diumenge, 20 de gener de 2019

Projecte Nacres a Punta Santa Anna (Blanes): nacres 0, posidònia en regressió

Aprofitant que la previsió és bona tot el cap de setmana, hem decidit seguir buscant les nacres (Pinna nobilis) a la pradera de Posidonia oceanica de Punta Santa Anna (Blanes).

Per si no us recordeu de què estem parlant, la nacra (Pinna nobilis) és el mol·lusc bivalve més gran del Mediterrani i dels més grans del món. Tot i que pot arribar a fer més d'un metre de llargada, al viure semienterrada, fa que les seves dimensions no siguin tan evidents. Viu entre els 2 i 50m de profunditat associat a les praderies de Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa, Zostera marina i Zostera noltii. Es tracta d'un organisme filtrador, així que contribueix a la transparència de les aigües.

Amb aquesta immersió hem decidit mostrejar la pradera que es troba a la part sud de la zona d'estudi.
Bé, de nacres no hem trobat, com podeu veure en aquesta foto



Però en alguns punts, a prop del nou dic, tampoc hem trobat pradera ja que s'ha mort. Com podeu veure a les fotos següents només en queden les "arrels" exposades.



Seguirem informant!

L'Equip de S'Agulla

Aquest projecte l'estem duent a terme amb el suport de la campanya Diners al Carrer de la 
CUP - Blanes.


divendres, 21 de desembre de 2018

diumenge, 28 d’octubre de 2018

Cercant microplàstics - NOU PROJECTE!

Gràcies a l'apadrinament de Libera continem involucrats en la detecció i mapejat de brossa marina.
Amb aquest nou projecte volem dur a terme una primera avaluació sobre la presència i distribució de microplàstics (plàstics amb una mida inferior a 5 mm) als Jardins Submergits de la Selva.

Seguirem informant.
Salut!



Gracias al apadrinamiento de Libera seguimos involucrados en la detección y mapeado de basura marina.
Con este nuevo proyecto queremos llevar a cabo una primera evaluación sobre la presencia y distribución de microplásticos (plásticos de tamaño menor a 5 mm) en los Jardines Sumergidos de la Selva. 
Seguiremos informando.

¡Saludos!





dissabte, 11 d’agost de 2018

Punt 308 (-41 m) Dia d'exploració, bitxos i objectes perduts

Continuem l'exploració i enfilem cap al punt 308, a 41 m de profunditat. En aquest cas és tracta d'un seguit de roquetes petites i molt aïllades enmig d'una zona fangosa davant de la platja gran de Lloret. Baixem!


El primer que trobem és una roca molt petita però molt colonitzada, on destaca una colonia  de puntetes de neptú (Reteporella grimaldii), un briozou de color rosa. És a dir, es tracta d'un animal encara que no ho sembli!

Per la nostra sorpresa trobem dues gorgònies blanques (Eunicella singularis) que no fan bona cara

També ens ha sorprès trobar l'estrella cistell Astrospartus mediterraneus, força rara a aquesta fondària

D'altra banda bastant més comuna per la profunditat és l'esponja canelobre Axinella polypoides. Aquí tenim dos exemplars.

I el que no podia faltar és un exemplar de mida important d'anemona (Anemonia viridis)

Una altra espècie molt comuna en aquests fons és el cap roig (Scorpaena scrofa), que aquí està ben amagat. El veieu?

Tot i que la roca estigui molt aïllada i difícil de trobar amb la sonda, hi ha diversos objectes perduts ...aquí tenium una pulsera d'algun hotel...
.
El fil de pescar amb compresa

I una cosa molt rara que ens passa a les últimes immersions és trobar colonies de gorgònia blanca (Eunicella singularis) arrencades. Aquí tenim una altra...Pot ser que algú hagi pasat amb un curri de fons???

Aquí ja fa fred, així que pugem cap a la Maru. 
Salut!

Punt 307 (-41m) Per mostra un botó

Matí tranquil que aprofitem per acostar-nos a la platja gran de Lloret de Mar. Avui anem a provar punts de roques molt aïllades prop de les clapes de fang que tenim cartografiades. Comencem per aquesta, el punt 307.

Una roca de només 15m de llargada, per 2 d'amplada

Està molt colonitzada

A la part més baixa les llagostes (Palinurus elephas) tenen feina a trobar un forat on protegir-se

Però a l'altre extrem s'aixeca un metre i mig del fons marí on n'hi trobem d'altres que estan més còmodes

I no només les llagostes, aquí teniu tota una "família" de cap rojos (Scorpaena scrofa)
Quants en compteu?

Un bonic exemplar d'anemone (Anemonia viridis)

Una gorgònia blanca (Eunicella singularis) que no fa gaire bona cara

Un exemple d'esponja canalobre (Axinella polypoides)

I just a l'esponja del costat tota una "família" de vaquetes suïsses (Peltodoris atromaculata), un tipus de llimac de mar. Sembla que s'hagin reunit per cruspir-se-la

I un grapadet d'aquestes gambetes minúscules que diríem que corresponen a Hemimysis margalefi. La veritat que tenen uns ulls tan divertits que semblen dibuixos animats.

