BONES FESTES I FELIÇ 2023

 

Gavots a Blanes!

Avui, per tercera setmana consecutiva, hem vist gavots (Alca torda) al port de Blanes! Es tracta d'un ocell nòrdic que ve a passar l'hivern en aigües mediterrànies. És de mida semblant a una gavina i recorda a un pingüí. 

El seu cant és com el d'un ànec però una mica més greu

Ara llueixen el seu plomatge hivernal, però a l'estiu canvia una mica i tot el cap serà negre. Aquí en teniu unes imatges>> on podreu apreciar a més les línies blanques ben fines que tenen al bec i les ales.

El què ens ha deixat molt impressionats són les seves apnees: no només per la seva durada, sinó també per la seva freqüència. A estones han estat alternant com a mínim mig minut sota de l'aigua amb respiracions de només 3 segons! I si descansen més temps, tranquil·lament s'hi estan minut i mig. I tot això acompanyat d'uns bons desplaçaments! Així que ja us podeu imaginar que intentar fotografiar-los, sense teleobjectiu i enmig d'un port ha estat molt entretingut!

Però com s'ho fan?

Just abans de cabussar-se estiren el coll fins que toca l'aigua, obren el bec per agafar aire, separen les ales i...

XOF!

I a partir d'aquí a afinar la vista per veure per on surt!

Però és que a més a més, hem passat de veure'n només un diumenge 27 de novembre a veure'n 4! Ja els vàrem veure dimarts i avui encara hi són!

Els amics d'ornitho.cat informen que, a Catalunya, normalment se'n veuen de l'ordre de 2-10 individus al llarg del mes de novembre. En canvi, enguany ja portem més d'un centenar d'albiraments! I és que les fortes borrasques al nord d'Europa ha fet que a molts els hi hagin vingut ganes de passar l'hivern a la Mediterrània. Més informació>>

Salut!

Punt: Posidonia de Fenals amb sorpresa! (-18m)

Matí de veritable tardor finalment! Només 10ºC amb vent de terral persistent. Hem sentit que a Tarragona i Balears hi ha floracions de Posidonia oceanica. Un esdeveniment considerat poc freqüent que passa cada 5-10 anys. Com que també tenim mar de fons de vora un metre, ens hem decidit a anar a la praderia que hi ha davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Tot i el Sol, el dia és incòmode per la mar creuada: el vent ve en una direcció i l'onatge arriba d'un altre degut a la tramuntana que bufa mar endins. Avui excepcionalment preferim esperar a veure si es confirmen les prediccions i baixa el vent... I després de mitja hora... la cosa millora, així que baixem!

I aquí tenim la praderia ben florida! Hmmm... no veieu les flors? Un moment que ens posem arran de terra!

Les flors són aquesta mena de de brots verd clar. No queden per sobre la praderia sinó, respecte les fulles, es troben a mitjana alçada

Aquí en teniu un detall. 

I com veieu es van obrint en forma de ventall. Cap al maig es convertiran en fruits que suraran i es coneixen com a olives de mar

Però en aquest entorn també s'hi amaguen d'altres organismes com els ascidis. A la imatge una leucèmia (Halocynthia papillosa). S'alimenta filtrant l'aigua a través de les dues obertures que funcionen com un sifó.

Però hi ha altres espècies que viuen formant colònies. Com en el cas de la Pseudodistoma crucigaster, on cada parell de puntets corresponen a un individu. 

I d'altres són pedunculats, és a dir, que s'agafen al substrat a través d'una mena de peu. Aquest és el cas de la Pycnoclavella communis. Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran i podreu veure les "costelles" que té per mantenir els seu cos en forma de sac obert!

Però no tot són organismes petits, aquí tenim aquesta morena (Muraena helena) que es passeja molt ben camuflada

Malauradament també s'hi camuflen "objectes perduts" com ara ampolles de cervesa...

O algun nedador o nedadora intrèpida que ha perdut les ulleres...

Ups! Però amb tant de prat no sabem com tornar cap a la Maru. Ah! Allà al fons hi ha el globus amb un llum estroboscòpic penjat. Estan lligats a una boia que fem servir per marcar la nostra posició. Avui sí que ens estan fent molt de servei!

I ara sí, cap a la Maru falta gent! 

*  *  *  *  *

Ei! Que encara no s'han acabat les sorpreses per avui. Al recollir la boia semblava que tingués sorra enganxada. Però no pot ser perquè el fons es troba a 18m de profunditat! Aleshores hem vist que els granets de sorra es movien... Així que hem vist que es tractava d'algun tipus de larva i els hem tornat a l'aigua.

Però al arribar a casa n'hem trobat alguns més enganxats a l'equip i aquí en teniu el resultat!

És una larva de cranc del gènere Liocarcinus. Les larves passen per diferents fases on canvien de forma, la de la imatge és una larva megalopa. Si us hi fixeu té un parell de potes acabades en pinça i després encara 4 parells més de potes. La cua és força llarga i els ulls sobresurten molt!

Aquí teniu el detall del cap d'un altre individu. Sobretot us la mostrem perquè es veu molt bé la forma de la pinça. Justament és amb les pinces que s'arriba a definir de quina espècie es tracta. Però no tenim bibliografia per poder acabar-la de classificar. S'accepten propostes!!!

I ara sí, donem per finalitzades les aventures d'avui.

Salut!

Punt 310 (37m ) Serp de mar!

Matí assolellat que no volem desaprofitar. Som al punt 310, entre les platges de Fenals i cala Santa Cristina (Lloret de Mar). Es tracta d'una barra rocosa fragmentada situada a 37m de profunditat. Baixem!

Sovint quan ens apropem a una roca, el què veiem no és aquesta imatge acolorida, sinó ben al contrari! El què veiem és com una mena d'ombra sobre un fons que s'intueix sorrenc. Encens el focus i primer de tot veus els peixos que neden al voltant. En aquest tram de costa, si veus castanyoletes (Chromis chromis) és que estàs en algun lloc fins als 40m de profunditat...

Però si en canvi veus forcadelles (Anthias anthias) és que ets dels 35m de profunditat en avall. Però i si en trobes tots dos com avui? Doncs vol dir que ets al voltant dels 35-37m. Ep! En aigües més transparents com les de les illes Balears hauríem de baixar a força més profunditat per trobar-les!

A aquesta profunditat el paisatge se l'anomena coral·ligen. Aquí ja no dominen les algues verdes i les que hi ha són rogenques. Les de la imatge (Lithophyllum stictaeforme) que recorden als bolets de soca, són molt calcificades. És a dir, són ben dures!

Tot i que sempre trobem algunes excepcions, com l'alga verda Halimeda tuna que colonitza les parts més elevades de la roca. Tant les unes com les altres fan la fotosíntesi igual que les plantes de terra ferma

Les que pròpiament no fan la fotosíntesi, tot i tenir algues vivint dins d'elles són les esponges. D'aquí que tinguin necessitat d'estar en zones il·luminades tot i que la major part de l'aliment l'aconsegueixen filtrant l'aigua

Aquí podeu apreciar tot el sistema de canals que té la Dysidea avara. Pels forats petits són les vies d'entrada. I al final d'aquesta mena de "dits" hi trobem els òsculs, que són els forats de sortida. Cliqueu sobre la imatge per fer-la més gran i veureu com acaben en una mena de tub transparent! I ja posats, també veureu que els forats són aprofitats per d'altres organismes per fer-hi la casa!

L'estratègia del filtratge de l'aigua no és exclusiva de les esponges. A la imatge no són caramels ni bolets sinó una forma colonial d'ascidia, la Synoicum blochmanni. De fet evolutivament són més propers a nosaltres que les estrelles de mar o les gambes perquè tenen una estructura primitiva de columna vertebral!  En aquesta altra immersió en trobareu d'altres de solitaris transparents on podreu apreciar-ne les "costelles">> 

D'altres organismes aposten per la caça activa mitjançant tentacles urticants que paralitzen les preses. A la imatge una ortiga (Anemone viridis). Normalment els tentacles estan aixecats, però aquesta els té anormalment caiguts. No us sabem dir-vos el per què.

Aquesta anemona de tub (Cerianthus membranaceus) segueix la mateixa estratègia

Aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis) vindria a ser una versió colonial de les anemones. Però avui no comparteix que sigui un bon dia per caçar, així que té els seus tentacles ben amagats. D'aquí que sembli un filferrro!

Un altre organisme colonial són les puntetes de neptú (Reteporella grimaldii). En aquest cas els individus que la formen són microscòpics i els seus tentacles impossibles de veure a ull nu. Així que gaudirem de l'espectacle del seu aspecte!

I no ens en podem estar de mostrar-vos aquest cuc Protula tubularia. El plomall és el seu aparell bucal per captar l'aliment. La resta de l'animal es troba dins del tub. I com l'espanteu, el plomall també hi anirà dins!

Passejant-se per sobre, sense massa miraments trobem aquesta estrella ataronjada (Hacelia attenuata)

I entre els peixos carnívors quines estratègies hi ha? Uns, com aquesta serp de mar (Ophisurus serpens) decideixen enterrar-se i restar a l'aguait. Es tracta d'un peix força comú, però la seva tàctica és tan efectiva que és la primera vegada que aconseguim fotografiar-lo!

I d'altres com aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) es refien tant del seu camuflatge que senzillament es queden quiets!

Malauradament, avui tampoc podia faltar l'apartat d'objectes perduts. A la imatge una sabata...

Fils de pescar recents...

...o molt recents...

D'altres que ja hi porten més temps...

I fins i tot xarxes!

I nosaltres que ja ens toca tornar cap a la Maru que s'està girant mal temps!

Salut!

Punt 240 (-30m) Orelles d'elefant als afores del port

 Avui no tenim clar que les condicions es mantinguin adequades per fer submarinisme, així que, aprofitant que poca gent s'ha animat a sortir a mar, ens quedem a prop del port. Es tracta d'una zona molt plana, de fons dur, on sembla que la roca, en alguns punts, hagi estat tallada amb una radial. Profunditat: 30m. 

Baixem!

Efectivament, la roca és ben dura i als marges es formen petites coves allargades

Les esquerdes són aprofitades per tota mena d'organismes. Com l'anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa). Espècie endèmica del Mediterrani que sovint entre els seus tentacles s'hi passegen crancs i gambetes per recollir les sobres dels seus "àpats"!

Parent de l'anterior però amb un esquelet ben calcificat és la madrèpora solitària (Balanophyllia europaea). Es tracta d'una espècie protegida i segons la bibliografia no tolera bé l'escalfament de l'aigua. Caldrà veure per una altra vegada si en tornem a veure!

Potser seran esquerdes petites, però hi hem trobat vàries morenes (Muraena helena) que no estan disposades a desaprofitar-les per amagar-s'hi!

Això no treu que valgui la pena treure la lupa per admirar organismes com aquest arbret (Eudendrium racemosum). Es tracta d'un hidroïdeu, un parent de les gorgònies

Que vist de prop també té a les seves "branques" tot de pòlips urticants que li serveixen per alimentar-se

Perquè en pugueu fer la comparació, aquí teniu una gorgònia blanca (Eunicella singularis)

Com es pot apreciar, les branques són molt més gruixudes i robustes. I els pòlips a més de molt més grossos tenen els tentacles ramificats

Aquí en tenim una altra amb els pòlips amagats, d'aquí el seu aspecte de filferro. Això sí, tant l'una com l'altra tenen les puntes mortes. Serà per les aigües persistentment calentes d'aquest any?

Sobre alguns trams de roca hi predomina l'alga verda (Codium effusum)

Però el què realment ens ha cridat l'atenció és la presència abundant són les orelles d'elefant (Spongia  lamella). El diàmetre d'aquests calzes era de mínim 40cm!

Algunes presidint el trist espectacle de fils de pescar abandonats...

Algunes amb bon estat de salut

Altres una mica colonitzades

I d'altres massivament colonitzades, cosa poc habitual i ens fa pensar que s'estan morint. Serà conseqüència de la persistent temperatura alta de les aigües?

I amb aquests interrogants al cap nosaltres tornem dalt de la Maru!

Salut!