Punt 187 (-38m) Escórpores, escorporetes i mòlleres

Matí aparentment tranquil, però les previsions meteorològiques indiquen que el vent de garbí entrarà d'hora. Es tracta del vent del sud-oest del què en aquest tram de costa, no hi ha punts arrecerats. Així que ens decidim per un punt proper al port de Blanes, per no perdre tan de temps navegant. Ens decidim pel punt 187, un aflorament rocós aïllat que es troba a 38m de profunditat davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Baixem!

Només arribar la primera sorpresa: l'alga verda Halimeda tuna. Segons la bibliografia se'n troba fins als 50m de profunditat, però pels què fa a Els Jardins Submergits de la Selva, aquest és el punt més profund on se'n troba!

La major part de la roca està colonitzada per tota mena d'organismes amb predomini de les esponges. I és en aquest entorn on es camufla tan bé com pot el captinyós (Scorpaena notata). Es tracta d'un tipus d'escórpora de mida petita (fins als 20cm) amb ulls ben grossos. De fet la de la imatge amb prou feines deu fer els 5cm de llargada.

Qui necessita d'espais de majors dimensions on amagar-se és el cap-roig (Scorpaena scrofa), que a Blanes es coneix com a polla. També es un tipus d'escórpora vermellosa, però de majors dimensions (fins a 50cm) i a més de la coloració vermellosa, són molt característics els apèndix cutanis de la barba i per sobre els ulls. Inclús els alevins no tenen els ulls tan grossos com els del captinyós.

Es tracta de "caçadors a l'espera": es queden ben quiets fins que la presa no és prou a prop per menjar-se-la. I tot i que a les fotografies tenen una coloració ben viva, sense el flaix es veuen bruns i es mimetitzen molt bé amb l'entorn. Tot i ser peixos que acostumen a estar quiets, tenen una arma secreta per defensar-se: les espines de l'aleta dorsal són verinoses!

  

En el capítol d'esponges, a la imatge tenim una orella d'elegant (Spongia lamella). Sovint per classificar les esponges es fa referència a la seva forma. En aquest cas estaríem parlant d'una d'erecta amb forma de copa. Ben al contrari del què hi ha a la imatge anterior que se la considera de tipus massiu: no només recobreix la roca, però també fa estructures abultades

Recobrint l'entrada del forat on s'ha decidit a amagar-se aquesta mòllera roquera (Phycis phycis), l'esponja grisa és de tipus massiu mentre que la taronjosa del costat és de tipus incrustant: fa una taca que recobreix la roca d'on només en sobresurten els òsculs (forats de sortida de l'aigua que filtra). Aquí trobareu més informació sobre esponges>>. 

Aquí tenim una altra mòllera roquera. Es tracta d'una caçadora nocturna i durant el dia s'amaga en forats i coves. Destacar les aletes modificades en forma de filaments bífids amb el què palpa el fons marí i les barbetes del mentó.

Té una "cosina", la mòllera de fang (Phycis blennoides) amb la què segur que no tindrem ocasió de confondre'ns ja que viu sobre els 200m de profunditat. Si la voleu veure, la trobareu a les peixateries!

Qui tampoc desaprofita les cavitats és aquesta llagosta (Palinurus elephas)

Tot i la proximitat a la costa, aquesta no està exempta de xarxes abandonades. 

Aquesta ja fa molt que hi és, però de ben segur que ha deixat a més d'un mero sense casa!

Malauradament, no tot són xarxes i són perfectament evitables...

I nosaltres cap a la Maru falta gent abans que el garbí bufi més fort!

Salut!