Punt 179 (-50m)

Aprofitant que la mar està com un plat posem rumb a un dels punts més distants, el 179. Es troba a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar) a 50m de profunditat.
Baixem!

Es tracta d'una roca allargada amb força forats. A la nostra arribada les forcadelles (Anthias anthias), ens donen la benvinguda

Resseguint la roca trobem força llagostes (Palinurus elephas) joves que insisteixen a quedar-se en forats on ja no hi caben!

Però no són els únics que els hi agraden els forats. Si us fixeu a baix a la dreta hi trobareu un petit cranc (Munida rugosa), que tot i tenir uns braços ben prims, aconsegueix aixecar les pinces!

I si mireu per la part de baix de la imatge hi trobareu un altre cranc, el sastre (Galathea strigosa).

De vegades us hem parlat dels ascidis, aquí a la imatge, aquests organismes vermellosos amb forma de globus (Halocynthia papillosa). Però a nosaltres ens ha cridat l'atenció, la "versió" transparent d'aquest organisme. Es tracta de zooides d'un estofat (Diazona violacea), és a dir, són individus aïllats que encara no ha arribat a formar una colònia.

Aquesta vegada, tot i la profunditat, la presència de gorgònies és ben testimonial. Només trobem algunes gorgònies blanques (Eunicella singularis) i es diria que no fan gaire bona cara.

També ens crida l'atenció aquesta roca colonitzada per organismes de coloracions clares, quan normalment hi ha una gran presència de vermells i taronges. Ens preguntem si potser estan recobrint quelcom que no sigui una roca...

Novament trobem raster de l'activitat humana com ara aquesta xarxa. No la veieu? És que deu fer molt temps que hi és, ja que està totalment colonitzada!

I sembla que també hi han passat submarinistes i s'han deixat les ulleres! 

Salut!

Punt 226 (-39m): Immersió a un dels morts de l'antiga piscifactoria

El dia encara companya i el segon torn té ganes de provar un punt nou. Així que continuant prop del port de Blanes enfilem al punt 226. Mirarem de trobar una roca petita a 39m de profunditat.
Baixem!

Bé, la roca havia de ser petita però no tant! Aquí el què hem

trobat és un dels morts que ajudaven a subjectar l'antiga psicifactoria!

Es tracta d'un bloc de formigó amb anelles de les quals

encara en pengen cadenes i cordes.

 Com veieu està molt colonitzat

Mirem arran de terra i trobem aquesta clavellina (Antedon

mediterranea). Es tracta d'un parent de les estrelles de mar

però de braços ben "peluts"! Feu click sobre la imatge

per veure-la més gran i observar els seus braços rosats!

Explorem la part de sobre on fins i tot un captinyós

(Scorpaena notata) ha decidit amagar-s'hi! El veieu?

I en aquesta imatge més de prop, ja sí?

 Al voltant del mort i trobem aquests fils...

 Cordes....

Que esdevenen un substrat per colonitzar. Fins i tot li 

ha agradat a aquesta punteta de neptú (Reteporella grimaldii),

és l'organisme ataronjat de l'esquerra.

Ja ho veieu, que al fons del mar, s'hi troba de tot! Però com que des de la superfície no es veu... 

Salut!

Tornem al punt 150 (-38m)

En vistes de les previsions meteorològiques tan variables pel dia d'avui, decidim anar prop del port de Blanes: punt 150 a 38m de profunditat. Ja hi vàrem anar al desembre 2013, però per problemes tècniques quasi no en tenim fotografies. A més, al ser en una zona amb molt trànsit marítim, millor anar-hi ara abans de que sigui perillós fer-hi immersió!

L'habitual núvol de forcadelles (Anthias anthias) ens dóna la benvinguda. Malauradament la roca està coberta de tot tipus de brossa. A la foto fils de pescar

Xarxes de tot tipus

Pels amants de l'arqueologia no us feu il·lusions, aquest cilindre trencat no és pas un tros d'àmfora, sinó de canonada de PVC!

I el què ja comença a ser costum, són aquestes tovalloletes d'un sol ús!

Tot i així, encara hem trobat cosetes curioses com aquest llimac de mar del gènere Felimare. Aquesta amb prou feines feia 2 cm de llargada.

Tot al contrari d'aquesta Felimare picta, que feia 7 cm de llargada!

Tot i les restes d'arts de pesca busquem peixos d'interès comercial o si més no més grossos que les forcadelles! Avui ens ha sorprès trobar aquesta famella de pastanaga (Labrus mixtus), és el peix rosat de dalt amb les marques fosques. A baix hi ha un serrà (Serranus cabrilla)

La roca d'avui té grans cavitats ideals perquè s'hi amaguin meros, mòlleres roqueres, morenes, congres i decididament alguna llagosta o llamàntol. La veritat que no hi hem trobat  res de res! Bé, buscant molt i molt aquest petit captinyós  (Scorpaena notata) que no tenia ganes de posar-se bé per la foto!

Salut!

Punt 225 (-48m): Estrelles de mar i "chupa chups"!

Després de certificar amb la immersió prèvia que les aigües continuen molt tèrboles, decidim que el segon torn vagi una mica terra endins a veure si hi ha més sort. Girem cua i ens aturem a l'alçada de la platja de Fenals (Lloret de Mar) al punt 225. Es tracta d'unes pedres petites a 48m de profunditat.
Baixem!

Com era d'esperar el paisatge continua sent molt fosc!

Les primeres pedres que trobem ja veiem que estan molt

colonitzades

La zona rocosa principal és tan plana que tenim feina a

veure alguna forcadella. Tot i així no val a badar que hi

ha molta vida de mida petita aquí!

Com ara aquesta planària rosa (Prostheceraeus roseus).

Es tracta d'un petit cuc habitual de zones menys profundes.

Trobem alguna gorgònia blanca (Eunicella singularis)

en no gaire bon estat de salut. Veieu que algunes branques

estan cobertes de bitxos? Mal senyal!

Avui aprofitem per fer-vos un petit mostrari d'estrelles de

mar. La de la imatge és una estrella de mar vermella

(Echinaster sepositus)

Estrella ataronjada (Hacelia attenuata) que enlloc de 

tenir punxetes per sobre, té petits forats

Estrella de braços llargs (Chaetaster longipes), pròpia

de zones més profundes de l'ordre dels 200-500m de 

profunditat. 

I ara us voldríem presentar una nova espècie, però abans

us refresquem la memòria de com és un parent seu: l'ascidi

roig (Halocynthia papillosa), aquesta mena de sacs amb

dos sortides vermelloses. 

Us presentem aquesta mena de "chupa chups" vermells:

Synoicum blochmanni. Si us fixeu en la part rodona és 

plena de forats. De fet és una forma colonial de l'ascidi vermell:

si ho tallessim per la meitat i miressim al microscopi

veuríem que són molts ascidis enganxats un al costat 

de l'altre!

I ara sí, toca tornar a la superfície i cap a port! 

Salut!

Punt 224 (-55m)

Aprofitant que la mar continua tan calmada avui tornem a sortir! Ahir les aigües eren ben tèrboles, però no serà la primera vegada que una correntada s'ho emporta tot. Així que provem sort i anem fins a l'alçada de cala Canyelles. Es tracta d'una petita roca d'uns 8 metres de llargada que es troba a 55m de profunditat.
Baixem!

Bé, doncs avui no hem tingut sort. L'aigua continua molt tèrbola i aquí baix és ben fosc! Fins i tot les forcadelles (Anthias anthias) sembla que estiguin a punt de xocar amb nosaltres!

La roca està ben colonitzada i dominen els organismes de coloracions ben vermelloses

I cal fixar-se bé, perquè fins i tot animals que tenim molt vistos costen de distingir. Veieu l'estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) enorme que hi ha a la banda de baix a la dreta de la pedra?

Aquí les llagostes (Palinurus elephas) no són gens porugues i surten a passejar per la sorra. Però a més sobre la roca hi ha un cap-roig (Scorpaena scrofa) molt gros! El veieu?

I a més tenim la sorpresa de trobar aquesta palmereta (Sabella spallanzanii). No estem acostumats a veure-la a tanta profunditat ni amb un "tronc" tan llarg!

I és que és ben curiós l'aspecte delicat que té el seu plomall.

I nosaltres que ja ens toca enfilar cap amunt. 

Salut!

Punt 136 (-45m)

Matí calurós amb mar increíblement calma que fa pensar en un dia de juliol! Malauradament anem justos de temps, així que ens decidim per un punt més proper a Blanes: punt 136, entre les platges de Fenals i Lloret de Mar. Es tracta d'un petit penyasegat rocós que es troba a 45m de profunditat.
Baixem!

Les aigües són ben tèrboles, coses de la primavera...snif! A la part del penyasegat les ja habituals forcadelles (Anthias anthias) ens donen la benvinguda

I indecises si quedar-se a la part de dalt o de baix del penyasegat trobem aquestes variades (Diplodus vulgaris)

Als forats de ran de terra hi trobem aquesta móllera roquera (Phycis phycis)

I refiada del seu camuflatge, aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) jeu sobre la sorra

Mirem més detingudament la vida que colonitza la roca. Aquí volem destacar la palmereta (Sabella spallanzanii) que realment és un cuc i, si us fixeu a l'esquerra, hi ha un llimac de mar violat amb punts grocs. Es tracta d'un Felimida luteorosea

I una mica més enllà encara un altre llimac de mar  ben acolorit el Felimare fontandraui. 

I a nosaltres que ja ens toca pujar cap amunt que ens espera la Maru!

Salut!

Novetats del "foraster"!

Hem estat en contacte amb en Toni García Rubies del CEAB-CSIC que porta el projecte científic de Peixos Mediterranis dins de la plataforma Observadors del Mar. Ens comenta que al nostre "foraster", el pagre ratllat (Pagrus auriga) ja se'l pot començar a considerar "de casa": juvenils han estat trobats a Badalona i de grossos se n'han pescat al Maresme. La nostra troballa indica que també s'estan reproduint més al nord!

De fet aquest matí un pescador esportiu ens ha comentat que aquest diumenge n'ha pescat un d'uns 20cm de llargada a Blanes mateix!

Des d'aquí us animem a que col·laboreu amb els projectes d'Observadors del Mar!!!
(la inscripció és gratuïta)

Salut!