diumenge, 30 d’octubre del 2016

Punt 150 (-38m) Enredats!

Aquesta és una d'aquelles immersions que no voldries veure mai. Ja saps que la probabilitat és alta, però no t'ho vols creure fins que hi ets davant. És en aquesta situació que ja sí toca moure fils, discreció, grans dosis de diplomàcia, mà esquerra, deixar clar que tan fa qui siguin els culpables, hi ha un problema i junts podem solucionar-lo!
Malauradament, fins ara, tots els esforços han estat en va.

Es tracta del punt 150. Un tros de barra rocosa que sobresurt del fons marí al llarg d'un centenar de metres entre les platges de Fenals i Treumal a 38m de profunditat . Té una alçada d'uns 2 metres, plena de forats perquè peixos de tota mena hi trobin el seu cau. Ja hi havíem estat al gener 2014 i al juny de l'any passat, però no teníem bones fotos, així que hem pensat que estaria bé tornar-hi, i...
DESASTRE!

Tota la barra i, quan diem tota, volem dir absolutament TOTA està coberta per una xarxa!
Es tracta d'una teranyina.
Hi hem anat un parell de vegades per poder-ho documentar millor i aquí en teniu una mostra.








 A jutjar per l'estat de colonització de la xarxa és evident que no fa gaire d'aquesta desgràcia.


Després mires les dades al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP): als darrers 10 anys la flota pesquera artesanal de Blanes s'ha reduït a menys de la meitat. 

Ni ens sorprèn.

D'acord, és només una xarxa, és només una barra, però també ÉS UN ALTRE BON PUNT DE PESCA QUE S'HA MORT.

I ja ho veieu, sense buscar responsables, només volem restaurar un fons marí ja molt explotat i ni tan sols n'hem pogut parlar.

Nosaltres, en qualsevol cas, no desistim i qui ho desitgi ens pot contactar a info@sagulla.org

Salut!

Punt 350 (-52m) Un jardí molt groc!

Matí tranquil que cal aprofitar ja que la tardor la tenim a sobre!
Enfilem la Maru cap a cala Canyelles (Lloret de Mar) al punt 350, profunditat 52m.
Es tracta d'una zona rocosa de més d'un quilòmetre de llargada que sobresurt de la sorra aquí i allà.
Profunditat de Secchi: 18m
Baixem!

Quin munt de gorgònies grogues!!!

Però al contrari del què pot semblar a la fotografia anterior,
tot aquest "jardí" necessita de roca on agafar-se.
A la zona de sorra no hi poden créixer aquests "arbrets"

També hi trobem alguna gorgònia vermella (Paramuricea clavata),
aïllada. Però avui volem centrar l'atenció en les "herbetes taronges".

Es tracta d'uns ascidis pedunculats del gènere Pycnoclavella.
A la imatge se'n veuen de blancs i taronges.

Potser aquest altre parent, que no té peduncle us resultarà més
familiar. Es tracta del Ciona edwardsi popularment conegut
com a budell.

I d'altre parents prefereixen viure fent pinya, tot formant una colònia.
Malauradament no sabem identificar el de la imatge. 
S'accepten propostes!

Continuem explorant la roca sempre acompanyats de forcadelles
(Anthias anthias), alguna variada (Diplodus vulgaris) i si us fixeu
a la roca veureu que hi sobresurt una banyeta. Es tracta d'una
llagosta (Palinurus elephas) que té un any de vida.

I per acabar una altra incògnita. Aquesta juliola (Coris julis) 
no trobeu que té una coloració particular? 
Ens fa l'efecte que és la varietat atlàntica... CONTINUARÀ...

I cap a la Maru falta gent!

Salut!



diumenge, 18 de setembre del 2016

Punt 19 (-54m) Superesponges!

Dia tranquil i soleiat que no dubtem a aprofitar. Enfilem al punt 19, un petita roca davant de cala Canyelles (Lloret de Mar) a 54m de profunditat.
Profunditat de Secchi: 16,8m Es nota que arriba la tardor i poc a poc hi ha més pláncton!
Baixem!

Es tracta d'un aflorament rocós d'un 20m de llargada. Les forcadelles
(Anthias anthias) aquesta vegada enlloc de donar-nos la benvinguda
es diria que es preguntaven què fer amb aquest fil de pescar abandonat.

I aquest cap roig (Scorpaena scrofa) fa tota la cara de voler posar
una reclamació...

