dissabte, 4 d’abril de 2015

Punt Gorgònies 1 (50m)

Després de l'ensopegada amb el mercant rus, i aprofitant les bones condicions de la mar, tant ahir com avui hem aprofitat per anar al punt Gorgònies 1. Aquesta és una de les zones de mostreig on trobem "boscos" de gorgònia vermella (Paramuricea clavata), es troba a 50 metres de profunditat.

En aquesta zona hi tenim posats uns rectangles de control. La seva posició l'assenyalem
mitjançant un cap (una corda) lligada a una petita boya. Curiosament, algun pop o calamar
ha decidit donar-li una utilitat afegida, deixant-hi la seva posta d'ous!

Part de la població de gorgònies presenta molt bon estat de salut

Incloses algunes de molt grans. 
La de la foto fa més d'un metre d'alçada!

No tota la zona rocosa està colonitzada de forma homogènia,
les gorgònies prefereixen les parts més altes.
Pels espais oberts, les variades (Diplodus vulgaris) aprofiten
per passejar-s'hi.

Malauradament no totes fan bona cara. Veieu aquesta mena
de pilotes piloses? Són briozous que aprofiten per 
colonitzar les que estan malaltes

Fa cosa d'un any i mig vàrem baixar a aquest punt i vàrem trobar
tot de caps (cordes) gruixuts que atravessaven la zona i una àncora
abandonada. Sembla que des d'aleshores algú hi ha anat a fer neteja, però 
malauradament les gorgònies que havien quedat aixafades no s'han recuperat.
A la foto podeu apreciar com tenen parts fortament colonizades
per aquest briozou.

I d'altres gorgònies ja estan mortes.

Ara que ja us hem explicat com es troben aquests "arbres" del bosc, les gorgònies,
us volem presentar d'altres habitants. Com aquesta estrella de mar de cistell
(Astrospartus mediterraneus) que a la nit estirarà els seus braços per captar aliment.

I per primera vegada trobem aquesta estrella de mar espinosa
(Marthasterias glacialis), que a menys profunditat és habitual
trobar-la de coloració gris-blavosa.

A zones més baixes de la roca la trobem colonizada per ascídies
vermelles (Halocynthia papillosa): aquesta mena de bolets llargaruts.
Però hi sabeu veure a més el serrà (Serranus cabrilla) i un cap-roig
petitó (Scorpaena scrofa)?
(Si feu clic sobre la imatge la podreu veure més gran)

I per acabar aquest cranc sastre blaugrana (Galathea strigosa).
És un habitual de la zona, però s'amaga tan ràpid que aquesta
és la primera vegada que l'aconseguim fotografiar!

Ja ho veieu que el lloc dóna per anar-hi moltes vegades!
Això sí, com que les aigües eren tan clares, les gorgònies tenien els pòlips amagats, per això tenen aquest aspecte de filferro colorejat. I és que no es pot tenir tot!

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada