dimecres, 26 de maig de 2021

No només canvi climátic - NOU PROJECTE!!!

Ens fa molta il·lusió informar que comencem nou projecte: No només canvi climàtic.

Gràcies a l'apadrinament de Libera  continuem involucrats en la detecció, mapejat i avaluació dels efectes de la brossa marina sobre la fauna i flora. Amb aquest nou projecte volem dur a terme una primera valotració dels efectes dels plàstics (de qualsevol tipus) que queden atrapats als boscos de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata)  dels  Jardins Submergits de la Selva.

Seguirem informant!



Nos hace mucha ilusión informar que comenzamos nuevo proyecto: No solo cambio climático

Gracias al apadrinamiento de Libera seguimos involucrados en la detección, mapeo y evaluación de los efectos de basura marina sobre la fauna y flora.  Con este nuevo proyecto queremos llevar a cabo una primera valoración de los efectos de los plásticos (de cualquier tipo) que quedan atrapados en los bosques de gorgonias rojas (Paramuricea clavata) de los Jardines Sumergidos de la Selva. 

¡Seguiremos informando!







diumenge, 25 d’abril de 2021

Buscant els fruits de la Posidonia oceanica (-18m)

 Matí rúfol, de mar tranquil·la. Avui anem a inspeccionar la praderia de Posidonia oceanica que hi ha davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Ja a primers de desembre passat vàrem veure que hi havia una floració>> i ara ja tocaria trobar-hi els fruits!


Tot i que l'aigua és força tèrbola ens sorpen trobar la Posidonia oceanica tan crescuda. Tenint en compte que les flors eren a mitja tija, ara no sabem a quina alçada de les fulles hauríem de posar més atenció

Observant les fulles veiem que ja estan epifitades, és a dir, que d'altres organismes les estan fent servir de suport per créxer-hi a sobre. Malauradament no les sabem identificar, però no deixem d'admirar-ne la seva forma. Aquests tenen forma d'arbre...

I en aquest cas hi tenim una alga que al seu torn també està epifitada! Si us fixeu en els seus contorns sembla que hi tingui pèls, doncs corresponen a un altre organisme

Entre tanta fulla costa de veure els peixos que aprofiten aquest entorn per fer-ne la seva llar. Molts d'ells tenen coloració molt semblant a les fulles de la Posidonia i alguns fins i tot tenen taques blanques com si també estiguessin epifitats! A més, una mateixa espècie, pot tenir una coloració que variï des dels tons maronosos a verd brillant. En canvi, per distingir les diferents espècies cal parar atenció a les taques negres que tenen prop de les aletes, al cap o la cua. Com que encara és d'hora perquè s'aparellin, no presenten els seus colors més característics, així que ara mateix només som capaços de dir-vos que els peixos de la imatge pertanyen al gènere Symphodus

Tot i el plaer hiptonitzant de veure com es mouen les fulles de Posidonia amb el vaivé de les onades, dels fruits, ni rastre! A veure si cap al mes vinent tenim més sort.
Salut!



divendres, 9 d’abril de 2021

Juvenils de congre dolç a la platja!

De vegades la natura ofereix moments màgics, sigui perquè t'ofereix alguna sorpresa, sigui perquè estàs en un moment capaç d'apreciar-ho. Si sou caçadors de bolets sabreu què volem dir: entres al bosc i no hi veus res fins que poc a poc, si n'hi ha, comences a veure'n. I encara quan tornes pel camí que has fet en veus més i no entens com és que una horeta abans havies pogut passar de llarg!

Doncs si ets una persona observadora per adonar-te que ets davant d'un d'aquests moments i, a més, disposes d'algun dispositiu que et permeti fer fotos, aleshores la bogeria per immortalitzar el moment està assegurada!

Diguem que si fa no fa, això és el què ha passat avui. Passejada per la platja prop de la punta del riu Tordera, són quarts de deu del matí, veus una mena de cinta que brilla sobre la sorra i et trobes això!

Un juvenil de congre dolç (Ariosoma balearicum)! És tan transparent que es poden veure els grans de sorra de sota seu!

Es tracta d'individus d'uns 12-13 cm de llarg. Els adults, que poden fer fins a 35cm, són d'hàbits nocturns i durant el dia estan totalment enterrats al sediment. Les larves en canvi són pelàgiques, viuen enmig de l'aigua i formen part del plàncton durant 20 a 22 mesos. Està clar que a aquests juvenils els han sorpès les onades de la ventada dels darrers dies!

De fet només n'hem trobat una dotzena i separats 1-3 metres de distància entre ells. Però això sí, aquí no s'han acabat les sorpreses!!!

A la cita d'avui no hi podia faltar alguna sabateta de Venus (Cymbulia peronii)
que ja en vàrem parlat en aquest post>>

I encara una sorpresenta més, mirant entre les algues brunes (Dictyota sp.) que les onades han arrossegat fins la sorra hi hem trobat aquesta Lysmata seticaudata.   Es tracta de la gambeta que sovint apareix a les guies de submarinisme fent de "respall de dents" d'alguna morena

I fins aquí el moment màgic... però hi hem tornat a la tarda perquè volíem acabar d'assegurar-nos que havíem identificat correctament el congre dolç amb els juvenils mai se sap! Però quin DESENCÍS!!!! Són quarts de cinc de la tarda, l'onatge és evident que ha minvat durant el dia ja que només hi ha sorra humida prop de l'aigua, la resta és ben seca. Tot i que el vent està tornant a bufar amb més força i les onades comencen a recuperar terreny a la terra ferma, la sensació és d'aridesa total.

Comencem a buscar juvenils de congre dolç a la franja on arriben les onades i no hi trobem res. Aleshores mirem més terra endins i ens fixem en on havien arribat les onades al matí, encara hi queden restes d'algues i canyes que les dibuixen. Al principi res, fins que....

Si al matí la seva brillantor l'havia delatat, ara és totalment sec! I encara sort dels ulls que sinó el confondríem amb un dels tants trossets de plàstic que s'acumulen a les notres platges...

I no és l'únic que s'està assecant. Aquesta sabateta de Venus també va camí de convertir-se en paper de fumar i finalment desaparèixer...

Ja durant la "sessió fotogràfica" del matí sabíem que no valia a badar, però poc ens imàginavem que només 7 hores més tard amb prou feines aconseguiríem veure'n alguna traça!

I és que com a mamífers que som, no ens n'adonem la gran feina que fa la nostra pell per evitar la desecació!

Salut!

dimarts, 30 de març de 2021

Projecte Gorgònies Blanques: final optimista

Avui tornem a punta Santa Anna per fer l'últim mostreig del projecte: On són els gorgònies blanques de punta Santa Anna (Blanes)? Aquells que coneixeu punta Santa Anna sabeu que davant de la platgeta de darrera l'espigó del port, entre 12-16m de profunditat hi ha una roca allargada que en diem la Llosa. A la zona més profunda s'hi poden veure colònies de gorgònia blanca (Eunicella singularis), també coneguda com a pala de rem. Les altes temperatures que estan assolint les nostres aigües darrerament propicien que bacteris oportunistes les facin emmalaltir i fins i tot morir. 
Baixem!

El primer que trobem  no és molt esperançador: es tracta d'una colònia d'Eunicella singularis morta 

Però a la part de la llosa que dóna cap a mar comencen les sorpreses: una nova colònia d'uns 5 cm d'alçada!

No gaire lluny d'aquesta en trobem una altra de mida semblant

Ja en la part més profunda de la roca trobem una colònia una mica més gran, d'uns 10 cm

De tornada encara una altra i aquesta vegada de 20 cm (la més gran que hem vist)

I una altra una mica més petita, tot un èxit!

Entre els altres habitants de punta Santa Anna ens han vingut a veure un vell conegut que fa temps que no veiem: un pagre (Pagrus pagrus)

I ja casi fora de l'aigua hem trobat aquesta bavosa (Parablennius sp) que ens vigila de reüll.

Acabem aquest projecte més esperançats de quan el vàrem començar: s'està donant una recuperació parcial de la població de la gorgònia blanca Eunicella singularis. Esperem que no sigui un miratge!

Aquest projecte ha estat possible amb el suport de la campanya "Diners al Carrer" de la 
CUP - Blanes.