dissabte, 4 de juny de 2016

Punt 21 (-54m) Gorgònies i altres bèsties!

Matí ennuvolat que fan que l'aigua sigui de color plom. Avui no podrem tirar el disc de Secchi, però mirant l'estació oceanogràfica (OOCS) que té el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) a la capçalera del canyó submarí de Blanes, veiem que no hi ha corrents, així que ens decidim a donar un cop d'ull a les poblacions de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) que ja coneixem.

Enfilem cap al punt 21, a l'alçada de cala Canyelles a 54m de profunditat. Avui serà un d'aquests dies que portar un focus serà imprescindible!
Baixem!

L'aigua és bastant tèrbola degut a l'augment de plàncton, coses 
de la primavera!

La major part de les gorgònies vermelles 
(Paramuricea clavata) que trobem són
francament grans (70-90cm d'alçada!) 

I l'avantatge de veure-les en dies d'aigües tèrboles és que tenen els
pòlips oberts! Què són els pòlips? Són els individus que formen
una gorgònia. De fet les gorgònies són animals colonials i cada pòlip
té un aparell bucal amb tentacles com els d'una medusa per
 on s'alimenta. En aquesta imatge la gorgònia de l'esquerra té els 
pòlips tancats, és a dir, els tentacles estan amagats i només es veu
una estructura que sembla feta de filferro. En canvi les altres dues
tenen un aspecte més "peludet" degut a tots els tentacles minúsculs
que exposen. Però les tres tenen molt bon estat de salut!

Les continuem observant a la recerca que alguna s'hagi 
decidit a reproduir-se. És just amb la pujada de temperatura
primaveral que deixen anar un cordillet d'ous violats que
només per 5 dies es queden enganxades a la gorgònia. Després 
cauen i si  troben on agafar-se comencen a "germinar", 
tot i que són animals i no plantes!!!

Bé, postes d'ous no en trobem, però en canvi
en trobem algunes que no tenen gaire bon estat 
de salut. Una de les coses que ens ho indica
és que hi creixen altres organismes a sobre, 
com els què veiem a la banda dreta d'aquesta
gorgònia. Tampoc les decoloracions que té la
més petita de la dreta són un bon senyal.

I si ens apropem a la part que sembla més sana, veiem unes
branquetes molt escarransides. Aquestes puntes ja són mortes.
Per aquí encara fa fred (14ºC) així que potser per això no s'hagin
decidit a reproduir-se, però la mala cara que fan algunes podria
ser d'algunes pujades de temperatura notables que van patir l'any 
passat, com ens diuen els companys de l'estació oceanogràfica
CEAB-CSIC.

Això sí, en aquest bosc de gorgònies vermelles, també d'altres
es fan un lloc. Com aquesta gorgònia rosada (Eunicella verrucosa)

O aquesta olivera (Leptogorgia sarmentosa), molt
més abundant a menys profunditat.

Però el què ens ha agafat de sorpresa és el munt de rogers 
(Mullus surmuletus) que hem trobat! Ben bé el doble de grossos
que els què estem acostumats a trobar prop de la platja!
Sembla que fins i tot les forcadelles (Anthias anthias) se'ls
mirin curiosos des de dalt!

Avui amb l'ànsia de poder fer alguna foto bona d'una gorgònia sencera no ens hem parat a fotografiar els fils de pescar, que també n'hi ha! I és que se'n fa tard i toca pujar cap amunt!
Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada