Punt 334 (-55m) Un jardí groc! (esponges i ascidis)

Avui les previsions ens permeten ser prou optimistes com per poder anar una mica més lluny sense patir per la tornada. Enfilem cap al punt 334, davant de cala Canyelles (Lloret de Mar). És una zona de roca plana coberta de sediment, no esperem veure grans roques que sobresurtin, però quan hi ha substrat dur pel mig no se sap mai què hi pots trobar. Baixem!

Dels 10 fins al 40m de profunditat l'aigua és ben tèrbola, fruit de les darreres pluges, però arribem al fons i és ben clar. Una lleugera corrent amb la què caldrà estar atents per poder tornar al fondeig. I així que se'ns acostuma la vista a la poca llum, veiem aquest jardinet groc!

Avui és un dia que caldrà treure la lupa per apreciar molts dels organismes que hi ha. Comencem pels ascidis. A la imatge, una leucèmia (Halocynthia papillosa). Es tracta d'una espècie solitària, d'un 10cm d'alçada. És un organisme filtrador: l'aigua entra per la part de dalt (sifó bucal) i surt per aquesta segona obertura lateral anomenada sifó atrial. La major part del seu interior és una cavitat buida folrada per un  sac reixat anomenat faringe. L'aigua entrant és forçada a travessar la faringe i els nutrients que porta hi queden atrapats. La resta del seu aparell digestiu es troba a la base. Els excrements, junt amb l'aigua ja filtrada, són expulsats pel sifó atrial.

Aquí en canvi tenim una versió colonial d'ascidi, el Pseudodistoma crucigaster. Si cliqueu sobre la imatge podreu veure que la seva superfície està recoberta de puntets que corresponen als sifons de cadascun dels individus que el componen.

També se'n troben de vermells tot i que hi ha autors que consideren que es tracta d'una espècie diferent.

Altres, tot i ser colonials, només estan units per la base com en el cas de l'estofat (Diazona violacea). Per cert, ja veieu que el nom científic violacea vol dir violeta però ja veieu que no ho és gens! Curiosament, quan se'l conserva en alcohol per ser estudiat al laboratori sí que esdevé violeta. 

N'hi ha d'altres formen el què s'anomenen colònies incrustants. Aquest és el cas de Didemnum commune que no sabem què està recobrint, perquè l'ha cobert completament. El punts petits corresponen als sifons bucals de cada individu. En canvi els sifons atrials són compartits per diversos individus formant forats més grossos. Tot i semblar una esponja, si l'obríssim veuríem que no tenen res a veure!

Aquí en tenim un altre exemplar que està recobrin un hidroideu (un altre "parent" de les gorgònies)

I d'altres, tot i ser solitaris, la seva base forma un peduncle, com és el cas d'aquests Pycnoclavella sp.

Això sí, també tenen els seus depredadors que fan els seus estralls. En aquesta colònia de Pseudodistoma crucigaster no veiem qui se l'ha menjat...

Però a la base d'aquest estofat, força replegat hi trobem aquest cuc pla grisós, el Prostheceraeus vittatus.

Però tornem a la Pycnoclavella, perquè està acompanyada d'un parent de les gorgònies, però de tipus estolonífer. És a dir, fa unes branques que s'enganxen a un substrat, d'on en sobresurten els pòlips (les "trompetes" amb les quals s'alimenta). Caldrà que cliqueu sobre la imatge i mireu a la banda dreta dels ascidis, són com unes trompetes rosades transparents. Es tracta de Sarcodictyon catenatum

I encara n'hem trobat un altre a la base d'un estofat. Fixeu-vos en aquestes estructures marrons, resseguiu-les de dreta a esquerra i en distingireu unes altres "trompetes". Es tracta de Maasella edwardsi

Però el post d'avui va de coses grogues i no totes són petites: a la imatge una esponja canelobre (Axinella polypoides) que està sent una bona atalaia per aquestes estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) i per què un calamar hi deixi la seva posta!

Aquesta altra, tot i fer més de 60cm d'alçada veiem que té un potencial depredador fent-hi escalada. El veieu?

Aquí el teniu! Es tracta d'un nudibranqui, un tipus de llimac de mar, anomenat eolidaci ratllat (Fjordia lineata)

Una altra esponja de dimensions notables (més de 20cm de diàmetre) és aquesta orella d'elefant (Spongia lamella)

Altres organismes prefereixen cercar el seu aliment frugant per la sorra com aquesta garota de cor (Spatangus purpureus) 

I aquest n'és el seu esquelet on encara es fa més evident la seva forma de cor

Tot i la singularitat del lloc, aquí tampoc manca la petjada de l'activitat humana en forma de residus. A la imatge un got...

un envàs que no hem sabut identificar...

i un drap... I això no és degut al canvi climàtic i sí totalment evitable!!!

Ups! I ja a superfície un altre "objecte perdut" colonitzat per peus de cabra (Lepas anatifera). Llàstima que només s'assemblin als percebes i no hi hagi res per menjar!

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 13 (-53m) Sorra amb sorpresa!