I el què ja comença a sar habitual són aquests draps ben grossos!


I aquest congre (Conger conger) que sembla que no tingui ganes
de sortir a veure aquest espectacle. Si més no està ben acompanyat
per aquesta gamba netejadora.

A aquestes profunditats no és difícil veure gorgònies. Quan la roca
és més aviat aplanada trobem extension de la gorgònia vermella
(Paramuricea clavata). Avui en canvi, la roca està més fragmentada
que fa que en trobem poques, més aviat petites, però molta varietat!
A la fotografia la versió groga de P. clavata tot i que nosaltres
continuem sense tenir clar que realment ho sigui...

Versió vermell i groga de la mateixa espècie de gorgònia. Les
branques que semblen filferros tenen els pòlips tancats (les "floretes"
per on s'alimenta). Mentre que les branques amb aspecte més flonjo
tenen els pòlips oberts. Si la mireu de prop, en aquesta part hi ha
branquillons ben blancs. Aquests estan morts. Així que no gaudeix
de massa bona salut.

A la imatge una gorgònia rosada (Eunicella verrucosa)

I a més de les ja comentades, també tenim la gorgònia blanca
(Eunicella singularis)

Però el què sí que ens ha sorprès és trobar tantes esponges de grans
dimensions! Es tracta de l'orella d'elefant (Spongia lamella). La què hi ha 
a l'esquerra de la imatge fa 50cm de diàmetre.

I aquí dues més. La de la dreta a més té una estrella de mar de cistell
(Astrospartus mediterraneus) agafada a la seva base. 
Es tracta d'una esponja molt elàstica, qualitat molt apreciada 
comercialment sigui per a pulir el vidre com per alguns terrissaires! 
Aquests s'ajuden d'aquesta esponja per mantenir el fang humit quan 
treballen al torn ja que les sintètiques se'ls hi desfan massa fàcilment!
 I darrerament també se'l considera un objecte decoratiu.

I nosaltres que tornem cap a la Maru que fa fred! (13ºC)

diumenge, 11 de setembre del 2016

Punt 184 (-38m) Dia sorprenent!

Matí tranquil i calurós, acabem de tornar de les vacances i preferim reemprendre l'activitat amb una immersió de "reciclatge". Enfilem cap al punt 184, davant de la platja gran de Lloret de Mar a 38m de profunditat.
Profunditat de Secchi: 21'4m
Baixem!

Trobem de seguida aquesta roca d'uns 20 metres de llargada
envoltada de tres cues (Anthias anthias)

Amb molts forats on esperem trobar moltes sorpreses...

Bé, les primeres sorpreses no animen gaire... Que si aquesta
ampolla...

Fils de pescar abandonats. I aquest drap, què hi fa?

I el què ens acaba de rematar el dia: una pila de tovalloletes
d'un sol ús. I després diuen que són degradables...

Però no desistim i aquí tenim el primer habitant inesperat: un
cabot d'alga (Gobius cruentatus). Tot i que la bibliografia diu
que ja és la seva profunditat habitual, per nosaltres és només
la segona vegada que en trobem a tanta profunditat.

I aquesta caracola tan ben posada amb una banyeta que en
surt... Finalment coneixerem el seu habitant?

Doncs, no! Aquest xufanc (Dardanus arrossor) ja se l'ha apropiat! 
Es distingeix dels bernats ermitans que us hem descrit en altres
ocasions per les bandes que té a les seves pinces. Els altres hi tenen
un munt de pèls i punxes! És la primera vegada que en veiem.

De cop i volta notem que ens arriba una massa d'aigua més 
calenta que la segueixen aquestes cànteres (Spondyliosoma 
cantharus)

Seguits per aquests gerrets (Spicara smaris). Són aquests
peixos petits allargats amb una taca fosca al costat. Es distingeixen
de les xucles per ser més allargats. També és la primera vegada
que en veiem!

I tornant als forats, aquesta morena (Muraena helena) treu el
cap.

Però no és l'única. Sabeu veure'n una altra en aquesta imatge?

Qui decidiament no té ganes de visites és aquest congre (Conger conger)!
Una mica més i ens passem de llarg i pas perquè sigui petit!

I després d'aquesta immersió tan sorprenent tornem cap a la Maru falta gent!
Salut!

diumenge, 21 d’agost del 2016

Punt 11 (-53m) Dia de llunes!

