Punt 122 (-45m) Bonítols i museu de la pesca

Matí que semblava tranquil i ens decidim per explorar la barra rocosa que hi ha davant de la platja gran de Lloret de Mar. De fet fa com dos terrasses i ens decidim per la segona, més allunyada de la costa i més profunda (45m).
Baixem!

Doncs el què semblava un matí tranquil ha resultat no ser-ho tant, hi ha tanta corrent que fins i tot les forcadelles (Anthias anthias) es posen a recer!

Tot i ser una roca gran, plena de forats, el paisatge és desolador: ni un peix que fes més de 10 cm, ni una sola morena, cap congre per no dir meros i corballs... Només un museu de la pesca d'arts abandonats i això que la paret fa uns 5 metres ben bons de desnivell! A la imatge una nansa

Caps gruixuts. Si pitgeu sobre la imatge també veureu a l'esquerra un fil de pescar ben recent

Altres fils de pescar que ja hi porten més temps i comencen a ser colonitzats

I no ens queda més remei que fixar-nos en coses més petites, com aquest fals corall (Myriapora truncata) decorat amb una posta de llimac de mar. De fet, no té res de corall, ja que li manquen les floretes (pòlips) al llarg de les branques que els caracteritzen. Sinó que es tracta d'un briozou. Coincideixen en què són organismes colonials, però en aquest cas l'aparell bucal es troba al final de les "branques". Si cliqueu sobre la imatge veureu que a les branques centrals en surten una mena de "paraigües"; es tracta del lofòfor, composat per un grapat de tentacles peluts que li permeten captar l'aliment. Res a veure amb els 8 tentacles urticants de coralls i gorgònies que normalment us ensenyem! 

Alguna llagosteta (Palinurus elephas) de primer any

I finalment un habitant habitual en aquest tipus d'entorn, una mòllera roquera  (Phycis phycis). Això sí, tot i ser ben jove a jutjar per l'estat de la seva pell, sembla que ja ha tingut més d'un problema...

I com si d'un joc de pistes es tractés, de camí cap al fondeig trobem aquest ou que suposem de rajada

I quan ens disposem a pujar ens passen per sobre aquests bonítols (Sarda sarda)!

Tot i passar-nos a tota velocitat, en aquesta fotografia encara se'n poden distingir les ratlles que té al dors

I cap a la Maru falta gent, que amb el corrent que hi ha tampoc és de les immersions més relaxades que hem fet!

Salut!