divendres, 13 d’agost de 2021

P 4 (-55 m) No només canvi climàtic (10)

Encara sota la influència de l'onada de calor i, que per sort, ens aporta bones condicions marítimes, decidim fer el darrer mostreig del projecte No només canvi climàtic>>. Enfilem cap al punt 4 situat a 55m de profunditat, davant de cala Canyelles (Lloret de Mar).

Baixem!

Es tracta d'una barra rocosa semienterrada. A la pràctica el què veiem són tot de roques disperses que s'alcen del fons marí entre el mig metre i el metre i mig d'alçada. A les més baixes, com a la imatge i predominen les esponges

A les més altes, en canvi, hi predomina la gorgònia vermella (Paramuricea clavata). Tot i així, també hi trobem altres gorgònies de dimensions considerables. Al centre de la imatge hi ha una gorgònia blanca (Eunicella singularis) de més de 30cm d'alçada

O en d'altres casos també hi trobem la gorgònia rosada (Eunicella verrucosa). És la que es troba al centre de la imatge. Curiosament les altres gorgònies blanques petitones corresponen a Eunicella singularis

Avui, tot i trobar aigües clares i amb poc corrent, hi ha colònies de gorgònies vermelles amb els pòlips oberts. Els pòlips són unes petites estructures que recorden a les meduses amb 8 tentacles i que recobreixen totes les branques d'una gorgònia. De fet es tracta d'organismes colonials, pel què cada pòlip correspon a un individu de la colònia. Quan estan menjant, aquests pòlips despleguen els seus tentacles i a la vista del submarinista fa que semblin esponjoses. En canvi, si no estan menjant, amaguen els tentacles, així que la gorgònia sembla un filferro colorejat. Aquest és el cas de les petites gorgònies que hi ha en primer pla

Ens crida particularment l'atenció la gran quantitat d'orelles d'elefant (Spongia lamella) que hi ha. Es tracta d'aquestes esponges amb forma de calze que antigament es fèien servir com a espoja de dutxa després de treure-li les "espines". Sí, les esponges tenen una estructura plena de forats que per mantenir-los oberts els hi calen espícules, que vindríen a ser com les seves "costelles" i acaben amb punxa! 

De fet n'hi ha algunes que sembla que facin la competència a les gorgònies vermelles per obrir-se pas. A la imatge n'hi ha una de més de 40cm de diàmetre. Això sí, per molt que ho intentem, costa molt d'il·lluminar-les adequadament, sembla com si la seva superfície rugosa absorbís la llum del flaix

La sorpresa del dia la protagonitza aquest eriçó de mar de punxes gruixudes coneguda com a tabaquera roja (Stylocidaris affinis). És un organisme propi d'aigües profundes (se n'han trobat a 1000m de profunditat) i aquí es trobaria al límit superior del seu hàbitat. Per nosaltres és només la segona vegada que en veiem!

I a més rebem la visita inesperada d'aquesta parella de peixos lluna (Mola mola), que han resultat ser força tafaners!


I com que estem de mostreig, toca treure el metre i començar a prendre mesures. Com veieu l'àrea delimitada no conté gorgònies vermelles a la seva totalitat. El motiu és que cal que siguin aleatoris, és a dir, no prioritzar les zones que ens semblen més atractives perquè del contrari ja tenim una desviació de la realitat que intentem analitzar. Nosaltres directament posem el metre allà on hem anat a caure. Al cap hi a la fi només tenim 12 minuts per fer tota la feina! (I mitja hora de pujada lenta fins dalt de la Maru!)

Malauradament, no tot el què hem observat ha estat bonic. Xocant ha estat trobar aquest gall de Sant Pere (Zeus faber) mort. L'hauran pescat i tornat a llençar a mar?

A l'apartat d'"objectes perduts" que millor que es quedessin a terra ferma trobem aquest drap. A més té l'afegit de cobrir una part de la roca, cosa que dificulta l'accés a aliments dels organismes que hi viuen enganxats

Avui a més cal afegir un nou capítol: els medicaments. A les platges és freqüent trobar-hi blísters (les làmines preformades de plàstic que contenen pastilles tipus aspirina). Doncs bé, en aquesta ocasió hem trobat quelcom diferent, ho veieu???... Us l'apropem per veure-ho millor!

