dimarts, 12 de gener de 2021

DePlaMar, projecte finalitzat!


Ens fa molta il·lusió informar que finalment hem pogut acabar el projecte DePlaMar, de detecció de plàstics des de l'aire mitjançant drones! Encara que la situació de pandèmia de Covid-19 ha obligat a repensar-lo, tant per calendari com per col·laboracions previstes, finalment us en podem mostrar els resultats! I què millor que un tastet de les imatges que hem gravat amb el Borinot? Sí, sí, hi trobareu plàstics i d'altres sorpreses... Esperem que us agradi!



Més informació >> 

Des de S'Agulla volem agrair el #proyectolibera pel seu suport, sense el qual no hauria estat possible veure els Jardins Submergits de la Selva des de l'aire!  

L'Equip de S'Agulla 

Amb el suport de:


dimecres, 6 de gener de 2021

Punt 191 (-30m) Han passat els Reis!

Avui hem estrenat el 2021 amb una immersió en el punt 191 (-30m). La mar després de diversos dies molt remoguda, s'ha calmat una miqueeeta. Som entre la platja de Fenals i la platja gran de Lloret de Mar. La temperatura de l'aire és de només 2ºC i la de l'aigua 14ºC...Baixem!


L'aigua és molt tèrbola fins al 20 metres. Afortunadament, un cop arribats al fons la visibilitat millora bastant. La roca està colonitzada majoritàriament per algues incrustants. Entre els habitants que aprofiten aquestes algues hi trobem una garota violeta (Sphaerechinus granularis)

Mirant dins d'un dels tants forats hi trobem un congre (Conger conger) realment gran: dels més grans que hem vist als Jardins! 

Encara que a principi semblava molt tímid, a poc a poc ha anat treint el cap... i aquí el veieu!

Però les sorpreses no s'han acabat. En el forat del costat, sobresurten dues pinces molt grans...un llamàntol (Homarus gammarus)!!! 

Els llamàntols són coneguts per no ser bons amfitrions. Així que quan ens apropem una mica amb la llinterna, surt fora del forat amb cara d'emprenyat. Potser per això que els morets vermells (Apogon imberbis) es queden fora...

Entre el habitants més peculiars colonitzant la roca tenim aquest ascidi vermell  amb aspecte de bolet, el Synoicum blochmanni. Encara que no ho sembla són una colònia d'animalons filtradors

De gorgònies blanques (Eunicella singularis), només en queden poques de vives i fent mala cara

Les altres colònies que hem trobat, fa temps que s'han mort. I com que al mar no es llença res, el que queda de la gorgònia blanca ho fan servir d'altres animals com  a substrat dur on incrustar-se

Si ens apropem, s'aprecia la gorgònia parasita Alcyonium coralloides que dóna un color vermellós a alguns branquillons. En d'altres parts s'observen unes "fulles taronges" que són del briozou Pentapora fascialis. És a dir, que no són cap planta, sinó un animaló!

Ala secció "objectes perduts" no hi podia faltar el fil de pescar... 

Se'ns acaba l'aire i tot i l'abric fa molt de fred, així que cap a la Maru falta gent!
 
Salut!


diumenge, 6 de desembre de 2020

Posidònia en floració!

Hem sabut que a Balears les praderies de Posidonia oceanica són en floració. Tot i que habitualment es reprodueix de forma asexual per clonació, periòdicament ho fa sexualment mitjançant flors.

Ja portem dos caps de setmana amb mar de fons amb onades de mig metre a metre i mig d'alçada, no és la situació ideal per pujar dalt de la Maru amb tot l'equip. Així que hem pensat de fer una immersió més tranquil·leta a Fenals (Lloret de Mar) i de passada donar una ullada a la praderia de Posidonia oceanica que hi ha. 

L'aigua és ja a 15ºC, però a fora som a 10, així a tapar-se i BAIXEM!


Som a 18 m de profunditat i encara es nota l'onatge que ens porta d'aquí cap allà com ho fan les fulles de la Posidonia. En aquesta època de l'any ja ha perdut la fulla i queden "mates" amb fulles de poc més d'un pam de llarg

Voltant, voltant, de cop i volta ens crida l'atenció el què semblen fulletes més clares: són flors!

Fan aquesta mena d'espiga que segons com la mires sembla un ventall. És la primera vegada que en veiem, entre d'altres motius perquè no visitem aquesta mena d'entorns. Ja n'havíem sentit a parlar d'aquests esdeveniments de floració, però el què no ens esperàvem és que les flors no són pas dalt de les tigues, sinó només a uns 10 cm del fons marí. A aquesta alçada, es diria que li hauria de molestar la sorra, però no sembla que sigui aquest el cas

La praderia està força enterrada en la sorra, normlament es veu millor la base de les fulles. Tot i així hi ha molta fauna que s'hi passeja a la recerca d'aliment com aquesta estrella de mar vermella (Echinaster sepositus)

Destacar la notable presència d'ascídies. Són aquests organismes de forma tubular que s'alimenten per filtració de l'aigua. A la imatge de color vermellós aquesta leucèmia (Halocynthia papillosa). Es tracta d'un organisme solitari que fa passar l'aigua pel forat que té dalt de tot i el fa sortir per un de lateral que a la imatge no es veu

Però hi ha altres ascidíes que viuen de forma colonial, és a dir, els individus estan enganxats els uns amb els altres formant una massa de contorns arrodonits. Cada parell de foradets que s'hi distingeixen corresponen a un sol individu. N'hem trobat de blanques i...

...d'ataronjades que malauradament no sabem identificar. S'accepten propostes!

Constatar a més que les nacres (Pinna nobilis) són totes mortes i des de fa temps. Com ho sabem? 1) les valves són netes (normalment hi viuen tota mena d'organismes) i 2) viuen clavades a la sorra d'on només en sobresurt un tros, pel què quan moren continuen en aquesta posició; en canvi les hem trobat tombades, podria ser degut al pas del temporal Glòria?
Malauradament, aquí han tingut la mateixa sort que les de Punta Sta Anna (Blanes) que vàrem estudiar durant el 2019>>

I no només les nàcres són mortes, altres bivalves estan tenint la mateixa sort com aquesta Venus casina. S'assembla a l'escopinya, però és menys robusta,


o les lluentes (Callista chione) 

I una altra sorpresa en la línia de les desgràcies. Sobre aquesta alga calcàrea rosada hi ha una petita punteta de neptú (Reteporella grimaldii). Es tracta d'aquest organisme ataronjat amb foradets que sembla un trosset de teixit. Aquesta és molt petita i us l'ensenyem perquè les més grans...

Són mortes! Fixeu-vos bé a la imatge: això que sembla cartró blanc té els mateixos foradets... Com que porta temps morta ha perdut la coloració.

La veritat que aquest estiu passat ha estat excepcionalment càlid, amb aigües que han arribat als 26ºC quan com a molt arriben als 24 i mantingut calenta a més profunditat de l'habitual. Hi tindrà alguna cosa a veure o és que el temporal Glòria les ha colgat de sorra i ara al destapar-se es veuen mortes?

I passant al capítol d'objectes perduts, es veu que aquí la gent beu molt...

molt...


i molt!


I es neteja amb tovalloletes d'un sol ús...

per després no saber que fer de les bosses de plàstic!!

I nosaltres cap a la Maru que falta gent!

Salut!





dissabte, 14 de novembre de 2020

Punt 240 (-42m) Un dia de coves petites

Avui, ja que la mar està com un plat, decidim visitar un punt nou: el 240 (-42m). Es troba a la barra que corre paral·lela a la costa entre Blanes i Lloret de mar. Baixem!!!

L'aigua està bastant neta. Sorpren el gran nombre de forats molt colonitzats que hi ha a la roca. Entre els "habitants" hi podem veure una llagosta (Palinurus elephas) cap per avall. Sì sì heu vist bé, no és un efecte òptic !!!

Us l'apropem en aquesta imatge 

Aquí tenim una altra cova petita on es refugien les forcadelles (Anthias anthias). El seu interior està entapissat per esponges d'or (Aplysina aerophoba), són aquests tubs curts de color groc 

En canvi a la paret externa d'aquesta altra mini cova està recoberta principalment per duess espècies d'esponges: la lila que és la més evident creiem que és la Oscarella lobularis, l'altra de color verdós encara no l'hem sabut identificar. Destaquem l'estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata) que sembla es prepari per menjar-se les esponges

Qui sembla que no vulgui menjar és aquesta altra estrella de mar vermella Echinaster sepositus

I com a cada immersió no podia faltar la secció d'objectes perduts: aquí tenim un tros de xarxa que tapa l'espai entre dues roques, formant una mini cova...


...la bola de fil de pescar ...

Però el que realment ens ha cridat l'atenció és aquesta sola de sabata ... Com ha arribat fins aquí?


I mentre busquem una resposta a aquest misteri, tornem cap a la Maru, que com sempre ens espera a dalt.
Salut!