Punt 186 (-30m): última de l'any!

En vistes de les previsions meteorològiques, la segona immersió d'avui sembla que també serà la darrera de l'any. Enfilem el camí de tornada cap a Blanes i ens aturem a l'alçada de la roca de s'Agulla. Us sona d'alguna cosa el nom?

Es tracta d'una zona plena de pedres petites disperses a 30m de profunditat. Les aigües continuen sent igual de tèrboles i la corrent es deixa notar. Tot i així... baixem!

Les roques estan molt colonitzades

I la part més alta es troba coberta d'aquesta alga verda (Halimeda tuna)

Però el què realment crida l'atenció d'aquest punt són aquestes esponges canalobre (Axinella polypoides)

Algunes són ben altes (>50cm)

I d'altres, tot i estar subjectes a una paret, s'esforcen en mantenir el seu creixement vertical

També aquí trobem les leucèmies (Halocynthia papillosa), tot i que no tan abundants com al punt anterior

I aquest anemone (Anemonia viridis), habitual de zones menys profundes.

Representant els coralls tenim aquesta olivera (Leptogorgia sarmentosa) i una branqueta de gorgònia blanca (Eunicella singularis)

Aprofitant que l'olivera té els pòlips oberts, us els ensenyem més d'aprop. Es tracta d'aquesta mena de "floretes" urticants que serveixen per captar l'aliment.

I nosaltres amb la Maru posem rumb cap a port tot desitjant-vos un BON ANY NOU!!!!

Salut!

Punt 210 (-36m)

Tot i la nefasta previsió meteorològica, nosaltres ens animem a sortir. Bé, ens animem perquè la previsió prop de costa és bona!

Així que no anem gaire mar endins. Enfilem cap al punt 210, davant de la platja gran de Lloret. A 36m de profonditat tenim localitzada una pedreta petita solitària. De fet amb les dades del sónar no queda clar si es tracta d'una pedra de 20m de llarg o bé tres rocs força junts. Baixem!

Bé, avui continuem amb aigües ben tèrboles, amb corrent i a sobre resulta que són 3 pedretes petitones! Vaja, que ja ens podem oblidar de trobar algún forat gros interessant.

Les pedres es troben molt colonitzades. I ens crida l'atenció l'abundància de l'ascídia vermella Halocynthia papillosa. Són aquesta mena de tubs vermells

Són tan abundants que fins i tot aquesta pedreta de no res n'està ben plena! És ben curiós ja que normalment aquesta espècie és solitària.

Entre roca i roca trobem aquest grup de rogers (Mullus surmuletus).

I també aquestes gorgònies blanques (Eunicella singularis) com a testimoni que sota la sorra hi ha més roca. Vaja que el sónar tampoc s'ha equivocat del tot!

Aquí trobem el grapissar (aquesta sorra amb trossets de petxines trencades i algues calcàrees) una mica més condimentat de l'habitual: al centre de la imatge tenim un esquelet d'eriçó de mar. Aquest correspon a un propi de les zones sorrenques, els de les roques són ben rodons. 

Això sí, les roques seran petites, però la gent les té ben localitzades! Sinó, mireu aquesta xarxa (quasi tan gran com la roca)

Aquest garbuix de fil de pescar, on d'entre els forats i creix de tot!

I aquestes ulleres! Fixeu-vos amb els vidres, tot de cucs ja hi estan fen la casa! (Fent clic sobre la foto la veureu més gran)

I nosaltres que ja enfilem cap amunt a per una sopeta ben calenteta!

Salut!

Bones Festes i Feliç Any Nou!!!

I acabem l'any amb web!
www.sagulla.org

Salut!

Punt 148 (-43m)

Després de cap de setmanes impracticables, avui tornem a sortir amb la Maru! I amb aquest solet d'hivern les ganes de tirar-nos a l'aigua ja són irresistibles!!!!

Enfilem cap al punt 148 que es troba entre les platges de Fenals i la gran de Lloret de Mar. Es tracta de dos roques allargassades que formen angle recte l'una respecte l'altra. I baixem!

Argh! Quin desastre de visibilitat! Coses que passen quan es refreda tant l'aigua: es barregen les aigües fredes riques en nutrients del fons amb les càlides de més amunt, i el resultat és un fort creixement del plàncton. Vaja, que amb un microscopi veuríem bitxos de tota mena, però sense, és com si hi hagués boira, buffff!!!

Bé, acostant molt la cámara a les roques encara us podem ensenyar alguna cosa...

Novament trobem la roca molt colonitzada, envoltada de castanyoles (Chromis chromis, els marrons) i forcadelles (Anthias anthias, els roses). No és massa habitual trobar tantes castanyoles aquí a baix, sembla que avui no els hi molesta tant la foscor!

Reseguint la roca també trobem aquest eriçó lila (Sphaerechinus granularis) i aquesta estrella de mar vermella (Echinaster sepositus). Totes dues espècies tampoc les acostumem a trobar a tanta profunditat a la nostra zona d'estudi.

Aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) fa guàrdia davant del seu cau.

I malauradament la presència de l'activitat humana se'ns fa ben evident: hi ha moltes xarxes, fils de pescar i cordes com la de la foto.

Enfilem cap a la superfície i ens trobem amb aquestes salpes (Salpa maxima)!

Es tracta d'aquests animalons transparents en forma de sac que sovint van enganxadets fent llargues tires sospeses a l'aigua. Els de la foto són petits com el dit gros de la mà, però n'hi ha de tan grossos com la mà sencera! Això sí, tranquils que no tenen res a veure amb les meduses!!! Filtren l'aigua que troben al seu pas per alimentar-se. I és que algú s'havia de menjar tot aquest plàcton!

Els habituals a aquest blog veureu que hem canviat el nom comú associat al peix Anthias anthias. Erròniament l'anomenaven tres cues, però es tracta d'una forcadella. Disculpeu la confusió!

Salut!