Doncs tal i com es pot llegir, es tracta d'una suspensió oral d'Ibukern 600mg. És a dir, ibuprofè per veure del laboratori Kern Pharma. Tot i la cosa pràctica del format que no precisa d'aigua per prendre'l, l'usuari podria haver estat una mica més curós amb l'envàs. Es calcula que trigarà un 500 anys a descomposar-se en trossets més petits, però que de fet no desapareixerà mai!!!!

Val a dir que el problema més gran detectat tant per abundància com per capacitat de deteriorament dels organismes vius, són els fils de pescar. A la imatge n'hi ha un bon manyoc enredats amb l'orella d'elefant, algues i d'altres organismes marins

A la imatge en trobem un altre manyoc tocant les gorgònies vermelles


Segons l'art de pesca, els fils de pescar es fan servir de formes diferents. En alguns casos s'aprofita el mateix motor de l'embarcació o maquinària afegida per a moure'ls. Si en el procés d'arrossegament o d'hissat té la mala sort d'enganxar-se amb una gorgònia la pot escapçar o fins i tot arrencar. A la imatge la gorgònia vermella ha estat escapçada de forma evident. Els marges de la lesió ja estan essent colonitzats per altres organismes que li donen una tonalitat bruna. En aquest cas, la resta de la colònia encarà estarà bé per un temps...

Aquest efecte no és exclusiu de les gorgònies vermelles. A la imatge una gorgònia rosada que també ha patit algun accident pesquer


I quan els accidents pesques són freqüents i repetitius esdevenen incompatibles amb la vida de molts organismes marins. De fet som incapaços de dir quantes coses té enganxada aquesta gorgònia!

A nosaltres ja se'ns acaba el temps d'immersió i toca pujar dalt de la Maru. En breu us farem arribar un resum dels resultats d'aquest projecte.

Salut!


Projecte amb el suport de: 










dijous, 12 d’agost de 2021

Sant Miquel, punt 22 (-55 m) No només canvi climàtic (9)

Continuem aprofitant l'onada de calor que a més està portant condicions marítimes excepcionals! Enfilem cap al punt 22, ja a l'extrem est dels Jardins Submergits de la Selva per continuar amb el mostreig del projecte No només canvi climàtic>>. Es tracta d'un bosc de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) situat a 55m de profunditat. I el nom ve d'una anècdota que ens va passar ara fa 10 anys protagonitzada pels companys Miquel i Josep Maria, però això ja és una altra història...

Baixem!

Aquí l'alçada mitjana de les gorgònies vermelles és molt alta: 40cm, el doble del què trobem al parc natural de les Illes Medes. Però cal dir que molts dels especimens superen el metre d'alçada!

Avui l'aigua és particularment transparent, per les gorgònies això vol dir poc aliment disponible i la majoria opta per amagar els pòlips (una mena de "floretes" per on s'alimenta). Així que el seu aspecte és d'un filferro colorejat, però al centre de la imatge trobem una que sí que els té oberts, d'aquí el seu aspecte esponjós. Mentre no tinguins altres organismes a sobre, vol dir que es troben en bon estat de salut

En grans formacions rocoses situades a més dels 40m de profunditat, és habitual que estiguin envoltades d'aquests peixos rosats, les forcadelles (Anthias anthias)

I no tota la roca està coberta exclusivament de gorgònies. Hi ha zones on d'altres organismes són majoritaris com les esponges d'aquesta imatge. I si us fixeu al centre hi trobereu una llagosta (Palinurus elephas)

O mirant arran de terra hi hem trobat aquesta morena (Muraena helena) joveneta

Al mateix espai hi poden conviure també altres espècies de gorgònies. Al centre de la imatge hi tenim una gorgònia rosada (Eunicela verrucosa). I just a la base una sorpresa per nosaltres: un eriçó de puntes gruixudes conegut com a tabaquera roja (Stylocidaris affinis)

La tabaquera roja  (Stylocidaris affinis) és pròpia de grans profunditats i justament es comença a trobar a la profunditat que ens trobem avui, 55m!

