diumenge, 24 de juliol de 2016

Punt 15 (-54m) Bosc de gorgònies grogues!

Matí tranquil però amb previsió que el garbí començarà a bufar d'hora. Així que ens hem llevat més d'hora que de costum i hem enfilat cap al punt 15. Una zona de petites roques aplanades, a 54m de profunditat, davant de cala Canyelles (Lloret de Mar).

Com que la mar ja es comença a remoure ni tirem el disc de Secchi.
Baixem!

Al costat del fondeig ja veiem part d'aquesta roca aplanada quasi coberta
per sediment. Hi trobem un habitual d'aquestes profunditats, l'estrella
de cistell (Astrospartus mediterraneus) amb els seus braços entortolligats.

I esponges amb forma de càlix (Spongia lamella) de grans dimensions.

I al costat aquest espectacle desolador d'unes grans gorgònies
mortes... I de la del centre en penja un preciós llimac de mar,
Dondice banyulensis. El veieu?

Una mica més enllà, veiem una altres "gorgònies mortes"...
Que al mirar-ho millor resulta que es tracta de xarxes abandonades!
Són caps ben gruixuts d'alguna xarxa i es mantenen erectes perquè 
porten boyes en forma de donut com la de la fotografia.
Ja ho veieu amb tanta colonització ens havien ben confós!


I aquí teniu part de la xarxa que hi va lligada.

Resseguint la roca ens sorpèn trobar aquesta anemone de sorra
(Condylactis aurantiaca). Tot i que a la bibliografia diu que se'n
poden trobar fins als 50m, nosaltres és la primera vegada que en
veiem.

Observem molts llimacs de mar, sobretot d'aquests tan grossos,
el Felimare picta. 

De cop i volta ens veiem envoltats de forcadelles (Anthias anthias),
els petits peixos rosats amb què sovint us diem que ens donen la 
benvinguda quan arribem a les roques profundes.
Aquest cop sembla que hagin arribat amb retard, però just aleshores
és quan veiem que tenim davant tot un bosc de gorgònies grogues!
Teòricament es tracta de la variant completament groga de la gorgònia
vermella (P. clavata). Però darrerament a la bibliografia ja s'està parlant
que potser es tracti d'una Paramuricea macruspina. Nosaltres sempre
hem vist que els seus pòlips són més grossos.
Us en tindrem al corrent!

Mentres, perquè pugueu fer la comparació, també hem trobat 
una Paramuricea clavata solitària. Amb una altra estrella de 
cistella a sobre. Malauradament té els pòlips amagats (la mena
de "floretes" per on s'alimenta). Tot i així per classificar les gorgònies
el què realment es mira, a part de la seva genètica, són les espícules.
Es tracta d'una mena de "costelletes" que tenen per dins. Són de 
formes variades semblants a escuradents acabats amb serra. Cada 
espècie té 7 o 8 formes que la defineixen, però per veure-les
ens cal prendre una mostra per mirar al microscopi que no tenim!

I per acabar el mostrari de gorgònies d'avui, aquesta Callogorgia
verticillata. Tot i ser molt més flexible que les gorgònies anteriors,
fixeu-vos que al mig hi ha una posta de calamar. I és que en aquest
punt, els llocs elevats van molt buscats!

Salut!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada