BONES FESTES I TOT EL MILLOR PEL 2026!!!

 

Punt 201 (-56m) Seguim al pessebre!

Avui la previsió no és gaire clara, però després de l'èxit de la setmana passada hem decidit intentar tornar a explorar la mateixa barra però a un altre extrem. Mentre ens hi apropem, les onades són de mig metre d'alçada, però de tant en tant n'hi ha vàries de més d'un metre... No és tant per l'alçada, sinó que durant la parada de descompressió, un metre vol dir que t'anirà sacsejant contínuament... Arribem al punt, ja s'està aixecant gregal, però no amb gaire força. De moment comença el primer grup. BAIXEM!

L'aigua fresqueta: 16ºC a superfície fins trobar 15ºC a baix. Sort que ja portem l'equip d'hivern! Arribem a la part més alta de la roca i és ben curiós: d'una banda veiem sobretot esponges i algun trosset de fals corall (Myriapora truncata)...

...amb aquests cap-rojos (Scorpaena scrofa) que sembla que facin guàrdia

I per l'altra banda tot aquest corall vermell (Corallium rubrum) decorant un pessebre submarí!

Però enlloc de bous i ases hi tenim serrans (Serranus cabrilla) i forcadelles (Anthias anthias)!

Malauradament, avui tampoc tenen els pòlips oberts, sinó que són amagats en el què semblen "berrugues", però són força més grossos que les del dia passat!

Tot i estar emparentat amb les gorgònies, és l'únic que produeix un esquelet de calcita vermella, dur i ramificat. Potser per això creix tan a poc a poc. En els estudis s'ha vist que el seu creixement en llargada pot variar molt segons on es trobi oscil·lant entre 1- 4 mm l'any. I també, com més vella sigui la colònia, més lent és el seu creixement. De fet per a estudis comparatius de diferents poblacions s'acostuma a agafar de referència el gruix del seu tronc (entre la base i la primera branca) que creix de l'ordre de 0.25 - 0.85mm l'any. Sí, sí, no ens hem confós, estem parlant de mil·límetres!!!

Es tracta d'un organisme colonial, on cada colònia és tota ella d'un sexe o d'un altre. Però per arribar a la maduresa sexual de tota la colònia cal que passin 5 anys

La fecundació i incubació dels ous fecundats té lloc dins dels pòlips de les colònies femelles. Quan siguin madurs expulsaran dues larves per pòlip anomenades plànules. Les plànules del corall vermell són bones nedadores, tot i que, quan s'estan quietes, tendeixen a caure cap al fons marí. Aquesta fase dura un mes i els hi permet colonitzar nous ambients.  Més informació>>

Ara que ens mirem aquestes colònies, de quin sexe deuen ser?

Però avui a més, tenim un vigilant d'excepció: un gall de Sant Pere (Zeus faber)!

I és que si hi ha una cosa que no es pot apreciar quan te'l posen al plat és la seva forma de nedar: sembla un helicòpter! Sí, té molt control de la flotabilitat, pel què sembla estar estàtic. El seu cap és pràcticament la meitat del seu cos, que mou a dreta i esquerra. Però per desplaçar-se en petites distàncies són les petites aletes entre la "cresta" i la cua, les que no paren de moure's de manera imperceptible. Com que la resta d'aletes es queden estàtiques la impressió és que es mou sense fer cap esforç

Pels voltants de la roca principal, en trobem d'altres que també semblen petits pessebres...

Malauradament, com més grossa és una barra rocosa, més evident és l'empremta de l'activitat humana. A la imatge, restes de xarxa monofilament, és a dir, pesca professional...

palangró que també és pesca professional...

...i un pneumàtic com el consideraríeu? Penseu que som a 3 milles nàutiques de la costa (5 km aprox.)!!!

Bé, ara sí, toca donar per finalitzada la darrera immersió de l'any als Jardins Submergits de la Selva, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 112 (-56m) Com si fos un pessebre...

Després de dos mesos parats, sigui per mal temps, sigui perquè a la Maru li ha calgut una posada a punt del motor, tornem als Jardins Submergits de la Selva! Avui finalment les condicions són prou bones com per poder fer una parada de descompressió llarga... i això vol dir que és un bon dia per anar a l'extrem oriental de la zona d'estudi. Ens decidim pel punt 112: una roca de 55m de llargada, tota foradada perquè s'hi amagui de tot! Ha parat el vent i a equipar-se s'ha dit! BAIXEM!

L'aigua des de la superfície es francament verda i la temperatura és de 16ºC, això ens fa pensar que s'ha trencat la termoclina (el punt on es troba la massa d'aigua escalfada pel Sol i la resta). Mentre baixem ho corroborem, a -56m hi ha 15ºC. Durant tota la baixada detectem organismes gelatinosos a ull nu. Tot i que la major part de l'any són microscòpics, molts encara han de fer-se més grans i us podrem dir què són exactament. La visibilitat és molt dolenta, amb prou feines és de 6m, així que tot és força més fosc...

I entre la foscor i la poca visibilitat només arribar quasi xoquem amb aquesta escórpora (Scorpaena scrofa)!

I n'hi ha més d'una que confia tan en el seu camuflatge que ni es molesta a aixecar la seva aleta dorsal per amenaçar-nos!

Seguint el traçat sinuós del passadissos i forats que té la roca hi trobem aquesta mòllera roquera (Phycis phycis) 

Mentre que des de dalt de la roca ens ha estat vigilant aquesta morena (Muraena helena). Tot i el seu posat amenaçador, al apropar-nos va reculant dins d'un forat fins desaparèixer

Serà que avui estar aquí baix és encara més fosc de l'habitual, però el paisatge ens sembla un pessebre... L'alga calcària Lithophyllum stictaeforme, que sembla un bolet de soca rosat, té zones on és mort i es veu blanquinós...

Avui els serrans (Serranus cabrilla) són particularment grossos i ens miren amb cara de pocs amics mentre marquen territori. Però les que ens han sorprès són les forcadelles (Anthias anthias), no tant per la quantitat, que en roques aïllades com aquesta són sempre abundants, sinó perquè n'hi ha moltes de molt petitones. Oi que semblen estels rosats?

Però aquest cap-roig ens fa notar que en alguns forats hi ha quelcom més que des de l'antiguitat la humanitat ha adorat ja molt abans del naixement del nen Jesús...

Resseguint la roca amb atenció, hi trobem tot de branquetes molt petites de corall vermell (Corallium rubrum). Curiosament no mostren els pòlips tot i que avui l'aigua va carregada de nutrients! Al 2011 hi vàrem trobar un parell de branquetes més grans, però les d'avui no s'hi acosten ni de lluny... Serà que som a una zona diferent de la roca o que algú hi ha anat a agafar-ne...

Recordem que es tracta d'una espècie protegida i el què estem trobant avui no dona ni per un penjoll. De fet algunes no són en llocs gaire amagats, i són de mida semblant... Qualsevol diria que es tracta d'una collita i encara li queden un grapat d'anys llargs per arribar a tenir interès comercial

Acabant de "decorar" el nostre pessebre, no hi podien faltar les boles que en aquest cas són eriçons de mar. A la imatge una garota violeta (Sphaerechinus granularis)

Aquí en tenim una altra amb les punxes menys blanquinoses

I la garota de fons (Echinus melo)

Malauradament hi ha qui afegeix altres "decoracions" que evidencien l'impacte de l'activitat humana: fils de pescar que de tant colonitzats semblen cordills...

Per la part baixa de la roca en tenim un bon garbuix...

Inclús pels "passadissos" en trobem més...

O fins i tot caps!

Sigui com sigui, cal estar al cas, que a 56m de profunditat en no res acabes amb més de mitja hora de parada de descompressió. Així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!