Punt 191 (-30m) Revisant l'hidròfon i les madrèpores

Després de 3 mesos amb mala mar durant els caps de setmana, finalment un dia de condicions acceptables per fer immersió amb la Maru! Això sí, després de tants dies, per on començar? Ens decidim pel punt 191, és de les menys profundes i alhora hi ha dues coses que estaria bé donar-hi una ullada: l'hidròfon de la Universitat de Barcelona i l'estat de les madrèpores (Cladocora caespitosa) que hi són particularment abundants. Baixem!

L'aigua està a 15ºC i tot i que als primers metres és força tèrbola, en arribar al fons la visibilitat és excepcional! Avui, com que no som a molta profunditat, enlloc de forcadelles (Anthias anthias), són les castanyoletes (Chromis chromis) el peixos que envolten les roques

De seguida trobem l'hidròfon particularment colonitzat i això que només hi porta 4 mesos! Però el què ens crida l'atenció és el forat que hi ha a la sorra just a la base. Serà que algú hi ha intentat fer-hi el cau?

Comencem a resserguir les pedres a fi de trobar les madrèpores i topem amb la gran anemone (Anemone viridis) que continua en bon estat de salut

Més petit, però no menys interessant és l'anemone de tub (Cerianthus membranaceus). La seva coloració pot variar d'aquests tons clars verdosos a un violat fosc. Quan és molestat s'amaga dins un tub membranós

Seguim amb aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa) que n'és un "parent" seu, és a dir, un cnidari

I ens alegra veure que encara hi hagi gorgònies blanques (Eunicella sp). Anys enrere n'hi havia moltes de grosses que ja són mortes

I encara un altre cnidari, tot i que d'aspecte molt més fràgil que els anteriors és aquesta Aglaophenia sp. 

I quan repasses roques amb tan de deteniment et passen coses com aquesta: veus una cua de morena (Muraena helena), per les dimensions intueixes que és un tros de bèstia, però on té el cap??? Honestament, la foto l'he tirat sense trobar-lo, però us asseguro que hi és!

I per quan tu li veus el cap, ella ja fa estona que està neguitosa i emprèn la fugida. Se n'ha anat massa ràpid per donar temps als flaixos a recarregar-se, així que ens haurem de conformar amb aquesta foto!

I l'altra que quasi atropellem, però en aquest cas, per la seva habilitat en camuflar-se és aquest cap-roig (Scorpaena scrofa). Tot i que a la imatge ja destaca, sense la llum dels flaixos té exactament la mateixa coloració de les algues que l'envolten. És més, n'està tan confiada, que ni s'ha molestat en aixecar l'aleta dorsal que està equipada amb punxes verinoses! El què sí que cal dir, és que sovint les trobem de color més vermellós, però estem segurs que no es tracta d'una escórpora perquè té "barba" (aquesta mena d'escates que li pengen de sota la boca)

I ara sí, comencem a trobar madrèpores. Es tracta d'un corall dur que forma uns coixins de forma arrodonida. La de la imatge és molt gran i la meitat superior és morta i colonitzada per algues i d'altres organismes. Però a la base i just enganxada a aquesta massa tan gran, es pot veure com se n'està formant un altre i té bon estat de salut

En aquesta altra pedra, es poden apreciar altres coixins marronosos de madrèpora. No fan més de 10cm de diàmetre, però se'ls veu sans

Si bé les colònies que us hem mostrat fins ara són una mica de mal reconèixer quan hi tornes, n'hi ha una que per la seva situació la podem distingir molt bé. Aquesta fotografia la vàrem fer a la immersió del passat 21 desembre 2024 i ja veieu que sobretot la meitat superior està en molt mal estat. Vaja, que al perdre la coloració és diria que mitja colònia està morta

Aquesta foto en canvi l'hem fet avui i SORPRESA, S'HA REFET!!! Vaja, no només ha recuperat la coloració, sinó que els seus pòlips tenen tots els seus tentacles ben vius i captant aliment!

Aquí hem fet una altra fotografia a la mateixa colònia, vista des de dalt per poder valorar com n'és de compacta. Això sí, no us confongueu amb les boines (Codium bursa) de color verd, que són algues!

I amb aquesta sorpresa tan esperançadora, cap a la Maru falta gent que avui no és dia per fer descompressions llargues!!!

Salut!