És la segona immersió del dia i com que el temps encara aguanta ens decidim per el punt 13. Continuem davant de cala Canyelles (Lloret de Mar) i és un dels punts que no vàrem fer a la primera campanya de mostreig dels Jardins Submergits de la Selva. Baixem!

Vaja, aquesta vegada hem fet sorra. I és que la imatge del sonar a aquesta zona no era molt bona i ens ha fet pensar que ja hi trobaríem alguna cosa. Tot i així el fons és cobert de grapissar: algues calcàries formant rodòfits junt amb altres organismes. De la imatge us volem destacar dos ascidis colonials: Pseudodistoma crucigaster -el "didal" blanc- i la troballa nova d'avui, Aplidium punctum - la "bola" mig transparent amb un centre taronjós-. Els ascidis són organismes filtradors que us n'hem parlat en altres ocasions. Els d'avui viuen formant colònies, només que P. crucigaster té els individus ben enganxats entre ells, mentre que A. punctum estan només agafats per la base.

Seguint amb els ascidis, a la part central i de color grogós trobem Perophora sp, aquí els individus viuen separats entre ells i podem distingir la seva forma: un sac amb dos forats que recorda un sifó. A la banda esquerra, de color gris i textura gelatinosa, hi ha Diplosoma spongiforme. Es tracta d'una colònia incrustant. En aquest cas envolta els organismes que li fan de substrat, sense arribar a ofegar-los. I ara sí, us convidem a fer clic sobre la imatge per veure-la més gran. Veieu que està embolcallant aquest ascidi? Fixeu-vos que són tot de tubs d'on en sobresurten dues banyes! De fet n'hi ha també sense cobrir. Es tracta d'un cuc del gènere Spiochaetopterus sp. Per saber-ne l'espècie caldria mirar-la al microscopi. I al fons, la bola punxosa blanca, és una altra colònia de cucs (Filograna implexa) que poden arribar a fer un pam de diàmetre!

I qui ha decidit sortir a passejar són aquestes garotes de cor (Spatangus purpureus). 

És molt abundant als fons de sorra gruixuda i grapissar, encara que normalment viu enterrada.

Avui estem de sort i les trobem passejant!

I ara sí, abans de desorientar-nos massa, que ja ho tenen els fons de grapissar, tornem cap al fondeig i cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 336 (-53m) Coberts per una xarxa

Després d'uns dies de temps francament variable, finalment un dia que sembla que ens acompanyarà per fer una immersió en un punt més llunyà. Ens animem a anar al punt 336, unes pedretes a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Onada molt curta de vent que fa que el viatge sigui incòmode, però es pot fer. Baixem!

Caiem al costat d'una xarxa d'encerclament que no deu fer tant que hi és perquè encara se'n distingeix el fil. Just una mica més enllà està oberta com si fossin unes estovalles. I en sentit oposat es veu tota arreplegada. Suposem que el punt on s'ha enganxat és més endavant, però hi ha corrent arran del fons en sentit contrari. Així que massa esforços per fer a aquesta profunditat

Ens quedem prop del fondeig i explorem les poques pedres properes. Poques però particularment colonitzades que ja a primer cop d'ull, per la coloració, ens indiquen que hi ha organismes que no estem acostumats a veure

Aquí un tipus de corall solitari, una madrèpora pensem que es tracti del gènere Caryophyllia sp.

Resseguint la xarxa, veiem que en part ha cobert algunes roques, d'on en sobresurten alguns dels organismes que la colonitzen

Destaquen els colors vius de les esponges: la violada (Dysidea avara), la groga ramificada (Axinella verrucosa) on a sobre d'aquesta hi creix l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae). Si cliqueu a sobre la imatge la veureu més gran i podreu apreciar els què estan oberts (se'n veuen els tentacles) i els què estan tancats que semblen berrugues

De la varietat d'algues que hi ha, volem destacar per la seva forma curiosa la Valonia macrophysa. Es tracta d'aquestes boletes verdes d'un 2cm de diàmetre que semblen de vidre.

I pel què fa als ascidis, destacar aquest estofat (Diazona violacea)

I tot i que molt petita i escarransida, no volem deixar de testimoniar que hem trobat una gorgònia blanca (Eunicella singularis)

I arran de la xarxa aquesta mena de paraigua és un cuc! Es tracta de la Myxicola infundibulum. Aquesta mena de paraigua és el se aparell bucal amb el què atrapa el menjar. La resta de l'organisme es troba dins d'un tub gelatinós enterrat a la sorra del què amb prou feines se'n distingeixen els marges.

I per sobre la xarxa, un ou de rajada!

Això sí, avui finalment a superfície hem superat els 16ºC!!! Tot i que a baix encara és aquesta la temperatura, a 6m ja estem a 18ºC que quan fas mitja hora de descompressió s'agraeix! I cap a la Maru falta gent!

Pel què fa a la xarxa, al estar arreplegada, no està pescant i 53m no és una profunditat per fer bromes, així que ho consultarem amb els amics de pescafantasma.cat>> a veure què s'hi pot fer!

Salut!

Dia d'extraterrestres flotants!

Avui en un excés d'optimisme degut a les previsions ens hem animat a anar fins a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Teníem curiositat per explorar nous punts, però la realitat s'ha imposat: fa massa mala mar!

