Punt 339 (-52m) Tornem al Phycis point!

Matí assolellat d'agost, mar plana i moltes ganes de fer immersió! Avui ens animem a tornar al punt 339. Es tracta d'una roca baixa, fragmentada, plena de forats on l'any passat ens va sorprendre trobar tantes  mòlleres roqueres (Phycis phycis) juntes! A superfície es nota que hem tingut pluges, ja que la temperatura ha baixat dels 27 als 25.5ºC, a veure què trobarem avui... Baixem!

Mentre baixem trobem l'aigua particularment tèrbola degut als organismes planctònics que ens acompanyen fins arribar al fons, sembla primavera! Normalment a l'agost trobem l'aigua més neta que mai, però avui no és el cas. La termoclina continua a 40m de profunditat i a partir d'aquí ja estem a 17ºC fins arribar al fons. BRRRR!!!! Això sí, som al mateix punt on ja un parell de mòlleres roqueres ens donen la benvinguda!

Tot i la què està en primer pla se la veu particularment mal ferida. Què li deu haver passat?

I aquesta morena (Muraena helena) també s'atreveix a treure el nas

Malauradament continuem amb la mateixa mala sort del mes de juliol: tot el fons està cobert de l'alga bruna Carpomitra costata. No es tracta pas d'una alga invasora, però si que és poc habitual que sigui tan abundat. A nosaltres certament ens dificulta poder veure la resta de la vida que colonitza el fons marí

Això sí, ni que sigui per les seves dimensions, tornem a veure l'orella d'elefant (Spongia  lamella). Es tracta d'una esponja que en el passat s'havia fer servir per a la dutxa. La de la imatge fa més de 30cm de diàmetre

L'esponja canelobre (Axinella polypoides) també sobresurt del mar d'algues

Però sens fa difícil resseguir les parts més baixes de la roca, tot i que en el "capítol esponges" avui tenim aquesta sorpresa, l'Axinyssa digitata. Si feu clic sobre la imatge per fer-la més gran, veureu que sembla un petit bosc de xiprers despentinats grocs! Segons la bibliografia té una distribució molt àmplia, des de Groenlàndia fins al sud de l'Amazones passant pel Carib. Però nosaltres és la primera vegada que la veiem

Pel què fa les gorgònies, aquestes grogues (Paramuricea gray) deuen tenir dificultats per alimentar-se amb tanta alga que no els deixa exposar els seus pòlips

Aquesta colònia potser ho té una mica millor...

De gorgònia blanca (Eunicella singularis) n'hi ha ben poca i francament petita (5cm aprox.)

També hi hem trobat algun exemplar de gorgònia vermella (Paramuricea clavata) que a més està fent de talaia per a aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus)

I és que s'enfilen a tot el què trobem. Avui aquesta ens estira una mica un dels braços i encara podria mostrar més ramificacions!

Alguns ascidis, com els budells (Ciona edwardsi) han trobat algun racó on poder deixar exposats els tubs d'entrada i sortida d'aigua. Es tracta d'animals filtradors tot i que semblin només tubs grogosos

També tenen "parents" que formen colònies molt atapeïdes, on cada parella de forats correspon a un individu

Altres, com les leucèmies (Halocynthia papillosa), opten per viure com a individus solitaris i sobresortint de la roca. Bé, el què li han deixat de roca, perquè a la dreta de la imatge hi ha un bon manyoc de fil de pescar ja molt colonitzat, i a saber què està recobrint...

I ara sí, cap a la Maru falta gent que s'està aixecant mar!

Salut!