Punt 341 (-52m) Gorgònies i d'altres curiositats!

Aprofitant que la meteorologia encara acompanya ens animem a fer un nou punt a 52m de profunditat entre la platja gran de Lloret de Mar i cala Canyelles. Es tracta d'una barra allargada que s'aixeca del fons de grapissar de manera intermitent. És un tercer punt de la mateixa barra que a les ocasions anteriors hi hem trobat gorgònies. Així que avui provarem sort. Baixem!

Avui sí que tornem a veure gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Aquesta té els pòlips amagats, per això sembla un filferro de colors...

Aquesta en canvi, amb els pòlips oberts, li donen aquest aspecte esponjós.

Però també en trobem altres espècies com aquesta gorgònia groga (Paramuricea gray)

I aquí us en mostrem un detall dels seus pòlips. Si us hi fixeu, són com "trompetetes" de 8 tentacles urticants com les potes d'una medusa. Es tracta del seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. De fet les gorgònies són organismes colonials, i cada individu que la compon és una de les "trompetetes". La resta del cos està estructurat en "branques"

Però quan et poses a mirar gorgònies, de vegades et topes amb alguna que et fa pensar que no té massa a veure amb les anteriors... És el cas d'aquesta gorgònia groga; a veure, ple què fa al color és groga com l'anterior, però si mirem els seus pòlips una mica més de prop...

Veieu com hi ha menys densistat de pòlips per branca i són més llargaruts? Des del CSIC ens comenten que en el món de les gorgònies es donen moltes hibridacions, vaja, que diferents espècies es barregen. Així que nosaltres a aquesta de moment direm que és una Paramuricea sp. a l'espera de dades més concretes que l'dentifiquin!

També trobem esponges canelobre (Axinella polypoides) particularment grans. La de la imatge fa 70cm d'alçada

A aquesta profunditat no trobem algues verdes i els organismes predominants presenten coloracions groc i vermelles amb alguna excepció com l'esponja violada Dysidea avara

La curiositat del dia en canvi, ha estat aquesta esponja massiva fosca que no sabem identificar que és, al mateix temps, el substrat on han decidit aferrar-s'hi aquests ascidis i esponges vermelles

Els ascidis són Pycnoclavella communis i les taques taronjoses corresponen a l'esponja Cliona rhodensis que és perforant! És a dir, és una esponja que li agrada els substrat calcari, el qual pot ser tan una roca com una alga calcària. Aquí d'algues calcàries no se'n veuen, així que imaginem que sota de tot plegat hi hagi alguna roca calcària... En qualsevol cas la coloració és espectacular! 

I ara sí, a aquesta profunditat no ens hi podem entretenir per més temps, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 340 (-51m) Garotes de punxes llargues!

Matí assolellat i particularment tranquil, així que aprofitem per anar a l'extrem oriental dels Jardins Submergits de la Selva. Tot i que estem parlant de 5 milles nàutiques (9km aprox.), amb la Maru ens suposa una hora llarga de navegació i quedem fora del recer del cap de Tossa. Vaja que si hi ha un canvi de temps, no hi ha on amagar-se! De moment sembla que l'han encertada, així que enfilem cap a cala Canyelles (Lloret de Mar), al punt 340 a 51m de profunditat. L'aigua a superfície és a 23ºC i ens fa dubtar si abrigar-nos més o més. 

A baix segur que farà fred, però una parada de descompressió passant calor pot ser molt pesada. Ens decidim per continuar amb l'equip de ple hivern. Baixem!

Aigua molt tèrbola i temperatura de 16ºC, agraïm l'abric d'hivern! Es tracta d'un aflorament rocós format per roques molt petites que no aixequen un pam de terra, més o menys alineades.

Això sí, tanta fresqueta fa que aquesta alga roja (Lithophyllum stictaeforme) estigui particularment bé de salut. A d'altres immersions us hem fet notar que les vores se li tornen blanques quan està malament. Avui com podeu veure, no és pas el cas!

Aquí no trobem algues verdes coronant les roques, sinó que hi dominen sobretot les esponges

Tot i que per escaladors, els fregalls (Astrospartus mediterraneus) o també coneguts com a estrelles de mar de cistell. De fet es tracta d'una ofiura, un parent de les estrelles de mar de potes més primes. A qui ens fa l'efecte que hi ha dos individus...

Però i en aquesta? De fet els seus braços estan compostos de moltes ramificacions que estenen quan són de cacera. Avui es veu que ja deuen tenir la panxa plena!

A la part alta trobem alguna gorgònia groga que darrerament es diuen que es tractaria d'una Paramuricea gray. De fet, dins de les gorgònies, darrerament hi ha força canvis de nomenclatura. Això sí, quant de temps tindrà tan bon aspecte perquè aquesta tira de plàstic li està fent mal bé els pòlips que li permeten alimentar-se

De fet, per tot arreu hi ha tovalloletes d'un sol ús...

I entre les roques la nostra sorpresa del dia: la garota de punxes llargues (Centrostephanus longispinus). Fa uns 6cm de diàmetre, però les seves punxes poden arribar a fer el doble de llargada! El què les fa particularment fascinants d'observar és que aquestes punxes tenen bandes marronoses o blanquinoses. Al ser tan llargues es fa evident que no les paren de moure, cosa que amb d'altres espècies no se'n té aquesta percepció. 

Tot que se'n troben a tot el Mediterrani, és molt escassa i per això està a les llistes següents d'espècies protegides: segons la Convenció de Berna de vida salvatge europea (BERNA2-3), segons la Directiva Hàbitat 92/43 de conservació d'habitat naturals i seminaturals (annexes 2,4 i 5) i segons la Convenció de Barcelona referent a la protecció del medi marí Mediterrani (ASP 2-3). 

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 320 (-30m) Madrèpores i més sorpreses!

Matí assolellat i amb mar prou tranquil·la per poder fer immersió amb la Maru! Tot i així les previsions no són massa clares, així que ens decidim pel punt 320, davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Es tracta d'unes roques petites a 30m de profunditat, prou a prop del port per poder tornar de seguida si s'acaba aixecant mar. Baixem!

L'aigua als primers metres és força tèrbola, però just a tocar del fons la visibilitat millora. De fet, al voltant d'una de les pedres sembla que som a la termoclina: punt on es toca l'aigua escalfada pel Sol de la resta. Te n'adones perquè sembla com si hi haguessin vapors que no et deixen veure amb claredat. Però estranyament, no notem el canvi de temperatura. Serà doncs una entrada d'aigua dolça? 

És més, just on hem baixat trobem una bonica colònia de madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa)! Potser no us semblarà un gran què, però fa cosa de 3 milions d'anys al Mediterrani hi havia una gran barrera coral·lina, formada justament de coixins de corall com el de la imatge! 

Aquí en aquesta altra imatge veiem dues colònies que es toquen. Els individus que componen cada colònia formen una mena de coixí molt atapeït. Això ens indica que hi ha molta corrent. 

Aquí, en canvi, no hi deu arribar tanta corrent, ja que els individus estan una mica més separats

De fet, entre els components de la colònia hi ha prou espai perquè s'hi amaguin ofiures! Es tracta d'un parent de les estrelles de mar de potes molt més primes. Les veieu com sobresurten del corall?

En aquesta imatge, una de les colònies és morta i deu haver rebut un cop amb algun objecte contundent ja que està trencada. Això sí, ens permet veure els individus al complet: són aquests tubs blanquinosos de la part esquerra. Qui ho diria, quan vistos des de dalt, que siguin tan llargs!

De fet, la cosa no acaba aquí, perquè no només veiem que la majoria tenen molt bona salut, sinó que en trobem més! Es tracta d'un organisme que prefereix substrats durs a poca profunditat (5-15m) perquè les algues simbionts que conté necessiten llum; avui, en canvi, en trobem a 30m! 

És més, segons la bibliografia, els hi agraden els llocs amb corrents d'aigua dolça que aportin sediments. Serà això el què ens ha semblat quan hem arribat?

Si en voleu saber més detalls, en aquest post us n'expliquem algunes coses més!

Afegir que avui hem trobat per primera vegada aquest ascidi del gènere Polycarpa sp.. Es tracta d'animals filtradors: l'aigua entra per aquesta mena de "corona" i surt per un altre forat lateral que a la imatge no s'aprecia. L'aspecte "pelut" que té és degut a les algues que hi creixen a sobre (epibionts).

 En aquest post us n'expliquem més detalls de com són!

Aquesta no és la primera vegada que visitem aquest punt, la darrera va ser al 2020 i, ja aleshores, ens va cridar l'atenció l'abundància d'esponges canelobre (Axinella polypoides). 

Enguany en canvi, tot i trobar-ne, n'hi ha que fan força mala cara. Tot i així, a aquest captinyós (Scorpaena notata), sembla que li vagi per camuflar-se!

Tot i que aquest altre, ha preferit aquesta altra esponja!

Malauradament, altres esponges canelobre són mortes.

I respecte a la immersió del 2016, on hi havia gorgònies, enguany només hem trobat aquesta petita gorgònia blanca (Eunicella singularis). Pel què fa als olivarets (Leptogorgia sarmentosa), ni rastre!

En el capítol anemones, hem trobat ortigues (Anemone viridis) de grans dimensions, però no hem estat capaços de veure-hi cap gambeta transparent de les que s'hi solen amagar...

En canvi, acompanyant aquesta anemone de tub (Cerianthus membranaceus) hem tingut més sort: just a la part de dalt de la imatge hi hem trobat un foronidi (Phoronis australis): sembla un tros de blonda blanquinosa recargolada, però es tracta d'un petit animal filtrador emparentat amb els briozous! 

Això sí, hem estat ben entretinguts amb aquests dos protagonistes: tord negre

I aquest pop que ens ha fet tota una demostració de la seva capacitat per mimetitzar-se

Fins finalment decidir-se a fugir!

Malauradament també tenim capítol d'objectes perduts amb tovalloletes d'un sol ús...

...i aquesta nansa abandonada. Ja no pesca perquè de tant colonitzada té els forats tapats...

 ...i a més sembla que algú l'hagi oberta. A les fotos que vàrem fer al 2016 pensem que es tracta d'una altra!

I ara sí, el què hem de fugir som nosaltres que se'ns acaba l'aire!

Salut!

Punt 191 (-30m) Revisant l'hidròfon i les madrèpores

Després de 3 mesos amb mala mar durant els caps de setmana, finalment un dia de condicions acceptables per fer immersió amb la Maru! Això sí, després de tants dies, per on començar? Ens decidim pel punt 191, és de les menys profundes i alhora hi ha dues coses que estaria bé donar-hi una ullada: l'hidròfon de la Universitat de Barcelona i l'estat de les madrèpores (Cladocora caespitosa) que hi són particularment abundants. Baixem!

L'aigua està a 15ºC i tot i que als primers metres és força tèrbola, en arribar al fons la visibilitat és excepcional! Avui, com que no som a molta profunditat, enlloc de forcadelles (Anthias anthias), són les castanyoletes (Chromis chromis) el peixos que envolten les roques

De seguida trobem l'hidròfon particularment colonitzat i això que només hi porta 4 mesos! Però el què ens crida l'atenció és el forat que hi ha a la sorra just a la base. Serà que algú hi ha intentat fer-hi el cau?

Comencem a resserguir les pedres a fi de trobar les madrèpores i topem amb la gran anemone (Anemone viridis) que continua en bon estat de salut

Més petit, però no menys interessant és l'anemone de tub (Cerianthus membranaceus). La seva coloració pot variar d'aquests tons clars verdosos a un violat fosc. Quan és molestat s'amaga dins un tub membranós

Seguim amb aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa) que n'és un "parent" seu, és a dir, un cnidari

I ens alegra veure que encara hi hagi gorgònies blanques (Eunicella sp). Anys enrere n'hi havia moltes de grosses que ja són mortes

I encara un altre cnidari, tot i que d'aspecte molt més fràgil que els anteriors és aquesta Aglaophenia sp. 

I quan repasses roques amb tan de deteniment et passen coses com aquesta: veus una cua de morena (Muraena helena), per les dimensions intueixes que és un tros de bèstia, però on té el cap??? Honestament, la foto l'he tirat sense trobar-lo, però us asseguro que hi és!

I per quan tu li veus el cap, ella ja fa estona que està neguitosa i emprèn la fugida. Se n'ha anat massa ràpid per donar temps als flaixos a recarregar-se, així que ens haurem de conformar amb aquesta foto!

I l'altra que quasi atropellem, però en aquest cas, per la seva habilitat en camuflar-se és aquest cap-roig (Scorpaena scrofa). Tot i que a la imatge ja destaca, sense la llum dels flaixos té exactament la mateixa coloració de les algues que l'envolten. És més, n'està tan confiada, que ni s'ha molestat en aixecar l'aleta dorsal que està equipada amb punxes verinoses! El què sí que cal dir, és que sovint les trobem de color més vermellós, però estem segurs que no es tracta d'una escórpora perquè té "barba" (aquesta mena d'escates que li pengen de sota la boca)

I ara sí, comencem a trobar madrèpores. Es tracta d'un corall dur que forma uns coixins de forma arrodonida. La de la imatge és molt gran i la meitat superior és morta i colonitzada per algues i d'altres organismes. Però a la base i just enganxada a aquesta massa tan gran, es pot veure com se n'està formant un altre i té bon estat de salut

En aquesta altra pedra, es poden apreciar altres coixins marronosos de madrèpora. No fan més de 10cm de diàmetre, però se'ls veu sans

Si bé les colònies que us hem mostrat fins ara són una mica de mal reconèixer quan hi tornes, n'hi ha una que per la seva situació la podem distingir molt bé. Aquesta fotografia la vàrem fer a la immersió del passat 21 desembre 2024 i ja veieu que sobretot la meitat superior està en molt mal estat. Vaja, que al perdre la coloració és diria que mitja colònia està morta

Aquesta foto en canvi l'hem fet avui i SORPRESA, S'HA REFET!!! Vaja, no només ha recuperat la coloració, sinó que els seus pòlips tenen tots els seus tentacles ben vius i captant aliment!

Aquí hem fet una altra fotografia a la mateixa colònia, vista des de dalt per poder valorar com n'és de compacta. Això sí, no us confongueu amb les boines (Codium bursa) de color verd, que són algues!

I amb aquesta sorpresa tan esperançadora, cap a la Maru falta gent que avui no és dia per fer descompressions llargues!!!

Salut!