Punt 150 (-38m): Observant la recuperació de la roca sense la xarxa

Avui hem tornat al punt 150 per veure en quin estat la roca després de l'extracció de la xarxa que cobria una part important de la seva superficie més informació>>. Baixem!

Tot i que estem a finals de maig, l'aigua encara està força freda: 16 a dalt  i 15 a baix ...

A primera vista la roca està molt colonitzada. Sembla que estar coberta per una xarxa durant gairebé un any no li hagi afectat gaire... o això sembla ...

Els forats que funcionen com a refugi per a moltes espècies d'interès comercial com ara la llagosta estan lliures d'obstacles.

Però a mesura que avancem, trobem la primera sorpresa: un tram bastant llarg que havia estat tapat per la xarxa, ara es troba colonitzat per una alga invasora, la Lophocladia lallemandii.

Aquí la podeu veure amb més detall: es tracta d'una alga vermella filamentosa d'uns 15 cm d'altura. En el nostre cas és de 8-10 cm. Aquesta espècie està inclosa en el CATÀLEG ESPANYOL D'ESPÈCIES EXÒTIQUES. No obstant això per a la costa catalana no s'havia detectat, com confirma el Departament de Territori i Sostenibilitat en aquesta web>>

Ja hem comunicat el descobriment als experts del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona. A veure si confirmen l'identificació de l'alga!

Aquí podeu veure un altre tram colonitzat per Lophocladia lallemandii

Per sort no tota la roca està colonitzada per l'alga invasora. Al final de la roca podem veure com l'alga verda Halimeda tuna colonitza un espai que li és favorable

En aquest micro canyó les forcadelles (Anthias anthias) s'hi troben a gust

I una cosa que ens ha cridat l'atenció és l'eriçó lila (Sphaerechinus granularis), que es menja la part no calcària d'aquesta alga vermella incrustant, deixant la roca blanca. 

A mesura que completem la volta de la roca, observem un tros de xarxa que ha quedat atrapat a la roca

I la cosa es fa més preocupant amb aquest tros de xarxa de dimensions reduïdes que segueix tapant la roca.

En aquesta immersió volem agrair una altra vegada a Juan, el nostre fotògraf de confiança que ens ha acompanyat un cop més !!!

Malauradament, com a cada immersió, no podia faltar la secció d'objectes perduts: aquí teniu una pinta...

I aquí una aleta... potser sabem de qui és...

Nosaltres cap a la Maru que fa fred!!!
Salut!

Punt 229 (-47m): Cercant microplàstics mostra 5

Seguim buscant microplàstics. Avui hem explorat una zona de roques molt aïllades a 47m de profunditat davant de la platja gran de Lloret. L'aigua segueix freda, 14ºC i molt fosca.

Com hem fet a les darreres immersions, primer de tot recollim la mostra amb el corer (el tub de plàstic amb tap groc).

Tot i haver molta foscor, podem veure que la roca està molt colonitzada i amb una gran quantitat de forcadelles (Anthias anthias) al voltant. Ens sorprèn trobar-hi una castanyola (Chromis chromis), ja que per la profunditat no tocaria

Aquí podem veure com està de colonitzada la roca a un del seu molts forats, amb algues incrustants i esponges que ocupen el primer pla

Mirant bé la foto, trobem un petit nudibranqui, probablement una Flabellina affinis 

Qui no podia faltar és l'escòrpora (Scorpaena scrofa), un habitual de les últimes immersions

I nosaltres cap a la Maru, que fa fred i és molt fosc!

Salut!

Projecte amb el suport de: 

Projecte nacres a Punta Santa Anna (Blanes): seguim sense trobar-ne

Seguim amb el projecte de recerca de nacres a la punta Santa Anna de Blanes.

Per si no us recordeu de què estem parlant, la nacra (Pinna nobilis) és el mol·lusc bivalve més gran del Mediterrani i dels més grans del món. Tot i que pot arribar a fer més d'un metre de llargada, al viure semienterrada, fa que les seves dimensions no siguin tan evidents. Viu entre els 2 i 50m de profunditat associat a les praderies de Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa, Zostera marina i Zostera noltii. Es tracta d'un organisme filtrador, així que contribueix a la transparència de les aigües. Més informació>>

Aquesta vegada hem mostrejat la pradera de Posidonia oceanica que es troba en la part oest de Punta Santa Anna. 

En aquesta pradera fa uns anys hi teníem locatzades unes quantes nacres de grans dimensions, que com podeu veure a les fotos ja no hi són. 

Tot i que només estem a principi de la primavera, les fulles ja están força colonitzades per altres organismes, que es pot interpretar com un senyal d'estrés que pateix la planta

En aquesta pradera de Posidonia oceanica S'Agulla tenia un punt de control  abans de la construcció del nou dic del port de Blanes. Això és el què en queda...Veieu les quatre piquetes que estan clavades al fons? 

I per acabar la immersió amb una mica color, aquí teniu l'estrella de mar Echinaster sepositus.

Seguirem informant!

L'equip de S'Agulla.

Aquest projecte l'estem duent a terme amb el suport de la campanya Diners al Carrer de la 
CUP - Blanes.