Cap de setmana meteorològicament mogut i a nivell marítim encara pitjor. L'única finestra que veiem és avui ben d'horeta i per les 11h ja ser altra vegada a port. Vaja que difícilment podrem fer un segon torn i tot i així caldrà també l'ajuda de la Biodramina! Comencem el dia ben ennuvolat, onatge molt seguit de més de mig metre d'alçada, el vent que ja comença a bufar i creuem els dits perquè les previsions siguin encertades... Ens decidim per un punt nou, ben a propet del port de Blanes per si cal tornar corrents! Es tracta del punt 241, són un conjunt de roquetes a 36m de profunditat que haurien de permetre que s'hi amaguessin un bon grapat de peixos. Baixem!
dissabte, 9 de maig del 2026
Punt 241 (-36m) Mans de mort i més!
L'aigua continua sent ben tèrbola, però amb prou visibilitat per no desorientar-nos massa. Les roques estan molt colonitzades. L'alga verda Flabellia petiolata té preferència per les parts més elevades
O l'alga roja Peyssonnelia sp.
Mentre just per sota hi trobem aquests ascidis, les leucèmies (Halocynthia papillosa). Es tracta d'animals filtradors: l'aigua entra per l'obertura de dalt (sifó bucal) i surt pel tub lateral (sifó atrial). Això sí, aquests sifons es poden tancar, i en el cas de les leucèmies ho fan tancant-se com si es tractés de quatre làmines que formen una creu. Si us hi fixeu la de l'esquerra és ben tancada, la del mig és mig oberta i la darrera és ben oberta. Aquí trobareu més informació d'aquests organismes
En el capítol d'organismes urticants (cnidaris) trobem aquesta anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa). Sovint entre els seus tentacles s'hi amaguen petits crustacis, però avui no hem estat de sort
Una mica més enllà comencem a trobar tot de mans de mort (Alcyonium acaule)
Es tracta d'organismes colonials emparentats amb les meduses. Cada "floreta" (pòlip) és l'aparell bucal d'un individu. Si us hi fixeu, formen estrelles de 8 braços, d'aquí que se'ls conegui com a coralls octocoral·laris. Cada braç té tot de ramificacions que l'ajuden a ser més eficient quan està de cacera com avui. Sí, sí, de cacera: aquests pòlips són ben urticants i l'efecte sobre animals més petits és que els paralitza i els hi permet endrapar-los! Quan els pòlips són tancats, s'amaguen dins d'aquesta estructura vermella que sembla una mà
I uns altres octocoral·laris són les gorgònies blanques (Eunicella singularis). Els darrers anys estan sent cares de trobar, serà degut als darrers estius d'aigües persistentment calentes?
Patrullant al voltant de les roques trobem aquesta estrella ataronjada (Hacelia attenuata)
I ja fent escalada, aquesta estrella de braços llargs (Chaetaster longipes) que no és gens habitual de veure!
Comencem a fer una ullada als forats i trobem que són plens de castanyoletes (Chromis chromis) i forcadelles (Anthias anthias)
I ja més arran de terra aquesta morena (Muraena helena). Que si la mireu bé veureu que just al costat sobresurten unes banyes vermelles...
I aquí ve quan val la pena tirar una segona foto (si la model no s'ha amagat) perquè, ara sí, es veu per sobre el cap aquests crustacis vermells. Malauradament no hem estat prou a prop per tenir una imatge que ens permeti identificar-los!
I l'altra cosa que sol passar quan fotografies brossa, és que et poses a mirar els organismes que l'han colonitzat i et trobes amb sorpreses. A la imatge són fils de pescar, però mirant-los de prop...
...ens hem trobat amb un altre ascidi colonial! Es tracta de Didemnide coriace. Els foradets corresponents als sifons formen línies de dos en dos, envoltant zones acolorides. La de la imatge és grogosa, però també pot ser de tons grisos i fins i tot blancs
I remenant brossa tampoc hi podien faltar les tovalloletes d'un sol ús...
Salut!
Etiquetes de comentaris:
alcyonium acaule,
anthias anthias,
chaetaster longipes,
cribrinopsis crassa,
didemnide coriace,
eunicella singularis,
hacelia attenuata,
halocynthia papillosa,
muraena helena,
peyssonnelia,
phorbas tenacior
dissabte, 2 de maig del 2026
Punt 191 (-30m) Ja és primavera!
Tot i aquest pont tan fantàstic, el temps no acaba d'acompanyar sobretot a nivell marítim. Avui és l'únic dia que veiem alguna possibilitat de fer immersió, però amb Biodramina!!! A més l'aigua s'està escalfant molt ràpidament, a superfície ja és a 18ºC, així que el plàncton està creixent: ja és primavera! I això també vol dir, aigua tèrbola... Ens decidim a tornar al punt 191, on la setmana passada vàrem canviar l'hidròfon i parar més atenció a els organismes de menors dimensions... Baixem!
A la part més alta de les roques hi predominen les algues
Com aquesta alga verda Flabellia petiolata
O aquesta alga bruna del gènere Dictyota sp.
I aquesta alga roja (Peyssonnelia sp.) acompanyant aquesta esponja taronjada lobulada (Agelas oroides)
Passejant-s'hi per sobre trobem aquest eolidaci de Banyuls (Nemesignis banyulensis) que ens mostra els seus tentacles orals (les banyes allargades de punta blanquinosa), els rinòfors amb els què nota el gust (la parella de banyetes rugoses de color ataronjat) i els cerata amb els que respira (tota la resta de "punxes")!
Perquè us feu una idea de com es nota l'onatge tot i ser a 30m de profunditat, fixeu-vos amb els rinòfors, els té una mica doblegats cap a un costat!
Fent-li companyia hi ha també un grapat de flabelines d'Ischia (Paraflabellina ischitana). En aquesta espècie els tentacles orals són llisos, violats amb les puntes blanques i els rinòfors tenen la mateixa coloració però són rugosos
En aquesta imatge es pot apreciar millor la rugositat dels rinòfors. A la punta dels cerata, de color blanc, hi ha el cnidosac. Es tracta d'un espai on acumula les cèl·lules urticants dels cnidaris dels quals s'alimenta i que pot expulsar quan necessiti defensar-se!
Però què són els cnidaris? Un conjunt d'organismes que tenen en comú un aparell bucal format per tentacles urticants. Hi incloem animals tan diversos com les meduses, les gorgònies o com els hidraris de la imatge. Si us hi fixeu a les branques hi podreu distingir uns petits "paraigües", són els pòlips! Així que aquests llimacs de mar que us acabem de descriure, no estan pas interessats a les algues, sinó en aquests hidraris del gènere Eudendrium sp. dels quals s'alimenta. Vaja, que al contrari dels seus cosins terrestres, aquests són ben carnívors!
Així que com a parent de l'hidrari tenim aquesta anemone (Anemonia viridis) amb tentacles que fan més de 15cm de llargada
I de menors dimensions aquesta anemone de tub (Cerianthus membranaceus) que avui està amagat i podem apreciar com n'és de tou el tub on s'amaga
I aquí en canvi en tenim una versió colonial de cnidari i molt calcificada. Es tracta de la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa)
Els individus estan molt a prop els uns dels altres i només en veiem la part de la boca, la resta de l'individu continua per sota dins d'un tub ben dur. Tot i que entre mig algun altre organisme s'hi amaga com esponges o ofiures. Però si és un cnidari, on són els tentacles?
I aquest en canvi, no és un cnidari, sinó un cuc que viu dins del tub calcari que s'ha fet ell mateix. El plomall que es veu és part del seu aparell bucal. Filtra l'aigua d'on n'extreu els microorganismes dels quals s'alimenta. S'ha vist que a les puntes d'aquest plomall hi té una mena d'ulls molt senzills que detecten foscor i moviment, per això així que t'hi apropes de seguida desapareix dins del tub. Avui encara hem estat de sort que s'ha deixat fer una foto abans d'amagar-se!
Malauradament, també hi trobem tovalloletes d'un sol ús escampades per tot arreu... Tan difícil és llençar-les a la brossa?
Salut!
Etiquetes de comentaris:
agelas oroides,
anemonia viridis,
apogon imberbis,
cerianthus membranaceus,
cladocora caespitosa,
dictyota,
eudendrium,
flabellia petiolata,
nemesignis banyulensis,
paraflabellina ischitana,
peyssonnelia,
protula
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
-2.jpg)
.jpg)
.jpg)
-2.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
-2.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)