dijous, 26 de juliol de 2018

Què passa amb les nacres de Blanes? 1a exploració

Tal i com ja us hem informat des de la web de S'Agulla, l'edició d'enguany de "Diners al Carrer" de la CUP Blanes ens permeterà tirar endavant el projecte Què passa amb les nacres de Blanes? Es tracta d'un estudi de l'estat d'aquest bivalve. Bé, per entendre'ns, es tracta del "musclo" més gran de la  Mediterrània. Viu semienterrat (punxa mirant avall) i pot arribar a fer un metre de llarg. Darrerament s'han registrat grans mortalitats i hem pensat que seria hora de valorar com estan les d'aquí. Això sí, aquesta vegada ens quedarem a Punta Santa Anna (darrera l'espigó del port de Blanes) i a profunditats entre 5 i 15m. Així que si us animeu, hi esteu TOTS convidats!

Bé, ara mateix, no podem fer el mostreig perquè ens cal la Maru per posicionar els punts de mostreig i la major part de la zona d'estudi es troba dins de l'àrea d'exclusió d'embarcacions. Així que ens esperarem a què les treguin.

Mentres, aprofitant la diada de Santa Anna, ens hem decidit a donar-hi un cop d'ull sortint des de la platja.

Bé, hi ha qui ho ha fet tot nedant i qui s'ha posat a provar invents!

Comencem per presentar-vos l'objecte d'estudi: la nacra (Pinna nobilis). Aquesta deu fer uns 15 cm de llargada i com veieu és morta. Que com ho sabem?

Doncs perquè a falta d'un hi viuen dos habitants. Els veieu?

I ara mirant la nàcra de costat? El més gran és un banyut (Parablennius tentacularis) i l'altre, a la seva esquerra, pensem que és una babosa de plomall (Parablennius policornis). Aquesta última és un habitant recent al Mediterrani, però s'està tornant en habitual

Però aquí no acaben les nostres observacions. A 15m de profunditat hi ha una roca molt gran, la Llosa. Sobretot a la part més profunda hi trobem alguna gorgònia blanca (Eunicella singularis). Doncs aquesta, en la nostra curta exploració, és l'única que hem trobat viva!

La resta oferien aquest aspecte: totalment colonitzada per tota mena d'organismes que l'utilitzen com a suport. Inclosos els dos crancs ermitanys que s'hi han enfilat. Això només passa quan són mortes. I per acabar-ho d'adobar, si us fixeu a les algues del voltant hi veureu unes boletes verdes. Corresponen a l'alga invasora Caulerpa cylindracea. És originària d'Austràlia i tot i que menys famosa que l'alga assessina (Caulerpa taxifolia), està molt més extesa i és més agressiva

Veiem també que hi ha altres moluscs que tampoc estan passant per un bon moment. Aquí en tenim un del què només en queda la meitat enganxada a la roca

Ser a poca profunditat també té altres avantatges a part de poder-t'hi estar més estona. Mentre fèiem la foto ens pensàvem que estàvem davant d'un banc de peixos petits...

Però mireu què són! Es tracta d'un tipus de "gambeta", la Siriella clausii

Una morena (Muraena helena) molt joveneta aprofita una acúmul d'algues per amagar-s'hi

I sí, sí, quan som a proca profunditat també ens agrada fer fotos com aquesta! En primer pla hi tenim salpes (Sarpa salpa) i allunyant-se per la banda esquerra són esparralls (Diplodus annularis)

I coses d'estar a poca profunditat, aquesta variada (Diplodus vulgaris) se'ns ha quedat mirant com volent dir: esteu segurs que no hauríeu d'ampliar l'objectiu de l'estudi?

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada