diumenge, 3 de juliol de 2016

Punt 321 (-27m) Una grívia i no estem somiant!

Matí assolellat amb mar com un plat ni que sigui per donar la contraria a les previsions meteorològiques! Però avui la mar enganya, quina correntada! De fet ni tirem el disc de Secchi perquè no caurà vertical sota nostre.

Això no vol dir que a baix no s'hi pugui estar bé, però decididament no es dia per fer descompressions llargues! Les descompressions són les parades que fem abans de sortir de l'aigua per alliberar el nitrogen que se'ns ha ficat al cos degut a la pressió que l'aigua fa sobre nostre. A més profunditat, més pressió, més nitrogen que hem absorbit i per tant, més a poc a poc haurem de sortir per evitar cap embòlia gasosa.

Així que enfilem al punt 321. És abans d'arribar a Fenals (Lloret de Mar), ja fora de la nostra zona d'estudi a 27m de profunditat. La vàrem trobar per casualitat de camí de tornada a port. Es tracta d'una formació rocosa petita (uns 10m de llargada) envoltada de sorra. Amb tan poca profunditat encara podrem fer una bona mitja hora de fons sense que calgui fer cap parada de descompressió.
BAIXEM!

 A aquesta profunditat, res de forcadelles (Anthias anthias) donant-nos
la benvinguda... A aquesta profunditat tot és VERD!!!

Sobre la sorra, cobrint petites pedres com la formació rocosa més
gran que hem vingut a veure són recobertes d'algues.
Malauradament per identificar-les la majoria suposa treure-les de
l'aigua i mirar-les a la lupa i/o microscopi. Així que no us podem dir
què són. Excepte en alguns casos com la boina (Codium bursa)
de la imatge.

Aquesta vegada a més de veure castanyoles (Chromis chromis)
variades (Diplodus vulgaris), trobem oblades (Oblada melanura)!
Les primeres són petites i fosques, les segones tenen dues 
franges verticals negres, mentre que les terceres es caracteritzen
per una sola taca negra just abans de la cua. Totes tres espècies són
ben habituals prop de la platja i amb ulleres i tub es poden veure.
Però per nosaltres és excepcional trobar les oblades, és la primera 
vegada que les veiem! Segons la bibliografia, diguem que estan
força al límit de la profunditat on els hi agrada ser...

La part alta de la roca principal està coberta per l'alga Halimeda
tuna. Però on són totes les esponges que estem tan acostumats
a veure a les nostres immersions?

En aquesta ocasió caldrà explorar els forats i esquerdes, 
al ser menys il·luminades, les algues no hi estan a gust i d'altres
 organismes colonitzen l'espai rocós.

I en aquests llocs el reietó (Apogon imberbis) li agrada amagar-se.
Si us fixeu a la imatge anterior també n'hi ha un!

I la veritable sorpresa del dia és aquesta grívia (Labrus viridis)!
Si us fixeu en el seu nom científic de "cognom" es diu viridis, per
dir que és verd. Bé aquesta espècie ja li van els ambients verds,
plens d'algues o les praderies de Posidonia oceanica. Però resulta
que també pot tenir aquesta coloració taronja com la de la imatge!
Però el què ens ha sorprès més són les seves dimensions, tenint en
compte que sota seu és ple de fils de pescar, sembla impossible
que s'hagi arribat a fer tan gran!

I nosaltres que tornem dalt de la Maru, que tot i que aquí a baix quasi no hi ha corrent no sabem com està la cosa a superfície. Salut!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada