diumenge, 11 de desembre del 2011

Última immersió del mostreig!!!!

Bé sembla que a la fi ha arribat el gran dia i estem a punt d'acabar el mostreig. I dic sembla perquè amb la mar mai se sap!
Avui ens acompanya en Dídac del Blanes Sub amb la Maria. Ritme de treball tranquil ens espera! Anem cap a la zona de la platja de Lloret de Mar una mica mar endins. Segons la imatge del sónar hi hauria d'haver força roca tot i que no és massa nítida així que no sabem si tot forma part d'una roca gran molt abonyegada o bé es tracta de tot de roques petites envoltades de sorra a veure què trobem.

Això sí, serà l'última immersió del mostreig però amb emoció fins al final: estem muntant l'equip i el cable del flaix està penjant. No hi ha manera de mantenir-lo agafat a la carcassa i ens hem deixat la cinta americana a casa! En Dídac tampoc té res que ens pugui servir, així que al final trobem un bocí d'esparadrap i ho intentem subjectar. Esperem que aguanti!

Les aigües no són gaire tèrboles i no hi ha corrent. Trobem tot de roques petites separades i tot cobert de sediment que fa que a la mínima estiguem en mig d'un núvol de pols. Sembla com un museu de totes les coses que hem anat veient fins ara posades totes per separat: ara una gorgònia, ara una esponja de càlix, ara una roca amb alguna alga, ara una esponja de canelobre... Així que res de praderies però un autèntic drama per al fotògraf que a cada tres fotos es troba amb el cable penjant!
Bé, fi d'immersió i sí que tenim unes quantes fotos per a l'inventari...ufff!!!

Així que fins aquí les nostres peripècies amb el mostreig. Ara estarem una temporadeta tancats mirant d'analitzar les dades i mirar d'entendre com funciona aquest hàbitat. I entregar un informe a la Generalitat per la financiació rebuda!

Des d'aquí agrair al CESC (Club Esportiu Subaquàtic Calella) i a S'Agulla (entitat ambiental de Blanes) pel seu suport per a poder dur a terme aquest Projecte!

Ei! Us mantindrem informats de tot el què passi d'ara endavant!!!!

Salutacions!!!!


 

dissabte, 10 de desembre del 2011

I més cap a Tossa de Mar què hi ha?

El Ninu continua en el seu afany de trobar noves praderies de gorgònies, o si més no, nous punts d'immersió que sempre poden ser interessants.

Avui som entre cala Canyelles i Tossa de Mar. No fa massa bon dia, però aquí l'important és tenir ganes i total sota l'aigua tan fa si fa Sol o plou nosaltres ens mullarem igual.

Segons la imatge del sónar es veu com un petit desnivell de poc més de mig metre que dibuixa una corba sinuosa. Fa l'efecte que es tracti d'una roca plana coberta de sediment. La fondària és l'habitual 55m, però no sabem si aquest tipus d'estructura li agrada a les gorgònies vermelles així que hi donarem un cop ull.

Baixem!

La visibilitat és força bona així que ens permet fer una bona passejada per comprovar que aquest tipus de fons no els hi agrada a les gorgònies vermelles, o si més no, no prou com per fer una praderia. Ara ja ens ha quedat clar!

De totes maneres sí que hem trobat altres coses interessants com aquestes de les fotos!

Anèmona (Cribrinopsis crassa)

Algunes gorgònies tot i que no són vermelles es tracta de la mateixa espècie Paramuricea clavata

I pregunta del dia, quants crancs sou capaços de veure en aquesta foto?
...

...

(N'hi ha 3, els veieu?)

dijous, 8 de desembre del 2011

La millor de l'any!!!

Ostres, el d'avui la veritat que les imatges no fan justícia a totes les sensacions viscudes. Aquesta ha estat realment una immersió per emmarcar!

