Punt: Posidonia de Fenals amb sorpresa! (-18m)

Matí de veritable tardor finalment! Només 10ºC amb vent de terral persistent. Hem sentit que a Tarragona i Balears hi ha floracions de Posidonia oceanica. Un esdeveniment considerat poc freqüent que passa cada 5-10 anys. Com que també tenim mar de fons de vora un metre, ens hem decidit a anar a la praderia que hi ha davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Tot i el Sol, el dia és incòmode per la mar creuada: el vent ve en una direcció i l'onatge arriba d'un altre degut a la tramuntana que bufa mar endins. Avui excepcionalment preferim esperar a veure si es confirmen les prediccions i baixa el vent... I després de mitja hora... la cosa millora, així que baixem!

I aquí tenim la praderia ben florida! Hmmm... no veieu les flors? Un moment que ens posem arran de terra!

Les flors són aquesta mena de de brots verd clar. No queden per sobre la praderia sinó, respecte les fulles, es troben a mitjana alçada

Aquí en teniu un detall. 

I com veieu es van obrint en forma de ventall. Cap al maig es convertiran en fruits que suraran i es coneixen com a olives de mar

Però en aquest entorn també s'hi amaguen d'altres organismes com els ascidis. A la imatge una leucèmia (Halocynthia papillosa). S'alimenta filtrant l'aigua a través de les dues obertures que funcionen com un sifó.

Però hi ha altres espècies que viuen formant colònies. Com en el cas de la Pseudodistoma crucigaster, on cada parell de puntets corresponen a un individu. 

I d'altres són pedunculats, és a dir, que s'agafen al substrat a través d'una mena de peu. Aquest és el cas de la Pycnoclavella sp. Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran i podreu veure les "costelles" que té per mantenir els seu cos en forma de sac obert!

Però no tot són organismes petits, aquí tenim aquesta morena (Muraena helena) que es passeja molt ben camuflada

Malauradament també s'hi camuflen "objectes perduts" com ara ampolles de cervesa...

O algun nedador o nedadora intrèpida que ha perdut les ulleres...

Ups! Però amb tant de prat no sabem com tornar cap a la Maru. Ah! Allà al fons hi ha el globus amb un llum estroboscòpic penjat. Estan lligats a una boia que fem servir per marcar la nostra posició. Avui sí que ens estan fent molt de servei!

I ara sí, cap a la Maru falta gent! 

*  *  *  *  *

Ei! Que encara no s'han acabat les sorpreses per avui. Al recollir la boia semblava que tingués sorra enganxada. Però no pot ser perquè el fons es troba a 18m de profunditat! Aleshores hem vist que els granets de sorra es movien... Així que hem vist que es tractava d'algun tipus de larva i els hem tornat a l'aigua.

Però al arribar a casa n'hem trobat alguns més enganxats a l'equip i aquí en teniu el resultat!

És una larva de cranc del gènere Liocarcinus. Les larves passen per diferents fases on canvien de forma, la de la imatge és una larva megalopa. Si us hi fixeu té un parell de potes acabades en pinça i després encara 4 parells més de potes. La cua és força llarga i els ulls sobresurten molt!

Aquí teniu el detall del cap d'un altre individu. Sobretot us la mostrem perquè es veu molt bé la forma de la pinça. Justament és amb les pinces que s'arriba a definir de quina espècie es tracta. Però no tenim bibliografia per poder acabar-la de classificar. S'accepten propostes!!!

I ara sí, donem per finalitzades les aventures d'avui.

Salut!

Una altra xarxa fantasma amenaça la praderia de Posidonia oceanica de Punta Santa Anna (Blanes)

Dijous 11 d'agost rebem un avís dels companys de #tekkiesdepakotilla (TdP) que han localitzat  una xarxa fantasma a la praderia de Posidonia oceanica propera a punta Santa Anna, a 18m de profunditat. Aquí en teniu la filmació:

Es tracta un altre cop d'una xarxa de tipus monofilament d'uns 100m de llargada, sense galls, ni res que la identifiqui ni que n'indiqui la posició. No és recent, ja que les algues l'han colonitzada. Es troba parcialment col.lapsada, però encara pot pescar.  

Divendres 12 d'agost ho notifiquem a pescafantasma.cat i ens indiquen que necessiten les coordenades exactes. Ens coordinem amb els companys que l'han trobada i acordem que marcaran la posició amb globus de submarinista i nosaltres n'agafarem la posició. 

Dissabte 13 d'agost els companys de #tekkiesdepakotilla (TdP) la marquen amb dos globus (gràcies a Delfí i Meritxell!!!), per agafar la posició exacta i filmen tota la xarxa. La filmació es molt important per les persones que faran el reportatge  fotogràfic ja que es veuran punts crítics i punts potencialment perillosos per als bussejadors. 

I aquí teniu el punt on es troba la xarxa. Com podeu veure la posició és molt semblant a la xarxa que vam treure al maig>>. Ves que no sigui del mateix pescador?

Diumenge 14 baixem per fer el reportatge fotogràfic. El primer que veiem és que la xarxa és a sobre de la praderia Posidonia oceanica. 

 

I una cosa molt important per considerar una xarxa com a fantasma: el gall (un flotador de porexpan amb banderola i matrícula del vaixell de pesca que es obligatori posar) ha sigut tallat per algú. Aixó vol dir que no hi ha res que la identifiqui ni que n'indiqui la posició. Conclusió: ÉS UNA XARXA FANTASMA!!!

Aquí podeu veure com el final de la xarxa acaba en un dels flotador que la mantenen aixecada i no hi ha rastre de cap gall. Els que sí que hi ha és una posta de calamar! (Són aquesta mena de macarrons blancs que es veuen entre els dos flotadors) 

De seguida veiem que es tracta d'una xarxa monofilament. L'avantatge que tenen aquest tpus de xarxes és que són molt lleugeres i calen pocs flotadors perquè es mantinguin aixecades. Per l'aspecte sembla que porta uno o dos mesos a l'aigua. 

La xarxa, degut al pes de les algues i altres organismes que l'estan colonitzant fa que es col·lapsi sobre la praderia de Posidonia oceanica amb 3 conseqüències: 1) aixafa les fulles privant que hi arribin nutrients, 2) les algues filamentoses que estan creixent sobre de la xarxa eviten que la llum solar arribi a la Posidonia, cosa vital per la seva supervivència i 3) tanca l'accés al peixos que s'hi reprodueixen!!! 

En altres paraules, o es treu la xarxa, o aquesta praderia morirà amb el conseqüent empobriment d'oxigen a l'aigua, més moviment de sorra (com si ara a les platges ens en sobrés) i menys hàbitat disponible perquè s'hi reprodueixin els peixos, molts d'ells d'interès comercial!!!

Un dels extrems de la xarxa està fet una pilota, segurament on es devia enganxar i per això s'ha abandonat

Part de la xarxa es troba sobre fons sorrenc

El procés de colonitzacio no és uniforme

Part de la xarxa passa per sobre de zones rocoses

En aquesta zona de la xarxa encara pot pescar encara que els organismes que la colonitzen la fan una mica més visible. El monofilament que es fa servir té un to verdós que aquí ja no es veu

Encara que xarxa no está pescant, aquest roger (Mullus surmuletus) i el tamborer (Simphodus cinereus) s'estaran preguntant què ha passat amb casa seva?

I aquests dos serrans (Serranuls cabrilla) que estan estudiant la xarxa, què deuen pensar?

Qui ha fet honor a la seva fama és aquest pop (Octopus vulgaris) que ha aconseguit escapar-se de la xarxa!

Així que indignats i tristos, tornem cap a la Maru que falta gent! I a donar les darreres dades a pescafantasma.cat!

Salut!

Buscant els fruits de la Posidonia oceanica (-18m)

Matí rúfol, de mar tranquil·la. Avui anem a inspeccionar la praderia de Posidonia oceanica que hi ha davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Ja a primers de desembre passat vàrem veure que hi havia una floració>> i ara ja tocaria trobar-hi els fruits!

Tot i que l'aigua és força tèrbola ens sorpen trobar la Posidonia oceanica tan crescuda. Tenint en compte que les flors eren a mitja tija, ara no sabem a quina alçada de les fulles hauríem de posar més atenció

Observant les fulles veiem que ja estan epifitades, és a dir, que d'altres organismes les estan fent servir de suport per créxer-hi a sobre. Malauradament no les sabem identificar, però no deixem d'admirar-ne la seva forma. Aquests tenen forma d'arbre...

I en aquest cas hi tenim una alga que al seu torn també està epifitada! Si us fixeu en els seus contorns sembla que hi tingui pèls, doncs corresponen a un altre organisme

Entre tanta fulla costa de veure els peixos que aprofiten aquest entorn per fer-ne la seva llar. Molts d'ells tenen coloració molt semblant a les fulles de la Posidonia i alguns fins i tot tenen taques blanques com si també estiguessin epifitats! A més, una mateixa espècie, pot tenir una coloració que variï des dels tons maronosos a verd brillant. En canvi, per distingir les diferents espècies cal parar atenció a les taques negres que tenen prop de les aletes, al cap o la cua. Com que encara és d'hora perquè s'aparellin, no presenten els seus colors més característics, així que ara mateix només som capaços de dir-vos que els peixos de la imatge pertanyen al gènere Symphodus

Tot i el plaer hiptonitzant de veure com es mouen les fulles de Posidonia amb el vaivé de les onades, dels fruits, ni rastre! A veure si cap al mes vinent tenim més sort.

Salut!

Posidònia en floració!

Hem sabut que a Balears les praderies de Posidonia oceanica són en floració. Tot i que habitualment es reprodueix de forma asexual per clonació, periòdicament ho fa sexualment mitjançant flors.

Ja portem dos caps de setmana amb mar de fons amb onades de mig metre a metre i mig d'alçada, no és la situació ideal per pujar dalt de la Maru amb tot l'equip. Així que hem pensat de fer una immersió més tranquil·leta a Fenals (Lloret de Mar) i de passada donar una ullada a la praderia de Posidonia oceanica que hi ha. 

L'aigua és ja a 15ºC, però a fora som a 10, així a tapar-se i BAIXEM!

Som a 18 m de profunditat i encara es nota l'onatge que ens porta d'aquí cap allà com ho fan les fulles de la Posidonia. En aquesta època de l'any ja ha perdut la fulla i queden "mates" amb fulles de poc més d'un pam de llarg

Voltant, voltant, de cop i volta ens crida l'atenció el què semblen fulletes més clares: són flors!

Fan aquesta mena d'espiga que segons com la mires sembla un ventall. És la primera vegada que en veiem, entre d'altres motius perquè no visitem aquesta mena d'entorns. Ja n'havíem sentit a parlar d'aquests esdeveniments de floració, però el què no ens esperàvem és que les flors no són pas dalt de les tigues, sinó només a uns 10 cm del fons marí. A aquesta alçada, es diria que li hauria de molestar la sorra, però no sembla que sigui aquest el cas

La praderia està força enterrada en la sorra, normlament es veu millor la base de les fulles. Tot i així hi ha molta fauna que s'hi passeja a la recerca d'aliment com aquesta estrella de mar vermella (Echinaster sepositus)

Destacar la notable presència d'ascídies. Són aquests organismes de forma tubular que s'alimenten per filtració de l'aigua. A la imatge de color vermellós aquesta leucèmia (Halocynthia papillosa). Es tracta d'un organisme solitari que fa passar l'aigua pel forat que té dalt de tot i el fa sortir per un de lateral que a la imatge no es veu

Però hi ha altres ascidíes que viuen de forma colonial, és a dir, els individus estan enganxats els uns amb els altres formant una massa de contorns arrodonits. Cada parell de foradets que s'hi distingeixen corresponen a un sol individu. N'hem trobat de blanques i...

...d'ataronjades que malauradament no sabem identificar. S'accepten propostes!

Constatar a més que les nacres (Pinna nobilis) són totes mortes i des de fa temps. Com ho sabem? 1) les valves són netes (normalment hi viuen tota mena d'organismes) i 2) viuen clavades a la sorra d'on només en sobresurt un tros, pel què quan moren continuen en aquesta posició; en canvi les hem trobat tombades, podria ser degut al pas del temporal Glòria?

Malauradament, aquí han tingut la mateixa sort que les de Punta Sta Anna (Blanes) que vàrem estudiar durant el 2019>>

I no només les nàcres són mortes, altres bivalves estan tenint la mateixa sort com aquesta Venus casina. S'assembla a l'escopinya, però és menys robusta,

o les lluentes (Callista chione) 

I una altra sorpresa en la línia de les desgràcies. Sobre aquesta alga calcàrea rosada hi ha una petita punteta de neptú (Reteporella grimaldii). Es tracta d'aquest organisme ataronjat amb foradets que sembla un trosset de teixit. Aquesta és molt petita i us l'ensenyem perquè les més grans...

Són mortes! Fixeu-vos bé a la imatge: això que sembla cartró blanc té els mateixos foradets... Com que porta temps morta ha perdut la coloració.

La veritat que aquest estiu passat ha estat excepcionalment càlid, amb aigües que han arribat als 26ºC quan com a molt arriben als 24 i mantingut calenta a més profunditat de l'habitual. Hi tindrà alguna cosa a veure o és que el temporal Glòria les ha colgat de sorra i ara al destapar-se es veuen mortes?

I passant al capítol d'objectes perduts, es veu que aquí la gent beu molt...

molt...

i molt!

I es neteja amb tovalloletes d'un sol ús...

per després no saber que fer de les bosses de plàstic!!

I nosaltres cap a la Maru que falta gent!

Salut!