Punt 336 (-53m) Coberts per una xarxa

Després d'uns dies de temps francament variable, finalment un dia que sembla que ens acompanyarà per fer una immersió en un punt més llunyà. Ens animem a anar al punt 336, unes pedretes a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Onada molt curta de vent que fa que el viatge sigui incòmode, però es pot fer. Baixem!

Caiem al costat d'una xarxa d'encerclament que no deu fer tant que hi és perquè encara se'n distingeix el fil. Just una mica més enllà està oberta com si fossin unes estovalles. I en sentit oposat es veu tota arreplegada. Suposem que el punt on s'ha enganxat és més endavant, però hi ha corrent arran del fons en sentit contrari. Així que massa esforços per fer a aquesta profunditat

Ens quedem prop del fondeig i explorem les poques pedres properes. Poques però particularment colonitzades que ja a primer cop d'ull, per la coloració, ens indiquen que hi ha organismes que no estem acostumats a veure

Aquí un tipus de corall solitari, una madrèpora pensem que es tracti del gènere Caryophyllia sp.

Resseguint la xarxa, veiem que en part ha cobert algunes roques, d'on en sobresurten alguns dels organismes que la colonitzen

Destaquen els colors vius de les esponges: la violada (Dysidea avara), la groga ramificada (Axinella verrucosa) on a sobre d'aquesta hi creix l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae). Si cliqueu a sobre la imatge la veureu més gran i podreu apreciar els què estan oberts (se'n veuen els tentacles) i els què estan tancats que semblen berrugues

De la varietat d'algues que hi ha, volem destacar per la seva forma curiosa la Valonia macrophysa. Es tracta d'aquestes boletes verdes d'un 2cm de diàmetre que semblen de vidre.

I pel què fa als ascidis, destacar aquest estofat (Diazona violacea)

I tot i que molt petita i escarransida, no volem deixar de testimoniar que hem trobat una gorgònia blanca (Eunicella singularis)

I arran de la xarxa aquesta mena de paraigua és un cuc! Es tracta de la Myxicola infundibulum. Aquesta mena de paraigua és el se aparell bucal amb el què atrapa el menjar. La resta de l'organisme es troba dins d'un tub gelatinós enterrat a la sorra del què amb prou feines se'n distingeixen els marges.

I per sobre la xarxa, un ou de rajada!

Això sí, avui finalment a superfície hem superat els 16ºC!!! Tot i que a baix encara és aquesta la temperatura, a 6m ja estem a 18ºC que quan fas mitja hora de descompressió s'agraeix! I cap a la Maru falta gent!

Pel què fa a la xarxa, al estar arreplegada, no està pescant i 53m no és una profunditat per fer bromes, així que ho consultarem amb els amics de pescafantasma.cat>> a veure què s'hi pot fer!

Salut!

Una altra xarxa fantasma amenaça la praderia de Posidonia oceanica de Punta Santa Anna (Blanes)

Dijous 11 d'agost rebem un avís dels companys de #tekkiesdepakotilla (TdP) que han localitzat  una xarxa fantasma a la praderia de Posidonia oceanica propera a punta Santa Anna, a 18m de profunditat. Aquí en teniu la filmació:

Es tracta un altre cop d'una xarxa de tipus monofilament d'uns 100m de llargada, sense galls, ni res que la identifiqui ni que n'indiqui la posició. No és recent, ja que les algues l'han colonitzada. Es troba parcialment col.lapsada, però encara pot pescar.  

Divendres 12 d'agost ho notifiquem a pescafantasma.cat i ens indiquen que necessiten les coordenades exactes. Ens coordinem amb els companys que l'han trobada i acordem que marcaran la posició amb globus de submarinista i nosaltres n'agafarem la posició. 

Dissabte 13 d'agost els companys de #tekkiesdepakotilla (TdP) la marquen amb dos globus (gràcies a Delfí i Meritxell!!!), per agafar la posició exacta i filmen tota la xarxa. La filmació es molt important per les persones que faran el reportatge  fotogràfic ja que es veuran punts crítics i punts potencialment perillosos per als bussejadors. 

I aquí teniu el punt on es troba la xarxa. Com podeu veure la posició és molt semblant a la xarxa que vam treure al maig>>. Ves que no sigui del mateix pescador?

Diumenge 14 baixem per fer el reportatge fotogràfic. El primer que veiem és que la xarxa és a sobre de la praderia Posidonia oceanica. 

 

I una cosa molt important per considerar una xarxa com a fantasma: el gall (un flotador de porexpan amb banderola i matrícula del vaixell de pesca que es obligatori posar) ha sigut tallat per algú. Aixó vol dir que no hi ha res que la identifiqui ni que n'indiqui la posició. Conclusió: ÉS UNA XARXA FANTASMA!!!

Aquí podeu veure com el final de la xarxa acaba en un dels flotador que la mantenen aixecada i no hi ha rastre de cap gall. Els que sí que hi ha és una posta de calamar! (Són aquesta mena de macarrons blancs que es veuen entre els dos flotadors) 

De seguida veiem que es tracta d'una xarxa monofilament. L'avantatge que tenen aquest tpus de xarxes és que són molt lleugeres i calen pocs flotadors perquè es mantinguin aixecades. Per l'aspecte sembla que porta uno o dos mesos a l'aigua. 

La xarxa, degut al pes de les algues i altres organismes que l'estan colonitzant fa que es col·lapsi sobre la praderia de Posidonia oceanica amb 3 conseqüències: 1) aixafa les fulles privant que hi arribin nutrients, 2) les algues filamentoses que estan creixent sobre de la xarxa eviten que la llum solar arribi a la Posidonia, cosa vital per la seva supervivència i 3) tanca l'accés al peixos que s'hi reprodueixen!!! 

En altres paraules, o es treu la xarxa, o aquesta praderia morirà amb el conseqüent empobriment d'oxigen a l'aigua, més moviment de sorra (com si ara a les platges ens en sobrés) i menys hàbitat disponible perquè s'hi reprodueixin els peixos, molts d'ells d'interès comercial!!!

Un dels extrems de la xarxa està fet una pilota, segurament on es devia enganxar i per això s'ha abandonat

Part de la xarxa es troba sobre fons sorrenc

El procés de colonitzacio no és uniforme

Part de la xarxa passa per sobre de zones rocoses

En aquesta zona de la xarxa encara pot pescar encara que els organismes que la colonitzen la fan una mica més visible. El monofilament que es fa servir té un to verdós que aquí ja no es veu

Encara que xarxa no está pescant, aquest roger (Mullus surmuletus) i el tamborer (Simphodus cinereus) s'estaran preguntant què ha passat amb casa seva?

I aquests dos serrans (Serranuls cabrilla) que estan estudiant la xarxa, què deuen pensar?

Qui ha fet honor a la seva fama és aquest pop (Octopus vulgaris) que ha aconseguit escapar-se de la xarxa!

Així que indignats i tristos, tornem cap a la Maru que falta gent! I a donar les darreres dades a pescafantasma.cat!

Salut!

Punt 150 (-38m) Visita de control

Avui les previsions indiquen que el garbí entrarà d'hora, així que preferim fer un punt una mica més a la vora del port de Blanes. Ens decidim pel punt 150, on al maig del 2017 se'n va retirar una xarxa fantasma.

A fi que en pugueu seguir l'evolució us deixem els enllaços als posts anteriors:

Primera visita al punt 150 (13 gener 2014)>>

Abans que hi caigués la xarxa a sobre (14 juny 2015)>>

Detecció de la xarxa fantasma (30 octubre 2016)>>

Mapatge d'on es troba la xarxa (2 abril 2017)>>

Finalització del mapatge on es troba la xarxa (9 abril 2017)>>

Planificació de la retirada de la xarxa (7 maig 2017)>>

Retirada de la xarxa (21 juliol 2017)>>

Visita control (26 maig 2019)>>

Visita control (13 setembre 2020)>>

Visita control (5 juny 2021)>>

Baixem!

Avui la visibilitat és bona i ens permet valorar el grau de regeneració dels organismes que viuen sobre la roca

L'accés a forats continua totalment lliure

La clapa rosada de la imatge correspon a l'alga calcària Lithophyllum stictiforme. De moment presenta un bon estat de salut ja que no s'hi observen vores blanques. Altres anys amb estius d'aigües molt càlides se n'ha ressentit. A veure com va aquest estiu que de moment sembla que serà molt càlid...

Les pedres petites del voltant també es presenten molt colonitzades

Entre d'altres organismes que ens agradaria destacar és aquesta esponja, la Ircinia variabilis. Es tracta d'una tot terreny que tan pot viure a praderies de Posidonia oceanica, roques ben il·luminades, com sobre fons de grapissar i fins i tot en coves. Però falta que la sàpigues reconèixer! I el "cognom" de variabilis és més que escaient.  En un post anterior sobre esponges>> us comentàvem que per dins dels tubs que la formen hi viuen bacteris amb capacitat de fer fotosíntesi. Per dur a terme la fotosíntesi calen pigments i són els pigments d'aquests bacteris els que donen color a l'esponja. A aquesta li arriba prou llum i per això és tan fosca, si visqués en una cova o forat de la roca seria ben blanca!

I és que les roques cal mirar-les amb deteniment... Veieu la clapa vermellosa? Serà una altra esponja?

Doncs ja ho veieu que en aquest cas d'esponja, res de res, sinó una parella de nudibranquis (Platydoris argo). És a dir, una mena de llimac de mar que en aquest cas s'alimenta d'esponges>>. I si us fixeu en l'individu que està a sota, cap a la part final hi té com una mena de "cràter". A la imatge es veuen les vores replegades, però quan està més relaxat les té més obertes i en sobresurten unes brànquies per on respira.

A la base d'aquesta roca hi queden restes d'una altra xarxa que no es va retirar. Això en canvi no ha desanimat a algun llimac de mar a fer-hi una posta d'ous...

El ous són aquesta mena de cinta enrotllada blanquinosa que hi ha sobre l'alga rosada. Depenent de les espècies poden tenir un aspecte molt variat

El trosso d'aquesta xarxa no obstrueixen l'entrada als forats de la roca

I en alguns casos ja està talment colonitzada que costa de distingir

Encara queden alguns petits trossos per retirar, però són de mal treure perquè estan enrotllats a la roca

Aquesta en canvi és molt més recent ja que quasi no està colonitzada

I no tot són xarxes, també continuem trobant-hi fils de pescar! A la imatge sembla gruixut perquè està molt colonitzat però probablement sigui provinent de la pesca recreativa

I nosaltres cap a la Maru falta gent que ja s'està aixecant el garbí!!!

Salut!

Punt 150 (-38m) Com es recupera la roca sense la xarxa?

Avui hem tornat al punt 150 a 38m de profunditat per veure com evoluciona la roca on fa 4 anys es va fer una retirada de xarxa>> Es tracta d'una roca allargada d'un 200m de longitud i la xarxa la cobria quasi totalment. 

Baixem! 

Tot i que estem al començament de juny, l'aigua està força freda: uns 18ºC a dalt i només 15ºC a baix!

La roca sembla que hagi recuperat la seva utilitat, ja que els forats que funcionen com a refugi per a moltes especies comercials no tenen obstacles

Aquí tenim un dels seus habitants: un serrà (Serranus cabrilla) 

A la part superficial trobem colònies de dimensions mitjanes de fals corall (Myriapora truncata). Així que no us feu il·lusions, tot i l'aspecte quan es recull i s'asseca es torna blanc! De fet ni tan sols hi està emparentat: no té pòlips (les "floretes" per on s'alimenten coralls i gorgònies)

Com a organismes més petits, destaquem aquest llimac de mar conegut com a vaqueta suïssa (Peltodoris atromaculata) per les seves taques marrons sobre fons blanc

Una estrella vermella (Echinaster sepositus) 

I amagat en un forat hi ha aquesta escórpora (Scorpaena scrofa) que sembla no adonar-se dels visitants

També hi ha parts de la roca on els ascidis coneguts amb el nom curiós de "leucèmia" (Halocynthia papillosa) són molt nombrosos. Es tracta d'aquests organismes vermellosos que recorden a una ampolla de sifon. De fet són filtradors, l'aigua entra per la part de dalt i després surt per la protuberància que es veu lateral.

En aquesta part de la roca a més comencem a veure restes de xarxes...

Fils de pescar enganxats a una esponja (Petrosia sp.) 

I com podem veure el que mai falta són les tovalloletes d'un sol ús!

Aquí encara en tenim més...

I per acabar una "New entry" entre els objectes perduts: una mena de tovallola...

I nosaltres que ja comencem a patir el fred, cap a la Maru falta gent!

Salut!