Punt 325 (-42m) Les meravelles del fons fangós

Avui tornem a tenir una meteorologia poc clara i encara estem moixos de la immersió d'ahir. Així que ens decidim per un punt més proper de port i que sigui tot un canvi de paisatge: anem al punt 325 situat a la zona fangosa de davant de la platja gran de Lloret de Mar. Són quarts de 8 del matí i no hi ha un fil de vent, però sortim del port i trobem onatge molt seguit de mig metre d'alçada. Per quan arribem al punt les onades encara són més altes i s'aixeca vent de gregal! Vaja, que no ho hem vist gens clar i hem anat a prop de la platja a fer un banyet... I quan estàvem resignats a tornar a port hem vist que la mar ha amainat una miiiiiiiica. Així que hem tornat al punt. Diguem que a superfície la cosa continuava mogudeta, però ja més passable... Baixem!

Com ahir, l'aigua és a 23ºC i refreda de cop a partir dels 19m que ens quedem a 16ºC fins arribar al fons, a 42m de profunditat. Aquest punt de canvi brusc de temperatura és el què s'anomena termoclina. Aquí de moment el Sol no ha aconseguit escalfar encara l'aigua. Això sí, a mitja baixada hem trobat corrent, però al fons s'hi està molt tranquil amb aigua particularment neta tot i tractar-se d'un fons fangós.

Es tracta de roquetes molt petites, però no per això són menys interessants. Anem a veure els seus habitants... Al centre de la imatge hi ha una anemone de tub (Cerianthus membranaceus). Quasi tota ella s'ha amagat tot i que deixa veure les puntes dels seus tentacles...

Aquí en tenim una altra amb el seu centenar de tentacles desplegats. Tot i ser de coloració diferent es tracta de la mateixa espècie. I a la seva base, aprofitant les restes de menjar que no aprofita hi ha foronidis!!!

En aquesta imatge es veuen millor: són aquesta mena de "flors" aparellades que surten d'un mateix tub. Encara no les localitzeu?

Aquí els veieu millor el Phoronis australis. De fet n'hi ha un en primer pla, més enrere n'hi ha un altre i a la part superior de la imatge encara se'n veu un tros d'un altre. Aquests ventalls els hi permeten filtrar l'aigua per obtenir-ne l'aliment. És un animal tan curiós que se li coneixen molt poques espècies emparentades

Però continuem amb els organismes dotats de tentacles. Ens referim a aquesta ortiga (Anemone viridis) que ja al 2024 vàrem detectar. Això sí, ens alegra veure, no només que encara hi és i que sigui viva, sinó que a més a més està força més erecta. A l'ocasió anterior era tombada sobre el fons i no feia preveure un bon desenllaç. Ens encanta comprovar que ens hem equivocat!!!

I encara una altra espècie d'anemone, l'anemone guixuda (Cribrinopsis crassa). Entre els seus tentacles s'hi poden amagar gambetes, però no hem estat de sort.

I passant a la versió colonial d'organismes amb tentacles, aquí tenim un olivaret (Leptogorgia sarmentosa). És un tipus de gorgònia que fa uns pòlips molt petits. Normalment tota la colònia presenta un color rogenc-vermellós. Aquesta en canvi té moltes "branques" blanques que vol dir que no està bé, però no en sabem exactament el motiu

I d'aspecte encara més fràgil és aquesta altra gorgònia. No la veieu? Es troba a la part central de la imatge, si hi feu clic la veureu més gran. Sembla un manyoc de fils, però realment està organitzat en estructures ramificades molt transparents i cobertes de pòlips. Malauradament amb la bibliografia disponible no la podem classificar

Però aquí a baix no tot són tentacles! També hi ha algues que fan la fotosíntesis com la Flabellia petiolata

Aquí, tot hi haver-n'hi menys, podem apreciar millor la seva forma de ventall. I no us penseu, se n'arriba a trobar fins a 100m de profunditat! Diguem que la podríem considerar una "planta d'ombra"!

Tot i aquesta mica de verdor, el què realment hi abunda són les esponges. Aquí us en fem un petit mostrari!

Oscarella lobularis

Tedania anhelans

Petrosia ficiformis

Raspailia viminalis

I en aquesta imatge, tot i que són les esponges les que cobreixen de forma massiva la roca, en primer pla hi trobem algues verdes i al centre un captinyós (Scorpaena notata)!

