diumenge, 25 d’octubre del 2015

Punt 172: Pedra de l'Encant (-39m)

Avui hem intentat filar molt prim anant a buscar una roca molt petita i malauradament hem fet sorra. És a dir, que no l'hem trobada. Així que els del segon torn hem decidit anar a un punt conegut proper aprofitant que avui les aigües són força netes i quasi sense corrent. Enfilem al punt 172, una roca que fa com una cantonada que venint de terra és plana però després fa un petit caient d'un parell de metres d'alçada. Es troba a 39m de profunditat. Baixem!

En baixar no vèiem la roca però pel fet de trobar variades
(Diplodus vulgaris) sabíem que erem aprop.

Serà que les variades són platejades i, per tant, de més bon
distingir. Però així que arribem l'allau de forcadelles (Anthias
anthias) amb alguna castanyola (Chromis chormis) és 
espectacular

Comencem l'exploració i ens sorprèn trobar aquest
cap roig (Scorpaena scrofa) alegrement sobre la roca.

Arran de terra en trobem d'altres de petites. Veieu les
dues de la fotografia?

Aquí ja la roca fa una escletxa i aquesta llagosta (Palinurus
elephas) queda amagada al fons

Ens girem i passejant entre els fils de pescar trobem
aquesta móllera de roca (Phycis phycis) tan confiada
que finalment aconseguim una foto de cos sencer!

I una mica més amunt, les variades que s'hi havien amagat
amb la nostra arribada decideixen marxar cap a un lloc més 
tranquil

Però repassant el sostre d'aquesta escletxa encara
hi trobem una altra llagosta. Veieu com sobresurten
les banyes?

I quan ens decidim a anar a veure unes pedretes properes
passem pel costat d'aquest gran bernat ermità (Dardanus
calidus). I com tots els cranc ermitans viu dins la closca 
morta d'algun cargol. En aquest cas la closca està colonitzada
per vàries anemones de bernat ermità Calliactis parasitica, així 
que ni es veu! 

En les pedrestes dels voltans hi ha alguns organismes que 
sobre la pedra més gran no hem vist com ara aquesta estrella
verda (Marthasterias glacialis). Per nosaltres ha estat una 
sorpresa veure-la de colors marronosos quan normalment a 
poca profunditat té tonalitats més blau-verdoses.

O l'esponja canalobre (Axinella polypoides) i el corall 
bord (Myriapora truncata) que recorda al corall vermell
però no té res a veure ja que no té "floretes" (pòlips). De 
fet es tracta d'un briozou.

Però nosaltres avui volem destacar aquesta esponja.
Potser no sembla gran cosa...

 Però mireu com n'és de gran!

I nosaltres que ja ens toca pujar a superfície que l'aigua cada dia està més freda!
Des d'aquí agrair la col·laboració d'en Juan per acompanyar-nos i fer-nos de model;D
Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada