en aquesta immersió sobren. La sensació que tenim és de baixar en uns jardins: les grans gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) ens fan d'amfitriones. Comencem la immersió amb aquestes colònies d'un metre d'alçada

Seguint el recorregut de la immersió veiem que tot està al seu lloc

Degut de la presència de molts microorganismes que són l'aliment de les gorgònies, aquestes tenen els pòlips visibles. També hi ha l'inconvenient que els mateixos microorganismes fan que l'aigua sigui molt verda i amb poca visibilitat

Però sembla que no només hi ha menjar per a les gorgònies ... aquí tenim un peix lluna (Mola mola) d'uns dos metres que fa la vertical! Encara que sembli que està menjant, hi ha teories que diuen que aquesta postura li permet treure's els paràsits de la seva pell...

Però no li agrada la nostra presència ... i amb un cop d'aletes marxa ràpid

Seguint el recorregut de sobte apareix un gall de Sant Pere (Zeus faber)... 

Passejant pel mig de les gorgònies

En els forats de les roques treu el morro una bròtola (Phycis phycis)

I una llagosta (Palinurus elephas)

Tot i trobar tot al seu lloc, en aquesta immersió hem detectat diversos exemplars de gorgònia morts, per causes naturals...

I per causes no naturals...arrencades per algun fil de pescar...

...o per una xarxa 


Caldrà fer-ne seguiment.
Però per avui ja toca tornar cap a la Maru, que fa fred!
Salut!

dissabte, 22 de febrer de 2020

Punt 191 (-30 m) Una xarxa fantasma menys!

Avui hem tornat al punt 191 a 30 m de profunditat, davant de la platja de Fenals. L'objectiu era controlar l'estat de el fons  marí després de la retirada d'una xarxa que S'Agulla havia trobat en una immersió al juliol. Gràcies a la col·laboració amb la FECDAS i el DARP aquesta xarxa ha estat retirada en el marc de la primera campanya de neteja d'arts fantasmes que es fa seguint el protocol proposat per la Universitat de Barcelona.
Baixem!

El dia és fred, les aigües molt verdes i amb poca visibilitat. La temperatura en el fons propera als 14ºC. 
El fondeig cau prop d'una roca molt colonitzada amb un olivaret (Leptogorgia sarmentosa)

Comencem la volta per buscar possibles rastres deixats per la xarxa. Hi trobem una gorgònia rosada (Eunicella verrucosa), que amb prou fenies se li veuen només uns branquillons rosa pàlid perquè la resta està colonitzada per: una gorgònia parasita (Alcyonium coralloides) que dóna un color vermellós ben viu als branquillons de la meitat esquerra, a la dreta hi veieu una mena de "fulles taronges? És un briozou (Pentapora fascialis), és a dir, un animal! I com si es tractés de la cirereta d'un pastís hi tenim una palmareta (Sabella spallanzanii), que tot i el seu aspecte de plomall es tracta d'un cuc!

Seguint la volta ens crida l'atenció aquesta estrella de mar (Echinaster sepositus) amb la punta dels braços aixecats

En aquesta roca un habitant típic és la mà de mort (Alcyonium palmatum). Aquí tenim un exemplar petit que no fa bona cara

No podia faltar l'esponja canelobre Axinella polypoides. Aquí tenim un exemplar d'uns 30 cm. Si us fixeu veureu que té algunes puntes mortes

Entre les espècies que es passegen pel fons buscant menjar hi ha l'eriçó lila Sphaerechinus granularis.

El punt 191 és l'únic dels Jardins on hem trobat aquesta espècie de corall dur o madrepòra mediterrànea (Cladocora cespitosa). Aquesta és la colònia més gran que hem trobat amb casi un metre d'alçada. I malauradament amb tovalloletes d'un sol ús per sobre...

Seguint el recorregut ens ha vingut a veure aquesta morena (Muraena helena) que enlloc d'amagar-se en un cau s'ha dedicat a seguir-nos!

I ens hem topat amb aquesta vaca serrana (Serranus cabrilla) que no sembla molt contenta de la visita! De fet són molt territorials i no dubten a plantar cara als intrusos!

I amb aquest tord negre (Labrus merula) que no tenia moltes ganes de veure'ns

Tot i que s'hagi procedit amb la retirada d'una xarxa, la secció d'objectes perduts segueix en peu ... Comencem amb un cap abandonat.

Un fil de pescar que s'está començant a colonitzar

Aquí tenim unes quantes gorgònies blanques (Eunicella singularis) en el fons, segurament arrencades amb algun fil de pescar o palangre de fons

I per  acabar un altre tros de palangre, que penja entre dues roques, i que a més de ser un perill per als peixos, resulta molt perillós també per als bussejadors

I abans de pujar hem trobat aquesta roca. Veieu que la part més profunda no està colonitzada? Això es deu al temporal Glòria que fins i tot ha mogut sorra a 30m de profunditat, deixant al descobert una part de roca.


Ara sí. Se'ns ha acabat el temps i fa fred!!!
Salut!


dimarts, 7 de gener de 2020

Punt 179 (-50m). L'exploració segueix amb l'any nou

Avui per celebrar l'any nou i que finalment la mar está com un plat, anem a un punt que està gairebé a al límit de l'àrea d'estudi: el 179, a 50 metres de profunditat, davant de cala Canyelles (Lloret de Mar).

Baixem!!! 
Fa fred...la temperatura és de 14ºC!!!


Tot i que l'aigua sembla neta, no és així !!! Hi ha molta matèria en supensión. Per això ens hem d'acostar molt quan fem les fotos. La immersió comença amb roca molt baixa, però molt colonitzada. Aquí podem veure una colònia de fals corall (Myriapora truncata)

A mesura que avancem la roca és cada vegada més gran, arribant a més d'un metre d'alçada. Per la nostra sorpresa trobem aquest eriçó de pues llargues (Centrostephanus longispinus), una espècie protegida, que ja haviem trobat en algun punt més.


I com sempre no podia faltar l'escòrpora de torn (Scorpaena scrofa)...

O la llagosta (Palinurus elephas) que sorprenentment enlloc d'amagar-se al cau, es passeja per la sorra. Això sí, no hem pogut repetir la fotografia perquè s'ha posat a aixecar pols. Serà aquesta la seva tàctica per a evitar "paparazzis" com nosaltres? 

Ara sí que no ens podem entretenir més. Cada vegada tenim més corrent i l'aigua sembla més freda!
Salut!

dimarts, 24 de desembre de 2019

dissabte, 2 de novembre de 2019

Punt 141 (-45m) Infestació de llagostes

Matí assolellat, sense vent i mar aparentment calmada tot i que realment hi ha mig metre de mar de fons. Aquest onatge indica que mar endins el dia no està tan calmat com sembla. Avui, a més, ens hem d'afanyar si no volem veure com ens atrapa el vent de garbí que està previst que entri amb força a les 11 del matí.
Ens decidim pel punt 141 (-45m) davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). L'aigua és verdíssima, però a part de preveure poca visibilitat, què més hi trobarem? Baixem!

Efectivament l'aigua és ben tèrbola i fer una fotografia de paisatge és ben bé impossible. Més lluny d'això no es veu res!

Però estudiant la roca comencem a veure algun cap-roig (Scorpaena scrofa). Aquests de fet varen ser els protagonistes de la nostra visita anterior (09/01/2015>>)

Però qui ha dit que tornar a un punt és tornar a veure el mateix? Avui la roca està infestada de llagostes (Palinurus elephas)!!!


Sí, sí i no precisament de les de primer any. Sinó de ben grosses que fins i tot s'atreveixen a sortir dels seus caus!

I no és l'únic crustaci que s'ha aficionat a aquesta roca. Si mireu a baix a l'esquerra de la imatge hi trobareu un cranc sastre (Galathea strigosa). Curiosament aquest tampoc té cap interès en amagar-se i mira que arriben a ser d'esquerps. Normalment així que et veuen salten enrere d'un bot i 
ja s'han fet fonedissos. Serà que tanta foscor els fa sentir més segurs o són de cacera?




I un altre habitant esquerp és la mòllera  de roca (Phycis phycis) que tota indecisa no ha fet més que entrar i sortir del seu cau.

Nosaltres sí que no ens podem entretenir més. Cada vegada es nota més el corrent i a veure quines sorpreses ens esperen a superfície amb el garbí!


Salut!





diumenge, 27 d’octubre de 2019

Punt 128 (37m) Més espets!

Avui, després d'un cap de setmana rere l'altre de temporals finalment hem pogut anar a l'aigua! Com que al final ens sentim una mica desentrenats ens hem decidit per un punt no massa exigent però que en tenim un bon record: punt 128 a 37m de profunditat davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Baixem!

Es tracta d'un conjunt de roques que formen una barra. En alguns punts fan 3m d'alçada. Això sí, com a resultes de les darreres pluges l'aigua és plena de partícules en suspensió. A veure quines fotos aconseguim fer avui...

Ens crida l'altenció la quantitat de petites escórpores que trobem. Però ens fan dubtar a l'hora identificar-les: és un cap-roig petit (Scorpaena scrofa) o un captinyós (Scropaena notata)?
Bé, ens inclinem pel segon perquè té uns ulls particularment grossos

De qui no tenim cap mena de dubte és que al fons de la fotografia hi ha un cap-roig (Scorpaena scrofa). Ni que sigui per les dimensions, que es força més gros que un captinyós.
També ha estat un dia de llagostes (Palinurus elephas)

Tot i que són més aviat petites, aquesta ens demostra que no té cap problema de viure cap per avall si l'amagatall s'ho val!

Pels amants de les coses petites, aquí teniu una posta d'opistobranqui. Diguem que vindrien a ser els llimacs del mar

I aquí tenim qui probablement hagi fet la posta. Aquesta espècie en particular se l'acostuma a anomena vaquesta suïssa (Peltrodoris atromaculata). Clicant sobre la imatge podreu apreciar que les seves "banyes" realment tenen forma de plomall, i que la "carxofa" que tenim en primer pla són les seves brànquies, que són externes. Si l'espantem, de seguida les amaguen.

Malauradament, aquí tampoc ens escapem de trobar tovalloletes d'un sol ús

O fins i tot una tovallola!
Com que amb això sí que no tenim cap perill de quedar-nos-hi enredats, ja l'hem pujat dalt de la Maru

I parlant de pujar, hem tingut el plaer de gaudir d'aquest espectacle d'espets (Sphyraena sphyraena)
I el més curiós és que fa 2 anys també n'hi vàrem veure! I això que va ser al mes d'agost>>
Llàstima que no els hi hàgin acompanyat també els bonítols com en aquella ocasió!

I nosaltres cap a la Maru, que ja s'ha trencat la termoclina i fa la mateixa fresqueta a baix que prop de la superfície (19ºC). Salut!