I seguint la mateixa estratègia de l'acuit i amagar tenim aquesta petita morena (Muraena helena), en veieu la cua darrera de les tovalloletes d'un sol ús?

Doncs aquí en teniu el cap!

I posats a "patrullar" tenim aquest rafalet (Trigloporus lastoviza) que com a estratègia inicial ha optat per desplegar les seves aletes pectorals mostrant el seu dibuix blavós i a alçar l'aleta dorsal com si fos una cresta. A les aletes pectorals, just a tocar del cos, hi té, a més, unes petites extensions que mou com si fossin dits i li permeten desplaçar-se "caminant" pel fons. Això no ha durat gaire que ha decidit sortir nedant ajudant-se de la cua i deixant de banda tanta exhibició. Un submarinista és decididament més gros! Bé això, ho ha estat el fàstic de passar pel costat d'aquesta tovalloleta d'un sol ús que es francament recent!

I d'altres tovalloletes recents que van ofegant els organismes que cobreixen ja que no es poden alimentar

Ara, per "patrullar" les estrelles de cistell (Astrospartus mediterraneus), que tan els hi fa passejar-se per sobre d'algues roges calcàries (Lithophyllum stictaeforme)...

...fer equilibris sobre el briozou conegut com a corall bord (Myriapora truncata) i que, tot i el seu aspecte, no té res a veure amb el corall vermell...

...enfilar-se a qualsevol roqueta per molt colonitzada d'algues i esponges que estigui...

...o en un moment donat, baixar de la seva atalaia i passejar-se pel fons. L'espècimen de la imatge ens permet a més veure el seu cos en forma de disc d'on en surten els braços. I expressament parlem de braços i no de cames, perquè no els fa servir per desplaçar-se. Aleshores, com s'ho fa?

La resposta la podem observar en aquest "parent" una mica menys evolucionat, l'estrella vermella (Echinaster sepositus). Les estrelles de mar tampoc es desplacen gràcies al seus braços, sinó a unes petites protuberàncies acabades en forma de ventosa que té al llarg dels seus braços per la banda de sota. Si feu clic sobre la imatge, fixeu-vos en la punta del braç que té aixecat i els veureu. Es mouen de forma coordinada permetent així el desplaçament. En el cas de les estrelles de mar de cistell, en tenen sobretot al voltant de la boca que es troba a la part inferior del disc, és a dir, que també els hi serveixen per captar l'aliment

De tant en tant sembla que no hi veiem bé o que l'aigua sigui tèrbola, i no hem estat nosaltres amb les aletes perquè és a zones on encara no hi hem passat...

Però mirant de prop són un tipus de gambeta, els misidacis! Els trobem fent aquests eixams. Pel què hem trobat a la bibliografia, el més probable es que es tracti de Siriella clausii 

I ara sí que se'ns fa tard... I amb tot el què hem vist no hem trobat cap estofat (Diazona violacea)! Al 2024  eren abundants i grossos. Caldrà fer-ne seguiment!

Salut!

P184 (-38m) Segon intent!

Després dels problemes tècnics amb l'equip fotogràfic de la setmana passada, avui tornen a intentar el punt 184. Baixem!

Avui sí que us podem mostrar el què sembla un estrop, és a dir, un tros de corda molt gruixuda i lligat en forma d'anella als dos extrems. 

Tot i que el material amb el què està fet l'estrop flota, es troba ancorat pels extrems a aquesta xarxa abandonada que cobreix unes roques properes i a fils de pescar de pescadors recreatius

Malauradament també trobem altres objectes fruit de l'activitat humana com aquesta ampolla de plàstic...

Més fils de pescar...

Encara més fils de pescar amb un pot de iogurt i tovalloletes d'un sol ús que s'hi han embolicat...

També algun drap...

I fins i tot un tros de gespa artificial!!!

I després de mostrar-vos tot això, algú encara hi vol viure? Doncs ja ho veieu, aquesta llagosta (Palinurus elephas) hi ha trobat un cau. I encara rep la visita d'uns rogers (Mullus surmuletus) i  unes julioles (Coris julis)!

En aquesta imatge volem destacar la presència d'aquest parent de les gorgònies, la Polycyanthus muellerae. En aquest cas, enlloc de formar ventalls, forma unes plaques calcificades que s'adhereixen a la roca. I les "floretes" per les quals s'alimenta, en aquest cas són tan grans que semblen "rosquilles"! Sí, sí, són aquestes estructures de la meitat de baix de la imatge que si les miréssim de més a prop veuríem que les línies blanques són tentacles!

I altres llagostes estan encara més acompanyades. Això que hi ha davant d'aquesta que sembla pols, realment són unes petites gambetes (Siriella clausii) que formen aquests eixams i l'alimenten de detritus

I inclús uns llimacs de mar hi han deixat una posta d'ous: es tracta de l'espiral blanca que hi ha al centre de la imatge

I és que aquesta barra ofereix un cau a moltes espècies per viure-hi i reproduir-s'hi. Però també caldria la col·laboració de tots plegats per procurar que això continui sent així.

I nosaltres que tornem cap a la Maru.  

Salut!

Què passa amb les nacres de Blanes? 1a exploració

Tal i com ja us hem informat des de la web de S'Agulla, l'edició d'enguany de "Diners al Carrer" de la CUP Blanes ens permeterà tirar endavant el projecte Què passa amb les nacres de Blanes? Es tracta d'un estudi de l'estat d'aquest bivalve. Bé, per entendre'ns, es tracta del "musclo" més gran de la  Mediterrània. Viu semienterrat (punxa mirant avall) i pot arribar a fer un metre de llarg. Darrerament s'han registrat grans mortalitats i hem pensat que seria hora de valorar com estan les d'aquí. Això sí, aquesta vegada ens quedarem a Punta Santa Anna (darrera l'espigó del port de Blanes) i a profunditats entre 5 i 15m. Així que si us animeu, hi esteu TOTS convidats!

Bé, ara mateix, no podem fer el mostreig perquè ens cal la Maru per posicionar els punts de mostreig i la major part de la zona d'estudi es troba dins de l'àrea d'exclusió d'embarcacions. Així que ens esperarem a què les treguin.

Mentres, aprofitant la diada de Santa Anna, ens hem decidit a donar-hi un cop d'ull sortint des de la platja.

Bé, hi ha qui ho ha fet tot nedant i qui s'ha posat a provar invents!

Comencem per presentar-vos l'objecte d'estudi: la nacra (Pinna nobilis). Aquesta deu fer uns 15 cm de llargada i com veieu és morta. Que com ho sabem?

Doncs perquè a falta d'un hi viuen dos habitants. Els veieu?

I ara mirant la nàcra de costat? El més gran és un banyut (Parablennius tentacularis) i l'altre, a la seva esquerra, pensem que és una babosa de plomall (Parablennius policornis). Aquesta última és un habitant recent al Mediterrani, però s'està tornant en habitual

Però aquí no acaben les nostres observacions. A 15m de profunditat hi ha una roca molt gran, la Llosa. Sobretot a la part més profunda hi trobem alguna gorgònia blanca (Eunicella singularis). Doncs aquesta, en la nostra curta exploració, és l'única que hem trobat viva!

La resta oferien aquest aspecte: totalment colonitzada per tota mena d'organismes que l'utilitzen com a suport. Inclosos els dos crancs ermitanys que s'hi han enfilat. Això només passa quan són mortes. I per acabar-ho d'adobar, si us fixeu a les algues del voltant hi veureu unes boletes verdes. Corresponen a l'alga invasora Caulerpa cylindracea. És originària d'Austràlia i tot i que menys famosa que l'alga assessina (Caulerpa taxifolia), està molt més extesa i és més agressiva

Veiem també que hi ha altres moluscs que tampoc estan passant per un bon moment. Aquí en tenim un del què només en queda la meitat enganxada a la roca

Ser a poca profunditat també té altres avantatges a part de poder-t'hi estar més estona. Mentre fèiem la foto ens pensàvem que estàvem davant d'un banc de peixos petits...

Però mireu què són! Es tracta d'un tipus de "gambeta", la Siriella clausii

Una morena (Muraena helena) molt joveneta aprofita una acúmul d'algues per amagar-s'hi

I sí, sí, quan som a proca profunditat també ens agrada fer fotos com aquesta! En primer pla hi tenim salpes (Sarpa salpa) i allunyant-se per la banda esquerra són esparralls (Diplodus annularis)

I coses d'estar a poca profunditat, aquesta variada (Diplodus vulgaris) se'ns ha quedat mirant com volent dir: esteu segurs que no hauríeu d'ampliar l'objectiu de l'estudi?

Salut!