Aprofitant que l'aigua és ben calentona ens animem a provar un punt que ens havia quedat al tinter: l'onze, una roca aplandada d'uns 50m de llargada davant de la platja de Lloret de Mar.
Profunditat: 53 m
Baixem!

Aigües transparents com només es veuen a l'agost i gaudint del 
color de forcadelles (Anthias anthias) al seu màxim explendor!

I comencem l'exploració mirant pels forats d'aquesta roca aplanada.
A la imatge, aquesta mena de dits blancs són una posta de calamar.

I aleshores la sorpresa: un peix lluna (Mola mola) ENORME!!!
Malauradament al tenir la càmera en mode macro ens ha quedat
desenfocada. Llàstima!!!!

Però encara hem estat a temps de fer-li aquesta altra quan s'allunyava.
De fet és sobretot a la primavera que se'n veuen prop de la costa surant
a l'aigua posats de costat. Quan t'hi acostes comencen a moure les seves
petites aletes laterals per posar-se drets i després es capbussen.
Hi ha qui els anomena bots, per aquesta manera de surar com si es 
tractés d'una petita embarcació. I encara més curiós és el seu nom 
en anglès sunfish, "peix-Sol", per aquestes genes de prendre el Sol 
que tenen i no peix lluna com fem nosaltres!

Per no ser menys aquesta morena (Muraena helena) es deixa
veure desafiant.

Aprofitem avui per comentar sobre aquestes algues roges. Com 
ja hem dit en anteriors ocasions, no les mencionem gaire perquè
cal mirar-les a la lupa per acabar-les d'identificar. Però sí que volem 
destacar com a aquesta profunditat dominen els vermells, 
inclús per les algues!

Tampoc ens en podem estar de mencionar les gorgònies que hem
trobat. Per una banda, aquesta versió groga de la gorgònia vermella 
Paramuricea clavata

I per l'altra, aquesta Callogorgia verticillata. 

I nosaltres que tornem cap amunt que aquí baix fa molt fred, 12ºC!
Salut!

diumenge, 14 d’agost del 2016

Punt 122 (-45m) Bonítols i museu de la pesca

Matí que semblava tranquil i ens decidim per explorar la barra rocosa que hi ha davant de la platja gran de Lloret de Mar. De fet fa com dos terrasses i ens decidim per la segona, més allunyada de la costa i més profunda (45m).
Baixem!

Doncs el què semblava un matí tranquil ha resultat no ser-ho tant,
hi ha tanta corrent que fins i tot les forcadelles (Anthias anthias) es
posen a recer!

Tot i ser una roca gran, plena de forats, el paisatge és desolador:
ni un peix que fes més de 10 cm, ni una sola morena, cap congre per
no dir meros i corballs...
Només un museu de la pesca d'arts abandonats i això que la paret
fa uns 5 metres ben bons de desnivell!
A la imatge una nansa

Caps gruixuts. Si pitgeu sobre la imatge també veureu a l'esquerra
un fil de pescar ben recent

Altres fils de pescar que ja hi porten més temps i comencen a ser 
colonitzats

I no ens queda més remei que fixar-nos en coses més petites, com
aquest fals corall (Myriapora truncata) decorat amb una posta
de llimac de mar. De fet, no té res de corall, ja que li manquen les
floretes (pòlips) al llarg de les branques que els caracteritzen. Sinó 
que es tracta d'un briozou. Coincideixen en què són organismes
colonials, però en aquest cas l'aparell bucal es troba al final de les
"branques". Si cliqueu sobre la imatge veureu que a les branques centrals
en surten una mena de "paraigües"; es tracta del lofòfor, composat per
per un grapat de tentacles peluts que li permeten captar l'aliment. 
Res a veure amb els 8 tentacles urticants de coralls i gorgònies 
que normalment us ensenyem! 

Alguna llagosteta (Palinurus elephas) de primer any

I finalment un habitant habitual en aquest tipus d'entorn, una
mòllera roquera  (Phycis phycis). Això sí, tot i ser ben jove
a jutjar per l'estat de la seva pell, sembla que ja ha tingut més
d'un problema...

I com si d'un joc de pistes es tractés, de camí cap al fondeig trobem
aquest ou que suposem de rajada

I quan ens disposem a pujar ens passen per sobre aquests bonítols!

Tot i passar-nos a tota velocitat, en aquesta fotografia encara se'n
poden distingir les ratlles que té al dors

I cap a la Maru falta gent, que amb el corrent que hi ha tampoc
és de les immersions més relaxades que hem fet!

Salut!