Hi hem anat de totes maneres i la sorpresa l'hem tingut pel camí: barquetes de Sant Pere (Velella velella)!

Durant les darreres setmanes n'hem vist moltes embarrancades a la platja. 

A ull nu sembla un musclo gelatinós equipat amb una vela...

Però res més lluny de la realitat: es tracta d'un organisme colonial emparentat amb les meduses. I si parlem de meduses, estem parlant de tentacles urticants per alimentar-se. Quan són a la platja amb prou feines els podem distingir, però anem a veure quin aspecte tenen mentre encara són al mar...

El primer que ens crida l'atenció, com quan són a terra, és aquesta mena de plataforma equipada amb una vela rígida gelatinosa. El què acabem de descriure és un sol individu que s'ha transformat per fer les tasques de flotació i navegació. I com que està tan exposat al Sol necessita protecció i això ho aconsegueix gràcies a la seva  coloració blavosa!

Bé, el què es diu navegar, tampoc és el cas. Senzillament es deixa portar pel vent i com que no tenen cap altre sistema de locomoció fa que de vegades acabin totes a la platja.

Les que hem vist ronden els 5-7cm de llargada. Però la sort és que ens hi hem pogut acostar i fotografiar per sota. Anem a veure-les...

I ara us podem presentar altres membres de la colònia. Al igual que amb les gorgònies, tots els individus que la componen són pòlips. Ara bé, aquí tenen funcions diferents i, per tant, formes també diferents. Ja hem parlat del què fa de flotador i vela. Els què es troben al perímetre de la plataforma flotant tenen forma de tentacle urticant. Aquests s'encarreguen de captar aliment (plàncton) i portar-lo cap als pòlips que tenen boca i capacitat de digerir. Els nutrients obtinguts són distribuïts per uns canals a la resta de la colònia. Pel què fa a la perillositat del seu verí, si no n'ets al·lèrgic, a les persones no causa gaire molèsties. 

Però estar a mar obert i sense saber cap a on et portarà el vent pot ser que passis dies per zones amb poc aliment disponible. Doncs les barquetes de Sant Pere tenen un pla B per alimentar-se: tenen unes algues (zooxantel·les) que viuen en simbiosi i són capaces d'aprofitar la radiació solar proporcionant-li aliment tal i com fan les plantes!

Això sí, tot i ser urticants, també tenen els seus depredadors: els cargols (Jantina pallida)!

La cosa encara més curiosa és el seu cicle vital: alterna entre aquesta estructura colonial feta de pòlips amb una fase sexual en forma de medusetes. Cada barqueta és tota ella capaç de produir només medusetes mascle o femella. Es tracta d'unes medusetes minúscules d'1mm de llargada. Quan arribin a la maduresa sexual produiran ous i espermatozoides que al unir-se crearan una larva anomenada coronaria que amb el temps serà una nova barqueta de Sant Pere. 

Però si tenen la mala sort d'acabar a la platja, es moriran assecades fins semblar paper de fumar que fàcilment s'endurà el vent.

I nosaltres que tornem cap a port abans d'acabar marejats del tot!

Salut!

Punt 324 (-41m) Segona exploració de Restaurem!

Matí gris amb mar creuada, és a dir, que les onades et venen de dues bandes alhora. Tot i que no arriben al mig metre d'alçada, fan que la Maru no pari de gronxar-nos de manera caòtica. Vaja, un dia no apte pels què es maregen, però ens agradaria poder fer la segona exploració del projecte Restaurem!. Bé, nosaltres anem aguantant, però com que les previsions darrerament no estan sent massa encertades, no ho veiem massa clar. Passem per sobre d'un parell de possibles punts d'interès davant de la platja gran de Lloret per fer temps. Finalment, sembla que el vent amaina una mica i ens animem. Baixem!

La pedra és molt petita i rodona, amb prou feines fa 10m de diàmetre, però per la nostra sorpresa està superpoblada i ja veieu de què!

Intentem voltar-la per filmar-la millor però arran del fons hi ha molta corrent. Tot i així us presentem altres veïns com aquest cap-roig (Scorpaena scrofa)

La casualitat ha volgut que hàgim fet una foto a aquest serrà (Serranus cabrilla) sobre aquesta escopinya punxenca (Acanthocardia aculeata) que sembla que se l'hagi menjat! Però per l'aspecte que té l'escopinya ja fa temps que era morta o que se l'han menjada...

Malauradament, aquestes llagostes (Palinurus elephas) i el petit captinyós (Scorpaena notata) estan acompanyats de tovalloletes d'un sol ús...

...xarxes enganxades a la roca...

...i una de ben grossa tirada al costat! 

Al acabar el primer torn veiem que s'està aixecant mar i fa desaconsellable un segon torn. Així que tornem cap a port!

Després d'aquesta exploració mirarem de fer gestions per retirar tota la brossa possible. Però pel què fa a la xarxa, es veu que ja fa temps que hi és i ja no està pescant. Així que ho consultarem amb els amics de pescafantasma.cat>> a veure què s'hi pot fer!

Salut!

Amb el suport de: