dissabte, 26 de gener de 2019

Cercant microplàstics: comença el mostreig! (punt 233, -37m)

Avui és un dia especial, comencem el mostreig del projecte: a la recerca de microplàstics al Jardins Submergits de la Selva! I és que per desgràcia la presència de plàstics de menys de 5mm de grandària està esdevenint la nova plaga dels nostres mars. Tot i que hi ha molts estudis a nivell de platja, no n'hi ha gaires a més profunditat. Així que nosaltres ens demanem... Com estan els Jardins Submergits de la Selva en aquest aspecte?

Amb aquesta finalitat dirigirem les nostres properes immersions per tal de tenir-ne una visió de conjunt de la seva provable afectació. Això sí, ara caldrà anar equipats amb uns cilindres anomenats corers per prendre mostres de sediment. I després ja n'analitzarem el contingut en microplàstics.

Comencem!

Punt 233, som davant de la platja de Fenals, profunditat 37m. L'aigua és força tèrbola i sobretot freda: 13ªC!

  
I aquí teniu la nostra primera mostra! El corer que veieu a la foto consisteix en un tub amb dos taps de rosca. Es tracta de clavar el tub sense els taps a la sorra. Un cop clavat es posa el tap de dalt. A continuació tombem el tub assegurant-nos que no perdi sorra i li enrosquem el segon tap. I cap a la Maru per dur-lo a analitzar!

Això sí, ja posats aprofitem per fer una volteta. Bé el què es pot perquè s'ha aixecat corrent!
Com veieu la roca està molt colonitzada

Amb les forcadelles (Anthias anthias) reguardades del corrent.

De fet es tracta d'un conjunt de roques molt fragmentades, pel què anem saltant de roca en roca.

El dia se'ns està complicant per poder fer més fotos degut al corrent. Però tot i així ja ho veieu que també hem trobat xarxes abandonades

I el què és més desolador, un bon munt de tovalloletes d'un sol ús. ECS!

Amb el suport de:


Seguirem informant.
Salut!

diumenge, 20 de gener de 2019

Projecte Nacres a Punta Santa Anna (Blanes): nacres 0, posidònia en regressió

Aprofitant que la previsió és bona tot el cap de setmana, hem decidit seguir buscant les nacres (Pinna nobilis) a la pradera de Posidonia oceanica de Punta Santa Anna (Blanes).

Per si no us recordeu de què estem parlant, la nacra (Pinna nobilis) és el mol·lusc bivalve més gran del Mediterrani i dels més grans del món. Tot i que pot arribar a fer més d'un metre de llargada, al viure semienterrada, fa que les seves dimensions no siguin tan evidents. Viu entre els 2 i 50m de profunditat associat a les praderies de Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa, Zostera marina i Zostera noltii. Es tracta d'un organisme filtrador, així que contribueix a la transparència de les aigües.

Amb aquesta immersió hem decidit mostrejar la pradera que es troba a la part sud de la zona d'estudi.
Bé, de nacres no hem trobat, com podeu veure en aquesta foto



Però en alguns punts, a prop del nou dic, tampoc hem trobat pradera ja que s'ha mort. Com podeu veure a les fotos següents només en queden les "arrels" exposades.



Seguirem informant!

L'Equip de S'Agulla

Aquest projecte l'estem duent a terme amb el suport de la campanya Diners al Carrer de la 
CUP - Blanes.


divendres, 21 de desembre de 2018

diumenge, 28 d’octubre de 2018

Cercant microplàstics - NOU PROJECTE!

Gràcies a l'apadrinament de Libera continem involucrats en la detecció i mapejat de brossa marina.
Amb aquest nou projecte volem dur a terme una primera avaluació sobre la presència i distribució de microplàstics (plàstics amb una mida inferior a 5 mm) als Jardins Submergits de la Selva.

Seguirem informant.
Salut!



Gracias al apadrinamiento de Libera seguimos involucrados en la detección y mapeado de basura marina.
Con este nuevo proyecto queremos llevar a cabo una primera evaluación sobre la presencia y distribución de microplásticos (plásticos de tamaño menor a 5 mm) en los Jardines Sumergidos de la Selva. 
Seguiremos informando.

¡Saludos!





dissabte, 11 d’agost de 2018

Punt 308 (-41 m) Dia d'exploració, bitxos i objectes perduts

Continuem l'exploració i enfilem cap al punt 308, a 41 m de profunditat. En aquest cas és tracta d'un seguit de roquetes petites i molt aïllades enmig d'una zona fangosa davant de la platja gran de Lloret. Baixem!


El primer que trobem és una roca molt petita però molt colonitzada, on destaca una colonia  de puntetes de neptú (Reteporella grimaldii), un briozou de color rosa. És a dir, es tracta d'un animal encara que no ho sembli!

Per la nostra sorpresa trobem dues gorgònies blanques (Eunicella singularis) que no fan bona cara

També ens ha sorprès trobar l'estrella cistell Astrospartus mediterraneus, força rara a aquesta fondària

D'altra banda bastant més comuna per la profunditat és l'esponja canelobre Axinella polypoides. Aquí tenim dos exemplars.

I el que no podia faltar és un exemplar de mida important d'anemona (Anemonia viridis)

Una altra espècie molt comuna en aquests fons és el cap roig (Scorpaena scrofa), que aquí està ben amagat. El veieu?

Tot i que la roca estigui molt aïllada i difícil de trobar amb la sonda, hi ha diversos objectes perduts ...aquí tenium una pulsera d'algun hotel...
.
El fil de pescar amb compresa

I una cosa molt rara que ens passa a les últimes immersions és trobar colonies de gorgònia blanca (Eunicella singularis) arrencades. Aquí tenim una altra...Pot ser que algú hagi pasat amb un curri de fons???

Aquí ja fa fred, així que pugem cap a la Maru. 
Salut!

Punt 307 (-41m) Per mostra un botó

Matí tranquil que aprofitem per acostar-nos a la platja gran de Lloret de Mar. Avui anem a provar punts de roques molt aïllades prop de les clapes de fang que tenim cartografiades. Comencem per aquesta, el punt 307.

Una roca de només 15m de llargada, per 2 d'amplada

Està molt colonitzada

A la part més baixa les llagostes (Palinurus elephas) tenen feina a trobar un forat on protegir-se

Però a l'altre extrem s'aixeca un metre i mig del fons marí on n'hi trobem d'altres que estan més còmodes

I no només les llagostes, aquí teniu tota una "família" de cap rojos (Scorpaena scrofa)
Quants en compteu?

Un bonic exemplar d'anemone (Anemonia viridis)

Una gorgònia blanca (Eunicella singularis) que no fa gaire bona cara

Un exemple d'esponja canalobre (Axinella polypoides)

I just a l'esponja del costat tota una "família" de vaquetes suïsses (Peltodoris atromaculata), un tipus de llimac de mar. Sembla que s'hagin reunit per cruspir-se-la

I un grapadet d'aquestes gambetes minúscules que diríem que corresponen a Hemimysis margalefi. La veritat que tenen uns ulls tan divertits que semblen dibuixos animats.

I com que la roca és tan petita us volem fer un inventari de totes les mostres d'activitat humana que hi hem trobat. Aquí un fil de pescar...

Un altre fil de pescar

I encara un tercer fil de pescar!

Una sabata

Un drap

I un ganivet de plàstic


Ja ho veieu, una petita roca de només 15m de llarg envoltada per res més que grapissar (sorra gruixuda amb algues calcàrees), ben difícil d'ensopegar perquè la part més alta només s'aixeca un metre del fons marí i totes les deixalles que hi hem arribat a trobar. INDIGNANT!

Salut!

diumenge, 5 d’agost de 2018

Punt 198 (-38m) Bonítols supervisant un altre abocador

Avui, tot i que el dia s'ha llevat igual de plàcid que ahir, les previsions són que cap al migdia hi haurà força onatge. Així que decidim no anar gaire lluny: punt 198 davant de Fenals (Lloret de Mar). Profunditat 38m.
Baixem!

La roca és fantàstica, molt colonitzada i amb molts forats perquè s'hi amagui de tot!

Moltes de les fotografies no les pengem entre d'altres motius per no avorrir-vos. Aquesta n'és una. Tenia curiositat per saber què era aquest "branquilló". I a la segona foto, perquè es veiés millor, m'he posat una mica amb la intenció que hi sortís més el blau del mar i.... Ostres! Què són aquestes siluetes del fons de la imatge???

Un banc enorme de bonítols (Sarda sarda)!!! Bé, no cal dir que han passat com un llamp. Així que en un intent desesperat de fotografiar-los he aixecat el braç i disparat un parell de vegades mentre pujaven cap amunt. Ja ho veieu que no eren pocs!

De l'ensurt i sense saber encara si els he pogut fotografiar, m'he hagut d'agafar a la roca. I és clar, has de mirar on poses les mans! I just en aquest moment quelcom s'ha amagat. I aquí el teniu! Es tracta d'un cranc molt esmunyedís, la Munida rugosa. Així que et veu, fa un bot enrere i busca'l! Però avui ja més enrere no hi podia anar!

I aquí no han acabat les sorpreses, hem trobat aquesta morena (Muraena helena). Té el cap força més groc que d'altres que hem vist, però és que aquesta...

ÉS ENORME!

Alguns dels forats per sobre la roca són aprofitats per llagostes (Palinurus elephas), de dimensions més que respectables...

I d'altres s'han hagut de conformar a trobar un foradet en mig de tot de fils de pescar

I és que tot i les meravelles que hi hem trobat, de fils de pescar n'hi per donar i per vendre!

I amb el temps, s'hi enganxen tovalloletes d'un sol ús, altres organismes ho colonitzen tot i acaben tapant les cavitats que oferia la roca

I quan els eriçons (Sphaerechinus granularis) ja fan servir compreses enlloc de petxines per camuflar-se... Decididament és MAL SENYAL!

I nosaltres que ja ens toca tornar cap a la Maru que només estem a 16ºC!!! Sí, sí a prop de la superfície hi ha 26ºC, però a partir dels 27m de profunditat en avall és una glacera!

Salut!