dissabte, 25 de juliol de 2020

Punt 309 (-50 m) Unes pedretes sorprenents!

Després d'unes immersions de "reciclatge" post-confinament i, aprofitant que la temperatura de l'aigua és més que agradable, ens animem a explorar nous punts dels Jardins Submergits de la Selva que es troben a més profunditat. Som davant de la platja gran Lloret de Mar i avui provarem sort amb el punt 309:  un conjunt de pedretes aïllades que no s'alcen més de mig metre del fons a 50m de profunditat. Baixem!


La veritat que és un paisatge curiós de veure, ja que cada pedreta és un món

Però sobretot ens crida l'atenció la notable presència d'esponges canelobre (Axinella polypoides). On en podem trobar de petites...

...de més grans... aquesta fa uns 50cm d'alçada...

...o d'increiblement ramificades i de més de 70cm d'alçada!

Però no us penseu que d'altres organismes no hi poden estar interessats. Aquí sense dubtar-ho si ha enfilat una estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) i ha desplegat 3 dels seus braços que són molt ramificats. I és que avui tot i ja ser de dia encara està de cacera! 

També trobem altres esponges de grans dimensions com aquesta orella d'elefant (Spongia lamella). És la que té forma de calze de la dreta i fa més de 30cm de diàmetre!
Això sí, no som capaços d'identificar l'esponja grossíssima que hi ha a la seva esquerra

I novament una altra estrella de cistell que aprofita per enfilar-se també sobre aquestes orelles d'elefant...

Però tampoc us volem donar la idea de què aquestes particulars estrelles de mar són gaire primmirades alhora d'anar de cacera, com veieu, també li va bé situar-se directament sobre la roca! 

Tot i que el substrat rocós sobresurt poc de la sorra, ja hi trobem aquesta petita gorgònia rosada (Eunicella verrucosa) que aconsegueix ancorar-s'hi. Això sí, no sense dificultat, ja que algues i altres organismes sembla que l'estiguin començant a colonitzar

I encara amb menys bon aspecte trobem gorgònies blanques (Eunicella singularis). Segons certs autors, en llocs de corrent variable fan branques amb aspecte desordenat, enlloc de seguir una forma com la de les punxes d'una forquilla. Serà aquest el cas o és que no ha trobat un bon substrat on aferrar-se?

I després d'un dia de tantes curiositats, què ens quedava per dir????
Doncs ja ho veieu, també aquí trobem tovalloletes d'un sol ús!!!

I nosaltres que ja tornem cap a la Maru... I Jordi, aquesta va per tu!!!

Salut!

diumenge, 19 de juliol de 2020

P184 (-38m) Segon intent!

Després dels problemes tècnics amb l'equip fotogràfic de la setmana passada, avui tornen a intentar el punt 184. Baixem!

Avui sí que us podem mostrar el què sembla un estrop, és a dir, un tros de corda molt gruixuda i lligat en forma d'anella als dos extrems. 

Tot i que el material amb el què està fet l'estrop flota, es troba ancorat pels extrems a aquesta xarxa abandonada que cobreix unes roques properes i a fils de pescar de pescadors recreatius

Malauradament també trobem altres objectes fruit de l'activitat humana com aquesta ampolla de plàstic...

Més fils de pescar...
Encara més fils de pescar amb un pot de iogurt i tovalloletes d'un sol ús que s'hi han embolicat...

També algun drap...

I fins i tot un tros de gespa artificial!!!

I després de mostrar-vos tot això, algú encara hi vol viure? Doncs ja ho veieu, aquesta llagosta (Palinurus elephas) hi ha trobat un cau. I encara rep la visita d'uns rogers (Mullus surmuletus) i  unes julioles (Coris julis)!

En aquesta imatge volem destacar la presència d'aquest parent de les gorgònies, la Polycyanthus muellerae. En aquest cas, enlloc de formar ventalls, forma unes plaques calcificades que s'adhereixen a la roca. I les "floretes" per les quals s'alimenta, en aquest cas són tan grans que semblen "rosquilles"! Sí, sí, són aquestes estructures de la meitat de baix de la imatge que si les miréssim de més a prop veuríem que les línies blanques són tentacles!

I altres llagostes estan encara més acompanyades. Això que hi ha davant d'aquesta que sembla pols, realment són unes petites gambetes (Siriella clausii) que formen aquests eixams i l'alimenten de detritus
I inclús uns llimacs de mar hi han deixat una posta d'ous: es tracta de l'espiral blanca que hi ha al centre de la imatge

I és que aquesta barra ofereix un cau a moltes espècies per viure-hi i reproduir-s'hi. Però també caldria la col·laboració de tots plegats per procurar que això continui sent així.

I nosaltres que tornem cap a la Maru.  
Salut!

diumenge, 12 de juliol de 2020

Punt 184 (-38 m) Massa problemes tècnics!

Avui abans de fer un pensament per anar a veure gorgònies vermelles que són a 50m de profunditat, ens decidim a repetir profunditat (38m) en un punt una mica més a l'oest del de la setmana passada. A veure si tenim tanta sort! Baixem!

Només baixar la cosa promet perquè la visibilitat ha millorat. I aquí aquesta llagosta (Palinurus elephas) que es pregunta què hi fa el nostre fondeig a la porta de casa seva!

I aquesta morena (Muraena helena) que ens intenta intimidar...

i que tristament està cobrint unes tovalloletes d'un sol ús...

La roca és semblant a la part ja explorada la setmana passada. Malauradament estem tenint problemes amb l'equip fotogràfic i no hi ha manera que surtin imatges decents! 
Així que per avui no us podem mostrar més coses... Però sí agrair a en Juan per acompanyar-nos!

Salut!

dissabte, 11 de juliol de 2020

Punta Santa Anna - Projecte Gorgònies Blanques

Avui arrenca un nou projecte On són les gorgònies blanques de punta Santa Anna (Blanes)?>> Aquells que coneixeu punta Santa Anna sabeu que just davant de la platgeta de darrera l'espigó del port, entre 12-16m de profunditat hi ha una roca allargada que en diem la Llosa. De fet té més aviat forma de balena que no pas de res aplanat! Sobretot a la zona més profunda s'hi poden veure colònies de gorgònia blanca (Eunicella singularis), també coneguda com a pala de rem. Malauradament, les altes temperatures que estan assolint les nostres aigües darrerament propicien que bacteris oportunistes les facin emmalaltir i fins i tot morir. Trobareu més detalls aquí>> 
Així que avui fem el primer mostreig per valorar en quin estat es troben aquests organismes. Baixem!

Comencem el mostreig optimistes: primera colònia i fa bona cara! De fet les aigües són particularment netes, així que no hi ha menjar disponible i per aquest motiu té aquest aspecte de filferro blanquinós

Aquí en canvi trobem una que ja teníem localitzada i no ha tingut tanta sort. En morir s'ha convertit en substrat perquè s'hi agafin altres organismes com algues, esponges, briozous... I inclús diríem que se li ha trencat alguna branca

Una altra colònia que tampoc li ha anat bé. Per com n'està de colonitzada sembla que no faci tan de temps que s'ha mort

Aquesta altra sí que fa molt que ens ha deixat. Quasi es podria escriure un llibre amb la diversitat d'organismes que hi han crescut a sobre!

D'aquesta ja en queda ben poca cosa

I el què encara ens sap més greu, trobar-ne una d'arrencada. Probablement hagi estat l'estrebada d'un fil de pescar o el cop d'una aleta d'algun submarinista. Un cop queden descalçades de la roca on se subjecten tenen els dies comptats. En aquesta posició, arran de terra, ja no està tan exposada als corrents marins que li porten nutrients. En breu morirà i quedarà colonitzada.

Aquests dies les aigües són anormalment calentes (25ºC), més pròpies de principis de setembre que no pas ara! I aquesta temperatura ho està aprofitant aquesta alga muscilaginosa per expandir-se. La trobem cobrint tot el què troba, incloent aquesta gorgònia blanca. Esperem que no s'hi estigui massa, per una que trobem que fa bona cara!

Aquesta en canvi té bona salut i a més si us hi fixeu a les branques, sembla que hi tingut "punxes". Bé, tenint una lupa veuríem que es tracta de pòlips: una estructura semblant a la dels tentacles d'una medusa. De fet, també són urticants i serveixen per capturar aliment! Així que es podria dir que es tracta de boques per on s'alimenta i per això diem que es tracta d'organismes colonials: realment són molts individus que formen aquesta estructura en forma d'arbre

A aquesta profunditat també trobem una altra gorgònia, la Leptogorgia sarmentosa, també coneguda com a olivaret

Per aquest projecte ens estem fixant sobretot en les gorgònies blanques, però també us volem mostrar com són les roques a les zones més exposades a la llum solar. Aquí hi predominen les algues

Però a la que hi ha una mica de forat i foscor són les esponges les que prenen el relleu. Això sí, per veure aquests colors caldrà portar una llanterna!

I és que els forats també són llocs interessants per a altres coses... Si mireu a dalt a l'esquerra hi veureu una posta de calamars! (Sí, sí, són aquesta mena de butifarrons blancs!)

Però la vida dins d'un forat no és tan tranquila com sembla, aquí teniu un depredador: el llimac de mar! Bé aquest en concret és una vaqueta suïsa (Peltodoris atromaculata), que de vaqueta només té el nom, ja que és carnívora!

Ara per depredadors, aquests espets (Sphyraena sphyraena)! I ara perquè tenen la boca tancada, però fixeu-vos com n'és de gros el cap respecta a la resta del cos: és enorme!


A banda i banda de la Llosa, la roca que estem explorant, hi ha una praderia de Posidonia oceanica. Tot i que sembla una herba, no ho és ben bé: enlloc d'arrels té rizomes. Però vaja, pot florir i li cauen les fulles a la tardor


I el què és més important proporciona un hàbitat perquè diferents espècies de peixos hi criin i aporta oxigen a la columna d'aigua, contribuint a la transparència de les aigües. I a més, ajuda a retenir la sorra quan hi ha temporals. Tota una joia per mantenir la mar tal com la coneixem i per la qual està molt protegida! 
(A la imatge un espatarc - Symphodus tinca)

Malauradament a punta Santa Anna, amb les obres del port, veiem que està quedant soterrada per la sorra

Deixem enrera la Llosa i enfilem cap a la platja. Això sí, abans de marxar us presentem aquest altre depredador que sembla que s'hagi posat bé per la foto: l'estrella vermella (Echinaster sepositus). Aquesta té predilecció per les garotes i els mol·luscs

De tornada a la platja passem per una zona de sorra, on aquesta orada (Sparus aurata) sembla que no tingui pressa per fugir

I avui agrair en Joan i en Roger per acompanyar-nos!

I ja ho veieu, avui enlloc de la Maru, quan treiem el cap hi trobem l'espigó. Esperem que les obres que s'hi estan fent resisteixin millor els temporals!

Salut!

Aquest projecte l'estem duent a terme amb el suport de la campanya "Diners al Carrer" de la 
CUP - Blanes.


diumenge, 5 de juliol de 2020

Punt 187 (-38 m) Moltes ampolles i molt a celebrar!

Avui continuem acostumant-nos a la profunditat de 38m i ens decidim pel punt 187. Som davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar), es tracta d'una barra rocosa fragmentada on en alguns punts hi ha uns 5 metres d'alçada. Baixem!

Bé, el primer impacte és molt decebedor. Serà que hi ha força més visibilitat que la setmana passada, però avui no veiem més que xarxes...

Ampolla que sembla ser un "quinto" de cervesa...

Ampolla de vi potser?

O aquesta que no hi ha dubte que és de cava!

I el pot de les "banderilles"!!!

I tampoc podien faltar les tovalloletes d'un sol ús que s'han enganxat a les xarxes...

Però la roca continua tenint racons bonics. 

De fet, hem tornat a fer la mateixa fotografia de la darrera vegada que vàrem visitar punt 29 setembre 2019>> i que la visibilitat era 10 vegades millor!!!

Xafardejant pels forats trobem aquesta mòllera de roca (Phycis phycis)

Tot i que amb això de marcar territori sembla que aquest serrà (Serranus cabrilla) també s'apunta a intimidar submarinistes!

A d'altres racons s'hi amaguen llagostes (Palinurus elephas)

I alguna morena (Muraena helena) joveneta


I encara que continuem veient xarxes, val la pena aixecar el cap de tant en tant...



Perquè poden passar coses tan bèsties com que et passi per sobre un banc de dèntols (Dentex dentex) enormes!!!
Tot i que no hi havia manera d'apropar-s'hi per fer una foto millor, estranyament no tenien pressa per marxar. Així que encara donava temps per aixecar encara una mica més el cap...



I veure que hi tenim bonítols (Sarda sarda)!!!

Però és clar, els peixos no porten motor, així que no els sents venir... I nosaltres que ens distraiem amb aquesta anemone guixuda (Cribrinopsis crassa)...

Gaudim del paisatge tot aixecant el cap...


I novament premi!!! Un jove peix lluna (Mola mola) també s'ha apropat a saludar!

I nosaltres que no hem de perdre mai de vista el manòmetre, per veure quan aire ens queda... I ja toca tornar cap a la Maru. 
Salut!