Punt 351 (-54m) Gorgònia endèmica del mediterrani!

Aprofitem que membres de S'Agulla són de vacances i que les condicions continuen sent fantàstiques per fer una nova immersió a la zona més oriental dels Jardins Submergits de la Selva. Som al punt 351, davant de cala Canyelles (Lloret de Mar) i anem a explorar un conjunt de roques baixes. A veure si avui hi ha menys algues que ahir. Això sí, serà que som més mar endins que la temperatura de l'aigua a la superfície és altra vegada de 27ºC....Baixem!

La baixada continua sorprenent-nos de veure que hi ha tant de plàncton i la termoclina és 10m més amunt: el canvi sobtat de temperatura es dona als 30m de profunditat i des d'allà fins al fons l'aigua és a 17ºC. Això sí, avui hem ensopegat amb un nou punt on hi ha gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Anem a veure com estan aquestes...

Bé, el fons continua particularment entapissat d'aquesta alga bruna (Carpomitra costata), però les gorgònies sobresurten i se les veu amb bona salut

No són tan grans com en altres punts, però n'hi ha que arriben als 60cm d'alçada

Ens alegra, veure que a més n'hi ha de petites: això vol dir que s'estan reproduint!

Bona part les trobem arrenglerades com si es tractés d'un camp sembrat

D'altres es troben aïllades com si les haguessin plantat en "testos" separats. Probablement sigui degut a que la roca que li fa de substrat sigui molt fragmentada, però amb tanta alga no ho podem valorar.

Avui la majoria tenen els pòlips oberts: són les "trompetetes" de la imatge que corresponen a la boca de cada individu que forma la colònia. Això sí, no oblidem que són parents de les meduses i, per tant, urticants!

Hem trobat alguna colònia totalment vermella. A la Costa Brava nord són habituals però aquí no n'acostumem a trobar. La de la imatge farà uns 10cm d'alçada

Però també n'hem trobat de 50cm!

Entre les colònies solitàries de gorgònia vermella, trobem la groga (Paramuricea gray) que és de menors dimensions (10cm aprox)

Aquesta també està sobre un substrat dur que ha quedat cobert per la sorra

També hi ha gorgònies rosades (Eunicella verrucosa)

Tenen branques tan fines com les grogues...

...però les columnes d'on sobresurten els tentacles dels pòlips són més fins i robustos, fent que semblin punxes

I sembla que les estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) hi tinguin predilecció

Ja ho veieu fins a quin punt s'hi arriben a agafar!

Una altra gorgònia més pròpia de menors profunditats és l'olivaret (Leptogorgia sarmentosa) on també hi ha una estrella de mar de cistell molt ben amarrada!

I encara hem trobat alguna gorgònia blanca (Eunicella singularis). Com l'olivaret, sol ser habitual a aigües somes on acostuma a ser de majors dimensions. La de la imatge farà uns 10cm d'alçada

Afegir aquest parent llunnyà de les gorgònies, i també urticant, Lytocarpia myriophyllum

Les esponges i ascidis deuen estar passant per un mal moment ja que en pocs punts poden sobresortir de tanta alga!

Tot i que aquesta orella d'elefant (Spongia  lamella), amb més de 20cm de diàmetre, sembla que se'n surt prou bé!

En el capítol algues, no tot és Carpomitra costata, sobre algunes roques trobem l'alga roja calcària Lithophyllum stictaeforme. Sembla un bolet de soca rosat i té particular bon aspecte: no se li detecten clapes blanques. Acompanyant-la, a més, hi trobem l'alga bruna laminar Phyllariopsis brevipes

I.... un moment, aquesta no és una gorgònia blanca... 

...farà uns 50cm de llarg, té molt poques branques i en canvi mooooolts pòlips! Es tracta d'una Spinimuricea de Klaveren (Spinimuricea klavereni), una espècie endèmica del Mediterrani. Segons la bibliografia només se'n troba al mar Mediterrani: hi ha cites que van des de la riba occidental fins a Turquia. Això sí, n'hi ha molt poca i per això és una espècie protegida!

I una mica més enllà no podien faltar els fils de pescar!!!

I les gorgònies accidentades... Veieu com està de tombada la rosada? Això no és gens normal! I fixeu-vos en la part que està a tocar de la gorgònia vermella, està tota colonitzada per d'altres organismes inclòs el fals corall (Alcyonium coralloides) que dona una coloració vermellosa a les branques amb pòlips grocs (Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran!)

I aquesta branca trencada no és possible sense l'acció de l'activitat humana. Les gorgònies tenen unes branques de sorprenent flexibilitat per fer front als forts corrents que els hi aporten nutrients. Així que d'una manera ho altra ha estat segada i en breu perdrà la seva coloració

I és que els Jardins Submergits de la Selva no es deixen mai de sorprendre. A veure si aguanta el temps i podem continuar explorant aquesta zona!

Salut!