També us voldríem mostrar aquests cucs més petits que l'ungla del dit petit que tenen la boca amb forma de ventall. Costa de creure que siguin cucs, però quan t'hi acostes, amaguen aquesta boca tant curiosa dins un petit tub. El seu nom científic és Myxicola aesthetica i aquí hem tingut la sort d'ensopegar-ne d'alguns menys ràpids per poder-los fotografiar! 

Malauradament quan comences a mirar amb més deteniment comences a descobrir fils de pescar!!! El veieu, passa per sobre les algues incrustants rosades!

En aquesta gorgònia vermella, per la part central hi ha tot un fil entortolligat. Com que ja fa més d'una setmana que hi és, algunes algues s'hi han enganxat i d'aquí la seva coloració bruna. De moment sembla inofensiu

Però així que passa el temps, amb el fregament que pateix degut als forts corrents marins de la zona, la gorgònia queda afeblida i es va morint. A la imatge es veu perfectament el fil de pescar i com la part inferior, on hi ha fregament està pràcticament morta. Al tractar-se d'organismes colonials, mentre la base permeti aguantar l'estructura dreta, els pòlips no afectats continuaran vivint. Però és qüestió de temps que l'estructura es col·lapsi, caigui a terra i acabi morint la gorgònia sencera

Com a la imatge veiem una gorgònia vermella totalment morta al costat d'especimens encara en bon estat de salut

O en aquest cas, on estem fent el mostreig, al centre de la imatge hi ha una gorgònia ja irreconeixible

Fins ara hem comentat la mort lenta a la què aboca un fil de pescar enrotllat sobre una gorgònia, però hi ha altres pràctiques que encara són més contundents. Sigui per palangres, la pràctica del curricà de fons o altres esdeveniments que fan que a més el fil de pescar amb l'ajuda de maquinària pot fer una estrebada tan forta que arrenqui la gorgònia. A la imatge una gorgònia rosada (Eunicella verrucosa). L'esdeveniment ha estat recent perquè encara té bon aspecte, però al perdre la seva verticalitat li costarà molt alimentar-se i en breu morirà

Parlem sovint dels fils de pescar, però les xarxes perdudes també fan estralls. Veieu la gorgònia vermella tombada del centre de la imatge?

Doncs el motiu és aquesta xarxa que li ha caigut al damunt. Per descomptat que al propietari no li ha fet gràcia perdre la xarxa, però calia que passés per aquesta zona? Aquestes gorgònies hi porten més de 100 anys visquent-hi!

I nosaltres que tornem cap a la Maru més tristos que mai. Aquest punt el vàrem descobrir ara fa cosa de 10 anys i era senzillament espectacular. No només per les dimensions de les gorgònies vermelles, que són impactants, sinó també per el seu gran estat de salut. Havíem vingut amb ganes de reveure aquell espectacle i marxem constatant un cop més que aquest tresor és ben difícil de conservar sense un compromís ferm de la societat.
Salut!


Projecte amb el suport de: 









dilluns, 9 d’agost de 2021

Punt 63 (-53 m) No només canvi climàtic (8)

Després de 20 dies de caps de setmana dolents, finalment podem continuar amb  el nostre mostreig. Enfilem cap al punt 63 que es troba a 53m de profunditat a l'alçada de la platja gran de Lloret de Mar. Baixem!

Aquí la gorgònia vermella (Paramuricea clavata), no arriba a formar boscos, ja que la roca està molt fragmentada i no té lloc on agafar-se. Tot i així en trobem de ben grans. La de la imatge fa 80cm d'alçada. I per descomptat que l'estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) també ho té clar que és una bona atalaia per caçar!

Si seguim les preferències de les estrelles de mar de cistell, veiem que també els hi agraden les orelles d'elefant (Spongia lamella). Es tracta d'una esponja amb forma de calze. La de la imatge fa més de 30cm de diàmetre

Però no totes les estrelles de cistell tenen tanta sort, n'hi ha que s'han de conformar amb una petita roca que amb prou feines sobresurt 10cm del fons marí. Aprofitem l'avinentesa per destacar que aquesta mena de "bolet de soca" rosat que cobreix la roca. De fet, no és un bolet i decididament no es troba sobre cap soca. Es tracta d'una alga calcàrea, és a dir, que és ben dura al tacte. Hi ha diverses espècies que s'assemblen i no sabem identificar. Cal estar al cas del seu estat de salut, quan es tornen blanquinoses és que són mortes. Les de la imatge fan molt bona cara!