I com que la roca és tan petita us volem fer un inventari de totes les mostres d'activitat humana que hi hem trobat. Aquí un fil de pescar...

Un altre fil de pescar

I encara un tercer fil de pescar!

Una sabata

Un drap

I un ganivet de plàstic


Ja ho veieu, una petita roca de només 15m de llarg envoltada per res més que grapissar (sorra gruixuda amb algues calcàrees), ben difícil d'ensopegar perquè la part més alta només s'aixeca un metre del fons marí i totes les deixalles que hi hem arribat a trobar. INDIGNANT!

Salut!

diumenge, 5 d’agost de 2018

Punt 198 (-38m) Bonítols supervisant un altre abocador

Avui, tot i que el dia s'ha llevat igual de plàcid que ahir, les previsions són que cap al migdia hi haurà força onatge. Així que decidim no anar gaire lluny: punt 198 davant de Fenals (Lloret de Mar). Profunditat 38m.
Baixem!

La roca és fantàstica, molt colonitzada i amb molts forats perquè s'hi amagui de tot!

Moltes de les fotografies no les pengem entre d'altres motius per no avorrir-vos. Aquesta n'és una. Tenia curiositat per saber què era aquest "branquilló". I a la segona foto, perquè es veiés millor, m'he posat una mica amb la intenció que hi sortís més el blau del mar i.... Ostres! Què són aquestes siluetes del fons de la imatge???

Un banc enorme de bonítols (Sarda sarda)!!! Bé, no cal dir que han passat com un llamp. Així que en un intent desesperat de fotografiar-los he aixecat el braç i disparat un parell de vegades mentre pujaven cap amunt. Ja ho veieu que no eren pocs!

De l'ensurt i sense saber encara si els he pogut fotografiar, m'he hagut d'agafar a la roca. I és clar, has de mirar on poses les mans! I just en aquest moment quelcom s'ha amagat. I aquí el teniu! Es tracta d'un cranc molt esmunyedís, la Munida rugosa. Així que et veu, fa un bot enrere i busca'l! Però avui ja més enrere no hi podia anar!

I aquí no han acabat les sorpreses, hem trobat aquesta morena (Muraena helena). Té el cap força més groc que d'altres que hem vist, però és que aquesta...

ÉS ENORME!

Alguns dels forats per sobre la roca són aprofitats per llagostes (Palinurus elephas), de dimensions més que respectables...

I d'altres s'han hagut de conformar a trobar un foradet en mig de tot de fils de pescar

I és que tot i les meravelles que hi hem trobat, de fils de pescar n'hi per donar i per vendre!

I amb el temps, s'hi enganxen tovalloletes d'un sol ús, altres organismes ho colonitzen tot i acaben tapant les cavitats que oferia la roca

I quan els eriçons (Sphaerechinus granularis) ja fan servir compreses enlloc de petxines per camuflar-se... Decididament és MAL SENYAL!

I nosaltres que ja ens toca tornar cap a la Maru que només estem a 16ºC!!! Sí, sí a prop de la superfície hi ha 26ºC, però a partir dels 27m de profunditat en avall és una glacera!

Salut!

dissabte, 4 d’agost de 2018

Punt 184 (-38m) Una morena tafanera en un abocador

Matí esplèndid amb la mar com un plat. Tot i les aparents bones condicions, no ens refiem, en dies com aquests sovint hi ha molt corrent. Enfilem al punt 184, es tracta d'una barra davant de la plajta de Fenals (Lloret de Mar). Baixem!

Fins als 20m la temperatura és paradísiaca, per sobre dels 20ºC. Però passada aquesta profunditat l'aigua és només a 15ºC i a sobre ben tèrbola!!!

I en un moment de pausa ens ve a veure aquesta morena (Muraena helena)!

Aquí la teniu en acció. Es veu que no es podria creure que algú pogués nedar més ràpid que ella!
I sí, els flaixos que es veuen són les fotos que també li hem fet, però no us volem avorrir!!!

Malauradament l'encontre amb la morena ha estat l'única nota simpàtica d'aquesta immersió, la resta és el testimoni de com una barra rocosa, hàbitat per a tantes espècies, es pot convertir en un abocador.
Xarxes tapant accessos a forats que podrien ser el cau de molts peixos...

Fils de pescar que al ser tan llargs es comporten com xarxes, atrapant tovalloletes d'un sol ús i tapant els accessos a les cavitats de la roca

Aquí la barreja ja és total de xarxes, tovalloletes, fils... Què més hi veieu vosaltres?

Un altre accés a una roca arran de terra que ni es veu per la quantitat de tovalloletes atrapades amb fils de pescar

I per acabar-ho d'adobar, algú a pescat una gorgònia blanca (Eunicella singularis) i com que no es menja... Doncs l'ha tornat a mar. Haurà senyalat la posició al seu GPS per no arrancar-ne d'altres?


I nosaltres que tornem cap a la Maru ben indignats.

Salut!