Comencem: matí tranquil, assoleiat però fred. En Dídac del Blanes Sub puntual ja ens està esperant amb la la Zodiak gran. Carreguem trastos i cap al marge del canó de Blanes falta gent! Sí, ja hi vàrem anar al principi d'aquest mostreig però al tractar-se d'una zona tan gran hem decidit mostrejar una miqueta més al sud. La imatge que tenim del sónar és més que encoratjadora: un caient molt abrupte que on fa paret com a mínim farà 30m d'alçada i per rematar una columna davant d'aquesta paret que a la part de dalt té un tall en forma de creu que sembla talment com si algú l'hagués fet amb el ganivet. De fet és tan xocant que torturem (una vegada més) en Dídac perquè la nostra situació sigui tan ajustada com sigui possible a les coordenades GPS que tenim. Bé, això i que el què marca el sónar de la barca sigui coherent, és a dir, que la profunditat sigui l'esperada amb aquest perfil d'estar davant d'un marge que no serà la primera vegada que els satèl·lits ens fan una jugada!

La mar està plana, tant que ens sembla volar mentre navegem cap al punt de mostreig. Arribem a la zona i intentem ajustar la nostra posició just al tros de marge on hi ha aquesta columna davant, fondejem una boia. El punt més alt es troba a 65m de profunditat. Pel mostreig anterior esperem trobar gorgònies, així que tocarà estar molt atent a les corrents i coordinar-nos com mai per fer el mostreig: es tracta de 10m més de profunditat de l'habitual i això es tradueix en un major consum d'aire. Així que millor si fem 10 minuts de fons que no pas 12 ja que la decompressió (temps de seguretat que ens hem de quedar a poca fondària abans de sortir de l'aigua) es dispararà.

Tot preparat? Baixem!

L'aigua és verdosa i no veiem el fons, ens guiem pel cap del fondeig per no desviar-nos del punt que volem mostrejar. Ja a 20m de profunditat es distingeix un fons on la meitat és ben blanca i l'altra és més negra que la gola del llop! Ja estem somrient veient que som al marge... Continuem baixant i distingim la columna quadrangular amb els 2 talls amb forma de creu a sobre! Sembla impossible que s'hagi pogut formar així aquests talls, el fons és exactament com es veia al sonar!!! Normalment el sónar, com les fotos aeries de les muntanyes, com que normalment no les veus des d'aquell angle costa de creure que realment tinguin aquella forma, però això d'avui és clavat!
Continuem baixant... I cap als 40m UAU! Una tupida franja de gorgònies tapissen la zona més propera al marge i la part de dalt de la columna! És un jardí! I per rematar un gall de Sant Pere ens fa la benvinguda...
IMPRESSIONANT!

Ah! I voleu riure... El fondeig ha caigut just al mig de l'esquerda amb forma de creu que hi ha sobre la columna. Vaja, ni que es tractés d'un mapa del tresor i haúéssim caigut sobre la creueta! FELICITATS DÍDAC!

I la millor notícia de totes, NO HI HA CORRENT!

Ens acostem al marge per mirar cap a l'abisme, és ben bé que avui hem trobat on hi ha el tap del fons del mar i l'han tret! Normalment, depenent de la visibilitat ho veus tot més o menys blavós, però com aquell negre que sembli que et vulgui xuclar... MAI!

A més de les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) hi ha d'altres espècie de gorgònies que miren també de fer-se una mica d'espai. Avui no només la feina de mesurar gorgònies serà dura (n'hi ha molta densitat) sinó que també la de fer inventari fotogràfic, tenim de tot! A part de les gòrgònies a la paret del marge trobem els organismes que acostumen a poblar les roques i coves inclosos uns bocinets de corall vermell. A mitja paret, entre la columna i el marge hi trobem una esquerda on una móllera de roca hi fa el cau.

Sentim no poder-vos oferir més fotos, però d'aquest paradís si no volem que esdevingui un infern val més no adormir-se i marxar ràpid cap amunt!

Un cop a 5m, durant la deco continuavem mirant cap avall a veure si encara podíem distingir alguna coseta d'aquell fantastic paradís que hem tingut la sort de gaudir per uns minuts...