Avui a més hem trobat un tipus de gorgònia que no acostumem a veure, la Callogorgia verticillata. Sí, sí, aquesta mena de garbuix de plomes està emparentada amb les gorgònies vermelles. Tenen menys pòlips (les "floretes per on s'alimenta") que se situen en els nusos que té a totes les branques

I passant al capítol d'"objectes perduts" dir que la situació és desoladora. Fils de pescar de tota mena de gruixos...

Que han tingut el resultat d'arrencar i acabar matant aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis). Malauradament, al tractar-se d'un organisme colonial, l'agonia és lenta ja que les puntes encara són vives

Ara, qui tindrà força feina és aquest eriçó de punxes llargues (Centrostephanus longispinus): s'haurà de treure de sobre aquesta tovalloleta d'un sol ús i després encara esquivar el fil de pescar. Sort que es tracta d'una espècie protegida!!!

I no s'acaba aquí... a la imatge un tub de plàstic amb fils de pescar... Possiblement el tub sigui d'alguna obra i amb un aiguat hagi acabat a mar... Potser caldria ser una mica més endreçats els que vivim a terra ferma!

I avui, a tall de curiositat, us mostrem com ens ho fem per tornar al punt de mostreig. Primer de tot tirem un fondeig, es tracta d'una corda on a un extrem hi tenim una boia i a l'altre un plom. Així des de la barca sabem en tot moment on és el punt de mostreig i els submarinistes només hem de seguir la corda fins arribar a baix. Un cop al fons del mar tot depèn, si es tracta d'una llosa la cosa és força senzilla, allà on caiguis vas resseguint la roca i després desfàs el camí. Però en el nostre cas sovint es tracta de roques fragmentades i semienterrades. Això fa que allà on miris vegis coses interessants però al mateix temps repetitives i per tant t'acabis desorientant: una mica com trobar-se al mig de les agulles de la muntanya de Montserrat, les agulles són diferents, però depèn de com te les miris ja no saps si és la mateixa o una altra. En el cas del submarinisme nosaltres tenim 3 plans: pla A posar un globus groc al fondeig amb forma de tub que s'acostuma a veure de lluny i de passada al acabar la immersió ens ajudarà a pujar el plom del fondeig. Pla B, quan les aigües són tèrboles (cosa habitual), de seguida perdrem de vista el globus, així que hi tenim a més un llum estroboscòpic com el què porten els avions a la nit. És un llum llampejant que té un terç de la potència del què duen els dels avions. A la imatge és el llum que es veu i per sobre una mica cap a la dreta es pot distinguir l'extrem inferior del globus.
 Tot i així pot ser que hi hagi o s'aixequi molta corrent durant la immersió i no puguem tornar al fondeig. Aleshores passem al pla C: sortir a mitges aigües i senyalitzar als companys que són dalt de la Maru la nostra posició amb un altre globus que portem a la nostra equipació. De fet en portem dos, no fos cas que el perdessim! 
I sí, encara hi ha un pla D que consisteix en portar un carret de fil i enganxar-lo al fondeig així que arribes al fons. I mentres vas nedant, vas deixant anar fil. Per tornar només cal recollir el fil. Això que sembla tan fàcil a l'aigua no ho és gens: enrotllar el fil fa augmentar molt el consum d'aire i més a les profunditats on anem, a més, el fil s'enganxa molt a qualsevol organisme o roca, així que a part de fer mal bé l'entorn estàs continuament desenganxant-lo. Cal afegir que en cas de correntada l'hauries de deixar al fons igualment a no ser que vulguis fer esquí subaquàtic. I encara que això últim pugui sonar divertit, no ho és gens perquè cal mossegar fort el regulador que portes a la boca per respirar si no vols que se t'escapi i OFEGAR-TE!!! Així que nosaltres preferim quedar-nos amb els tres primer plans!!!


I avui només amb els plans A i B cap a la Maru falta gent!
Salut!


Projecte amb el suport de: