diumenge, 30 d’octubre del 2016

Punt 150 (-38m) Enredats!

Aquesta és una d'aquelles immersions que no voldries veure mai. Ja saps que la probabilitat és alta, però no t'ho vols creure fins que hi ets davant. És en aquesta situació que ja sí toca moure fils, discreció, grans dosis de diplomàcia, mà esquerra, deixar clar que tan fa qui siguin els culpables, hi ha un problema i junts podem solucionar-lo!
Malauradament, fins ara, tots els esforços han estat en va.

Es tracta del punt 150. Un tros de barra rocosa que sobresurt del fons marí al llarg d'un centenar de metres entre les platges de Fenals i Treumal a 38m de profunditat . Té una alçada d'uns 2 metres, plena de forats perquè peixos de tota mena hi trobin el seu cau. Ja hi havíem estat al gener 2014 i al juny de l'any passat, però no teníem bones fotos, així que hem pensat que estaria bé tornar-hi, i...
DESASTRE!

Tota la barra i, quan diem tota, volem dir absolutament TOTA està coberta per una xarxa!
Es tracta d'una teranyina.
Hi hem anat un parell de vegades per poder-ho documentar millor i aquí en teniu una mostra.








 A jutjar per l'estat de colonització de la xarxa és evident que no fa gaire d'aquesta desgràcia.


Després mires les dades al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP): als darrers 10 anys la flota pesquera artesanal de Blanes s'ha reduït a menys de la meitat. 

Ni ens sorprèn.

D'acord, és només una xarxa, és només una barra, però també ÉS UN ALTRE BON PUNT DE PESCA QUE S'HA MORT.

I ja ho veieu, sense buscar responsables, només volem restaurar un fons marí ja molt explotat i ni tan sols n'hem pogut parlar.

Nosaltres, en qualsevol cas, no desistim i qui ho desitgi ens pot contactar a info@sagulla.org

Salut!

Punt 350 (-52m) Un jardí molt groc!

Matí tranquil que cal aprofitar ja que la tardor la tenim a sobre!
Enfilem la Maru cap a cala Canyelles (Lloret de Mar) al punt 350, profunditat 52m.
Es tracta d'una zona rocosa de més d'un quilòmetre de llargada que sobresurt de la sorra aquí i allà.
Profunditat de Secchi: 18m
Baixem!

Quin munt de gorgònies grogues!!!

Però al contrari del què pot semblar a la fotografia anterior,
tot aquest "jardí" necessita de roca on agafar-se.
A la zona de sorra no hi poden créixer aquests "arbrets"

També hi trobem alguna gorgònia vermella (Paramuricea clavata),
aïllada. Però avui volem centrar l'atenció en les "herbetes taronges".

Es tracta d'uns ascidis pedunculats del gènere Pycnoclavella.
A la imatge se'n veuen de blancs i taronges.

Potser aquest altre parent, que no té peduncle us resultarà més
familiar. Es tracta del Ciona edwardsi popularment conegut
com a budell.

I d'altre parents prefereixen viure fent pinya, tot formant una colònia.
Malauradament no sabem identificar el de la imatge. 
S'accepten propostes!

Continuem explorant la roca sempre acompanyats de forcadelles
(Anthias anthias), alguna variada (Diplodus vulgaris) i si us fixeu
a la roca veureu que hi sobresurt una banyeta. Es tracta d'una
llagosta (Palinurus elephas) que té un any de vida.

I per acabar una altra incògnita. Aquesta juliola (Coris julis) 
no trobeu que té una coloració particular? 
Ens fa l'efecte que és la varietat atlàntica... CONTINUARÀ...

I cap a la Maru falta gent!

Salut!