dimecres, 19 d’agost de 2020

Punt 239 (-55m) A la recerca de la gerardia - 2n intent!

Com us hem explicat al post anterior estem intentar trobar el què sembla una gerardia al punt P20>>. Les coordenades en aquella ocasió no van ser gaire precises i la setmana passada tampoc vàrem tenir sort. Així que avui ho tornem a provar! 

Som davant de cala Canyelles (Lloret de Mar) i el punt es troba al 55m de profunditat. Sembla que hi ha força corrent, esperem que a baix no sigui així...

Baixem!

Quin descens! No només hem passat dels 27 als 15ºC, sinó que a més hem tingut fort corrent fins als 40m de profunditat. Ara ens sembla que no n'hi hagi, però quan trobes els peixos tots orientats cap al mateix punt com fan aquestes forcadelles (Anthias anthias) és que n'hi ha i s'hi encaren!


Estem molt atents en tot moment a qualsevol canvi, per si hem de marxar de seguida. De moment, sembla que el corrent està perdent intensitat

I de passada ens està netejant les aigües: finalment fotografies amb una mica de perspectiva!

I a més a més, les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) estan de cacera! És a dir, tenen els pòlips oberts i d'aquí el seu aspecte tan esponjós

Vistes de cara pot donar la impressió que el corrent a parat


Però ja veieu que encara n'hi ha perquè les deforma força

Avui, com també la setmana passada trobem que a l'aigua hi ha aquesta mena de fils mucilaginosos que no sabem identificar. Alguns s'enganxen a les gorgònies

Respecte a l'estat de salut de les gorgònies, aquesta presenta algunes branques fetes malbé arran de terra. Podria ser per causes naturals?

Aquí estan força més trencades i colonitzades, però no en sabem dir la causa


Ara d'on no n'hi ha dubte és amb la gorgònia central que hi té un fil de pescar atravessat!

Aquí ho podeu apreciar millor

I aquí a part de la pobra gorgònia estroncada, tenim una esponja de grans dimensions que no sabem identificar

Però no és l'única esponja que creix entre els espais sense gorgònies vermelles, a la imatge una orella d'elefant (Spongia lamella) de més de 40cm de diàmetre!


Malauradament cap geràrdia a la vista, però trobar els Jardins Submergits de la Selva amb aquesta visibilitat compensa totes les penes!

Salut!

dissabte, 15 d’agost de 2020

Punt 238 (-55m) A la recerca de la gerardia

Quan vàrem començar el projecte dels Jardins Submergits de la Selva al 2011, hi va haver una immersió que ens va captivar: la del P20>>. I és que hi vàrem trobar el què ara pensem que podria ser una gerardia. Aleshores no la vàrem poder documentar gaire bé i ara hi voldríem tornar. Malauradament les coordenades en aquella ocasió no van ser gaire precises, així que avui provarem sort. 

Som davant de cala Canyelles (Lloret de Mar) i el punt es troba al 55m de profunditat. 

Baixem!

Hem caigut una mica als afores de la roca i en trobem de molt colonitzada però sense gorgònies


La presència de forcadelles (Anthias anthias) ens indica que ja som davant d'una zona rocosa de dimensions considerables

I efectivament trobem grans gorgònies vermelles (Paramuricea clavata)


Només tenim 15 minuts per trobar la geràrdia i el corrent s'està intensificant

No hem vist geràrdies per enlloc i la situació ja recomana tornar cap a la Maru. Un altre dia serà!

Salut!

dimarts, 11 d’agost de 2020

Punt 235 (-55m) Gorgònies de penalty!

 Al sortir de la immersió anterior>> veiem que el fondeig que en senyalava la posició s'ha desplaçat degut al corrent. Així que el traiem de l'aigua i el tornem a marcar, però com que ja s'està aixecant vent se'ns fa difícil poder encertar el punt amb tanta precisió. Així que preferim deixar el fondeig on és i marcar-ne la posició: serà el nostre punt de PENALTY! 

Baixem!

Bé i les coses que tenen els penalties, hem caigut una mica fora de la llosa rocosa principal i primera sorpresa. Es tracta d'una Lytocarpia myriophyllum que encara que no ho sembli també està emparentada amb gorgònies i meduses!


Nadem cap a la zona rocosa i inicialment trobem gorgònies rosades (Eunicella verrucosa)


On algunes són de dimensions espectaculars!

Finalment comencem a trobar-ne també de vermelles (Paramuricea clavata)


Encara que malauradament, també aquí en trobem de malmeses per efecte directe de la pesca esportiva

I nosaltres que ja tornem cap a la Maru que la mar s'està complicant també a superfície!

Salut!

Punt 236 (-55m) Continuem a la part profunda dels Jardins!

Després d'un cap de setmana que no hem fet més que avortar immersions degut al fort corrent, avui el dia s'aixeca assolellat i aparentment tranquil. En aquesta època de l'any és quan les aigües acostumen a ser més clares, així que decidim continuar explorant la zona profunda dels Jardins Submergits de la Selva. Som a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Tirem el fondeig per senyalar el punt i sembla que hi continua havent força corrent. Esperem que a baix la cosa estigui més tranquil·la. Baixem!

Acabem de passar dels 26ºC de la superfície als 15ºC, BRRRRRR!!! I pel camí hem trobat molt corrent, però aquí baix aquesta gorgònia vermella (Paramuricea clavata), ens dóna la benvinguda!


Afortunadament aquí hi ha poc corrent, així que decidim tirar endavant amb la immersió. Continuem explorant aquesta gran llosa on les gorgònies estan posades com si fossin les alzines d'una devesa

De fet estem en un marge de la zona rocosa i, ens sorprèn veure com roquetes tan petites dels voltants, també són un bon punt d'ancoratge per a gorgònies vermelles i blanques (Eunicella singularis)

També hi trobem gorgònies rosades (Eunicella verrucosa) de grans dimensions

Com també volem destacar els "bolets" vermells de la imatge. Tot i tenir també un peduncle, no hi tenen res a veure! Es tracta d'un animal colonial que filtra l'aigua per alimentar-se. Cada parella de foradets que té corresponen a un sol individu: un és per on entra l'aigua i l'altre per on surt

Tot i el corrent que hauria de propiciar que les gorgònies s'alimentin, en trobem amb els pòlips amagats. Aquest és el cas de la de l'esquerra que té un aspecte com de filferro, mentre que la del centre té un aspecte més esponjós perquè té els pòlips oberts. Però no li trobeu alguna cosa d'estranya?

Us ho ensenyem de més a prop: hi té fil de pescar enganxat!!!

I això té les seves conseqüències: fa que hi hagi fregament amb els pòlips, en deteriori el teixit i finalment la branca mor com en el cas de la de la imatge. 

Això sí, a les estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) no els hi importa que la gorgònia sigui viva o morta per enfilar-s'hi. Tot li va bé com a talaia des d'on caçar!

I nosaltres que tornem cap a la Maru, certificant que no només les gorgònies vermelles pateixen conseqüències directes de pescadors esportius inconscients, sinó que les rosades com la de la imatge també.

Salut!


dissabte, 1 d’agost de 2020

Punt P21 (-55m) Un jardí fabulós en perill!

Aprofitant que les condicions marítimes són favorables decidim continuar explorant l'àrea on preveiem que també hi hagi més gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Us en vàrem explicar els detalls a la immersió anterior >>. Som davant de cala Canyelles, la mar s'està quedant com un plat, no sembla que hi hagi gaire corrent i nosaltres... BAIXEM!

Arribem a baix... i finalment un dia amb poquíssim corrent! I és que a les gorgònies els hi cal que els corrents els hi facin arribar l'aliment. Així que dies com avui són un regal!

Som sobre una gran llosa rocosa on les gorgònies sembla que siguin alzines en una devesa. En un entorn com aquest, les alzines es tornen més rodones... doncs les gorgònies a més de ser molt altes perquè són molt velles, també són molt amples 

En alguns punts les trobem arrenglerades totes orientades en un mateix pla. En aquest cas, són més estretes. Però sempre deixant tant d'espai entre aquest petits grups que ens hi podem passejar entremig

Petites irregularitats del terreny semblen haver fet decidir tenir una orientació o una altra. N'hi ha de perpendiculars les unes respecte a les altres!

I algunes amb un aspecte "despantinat". Serà perquè rep forts corrents de direccions canviants? Bé, les gorgònies tenen certa flexibilitat que les hi permeten resistir l'embat dels corrents. Quan hi ha corrent queden amb una forma semblant a la de la imatge. Però quan deixa d'haver-n'hi adopten una postura més plana i aquí no s'ha donat. Massa esforç resistint el corrent que l'ha deformat permanentment? 

Aquest cas encara ens ha fascinat més, ja que el "despentinament" només el presenta de la meitat del ventall en amunt! Penseu que es tracta especímenes que ronden el metre d'alçada!

Val a dir que no tot el terreny és pla, i qualsevol roca pot ser un punt molt interessant on ancorar-s'hi. I inclús decidir orientar-se de maneres diferents!

I fixeu-vos en les dues gorgònies de la dreta, creixen de tal manera que eviten tocar-se tot i estar orientades en el mateix pla!

Però no cal que siguin gorgònies diferents que no es volen molestar, fixeu-vos en les branques d'aquesta: deixa uns espais tan notables que sembla que algú l'hagi retallada!

Però no tot són gorgònies de grans dimensions. També n'hi ha de més petitones (40cm d'alçada) que ens indiquen que s'han donat diferents moments de reproducció


I és que quan veus que totes són de la mateixa talla és mal senyal, perquè indica que tenen la mateixa edat. I si a sobre són enormes, com les que trobem aquí, vol dir que fa molt que no s'han donat les condicions per reproduir-se!


Així que trobar-ne alguna de petiteta, encara que no ho sigui gaire, dóna per pensar que encara tenen capacitat reproductora

Enmig de tanta gorgonia vermella en trobem alguna de blanca (Eunicella singularis) en bon estat de salut

Esponges de grans dimensions (30cm de diàmetre) que no sabem identificar però que són l'àpat d'algun  petit llimac de mar (opistobranqui)

O d'algun no tan petit, com aquests Felimare picta que estan en actitud molt carinyosa... d'uns 6 cm de llargada. Pot semblar poc, però tenint en compte que la majoria són més petits que l'ungla del dit petit de la mà, aquests són gegants!

Però no tota la roca és terreny exclusiu de les gorgònies vermelles. Hi ha zones on sobretot esponges, algues i briozous prenen el protagonisme

Malauradament no tot són bones notícies... No us fa nosa alguna cosa en aquesta fotografia???

Doncs us ho ensenyem de més a prop. Ho veieu ara?
Sííííííí´, és una fastigosa tovalloleta d'un sol ús que s'hi ha quedat enganxada!!!

I aquí en tenim una altra! Sembla que els corrents són tan forts que les arriben a aixecar del fons i es queden enganxades sobre les gorgònies. Així que la branqueta en qüestió i zona propera està condemnada a mort pels cops que anirà rebent que els corrents la facin voleiar...

Així que si amb les tovalloletes la gent des de casa seva ja incideix directament sobre aquest hàbitat. També hi tenim els que hi van a pescar. El fil s'ha enrotllat en la gorgònia de més a la dreta que no només la tiva i la trenca, sinó que a més la debilita, fent-la presa fàcil per a altres organismes oportunistes que ja l'estan colonitzant

Us l'ensenyem de més a prop perquè en pugueu distinguir el fil de pescar i a més una altra de tombada per terra. Des del terra no està exposada als corrents i en canvi queda colrada de sorra, així que tot i ser un organisme de probablement més de 100 anys, amb una senzilla acció inconscient se l'ha condemnat a mort

I quin aspecte té una gorgònia morta? Doncs per mostra un botó. Aquí s'hi pot observar el fil de pescar que encara la travessa i com ja en queda ben poca cosa del què havia estat

I no tot són fils de pescar, aquí si us fixeu bé hi distingireu una xarxa

Aquí algú que hi deu haver intentat "llaurar" ja que a més de la tombada en primer pla n'hi ha una altra darrera...

Bé, i també podríem dedicar un capítol a part pels "objectes perduts" com el de la imatge...

I és que quan ens hem tirat a l'aigua estàvem envoltats de pescadors recreatius. N'hi ha que fins i tot s'hi han deixat un llum de la barca


I nosaltres que tornem cap a la Maru pensant: si vosaltres fóssiu pescadors recreatius i haguéssiu perdut el fil de pescar perquè se us ha enganxat, no marcaríeu el punt per no tornar-hi????
És ben bé que no valorem el què tenim!

Salut!