diumenge, 26 de maig de 2019

Punt 150 (-38m): Observant la recuperació de la roca sense la xarxa

Avui hem tornat al punt 150 per veure en quin estat la roca després de l'extracció de la xarxa que cobria una part important de la seva superficie més informació>>. Baixem!
Tot i que estem a finals de maig, l'aigua encara està força freda: 16 a dalt  i 15 a baix ...

A primera vista la roca està molt colonitzada. Sembla que estar coberta per una xarxa durant gairebé un any no li hagi afectat gaire... o això sembla ...

Els forats que funcionen com a refugi per a moltes espècies d'interès comercial com ara la llagosta estan lliures d'obstacles.

Però a mesura que avancem, trobem la primera sorpresa: un tram bastant llarg que havia estat tapat per la xarxa, ara es troba colonitzat per una alga invasora, la Lophocladia lallemandii.


Aquí la podeu veure amb més detall: es tracta d'una alga vermella filamentosa d'uns 15 cm d'altura. En el nostre cas és de 8-10 cmAquesta espècie està inclosa en el CATÀLEG ESPANYOL D'ESPÈCIES EXÒTIQUES. No obstant això per a la costa catalana no s'havia detectat, com confirma el Departament de Territori i Sostenibilitat en aquesta web>>

Ja hem comunicat el descobriment als experts del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona. A veure si confirmen l'identificació de l'alga!

Aquí podeu veure un altre tram colonitzat per Lophocladia lallemandii

Per sort no tota la roca està colonitzada per l'alga invasora. Al final de la roca podem veure com l'alga verda Halimeda tuna colonitza un espai que li és favorable

En aquest micro canyó les forcadelles (Anthias anthias) s'hi troben a gust


I una cosa que ens ha cridat l'atenció és l'eriçó lila (Sphaerechinus granularis), que es menja la part no calcària d'aquesta alga vermella incrustant, deixant la roca blanca. 

A mesura que completem la volta de la roca, observem un tros de xarxa que ha quedat atrapat a la roca

I la cosa es fa més preocupant amb aquest tros de xarxa de dimensions reduïdes que segueix tapant la roca.

En aquesta immersió volem agrair una altra vegada a Juan, el nostre fotògraf de confiança que ens ha acompanyat un cop més !!!

Malauradament, com a cada immersió, no podia faltar la secció d'objectes perduts: aquí teniu una pinta...

I aquí una aleta... potser sabem de qui és...

Nosaltres cap a la Maru que fa fred!!!
Salut!

diumenge, 5 de maig de 2019

Punt 229 (-47m): Cercant microplàstics mostra 5

Seguim buscant microplàstics. Avui hem explorat una zona de roques molt aïllades a 47m de profunditat davant de la platja gran de Lloret. L'aigua segueix freda, 14ºC i molt fosca.

Com hem fet a les darreres immersions, primer de tot recollim la mostra amb el corer (el tub de plàstic amb tap groc).


Tot i haver molta foscor, podem veure que la roca està molt colonitzada i amb una gran quantitat de forcadelles (Anthias anthias) al voltant. Ens sorprèn trobar-hi una castanyola (Chromis chromis), ja que per la profunditat no tocaria

Aquí podem veure com està de colonitzada la roca a un del seu molts forats, amb algues incrustants i esponges que ocupen el primer pla

Mirant bé la foto, trobem un petit nudibranqui, probablement una Flabellina affinis 

Qui no podia faltar és l'escòrpora (Scorpaena scrofa), un habitual de les últimes immersions

I nosaltres cap a la Maru, que fa fred i és molt fosc!
Salut!


Projecte amb el suport de: 



Projecte nacres a Punta Santa Anna (Blanes): seguim sense trobar-ne

Seguim amb el projecte de recerca de nacres a la punta Santa Anna de Blanes.

Per si no us recordeu de què estem parlant, la nacra (Pinna nobilis) és el mol·lusc bivalve més gran del Mediterrani i dels més grans del món. Tot i que pot arribar a fer més d'un metre de llargada, al viure semienterrada, fa que les seves dimensions no siguin tan evidents. Viu entre els 2 i 50m de profunditat associat a les praderies de Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa, Zostera marina i Zostera noltii. Es tracta d'un organisme filtrador, així que contribueix a la transparència de les aigües. Més informació>>


Aquesta vegada hem mostrejat la pradera de Posidonia oceanica que es troba en la part oest de Punta Santa Anna. 

En aquesta pradera fa uns anys hi teníem locatzades unes quantes nacres de grans dimensions, que com podeu veure a les fotos ja no hi són. 


Tot i que només estem a principi de la primavera, les fulles ja están força colonitzades per altres organismes, que es pot interpretar com un senyal d'estrés que pateix la planta


En aquesta pradera de Posidonia oceanica S'Agulla tenia un punt de control  abans de la construcció del nou dic del port de Blanes. Això és el què en queda...Veieu les quatre piquetes que estan clavades al fons? 


