diumenge, 26 d’abril de 2015

Punt 220 (44 metres): dia de plomalls, crancs i morenes!

Després d'una setmana de mar ben plana, arriba el cap de setmana i ja hi tornem amb el vent i la mar de fons! Sí, ahir va fer molt de vent i avui, tot i haver parat, la mar encara en pateix les conseqüències, oferint-nos unes ones ben pesadetes de suportar! És aquella onada que decididament t'acaba per fer marejar!

Tot i així, amb el nostre optimisme habitual, no ens acabem de creure les previsions sobre aquest onatge i sortim de totes maneres. Enfilem a l'alçada de la platja gran de Lloret de Mar. Es tracta del punt 220 que es troba a 44 metres de profunditat.

Avui us posem la imatge del sónar d'escombrat lateral perquè és 
força curiosa. La roca propiament dita es veu delineada per unes 
ombres discontínues, però a nosaltres ens crida l'atenció 
aquesta ratlla tan recta que indica la fletxa vermella.

Què pot ser? BAIXEM!

La part rocosa es compon de petites formacions que 
sobresurten de la sorra. Novament es troben molt colonitzades

I aquí tenim la resposta a la ratlla de la imatge del sónar:
es tracta d'una xarxa que l'han tibat tant per intentar treure-la
que sembla una corda ben guixuda.
I tot al voltant s'hi han instal·lat aquestes palmeretes, o 
plomalls de mar (Sabella spallanzanii), en les versions
blanques i atigrades.

Encara que costi de creure es tracta d'un cuc: aquest plomall
és part de la seva boca i, la resta del cos, es troba dins d'un tub que
és el "tronc" d'aquesta "palmera".
Tot i ser habituals a menys profunditat, per nosaltres és 
tota una sorpresa trobar-ne!

I parlant de cucs emplomallats, també n'hem trobat 
aquest altre, el cuc de flor (Sabella pavonina). Al contrari
de l'anterior, el seu plomall és d'un sol pis. 

Just sota la xarxa trobem aquest gran bernat ermità (Dardanus
calidus). Sí, sí, es tracta d'un tipus de cranc ermità. La closca que 
li fa de casa ni es veu, perquè dos anemones (Calliactis parastica) enormes
 la cobreixen tota!

Explorem la roca i veiem que no és l'únic cranc del dia!
A la foto, a més de la llagosta, hi ha 2 crancs sastre d'espècies
diferents: sastre blaugrana (Galathea strigosa) i el 
sastre negre (Galathea squamifera). Aquests no porten
closques a passejar, sinó que s'amaguen als forats de les
roques. La que té blau és la blaugrana!

Una mica més atrevida que la seva veïna, aquí tenim
una altra llagosta petita (Palinurus elephas)

Nosaltres, com sempre, buscant gorgònies. Avui només
hem trobat aquesta blanca (Eunicella singularis)

I quan ja pensàvem que ho teníem tot vist, trobem el què
semblava una morena (Muraena helena) i la seva cua...

Ens acostem i en surten dues disparades!
Aquí en teniu una d'elles completament fora del seu cau.
Com veieu el seu dibuix de camuflatge es va modificant
al llarg del seu cos.

Així que ha trobat un altre forat, s'hi ha tornat a amagar
i novament només treu el nas...

I nosaltres que tornem cap a la superfície per comprovar que encara hi ha mar de fons. Quin mareig!!!!

Salut!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada