Un cap de setmana al G1 (-48m)

I és que havíem d'aprofitar que les previsions marcaven mar calmada pràcticament tot el dia... I què fas quan et diuen això? Nosaltres ho tenim clar: anar a veure gorgònies!

Ja portem dos estius seguits particularment càlids i cal veure si aquestes poblacions tan antigues han quedat afectades. Les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) no són amants de les aigües calentes i fins ara les dels Jardins Submergits de la Selva s'havien escapat perquè són poblacions profundes (més de 48m de profunditat). Però darrerament aquesta profunditat encara és suficient per evitar passar calor?

Anem a comprovar-ho!

Baixada particularment curiosa i no és perquè a superfície la temperatura de l'aigua és de 24ºC i a baix de només 16ªC... Sinó perquè a 20m hem trobat una bona correntada que ha calgut agafar-se fort al cap del fondeig. Afortunadament a baix pràcticament no n'hi ha i la visibilitat és més bona de l'habitual.

Aquí hi ha un caient rocós d'uns 5m d'alçada i les immersions és millor començar-les per la part més profunda i anar pujant. El fons està a 52m de profunditat, per aquí hi ha poques gorgònies, però algunes llagostes (Palinurus elephas) han decidit aprofitar els forats per fer-hi el cau.

I què en diríeu d'aquesta llagosta, és morta o es tracta d'una muda? Sí, la "pell" de la llagosta és realment un exoesquelet i quan es fan grosses l'han de mudar perquè els hi va massa estret. Així que sembla ben bé que sigui una de morta!

I no només a les llagostes els hi ha agradat el lloc, també a aquest cap roig (Scorpaena scrofa)!

També per la part baixa de la roca hi dominen les esponges. A la imatge una esponja rosada incrustat, la Hexadella racovitzai. Aquí fa bona cara...

Però aquesta en canvi se la veu tota perforada... Serà també per la temperatura?

I aquí una orella d'elefant (Spongia  lamella) que tot i ser encara petita fa honor al seu nom!

I també trobem algunes esponges canelobre (Axinella polypoides)

Pugem cap a la cresta de la roca, ja ha 48m i en trobem amb la termoclina! És a dir, el punt on la massa d'aigua calenta escalfada pel Sol topa amb la d'aigua freda que no s'arriba a escalfar. I és que les dues masses d’aigua tenen una diferència 4ºC que t’ho notes com una bufetada Però a més es veu borrós, com als dies calorosos amb humitat que propicien la visió de miratges. Sembla que miris a través d'una cortina de vapor. I aquí constatem els nostres temors, moltes de les gorgònies, les més grans, es troben immerses en aquesta aigua calenta. De fet n'hi ha de mortes i d'altres amb signes d'estar malaltes.

A més en veiem d'altres que han estat abatudes i això ja no té res a veure amb la temperatura de l'aigua.

Però també constatem una cosa curiosa per nosaltres... N'hi ha de petites!!! És a dir, que s'han reproduït! Fins on sabem, quan es dóna el canvi de temperatura a la primavera és quan es reprodueixen. Si més no a aigües menys profundes. No és degut a que s'assoleixi una certa temperatura, sinó sembla ser que és degut a què es doni un canvi. 

Si bé nosaltres no tenim oportunitat d'anar tan sovint a veure gorgònies, en aquesta zona no n'havíem vist de petites. De fet, per aquest motiu, i essent colònies tan velles, teníem el dubte que encara tinguessin la capacitat de fer-ho. Ara si més no podem confirmar que sí que es reprodueixen.

Tot i la bona notícia, no deixa de saber molt de greu veure espècimens tan grans (1m d'alçada) que estiguin emmalaltint i morint.

Els pals drets que es veuen a la imatge és el què en queda de gorgònies que havien estat molt grosses

I aquí en teniu una de les causes: els fils de pescar. S'hi enreden. Els corrents fan que vagin fregant la seva superfície, causant-li ferides. Aquestes ferides són aprofitades per altres organismes que hi creixen a sobre i n'acceleren la seva mort.

Per on hi ha el fil de pescar es veu que hi ha altres organismes que viuen a sobre d'ella. Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran i amb el zoom podreu apreciar-ne les ferides. I la "pilota" que en penja a l'esquerra és el tros de fil sobrant...

Però n'hi ha qui només n'aprofita l'alçada com a atalaia sense ferir-les. Aquest és el cas de l'estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus). Realment es tracta d'una ofiura, un parent de les estrelles de mar. Els seus braços són molt ramificats i que desplega sobretot de nit, que és el seu horari de cacera. Encara que no ho sembli aquests braços són fins a 3 vegades el diàmetre de com la veieu!

Ha estat tant impactant tot plegat que l'endemà hi hem tornat. Així que avui teniu les fotografies de les dues immersions. I és que només ens hi podem estar 15 minutets al fons!

Salut!