diumenge, 2 de maig de 2021

Punt 57 (-51m): No només canvi climatic (4). Seguim!

Avui la mar està calmada, fa un dia espectacular per visitar la zona profunda dels Jardins Submergits de la Selva. Enfilem cap a la platja gran de Lloret, punt 57 a 51 metres de profunditat. L'objectiu és fer el quart mostreig del projecte No només canvi climàtic>>.Es tracta de veure com afecten els plàstics de qualsevol tipus a les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) dels Jardins. 

L'aigua encara està freda, però ja es nota una mica més calenteta! 

Arribats al fons trobem blocs de roca molt colonitzats, però atenció, les colònies blanques no són gorgònies!

Aquí us ho podem mostrar millor: aquests organismes blanquinosos corresponen a un cuc (Filograna implexa) que s'agafa a qualsevol substrat. A la imatge veiem que ha triat una gorgonia vermella (Paramuricea clavata)  

A prop de la roca trobem les primeres gorgonies vermelles (Paramuricea clavata). També en aquest cas es tracta d'una zona de colònies petites.

I com sempre nosaltres despleguem el metro per començar el mostreig

En mig de les roques trobem esponjes canelobre (Axinella polypoides) de grans dimensions. Aquesta esponja té algunes característiques comunes amb les gorgònies vermelles: creix a poc a i es reprodueix amb molt poca freqüència. Això vol dir que si per qualsevol raó una d'aquestes esponges es mor, no serà reemplaçada per una altra. 

Destaquem aquesta estrella de mar de braços llargs (Choetaster longipes), no la veiem gaire sovint! 

I tornat cap al fondeig trobem aquesta llagosta (Palinurus elephas) fora del seu cau amb cara de pocs amics...

Serà perquè s'ha trobat davant de casa seva una bola del fils de pescar?

I per acabar la immersió amb sorpreses, quí tenim una medusa del genère Aequorea que ens ha passat a prop durant la parada de descompressió. 


I nosaltres cap a la Maru que falta gent!

Salut!


Projecte amb el suport de:




diumenge, 25 d’abril de 2021

Buscant els fruits de la Posidonia oceanica (-18m)

Matí rúfol, de mar tranquil·la. Avui anem a inspeccionar la praderia de Posidonia oceanica que hi ha davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Ja a primers de desembre passat vàrem veure que hi havia una floració>> i ara ja tocaria trobar-hi els fruits!


Tot i que l'aigua és força tèrbola ens sorpen trobar la Posidonia oceanica tan crescuda. Tenint en compte que les flors eren a mitja tija, ara no sabem a quina alçada de les fulles hauríem de posar més atenció

Observant les fulles veiem que ja estan epifitades, és a dir, que d'altres organismes les estan fent servir de suport per créxer-hi a sobre. Malauradament no les sabem identificar, però no deixem d'admirar-ne la seva forma. Aquests tenen forma d'arbre...

I en aquest cas hi tenim una alga que al seu torn també està epifitada! Si us fixeu en els seus contorns sembla que hi tingui pèls, doncs corresponen a un altre organisme

Entre tanta fulla costa de veure els peixos que aprofiten aquest entorn per fer-ne la seva llar. Molts d'ells tenen coloració molt semblant a les fulles de la Posidonia i alguns fins i tot tenen taques blanques com si també estiguessin epifitats! A més, una mateixa espècie, pot tenir una coloració que variï des dels tons maronosos a verd brillant. En canvi, per distingir les diferents espècies cal parar atenció a les taques negres que tenen prop de les aletes, al cap o la cua. Com que encara és d'hora perquè s'aparellin, no presenten els seus colors més característics, així que ara mateix només som capaços de dir-vos que els peixos de la imatge pertanyen al gènere Symphodus

Tot i el plaer hiptonitzant de veure com es mouen les fulles de Posidonia amb el vaivé de les onades, dels fruits, ni rastre! A veure si cap al mes vinent tenim més sort.

Salut!



divendres, 9 d’abril de 2021

Juvenils de congre dolç a la platja!

De vegades la natura ofereix moments màgics, sigui perquè t'ofereix alguna sorpresa, sigui perquè estàs en un moment capaç d'apreciar-ho. Si sou caçadors de bolets sabreu què volem dir: entres al bosc i no hi veus res fins que poc a poc, si n'hi ha, comences a veure'n. I encara quan tornes pel camí que has fet en veus més i no entens com és que una horeta abans havies pogut passar de llarg!

Doncs si ets una persona observadora per adonar-te que ets davant d'un d'aquests moments i, a més, disposes d'algun dispositiu que et permeti fer fotos, aleshores la bogeria per immortalitzar el moment està assegurada!

Diguem que si fa no fa, això és el què ha passat avui. Passejada per la platja prop de la punta del riu Tordera, són quarts de deu del matí, veus una mena de cinta que brilla sobre la sorra i et trobes això!

Un juvenil de congre dolç (Ariosoma balearicum)! És tan transparent que es poden veure els grans de sorra de sota seu!

Es tracta d'individus d'uns 12-13 cm de llarg. Els adults, que poden fer fins a 35cm, són d'hàbits nocturns i durant el dia estan totalment enterrats al sediment. Les larves en canvi són pelàgiques, viuen enmig de l'aigua i formen part del plàncton durant 20 a 22 mesos. Està clar que a aquests juvenils els han sorpès les onades de la ventada dels darrers dies!

De fet només n'hem trobat una dotzena i separats 1-3 metres de distància entre ells. Però això sí, aquí no s'han acabat les sorpreses!!!

A la cita d'avui no hi podia faltar alguna sabateta de Venus (Cymbulia peronii)
que ja en vàrem parlat en aquest post>>

I encara una sorpresenta més, mirant entre les algues brunes (Dictyota sp.) que les onades han arrossegat fins la sorra hi hem trobat aquesta Lysmata seticaudata.   Es tracta de la gambeta que sovint apareix a les guies de submarinisme fent de "respall de dents" d'alguna morena

I fins aquí el moment màgic... però hi hem tornat a la tarda perquè volíem acabar d'assegurar-nos que havíem identificat correctament el congre dolç amb els juvenils mai se sap! Però quin DESENCÍS!!!! Són quarts de cinc de la tarda, l'onatge és evident que ha minvat durant el dia ja que només hi ha sorra humida prop de l'aigua, la resta és ben seca. Tot i que el vent està tornant a bufar amb més força i les onades comencen a recuperar terreny a la terra ferma, la sensació és d'aridesa total.

Comencem a buscar juvenils de congre dolç a la franja on arriben les onades i no hi trobem res. Aleshores mirem més terra endins i ens fixem en on havien arribat les onades al matí, encara hi queden restes d'algues i canyes que les dibuixen. Al principi res, fins que....

Si al matí la seva brillantor l'havia delatat, ara és totalment sec! I encara sort dels ulls que sinó el confondríem amb un dels tants trossets de plàstic que s'acumulen a les notres platges...

I no és l'únic que s'està assecant. Aquesta sabateta de Venus també va camí de convertir-se en paper de fumar i finalment desaparèixer...

Ja durant la "sessió fotogràfica" del matí sabíem que no valia a badar, però poc ens imàginavem que només 7 hores més tard amb prou feines aconseguiríem veure'n alguna traça!

I és que com a mamífers que som, no ens n'adonem la gran feina que fa la nostra pell per evitar la desecació!

Salut!

dissabte, 3 d’abril de 2021

Punt 118 (-52m): No només canvi climatic (3). El mostreig continua

Avui la mar està molt calmada, fa un dia espectacular per visitar la zona profunda dels Jardins Submergits de la Selva. Enfilem cap a la platja gran de Lloret, al punt 118  a 52 metres de profunditat. L'objectiu és fer el segon mostreig del projecte No només canvi climàtic>>. Es tracta de veure com afecten els plàstics (de qualsevol tipus) a les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) dels JardinsEn aquest cas es tracta d'una zona de gorgònies vermelles diferents a les que estem acostumats a veure: són bastant més petites i no tan abundants.

L'aigua encara està molt freda 13ºC però neta! 

Arribats la fons ens trobem amb diversos blocs de roca molt colonitzats


Entre els habitant típics d'aquests fons trobem la garota de fons Echinus melo

L'esponja Dysidea avara

Un exemplar de gairebé un metre alçada d'una altra esponja típica d'aquests fons: Axinella polypoides

I un ascidi que fa temps que no veiem l'estofat (Diazona violacea). Es tracta d'una colònia d'ascidis formada per centenars d'organismes de color groguenc

No obstant això l'arribada a la zona de gorgònies ens posa davant l'objectiu real del projecte: sobre una colònia de Paramuricea clavatade 12 cm d'alçada, trobem una tovalloleta d'un sol que la cobreix limitant la seva capacitat d'alimentar-se. Aquesta foto segurament justifica el nom que hem donat  al projecte: NO NOMÉS CANVI CLIMÀTIC.

I per rematar-lo al voltant trobem encara més tovalloletes...


I nosaltres cap a la Maru que falta gent!

Salut!


Projecte amb el suport de: