dissabte, 3 d’agost de 2019

Punt 18 (-52m): Cercant microplàstics mostra 8. L'última!

Seguim buscant microplàstics. Avui anem al punt 18, profunditat 52m, situat al nord de cala Canyelles. Aquesta vegada han encertat la previsió:  l'aigua a dalt està molt calmada i calenta  i, prop del fons, molt freda, 13ºC i amb corrent!!!

Com fem en totes les immersions per buscar microplàstics, primer de tot recollim la mostra amb el corer (el tub amb el tap groc).

Un cop recollida la mostra de sediment, comencem l'exploració del punt visitant una petita cova totalment colonitzada per esponges incrustants i algun cogombre de mar

Aquí tenim una vaca serrana (Serranus cabrilla) fent guàrdia

Sortint de la cova trobem tot de gorgònies. A la imatge, la nostra gran incògnita: la gorgònia groga (Paramuricea sp.) que encara no sabem a quina espècie correspon i, no som els únics! Ara mateix hi ha en marxa un projecte internacional per a la seva identificació. S'Agulla hi està col·laborant enviant-ne una mostra a la Universitat de Bologna. Seguirem informant!

El punt 18 és molt peculiar ja que la quasi totalitat de les gorgònies són grogues

Per complicar una mica més el trencaclosques de les gorgònies grogues també hi tenim unes gorgònies rosades una mica peculiars. Seran de la mateixa espècie?

Evidentment no podia faltar Paramuricea clavata, que encara que en el punt 18 és escassa, se'n troben

L'Echinus melo és un eriçó de mar de grans dimensions característic dels fons de coral·ligen.

Un altre vell conegut pendent de classificar és aquesta ascídia colonial. Cada parella de puntets corresponen a la boca i anus d'un dels individus que la componen.

A la secció objectes perduts, avui tenim una aleta. Possiblement es tracti d'una Nemrod Venturi, que els submarinistes veterans de ben segur coneixen molt bé!

I nosaltres cap a la Maru que tenim fred!!!

Salut!

Projecte amb el suport de: 

diumenge, 21 de juliol de 2019

Punt 234 (-55m): Cercant microplàstics mostra 7

Seguim buscant microplàstics. Avui anem a una zona nova mai explorada a 55m de profunditat, davant de cala Canyelles. La previsiò ha fallat, l'aigua a dalt està molt remoguda, calenta  i, prop del fons, molt freda: 13ºC!!!

Com fem a totes les immersions per buscar micropàstics, primer de tot recollim la mostra amb el corer (el tub de plàstic amb tap groc).

Tot i que a primera vista la roca no sembli espectacular, si que està molt colonitzada.

De fet és un exemple típic del que es coneix com a coral·ligen de plataforma: roques o substrats durs densament colonitzats sobretot per esponges i algues incrustants com es veu en aquesta foto

Aquí tenim un vell conegut dels jardins: l'estrella cistell (Astrospartus mediterraneus), al damunt d'una roca també densament colonitzada

També tenim la gorgònia groga (Paramuricea sp.) que estem intentant identificar en col·laboració amb els companys de dos centres de recerca de Catalunya i Itàlia

No podia faltar l'esponja canelobre (Axinella polypoides)

I finalment tenim un concentrat de coral·ligen: una esponja orella d'elefant (Spongia lamella) que és utlizada com a suport per un estrella cistell (Astrospartus mediterraneus). I al costat hi ha un exemplar d'esponja canelobre (Axinella polypoides). I per completar el quadre una posta de calamar: la veieu? (Són aquesta mena de dits blancs)


I nosaltres cap a la Maru, que a baix fa fred i la mar no acompanya!
Salut!
Projecte amb el suport de:

dissabte, 13 de juliol de 2019

Punt G1 (-51m): Cercant microplàstics mostra 6

Seguim buscant microplàstics. Avui anem a la zona de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) coneguda com G1, a 51m de profunditat, davant de la platja gran de Lloret. L'aigua està molt calenta a dalt i prop del fons molt freda, 13ºC!!!


Com fem a totes les immersions per buscar micropàstics, primer de tot recollim la mostra amb el corer (el tub de plàstic amb tap groc).

En aquest punt, un dels més espectaculars dels Jardins, no calen moltes paraules per descriure-ho. Bé potser aclarir que les gorgònies necessiten d'un substrat dur on ancorar-se així que la mostra de sorra l'hem agafat a la zona límitrofe amb les roques. D'aquí que els especímens que veiem a la imatge són d'alçada mitjana una mica més petites que les fotografiades en altres ocasions.

Això sí, tenim la sensació que les altes temperatures superficials no estan afectant els jardins de gorgònies. Seguirem investigant. 


I nosaltres cap a la Maru, que a baix fa fred i no anem sobrats d'aire!
Salut!

Projecte amb el suport de:



Punt 191 (-30m): Wimbledon?

Avui hem tornat al punt 191, profunditat 30m, davant de la platja de Fenals.

Dia d'aigües bastant tèrboles i amb una termoclina molt marcada, 23-24ºC  a superfície i només 15ºC en el fons! Donant-nos la benvinguda trobem aquesta anèmona de grans dimensions (Anemona viridis).

Mig amagat entre les algues veiem el cabot (Gobius cruentatus). Està caçant?

El punt 191 és un dels pocs llocs dels Jardins on podem trobar aquest coral típic de la Mediterrània, la Cladocora cespitosa.

Seguint amb la secció de peixos, aquí tenim una jove morena (Muraena helena), que treu el cap del seu refugi.

I encara una altra que pensa d'estar ben amagada entre les algues

En aquest punt també es troben diverses colònies de la gorgònia coneguda com a olivera (Leptogorgia sarmentosa)

Aquí podeu veure com també té petits pòlips (aquestes "floretes" blanquinoses) amb les que capta l'aliment. Això sí, moltes menys que amb les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata)

Passant a la secció d'objectes perduts començem amb un palangre que s'ha quedat enganxat entre les roques

Però la sorpresa més gran ha estat trobar aquesta xarxa enganxada entre dues roques, tant que s'assembla una pista de tennis ...

Sembla molt nova ... i de fet ho és ja que en aquest punt hi vàrem baixar per recollir la mostra de microplastics al mes d'abril!

Com podeu veure, està totalment desplegada i actuant com una xarxa fantasma, és a dir, un exemple de llibre de com no s'han de fer les coses.

I com no podia ser d'una altra manera ja hem donat l'avís al DARP i al Departament d'Ecologia de la UB a través de la web pescafantasma.cat>> i als companys de Ghostfishing per organitzar la retirada.

Anirem informant.

Salut.


dimarts, 25 de juny de 2019

Projecte nacres a Punta Santa Anna (Blanes): seguim la recerca

Aprofitem aquests dies de bon temps per seguir buscant la nacra (Pinna nobilis). Es tracta del mol·lusc bivalve que en poc més de dos anys ha gairebé desaparegut de la Mediterrània occindetal. Seguim sense trobar cap exemplar viu. Sembla que la població de Punta Santa Anna de Blanes ha tingut la mateixa fi.

L'únic que hem trobat són restes de algun juvenil d'una altra espècie semblant, la Pinna rudis, que es diferencia de la nacra per tenir unes espines molt gruixudes a les closques

I aquí tenim un altre trosset de closca de Pinna rudis

En el decurs del mostreig hem observat que la praderia de Posidonia oceanica està en franca regressió.  Aquesta planta marina funciona com a viver de molts peixos i ajuda a retenir la sorra. A punta Santa Anna en canvi, veiem que fins i tot no hi posen gaire atenció a  l'hora de fondejar els morts de les boies, que gairebé hi cauen a sobre!

En aquestes fotos podem veure com aquesta planta va perdent progressivament el que serien les seves branques

Sobretot a la base

En alguns casos deixa al descobert l'entramat d'arrels


Aquests espais d'arrels descobertes després són colonitzades per algues. Aquest canvi d'espècies té l'inconvenient que provoquen una baixada de la biodiversitat


En aquesta iamtge podem veure com la planta va deixant lliures a poc a poc petites àrees del fons marí, tornant-se cada vegada menys densa

A més, com a conseqüència de l'ampliació del port, s'han donat un canvi en les corrents marines, provovant un canvi en els moviments de sorra. Ara algunes plantes estan quedant soterrades

I finalment hem trobat a una zona de praderia morta que en paraules tècniques es coneix com "mata morta": ja no s'hi veuen fulles i només queden arrels mortes colonitzades básicament per algues


De totes maneres, les algues tampoc sembla que s'ho estiguin passant molt bé, com es veu en aquesta roca colonitzada per Udotea petiolata i Halimeda tuna: les seves fulles presenten decoloracions


Qui s'ho passa bé en canvi és aquesta alga oportunista que forma com un moc verd i ho cobreix tot

També s'ho passa bé aquest vaca serrana (Serranus cabrilla) que ha trobat el seu petit "bosc"

O aquest tacó (Bothus podas) amb els ulls sortits ...


O el moll de roca (Mullus surmuletus)

I aquí acabem la immersió que encara fa fred !!!
Salut!

Aquest projecte l'estem duent a terme amb el suport de la campanya "Diners al Carrer" de la 
CUP - Blanes.