Dia d'extraterrestres flotants!

Avui en un excés d'optimisme degut a les previsions ens hem animat a anar fins a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Teníem curiositat per explorar nous punts, però la realitat s'ha imposat: fa massa mala mar!

Hi hem anat de totes maneres i la sorpresa l'hem tingut pel camí: barquetes de Sant Pere (Velella velella)!

Durant les darreres setmanes n'hem vist moltes embarrancades a la platja. 

A ull nu sembla un musclo gelatinós equipat amb una vela...

Però res més lluny de la realitat: es tracta d'un organisme colonial emparentat amb les meduses. I si parlem de meduses, estem parlant de tentacles urticants per alimentar-se. Quan són a la platja amb prou feines els podem distingir, però anem a veure quin aspecte tenen mentre encara són al mar...

El primer que ens crida l'atenció, com quan són a terra, és aquesta mena de plataforma equipada amb una vela rígida gelatinosa. El què acabem de descriure és un sol individu que s'ha transformat per fer les tasques de flotació i navegació. I com que està tan exposat al Sol necessita protecció i això ho aconsegueix gràcies a la seva  coloració blavosa!

Bé, el què es diu navegar, tampoc és el cas. Senzillament es deixa portar pel vent i com que no tenen cap altre sistema de locomoció fa que de vegades acabin totes a la platja.

Les que hem vist ronden els 5-7cm de llargada. Però la sort és que ens hi hem pogut acostar i fotografiar per sota. Anem a veure-les...

I ara us podem presentar altres membres de la colònia. Al igual que amb les gorgònies, tots els individus que la componen són pòlips. Ara bé, aquí tenen funcions diferents i, per tant, formes també diferents. Ja hem parlat del què fa de flotador i vela. Els què es troben al perímetre de la plataforma flotant tenen forma de tentacle urticant. Aquests s'encarreguen de captar aliment (plàncton) i portar-lo cap als pòlips que tenen boca i capacitat de digerir. Els nutrients obtinguts són distribuïts per uns canals a la resta de la colònia. Pel què fa a la perillositat del seu verí, si no n'ets al·lèrgic, a les persones no causa gaire molèsties. 

Però estar a mar obert i sense saber cap a on et portarà el vent pot ser que passis dies per zones amb poc aliment disponible. Doncs les barquetes de Sant Pere tenen un pla B per alimentar-se: tenen unes algues (zooxantel·les) que viuen en simbiosi i són capaces d'aprofitar la radiació solar proporcionant-li aliment tal i com fan les plantes!

Això sí, tot i ser urticants, també tenen els seus depredadors: els cargols!

La cosa encara més curiosa és el seu cicle vital: alterna entre aquesta estructura colonial feta de pòlips amb una fase sexual en forma de medusetes. Cada barqueta és tota ella capaç de produir només medusetes mascle o femella. Es tracta d'unes medusetes minúscules d'1mm de llargada. Quan arribin a la maduresa sexual produiran ous i espermatozoides que al unir-se crearan una larva anomenada coronaria que amb el temps serà una nova barqueta de Sant Pere. 

Però si tenen la mala sort d'acabar a la platja, es moriran assecades fins semblar paper de fumar que fàcilment s'endurà el vent.

I nosaltres que tornem cap a port abans d'acabar marejats del tot!

Salut!

BONES FESTES I TOT EL MILLOR PEL 2024!!!

 

Punt 191 (-30m) Recanvi d'hidròfon!

Després d'un mes sencer de condicions marítimes desfavorables finalment un dia idíl·lic. De tan esplèndid que no podíem deixar passar l'oportunitat per canviar l'hidròfon! Així que amb una mar mooooolt plana, una temperatura de principis d'octubre i aigua a 17ºC no val a badar. Tornem al punt 191 a canviar l'hidròfon. Esperem que la bateria encara aguanti. Baixem!

Sí, a la foto fa gràcia, però si us fixeu estic aguantant l'hidròfon amb les mans perquè hem oblidat d'agafar una bossa reixada! Com em caigui de les mans podem passar una bona estona buscant-la...

Bé, primera bona notícia, hem trobat l'hidròfon a la primera! Ara bé, de tan bé que ho hem fet quasi que li donem un cop. Així que haurem de prendre nota per la propera vegada de mirar de caure un xic més enllà...

El què veieu és un cilindre que dins conté l'hidròfon. Està lligat amb brides, així que tocarà tallar-les. Per sort no està massa colonitzat així que no tenim gaire problema... Bé, el problema ha estat que després el tub ens ha fet el buit i no hi ha manera de treure l'hidròfon!!!

Després de tombar tota l'estructura entre dos finalment el tenim fora. N'hem posat el nou dins i lligat. El què ha estat un any a mar encara té bateria, té un llum vermell que pampalluga...

Així que primera part de l'aventura superada! 

Però ja posats, seria una llàstima no aprofitar per fer una volta. 

Això sí, amb compte de no desorientar-nos que aquí està ple de pedretes que semblen totes iguals!

Sort d'alguns espècimens espectaculars com aquesta anemone (Anemone viridis) que ens ajuden a saber per on hem passat!

Nosaltres com sempre, ens fixem particularment amb les gorgònies com aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa) que a més de la fulla de posidònia hi té tot d'algues i altres organismes a les seves branques. Això no és gens habitual, estarà ferida?

I això és el què en queda d'una gorgònia rosada (Eunicella verrucosa). Fa cosa de 10 anys n'hi havia moltes i de dimensions notables (30cm d'alçada). Però ja  no en trobem de vives. Només aquestes restes que ens recorden que no hem somiat.

Arribem fins al escull antiarrossegament que ja us hem comentat en anteriors ocasions. Sí, sí, què hi fa en una zona de roca on igualment no hi podem passar les barques de ròssec?

Però de camí de tornada, sorpresa: una clavellada (Raja undulata). Cliqueu sobre la imatge i en podeu admirar tot el dibuix de taques i ratlles que té. És hipnotitzant!

És molt temptador seguir-la, però ja toca pujar dalt de la Maru. Sort que al fondeig hi tenim penjat un llum estroboscòpic, que té un terç de la potència del què porten els avions que ens ajuda a no despistar-nos!

I sí, ara toca fer una parada de descompressió amb l'hidròfon entre les mans. Com em caigui perdríem les dades!

Bé ara sí, ja som dalt de la Maru amb l'hidròfon! I pel què veiem, ha recollit dades!!!

Seguirem informant, salut!

Punt P8 (-52m) Passant llista a les gorgònies i una sorpresa!

Avui si que és un dia dels què no pots deixar escapar: mar plana, aigües molt netes i sense corrent! En vistes de l'èxit de la setmana passada, ja teníem ganes de veure com estan les gorgònies de la resta de punts on en tenim coneixement. Avui ens hem decidit pel P8: són tot de roques disperses que amb prou feines s'alcen 1m del fons, però allà on agafen aquesta alçada estan cobertes de gorgònies!

Baixem!

Continuem amb 25ºC a superfície, a 12m notem la primera baixada notable de temperatura, a 42m una altra per ja quedar-nos amb la sensació d'haver entrar en una nevera ja fins al fons... 16ºC!

Això sí, ja des dels 35m es comença a distingir el fons, així que durant el descens hem anat pensat cap a on anar. I aquí en teniu el resultat!Ja ho veieu, ni rastre de la roca on estan subjectades les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) de tanta superpoblació!

Però així que la roca és una mica més alta podem apreciar les preferències de les gorgònies: estar encarades als corrents dominants!

 A la part que queda arrecerada no n'hi ha ni una. cosa que aprofiten altres organismes com l'esponja canelobre (Axinella polypoides) i d'altres de més petites com l'Axinella damicornis

O en aquest cas hi veiem una orella d'elefant (Spongia  lamella)

I aquí un exemplar encara més gros, que de tant gros és més difícil de veure perquè té una textura més rugosa

I si poden triar, les gorgònies vermelles prefereixen la part més elevada de la roca

En roques més petites la lluita per un tros de substrat on aferrar-se és ferotge. Encara que hi ha qui ho veu com una bona atalaia per anar de cacera. Aquest és el cas d'aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) que s'hi ha enfilat al damunt de tots! 

També hi hem trobat aquest llimac de mar (Felimare picta) que ens ensenya les seves brànquies en forma de carxofa que li serveixen per respirar. Sabem que s'alimenta d'esponges, així que sospitem que hi està només de passada.

També és curiós com en un dia d'aigües clares, hi ha colònies de gorgònies que consideren que és un bon dia per caçar (són les que semblen més esponjoses) i d'altres que no hi veuen gens clar (les que semblen filferros colorejats). Això sí, els membres d'una mateixa colònia tenen el mateix criteri!

Malauradament no totes estan en bon estat de salut i no ho diem per les algues que veiem que tenen per sobre, això ja passa a la primavera i tardor amb els canvis de temperatura. El què volem destacar és que algunes presenten ferides que les debiliten i que altres organismes aprofiten per atacar-les

Aquest és el cas d'aquesta branca. Pensem que es tracta d'una esponja incrustant. No creiem que se la mengi, però al recobrir-la no deixa que el pòlips d'aquesta zona es puguin alimentar, cosa que repercutirà en la resta de la colònia

I d'altres han estat abatudes. Cal dir que les gorgònies són molt flexibles, pel què fortes correntades no els hi suposen cap problema. Perquè es doni el què veiem cal la intervenció de la mà de l'home: un curricà de fons que amb l'estrebada feta amb el motor de la barca finalment l'ha abatut.

O com en aquest cas que se li han emportat un tros del ventall que formen

I nosaltres cap a la Maru falta gent!

I al sortir sorpresa! Ens estan esperant un peix pilot i un ballesta! En sembla de ser a les Canàries, mar Roig o algun lloc ben tropical. De fet, mentre ens banyàvem després de la immersió encara s'han quedat a fer-nos companyia. Llàstima que siguin tan esmunyedissos que no hem pogut fer fotos millors.

Salut!

Un cap de setmana al G1 (-48m)

I és que havíem d'aprofitar que les previsions marcaven mar calmada pràcticament tot el dia... I què fas quan et diuen això? Nosaltres ho tenim clar: anar a veure gorgònies!

Ja portem dos estius seguits particularment càlids i cal veure si aquestes poblacions tan antigues han quedat afectades. Les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) no són amants de les aigües calentes i fins ara les dels Jardins Submergits de la Selva s'havien escapat perquè són poblacions profundes (més de 48m de profunditat). Però darrerament aquesta profunditat encara és suficient per evitar passar calor?

Anem a comprovar-ho!

Baixada particularment curiosa i no és perquè a superfície la temperatura de l'aigua és de 24ºC i a baix de només 16ªC... Sinó perquè a 20m hem trobat una bona correntada que ha calgut agafar-se fort al cap del fondeig. Afortunadament a baix pràcticament no n'hi ha i la visibilitat és més bona de l'habitual.

Aquí hi ha un caient rocós d'uns 5m d'alçada i les immersions és millor començar-les per la part més profunda i anar pujant. El fons està a 52m de profunditat, per aquí hi ha poques gorgònies, però algunes llagostes (Palinurus elephas) han decidit aprofitar els forats per fer-hi el cau.

I què en diríeu d'aquesta llagosta, és morta o es tracta d'una muda? Sí, la "pell" de la llagosta és realment un exoesquelet i quan es fan grosses l'han de mudar perquè els hi va massa estret. Així que sembla ben bé que sigui una de morta!

I no només a les llagostes els hi ha agradat el lloc, també a aquest cap roig (Scorpaena scrofa)!

També per la part baixa de la roca hi dominen les esponges. A la imatge una esponja rosada incrustat, la Hexadella racovitzai. Aquí fa bona cara...

Però aquesta en canvi se la veu tota perforada... Serà també per la temperatura?

I aquí una orella d'elefant (Spongia  lamella) que tot i ser encara petita fa honor al seu nom!

I també trobem algunes esponges canelobre (Axinella polypoides)

Pugem cap a la cresta de la roca, ja ha 48m i en trobem amb la termoclina! És a dir, el punt on la massa d'aigua calenta escalfada pel Sol topa amb la d'aigua freda que no s'arriba a escalfar. I és que les dues masses d’aigua tenen una diferència 4ºC que t’ho notes com una bufetada Però a més es veu borrós, com als dies calorosos amb humitat que propicien la visió de miratges. Sembla que miris a través d'una cortina de vapor. I aquí constatem els nostres temors, moltes de les gorgònies, les més grans, es troben immerses en aquesta aigua calenta. De fet n'hi ha de mortes i d'altres amb signes d'estar malaltes.

A més en veiem d'altres que han estat abatudes i això ja no té res a veure amb la temperatura de l'aigua.

Però també constatem una cosa curiosa per nosaltres... N'hi ha de petites!!! És a dir, que s'han reproduït! Fins on sabem, quan es dóna el canvi de temperatura a la primavera és quan es reprodueixen. Si més no a aigües menys profundes. No és degut a que s'assoleixi una certa temperatura, sinó sembla ser que és degut a què es doni un canvi. 

Si bé nosaltres no tenim oportunitat d'anar tan sovint a veure gorgònies, en aquesta zona no n'havíem vist de petites. De fet, per aquest motiu, i essent colònies tan velles, teníem el dubte que encara tinguessin la capacitat de fer-ho. Ara si més no podem confirmar que sí que es reprodueixen.

Tot i la bona notícia, no deixa de saber molt de greu veure espècimens tan grans (1m d'alçada) que estiguin emmalaltint i morint.

Els pals drets que es veuen a la imatge és el què en queda de gorgònies que havien estat molt grosses

I aquí en teniu una de les causes: els fils de pescar. S'hi enreden. Els corrents fan que vagin fregant la seva superfície, causant-li ferides. Aquestes ferides són aprofitades per altres organismes que hi creixen a sobre i n'acceleren la seva mort.

Per on hi ha el fil de pescar es veu que hi ha altres organismes que viuen a sobre d'ella. Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran i amb el zoom podreu apreciar-ne les ferides. I la "pilota" que en penja a l'esquerra és el tros de fil sobrant...

Però n'hi ha qui només n'aprofita l'alçada com a atalaia sense ferir-les. Aquest és el cas de l'estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus). Realment es tracta d'una ofiura, un parent de les estrelles de mar. Els seus braços són molt ramificats i que desplega sobretot de nit, que és el seu horari de cacera. Encara que no ho sembli aquests braços són fins a 3 vegades el diàmetre de com la veieu!

Ha estat tant impactant tot plegat que l'endemà hi hem tornat. Així que avui teniu les fotografies de les dues immersions. I és que només ens hi podem estar 15 minutets al fons!

Salut!