Fosqueta però el gall de Sant Pere no estava per fotos!
 




 
Móllera de roca (Phycis phycis)

dimarts, 6 de desembre del 2011

Nou intent, noves sorpreses...

Avui el Ninu amb ganes de trobar nous punts interessants per fer immersió va cap a la zona de la platja de Lloret de Mar.

Dia una mica mogut, però es pot sortir. L'aigua cada vegada és més freda, tots portem vàries capes de neoprè per notar-ho menys. I és que un altre dels inconvenients de les immersions profundes és que el neoprè a mida que baixes es comprimeix: aixì que si a superfície et semblava portar un abric de pells de la calor que passes, per quan arribes a baix et sembla d'anar en pijama! I notant el fred, es clar...

I al fons què trobem? Poca visibilitat, roques disperses semienterrades pel sediment que l'envolta tot i que molt colonitzades i ni rastre de gorgònies vermelles!

Tot i així mirant sota una roca sembla ser que a un calamar no li ha semblat tant mal lloc i hi ha deixat una posta d'ous!

Ups! I a més hem d'anar amb compte amb la sorra que hi ha peixos aranya!

Posta de calamar

Peix aranya (Trachinus draco)

diumenge, 4 de desembre del 2011

Roques sense gorgònies, snif!

I és que només falta que diguis que t'estàs viciant de veure gorgònies perquè després no en trobis...

Avui amb el Ninu hem enfilat cap a cala Canyelles (Lloret de Mar). És un nou punt que segons la imatge del sónar apuntava maneres: una roca allargassada, més aviat baixa, envoltada de sorra a profunditat 52m.

I què ens hem trobat? Bé la roca hi és i molt colonitzada, però res de gorgònies vermelles!

Res, avui només el fotògraf ha suat de valent. Si més no aquesta mòllera de roca ens ha alegrat el dia.


Móllera de roca (Phycis phycis)

dissabte, 3 de desembre del 2011

Nova sorpresa! (I l'hem pogut fotografiar)

Avui ens acompanya en Dídac del Blanes Sub i aquesta vegada anem amb la Maria, barca de fusta de pescador, molt marinera que ens transporta a d'altres temps ni que sigui per la velocitat a la que anem!  Som cap a la zona de davant de Cala Canyeles i haurem trigat una quarantena de minuts, però la veritat que li estem agafant el gust a això d'anar més tranquils. Això sí, quan s'arriba al punt cal anar per feina!

Trobem poquetes gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) que no arriben a formar una praderia barrejades amb altres d'altres espècies. Així que només fem inventari fotogràfic. Voltem per les roques planes que trobem i sorpresa! UNA MILANA!

Està enganxada al fons i se la veu reticent a marxar. Ens acostem amb la càmara a veure si per una vegada en podem fer una bona foto i quan fem clic...ARGH! Ja ha fugit! Bé encara es pot veure alguna coseta a la imatge i a més ja sabem perquè no tenia ganes de marxar, estava esmorzant! Mireu a la foto a baix a la dreta hi ha les restes d'una garota de mar!


Imatge panoràmica del fons

Milana que ha hagut d'abandonar el seu esmorzar!

diumenge, 27 de novembre del 2011

Nova espècie de gorgònia?

Avui amb el Ninu ens quedem per davant de la platja de Lloret de Mar. Fem un punt nou, les roques son baixes (menys de 2 m d'alçada) i més aviat planes. Profunditat 56m.

Baixem!

L'aigua es tèrbola i fosca. Durant la baixada hem passat una capa amb molt poca visiblititat però just al fons la cosa millora una mica. Reseguint les roques trobem unes gorgònies. Ostres! Són una mica estranyes, més aviat rosades, no semblen tan robustes com les de Paramuricea clavata... Tocarà buscar a veure de què es tracta així que arribem a terra!
 
Gorgònia pendent de classificar. No tenim clar que es tracti de la Paramuricea clavata de sempre...
 
I aquesta medusa (Pelagica noctiluca) que insiteix en acompanyar-nos, sort que anem ben tapats amb el neoprè!

dissabte, 12 de novembre del 2011

Gràcies David!

Avui qui ens ha salvat el dia a nivell logístic ha estat en David Palomé membre del CESC (Club Esportiu Subaquàtic Calella). Ens acompanya amb la seva Zodiak i amb un no res ja som davant de les platges de Lloret a provar aquest nou punt a 55m (per variar).

No fa massa fred i la mar és tan plana que sembla gelatinosa. Fondegem una boia i cap avall!!!

Tampoc avui estem tenint sort amb les gorgònies. El fons és de roca cobert per una fina capa de sediment, aquí i allà trobem zones colonitzades per esponges que ens confirmen l'existència d'aquest substrat rocós.
Dia tranquil pel què fa al mostreig de gorgònies i com sempre, molta feina fotogràfica.

Aquesta vegada aprofitem per presentar-vos les ascídies. Es tracta d'uns organimes bastant primitius que recorden una mica a les antigues ampolles de sifont o càntir: l'aigua entre per forat de dalt i surt pel del costat. Pel camí aquesta aigua és filtrada i l'animal n'agafa l'aliment. N'hi ha de 2 tipus: individual com els de la foto de dalt, són aquesta espècie d'ampolletes vermelles i blanques. I d'altres de tipus colonial (veure foto de baix) on tots estan tan enganxats entre ells que només es poden distinguir els foradets dins d'aquesta massa d'aspecte esponjós. N'hi ha de molts colors i fins i tot transparents!

Estem per sortir de l'aigua que ens acostem a la barca i la nostra primera visió és la dels peus d'en David que en pengen pel costat. La veritat que és la imatge del relax! ja,ja!

Gràcies David i a veure si la propera ens pots acompanyar també a baix!

Ascidies vermelles "individuals"

Ascídia vermella tipus colonial

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Gràcies Bastida!

Ahir tot passejant pel port topàvem novament amb l'inconvenient més gran que tenim: la logística! Tot i que la zona de mostreig no es troba gaire lluny de la costa (un parell de milles que vindrien a ser cap a 3km) el problema és que sense barca no s'hi pot arribar! I si afegim que es tracta d'immersions profundes, fer esforços després, tipus una gran nadada, no és gens aconsellable.

Doncs el què dèiem, passejàvem pel port de Blanes pensant que per un dia que fa bon temps quina llàstima no poder-ho aprofitar quan ens trobem en Joan Bastida amb la família. Li comentem la situació i s'anima a portar-nos l'endemà a l'aigua!

Aquesta vegada anem amb la Maru, un taylor petitó que necessitaria una bona mà de pintura però que té un motor dièsel a prova de bombes! Això sí, la immersió d'avui té gust a una altra època: la velocitat màxima és de 5 nusos així que qualsevol petita onada ens gronxa. De fet ja sortir del port ha estat un mica aparatós perquè el vent de terral que bufava ens empenyia contra les embarcacions que hi havia amarrades i la nostra velocitat de navegació no ho podia compensar! Ja som a mar obert i tenim temps de sobra per preparar l'equip, explicar-nos batalletes de submarinistes i disfrutar d'un matí d'octubre que més aviat es diria que es de final de setembre per la temperatura que fa.

Som cap a Cala Canyelles i hem trigat una bona horeta en arribar! (Normalment ho fem en 10-20 minuts depenent de l'embarcació i l'estat de la mar). Això sí, més relaxats que mai ens tirem a l'aigua. Dia fantàstic també aquest!!!
Res de gorgònies vermelles però en trobem d'altres espècies i les esponges de canalobre són particularment impressionats: més de 50cm d'alçada i de formes ben capritxoses!
I el curiós ha estat trobar aquesta medusa a aquesta fondària, nosaltres més aviat les tenim presents de patir les seves picades prop de la platja!
Això sí, la Maru és complicadeta de pujar si vas carregat d'equip de submarinisme. T'ho pot assegurar la Carol que amb un cop de mar va caure altra vegada a l'aigua! ja,ja!
Ens afanyem a pujar tot dalt de la barca i cap a Blanes que en cara ens queda una altra horeta de navegació!

Gràcies Bastida, la propera ens acompanyes a baix també!


Gorgònia blanca (Eunicella singularis)

Esponges canalobre (Axinella polyploides)

Medusa (Pelagia noctiluca) És de les que més pica tot i ser ben petitona!

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Repetim!

Avui la colla del Ninu tenia ganes de repetir la immersió del 2 d'octubre i com resistir-s'hi?
Som a tocar de Tossa de Mar, dia assoleiat, mar força plana, aigües clares i corrent durant tota la baixada!
Coses de la mar, no saps mai què trobaràs a sota. Però és justament a zones de corrent freqüent on es troben les gorgònies ja que en depenen perquè els hi porti l'aliment.

La corrent fa una mica apartós el mostreig de les gorgònies, però com que ja teníem les dades del dia anterior decidim limitar-nos a fer l'inventari fotogràfic. Ja casi que podríem dir que ens estem viciant de tanta gorgònia!

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Un altre espectacle de gorgònies!

Avui no només ens acompanya en Dídac del Blanes Sub amb la Zodiak sinó que també ha vingut en Delfí, un submarinsita membre del Club Mola Mola de Blanes.
La veritat que tampoc volíem donar massa expectatives, es tracta d'un mostreig i de vegades pot ser que no trobis la praderia fantàstica de gorgònies que pel tipus de fons t'esperaries trobar. I com que baixar a 53m no és cap passejada, avisem primer a en Delfí de què potser no en trobarem.

Dit això baixem!

Les aigües són molt tèrboles fent difícil veure'ns entre nosaltres si no fos pels focus que portem. De fet la visibilitat és tan dolenta que quasi xoquem contra una fantàstica praderia de gorgònies!

Es nota que es tardor perquè hi ha un creixement d'algues. Sí, a la tardor amb el refredament de les aigües hi ha un moviment vertical dels nutrients dins de la columan d'aigua cosa que els fa accessible a les algues i per això creixen tant. També fa que en trobem algunes penjades de les gorgònies com si les embrutessin, però a part de l'efecte estètic, les gorgònies es troben en un estat de salut immillorable!

Uf! Em quedat la mar de bé davant el Delfí, ja,ja!


diumenge, 9 d’octubre del 2011

Tornant a visitar la praderia més propera a Blanes


Avui el Ninu enfila cap a la praderia més propera a Blanes que es troba a 50m de profunditat. Sí, ja hi hem anat abans, però la zona és tan extensa que decidim explorar-ne l'extrem nord.

Finalment un dia d'aigües clares! L'espectacle de gorgònies esdevé senzillament embriagador. Ens posem a fer el mostreig de les gorgònies i per la zona descobrim per primera vegada que n'hi ha un parell de mortes. Ja tenim una nova pregunta a la llista: sempre les hem trobat amb molt bona salut, què els hi ha passat a aquestes?

Praderia de gorgònia vermella (Paramuricea clavata)
Gorgònia vermella morta.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Havíem dit que hi tornaríem...


Dia assoleiat i tranquil que amb el Ninu ens permet anar a veure aquell "castell de gorgònies" que només vàrem poder divisar el passat 17 de setembre. I la veritat que l'espera s'ho valia!
Gorgònies fantàstiques que coronen unes roques aplanades amb bona visibilitat per poder-les gaudir! Si no són les més grans que hem vist fins ara, poc n'hi deu faltar!
 
 

dissabte, 1 d’octubre del 2011

I més sorra!

Com dèiem al principi del mostreig tot i que la sorra no faci tanta gràcia per la monotonía del paisatge, si volem tenir una idea complerta del conjut de l'àrea d'estudi què millor que fer una ullada a la zona de sorra l'altra extrem de la zona de mostreig?

Aquesta vegada és en Dídac del Blanes-Sub qui ens dóna un cop de mà. Som a tocar de Tossa de Mar i baixem a 56m de profunditat. L'aigua enguany li està costant refredar-se així que estem a gust a més la visibilitat és bona.

Aquí també el fons és de grapissar: sorra gruixuda amb trossets de petxines trencades. No hem vist cap estrella de mar de sorra però en canvi tenim aquesta altra sorpresa: un Cerianthus! És un tipus d'anèmona i la seva boca està composada per aquest tentacles que surten d'aquesta mena de tub. El diàmetre del tub feia més de 20cm. Tot i que per a aquesta espècie no és molt, si tenim en compte que venim de veure només sorra amb alguna algueta per sobre, trobar un Cerianthus és un espectacle!
Això sí, quan t'hi acostes amaga de seguida els tentacles dins del tub!

Cerianthus membranaceus.

divendres, 30 de setembre del 2011

Per davant de Cala Canyelles

Avui tornem a fer pràctiques de navegació i anem cap a davant de Cala Canyelles (Lloret de Mar). A la fondària de 55m hi ha unes roques que encara no hem visitat.
Baixem!

Les aigües són fosques, però a la profunditat a la què ens trobem la visibilitat és bona degut a què hem passat una capa d'aigües tèrboles més amunt. La roca és interessant, plena de forats i vida que la tapissa de mil colors. Però i les gorgònies on són? Per algun motiu no els hi agrada aquesta roca, a veure si al final del mostreig trobem una explicació!

diumenge, 25 de setembre del 2011

Anem a veure el canto

Avui el Ninu ens porta a veure un punt curiós a 60m de profunditat que queda aïllat de la resta de zones ja conegudes. A la imatge del sonar és veu com un canto, una roca que fa angle recte i que sobresurt 1m del fons.

Dia fosc i tètric quan baixem. De fet s'hi veia tan poc que al principi pensàvem d'haver fallat el punt i acabat al mig de la sorra. Ens posem a nadar en la direcció que ens sembla que hauríem de trobar roca per no desaprofitar la immersió. Els esforços són recompensats, trobem aquesta roca amb la vora angulosa, està poblada per tota mena de gorgònies però sense formar cap praderia.
Intentem fer una mica d'arxiu fotogràfic però es fa tard.

Una altra immersió a la llista que hauríem de repetir!

dissabte, 17 de setembre del 2011

Una nova praderia!

Avui torna a tocar fer pràctiques de navegació! Ens enfilem cap a la banda de Tossa de Mar i agraïm la sort que tenim per les condicions de la mar: planíssima!!!

Aigua tèrbola i dia de molta natació. Comencem trobant unes roques petitones que no semblen gran què. Sí boniques, però 0 gorgònies vermelles. Les anem seguint i ens porten a unes altres de més grosses que fan tot de coves. Encara 0 grogònies però el núvol de tres cues (aquests peixos roses) és espectacular. I quan ja estem per marxar aleshores apareixen 2 gorgònies disperses com a centinelles d'un castell plè de grogònies!!!! De moment no entenem com és que a les roques precedents no n'hi havia cap i ara ens trobem amb aquesta que en té per donar i per vendre i de ben grosses!
Malauradament s'ha fet tard així que tocarà revisar el registre del sónar, interpretar per on hem passat i apuntar millor per caure directament sobre aquesta nova praderia de gorgònies!

Peixos roses anomenats forcadelles (Anthias anthias)

Vistes del "castell" de gorgònies. Hi haurem de tornar, oi?

diumenge, 21 d’agost del 2011

Immersió tètrica

Avui amb el Ninu hem anat a provar sort en un fons de roques baixetes, com sempre a 55m de profunditat davant de la platja de Lloret de Mar.

L'aigua era tèrbola així que no es veia més enllà d'un parell o tres de metres. Diguem que amb tan poca visibilitat cal anar a poc a poc per no ensopegar! I per acabar-ho de fer més tètric hem trobat aquestes esponges que semblaven canalobres de més de mig metre d'alçada!

Pel què fa les gorgònies n'hem trobat 4 d'escarranssides. Així que relax pel què fa a mesurar, però pel què fa a l'arxiu fotogràfic a tope! A més dels "canalobres" destacar aquests llimacs de mar enormes d'uns 10cm que estaven entretinguts deixant una posta d'ous (és la mena de flor taronja que es veu que sobresurt per la part de dalt dels animals).

Esponja com un canalobre (Axinella poliploides)

Llimacs de mar (Felimare picta)

dissabte, 20 d’agost del 2011

Marge del canó de Blanes

Avui tornem a posar-nos a prova navegant i anem al marge del canó de Blanes. El canó de Blanes vindria a ser un "Gran Cañón del Colorado" versió submarina. En alguns punts les baixades són molt abruptes i baixa a més de 1000m de profunditat. De fet és on s'amaguen les gambes!

Aquest canó fa com unes ramificacions que s'acosten a la costa i justament és aquí on anem nosaltres. Aquesta és una immersió més profunda de l'habitual 65m a dalt del penya-segat i després baixa que és ben negre!

Just al marge a les zones on hi ha roca trobem unes extensions fantàstiques de gorgònies vermelles colonitzades per aquestes estrelles de mar tan curioses. L'aigua és fosca així que les estrelles estan de cacera extenent els seus braços. Cal anar per feina que aquí l'aire s'acaba més ràpid de l'habitual perquè som a més profunditat!

I coses de la corrent, mentre feiem decompressió a 5m agafats a un globus per senyalitzar la posició la corrent ens arrossegava cap al nord-est mentre la barca se n'anava cap al sud-est! Sí, sí, i en canvi vist des de la costa la mar estava tan plana que diries que no s'hi movia ni una fulla, coses de la mar! Això sí, la corrent arrossegava però res que no es pugui compensar amb un bon cop de gas!

dilluns, 15 d’agost del 2011

Quina vida!

Avui ha tocat posar a prova novament les nostres capacitats com a navegants. Em llogat una petita Zodiak i a navegar! Afortunadament la mar acompanya, així que aconseguim fondejar al punt que volíem. Avui hem anat cap a davant de Cala Canyelles (Lloret de Mar).

De gorgònies poques, però quina vida! Ens ha passat aquest banc de sargs que ha estat un espectacle!
I ja posats aprofitem per ensenyarvos aquesta estrella de mar de les profunditats tan curiosa que ha decidit desplegar 3 potes. Ja veieu que fa una bona xarxa per agafar a qualsevol animal que hi passi despistat!


Ofiura de cistell (Astrospartus mediterraneus) amb 3 potes desplegades

Banc de variades (Diplodus vulgaris)

diumenge, 14 d’agost del 2011

Festival de gorgònies i un peix invasor?

Avui el Ninu enfila cap a l'extrem nord de la zona de mostreig, ja tocant a Tossa de Mar.
Aquí ja sabem que trobarem gorgònies amb prou densitat com per parlar d'una praderia i que per tant tocarà mesurar. Però no se sap mai què més hi torbarem.

Pel què fa a les gorgònies dona gust veure'n de tan grans i amb tanta salut! Però a més a més hem estat de sort i avui aquesta morena ha triat aquesta gorgònia ja ocupada per una estrella de mar per posar-s'hi a sota! Això sí amb les morenes no hi ha segones oportunitats pels fotògrafs, després de la primera foto ja ha fugit!

I segona sorpresa del dia encara més curiosa, hem tingut companyia durant la decompressió: mentre esperàvem el temps de seguretat per sortir de l'aigua ens ha vingut a veure aquest peix. No us sona de res? D'algun documental de la tele on surt un tauró i un peixet que el segueix posant-se sota la seva panxa? Doncs sí, és un peix pilot! Si busqueu a Internet "pez piloto" o "pilotfish" ja trobareu fotos del què us expliquem. El què ja no sabem és què carai hi fa per les nostres costes!


Morena (Muraena helena)
Peix pilot (Naucrates ductor)

dissabte, 30 de juliol del 2011

També hi ha algues de fulla gran...

Avui toca afinar les nostres habilitats com a navegants llogant una Zodiak i provem un nou punt.

També és de roca baixa i esmicolada.
Pel què fa les gorgònies vermells sembla que no els hi acabi de convèncer aquest fons, així que només fotos avui.

Les roques estan cobertes de molta vida entre algues, esponges i d'altres bèsties que vistes de passada semblen plantes. Us posem aquestes dues fotos perquè us en feu una idea. Sí aquí també trobem estrelles de mar vermelles (tot i que a la foto es vegin taronges) com les que es troben a menys profunditat.
I a més hem trobat aquesta alga de fulla ampla. Serà un tipus de kelp (alga típica de l'Atlàntic)?




Ja sé, ja sé, no és que impressioni gaire però no és molt habitual trobar-la

dimecres, 27 de juliol del 2011

Punts de mostreig

Després de mirar i remirar el registre del sónar a la recerca de zones rocoses s'ha decidit provar amb aquests punts de mostreig a fi de tenir una bona idea de com és la totalitat de l'àrea d'estudi. Es troben tots ells entre 50-70m de profunditat que és on durant l'estiu del 2009 vàrem trobar les praderies de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata).

No semblen tants, però tenint en compte que la setmana passada que ens havíem agafat de vacances vàrem ensopegar mal temps i la resta ho haurem de fer en caps de setmana,... esperem poder-ho acabar abans de final d'any!


dimecres, 20 de juliol del 2011

Ja tenim la imatge del sónar...

Ja tenim la imatge complerta de la zona de mostreig feta amb el sónar...
Ehem... Vaja, el què es diu veure bé el fons, no és que es vegi...
Resulta que es veuen més els artefactes de la imatge (taques més groques i bandes clares i fosques) que no el fons marí, horror!!!
Bé tocarà mirar a poc a poc toooot el registre del sónar per veure quines roques pinten millor per trobar-hi gorgònies... I pensar que es veia tant bé mentre passàvem amb el vaixell...

Bé, veient cosetes com aquestes tampoc fa tanta mandra...;D
(Aquest és un tall de registre que hem congelat per ensenyar-vos-el)

diumenge, 10 de juliol del 2011

Roques 1 Gorgònies 0

Mirant el registre del sónar trobem aquesta zona rocosa mai explorada així que amb el Ninu enfilem cap allà. De fet es tracta de roca molt baixa, de menys d'un metre, però com que no deixa de ser un substrat dur s'haurà de veure que no s'hi hagin posat més gorgònies.

Aquí també la profunditat és de 55m metres i visibilitat d'uns 10m, aixì que tampoc ens podem queixar. És el que hi ha a aquesta banda del Mediterrani!

Resultat: hem trobat roca molt baixa tal com mostrava la imatge colonitzada per esponges i altres organismes que s'hi agafen. De gorgònies vermelles només en trobem un parell d'aspecte raquític, així que només fem mostreig fotogràfic.

Avui aprofitem per ensenyar-vos aquesta esponja grisa amb forma de càlix (Spongia agaricina). Aquesta esponja un cop tractadeta és l'esponja natural per la dutxa!

Spongia lamella

I per als amant de les cosetes petites aquí tenim un parell de llimacs de mar, res a veure amb els terrestres! De fet els submarinistes en general en parlem de nudibranquis, ni que sigui perquè no sona tan malament! Aquests necesiten brànquies per respirar i les tenen exteriors, és la mena de carxofa qeu tenen a la cua. Els blaus són com l'ungla del dit petit de la mà i el rosa no gaire més gran.


Flabellina affinis


 Hypselodoris tricolor