I per acabar la immersió amb una mica color, aquí teniu l'estrella de mar Echinaster sepositus.

Seguirem informant!

L'equip de S'Agulla.

Aquest projecte l'estem duent a terme amb el suport de la campanya Diners al Carrer de la 
CUP - Blanes.




dilluns, 22 d’abril de 2019

Els microplàstics de la primera mostra (Punt 191, -30m)

Gràcies a la mala mar d'aquesta Setmana Santa hem començat l'anàlisi de les mostres de sediment recollides els dies passat. Tot i tenir l'objectiu clar: buscar microplàstics, cal fer servir la metodologia ja validada pels grups de recerca. Així que la primera fase ha estat construir un decantador seguint les instruccions de Coppok et al., (2017).



El resultats dels nostres "enginyers" ha estat aquest aparell: dos tubs de 63 mm de diàmetre units per una aixeta de bola. Els de la ferreteria encara al·lucinen amb la nostra comanda!

I aquí teniu uns quants exemples dels primers microplàstics que hem separat:

 Fragment de goma, possiblement silicona

 Fils de plàstic molt petits enredats



Fragment de goma negra de quasi 6 mm de llargada

I el que no podia faltar: fragments de tovalloletes d'un sol ús!!!

Com podeu veure la cosa serà força entretinguda. Ja us anirem informant.
Salut!

Projecte amb el suport de:


diumenge, 31 de març de 2019

Punt 156 (-40m): Cercant microplastics, mostra 4

Seguim buscant microplàstics, avui anem davant de Fenals a 40 m de profunditat. Temperatura de la aigua 13ºC... és a dir, freda!!!

Com anem fent a les darreres immersions primer de tot recollim la mostra amb el nostre corer (tub de plàstic amb tap groc de la imatge), per si de cas... 

Ja que l'aigua avui no està tan tèrbola i verda com a les últimes immersions, hem aprofitat per documentar una roca que tenim poc visitada

La roca és bastant alta, molt colonitzada i amb molts habitants: aquí podem veure l'esponja groga Verongia aerophoba

L'eriçó lila Spaerechinus granularis que menja l'alga incrustant rosada. Les taques blanques són les marques de les seves queixelades!

I els residus del banquet... són les boletes blanques.

Aquí tenim una mollera de roca, Phycis phycis

Però la troballa del dia ha estat aquesta petita llagosta lluisa (Scyllarus arctus). És el primer exemplar que veiem. Li veieu els ulls?

I com sempre ens hem topat amb una escòrpora, Scorpaena scrofa, amb cara d'enfadada


I no ens deixa de sorprendre la gran quantitat de forcadelles (Anthias anthias) i xucles (Spicara maena) que ens han acompanyat en tot moment

El que ja no ens sorprèn tan, és l'acumulació de fils de pescar...

I nosaltres cap a la Maru que fa fred!!!

Salut!

Projecte amb el suport de:





dissabte, 9 de març de 2019

Punt 182 (-43m): Cercant microplàstics, mostra 3

Continuem el mostreig de microplàstics amb immersions més profundes, avui punt 182 a 43m de profunditat. Tot i el Sol esplèndid l'aigua encara és a 13ºC, brrrrrr!!!
Baixem!
Anem per feina, primer de tot prenem la mostra de sorra no fos cas que amb algun imprevist no la poguessim recollir!

Dia pròpiament de primavera, és a dir, molta vida de camí al fons fent que l'aigua sigui francament VERDA!!! 


La roca és molt baixa, però no treu que alguna anemona (Anemonia viridis) la consideri una bona talaia des d'on posar-se a caçar

També en aquesta ocasió els cap-roigs (Scorpaena scrofa) estan tan confiats que ni es molesten en aixecar la seva aleta dorsal verinosa per foragitar-nos

Malauradament, també aquí trobem fils de pescar
Avui no ens podem entretenir més per la correntada, així que cap a la Maru falta gent!

Això sí, una de les coses fascinants de la primavera a mar són la quantitat d'organismes transparents que ens passen pel costat. Tot i que hi són tot l'any, només ara i a la tardor s'han engreixat tant com per ser visibles a ull nu. A la imatge una fila de salpes (Salpa maxima). Cada puntet negre és un individu que està enganxat al del costat lateralment fent aquesta mena de cucs. 

I no us penseu que tot han estat bèsties estranyes, les salpes i altres animals plantònics són el menjar d'un munt de peixos... I aquestes gavines, gavians, corb marins i baldrigues n'han detectat a prop de superfície. Ja ho veieu que el banquet és espectacular!


Salut!

Projecte amb el suport de: