Punt 355 (-47m) Els "parents" de les estrelles de mar

Després dels ruixats d'ahir, el dia s'aixeca assolellat i amb poc onatge... però molt seguit! Així que la jornada serà incòmode, pel què millor no anar gaire lluny. Ens decidim pel punt 355, a l'alçada de la platja gran de Lloret de Mar. Es tracta d'una barra que més enllà hi hem trobat gorgònies. Avui en canvi serem entre dues d'aquestes barres que s'aixequen poc més d'un metre respecte el fons marí. Baixem!

Com passa sempre després d'un dia de pluja és que l'aigua a nivell superficial és ben bruta, tant per la quantitat de partícules en suspensió com per restes de fullaraca i plàstics. Poc a poc, aquesta massa d'aigua provinent dels aiguats s'anirà barrejant amb l'aigua de mar i tota aquesta aportació de material s'anirà enfonsant. Avui l'aigua és ben tèrbola fins als 30m de profunditat, on, a més, hi tenim la termoclina: passem dels 25ºC de la superfície a 17ºC de cop! I per acabar-ho d'adobar, pel fons hi ha una bona correntada!

El corrent ens porta cap a un segon caient, així que ens quedem prop del primer que ens fa de recer i encara aconseguim fer algunes fotografies. La barra rocosa està semienterrada, però dels punts on sobresurt està ben colonitzada. Això sí, finalment l'alga bruna Carpomitra costata que ens ha donat la murga tot l'estiu comença a desaparèixer i podem començar a apreciar la resta d'organismes propis del coral·ligen

Coronant les roques veiem estrelles de cistell (Astrospartus mediterraneus). De fet no són ben bé estrelles de mar, sinó uns "parents", les ofiures.  Durant el dia tendeixen a quedar-se amb els braços plegats que semblen un cistell i, és a la nit, quan els estenen per capturar l'aliment. Avui, serà per la correntada, però si us hi fixeu a la part inferior de la imatge, ja té un braç ben estès

O potser perquè avui hi ha més foscor degut a que a capes superficials hi ha l'aigua bruta de la pluja que aquesta té 4 braços ben desplegats!

Però què són les ofiures? Són equinoderms, que significa literalment "pell de punxes". Aquest grup el componen 5 classes d'organismes: crinoideus (clavellines), holotúries (espardenyes de mar), estrelles de mar, ofiures i eriçons de mar. En aquest post us fèiem cinc cèntims de les estrelles i eriçons de mar. I encara que no tots els organismes que us hem mencionat tenen unes punxes prou evidents, sí que tenen altres característiques en comú. Per una banda els peus ambulacrals: una espècie de ventoses que alhora fan funció de potes que els hi permet desplaçar-se. En aquest post es veu molt bé en una estrella de mar i en aquest altre en un eriçó de mar.  En el cas de les ofiures però, no li serveixen per al desplaçament, sinó que en té prop de la boca i li serveixen per alimentar-se. Per altra banda tenen simetria pentaradial: si tallem un individu com si fossin 5 formatgets hi trobaríem els mateixos òrgans orientats respecte un eix central. En el cas de les ofiures com la de la imatge veiem que el seu cos està format per un disc central que conté els òrgans vitals i d'on en surten els seus braços. La boca la té a la part inferior del disc.

L'espècimen de la imatge sembla que ja té gana i s'està decidint a desplegar els seus braços. I aquí volem destacar una particularitat pròpia de les ofiures, estrelles de mar i crinoideus: en un moment donat, si se senten amenaçades, poden desprendre's d'un braç! Sí, sí, tal i com ho fan les sargantanes a terra ferma, distreuen el depredador amb el braç que s'han amputat mentre elles surten corrents. Fins i tot hi ha espècies que poden regenerar un braç sencer amb plena funcionalitat en només 4 setmanes! De fet s'ha vist que molts dels gens que s'activen per fer-ho possible són els mateixos que fan servir d'altres organismes que no hi tenen res a veure. Estudiar-los ajuda a entendre com és que ho aconsegueixen i com és que l'espècie humana no té aquesta capacitat. Aquí en trobareu més detalls!

I com que avui estem obligats a anar arran del fons marí, doncs ens hem adonat d'uns altres equinoderms: els crinoideus! Millor cliqueu sobre la imatge per fer-la més gran i veureu el següent: una mena de "branques" vermelloses que pengen de la roca. Bé, això són clavellines (Antedon mediterranea). Cada individu té un número de braços múltiple de 5. Als costats dels braços tenen aquestes pínnules que li donen aquest aspecte de "branca". Està recoberta d'una mucositat on s'hi enganxa l'aliment transportat pels corrents marins que després fa arribar a la boca. Aquests braços articulats són molt flexibles i fràgils. Encara que es trenquen molt fàcilment, també es regeneren molt ràpidament com fan les ofiures. 

Però aquests disposició en forma de "branca" no és exclusiva des crinoideus! A la imatge un parent de les gorgònies, la Lytocarpia myriophyllum, que tot i el seu aspecte sedós està coberta de cèl·lules urticants!

I per organismes urticants ja visibles a ull nu, aquesta anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa). Tot i que sembla ser sobre la sorra, necessita d'un substrat rocós on agafar-se, així que la roca és molt plana i coberta per algues i grapissar

De fet es tracta d'un organisme molt senzill on el forat central fa tan de boca com d'anus. De vegades entre els seus tentacles s'hi amaguen unes gambetes transparents, però ens fa l'efecte que avui tampoc en tingut sort...

Sobre les roques trobem un parent seu, molt més petit, l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae). Tot i que a poca fondària és normal trobar-la sobre un substrat dur, a aquestes profunditats normalment la trobem sobre esponges d'Axinella verrucosa

I l'altre organisme que també fa servir tentacles minúsculs per alimentar-se és la punteta de Neptú (Reteporella grimaldii). Això sí, caldrà un microscopi per veure'ls, així que ens conformarem a apreciar les formes delicades que formen les colònies d'individus. Bé, amb el permís del captinyós (Scorpaena notata) que està al costat!

Això sí, hi ha colònies amb la part central destrossada. Serà que hi ha passat un plom com ara un curricà de fons?

Potser a la imatge anterior podem tenir el dubte que sigui resultat de l'activitat humana, però aquesta xarxa abandonada està clar que sí!

O aquests fils de pescar que ja s'hi ha enganxat de tot. I és que mai ens deixa de sorprendre que fins i tot sobre pedretes tan petites i trobem restes d'arts de pesca...

I ara sí, que entre onatge i correntada la immersió ha estat esgotadora, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 330 (-40m) Primera exploració de Restaurem!

Finalment, després de pràcticament 1 mes de mal temps podem sortir amb la Maru per iniciar el projecte Restaurem! Es tracta d'un petit projecte, amb el suport de #ProyectoLibera, on explorarem 3 punts representatius dels Jardins Submergits de la Selva.  En una primera visita n'avaluarem el seu grau de degradació amb filmacions i fotografies i, en una segona, es procedirà a la seva restauració dins de les possibilitats de les què disposem a S'Agulla. I és que a aquestes profunditats, el mínim esforç fa que es disparin els consums d'aire!

Som davant de s'Agulla, la petita cala que dona nom a la nostra associació. Avui baixarem a una zona de coral·ligen format de roques petites aïllades.  Malauradament, com ja vàrem observar amb el projecte Mapejat d'arts de pesca abandonat a la Costa Brava sud, com més a prop del port de Blanes, més arts de pesca abandonats! Però no només són arts de pesca, al projecte No només canvi climàtic, vàrem analitzar el trist protagonisme que també tenen les tovalloletes d'un sol ús. Així que avui intentarem fer la nostra contribució a la restauració del fons marí explorant el punt 330. Baixem!

Avui es nota que és febrer i no només perquè l'aigua des de la superfície fins al fons està tota a 14ºC, sinó perquè a més sembla que el paisatge estigui adormit. Fa fred i la vida es desenvolupa a un ritme més pausat. Al tractar-se de roques petites l'efecte crida que fan sobre els peixos de roca és relativament petit. Però no per això estan exemptes  de vida! A aquesta profunditat, poques algues i més organismes filtradors. Els protagonistes són sobretot ascidis i esponges.

Pel què fa a ascidis avui ens quedarem amb aquest estofat (Diazona violacea). És de tipus colonial, on els individus estan connectats per la base. Forma una estructura de dos orificis a mode de sifó, que li permet filtrar l'aigua. D'altres espècies són de forma solitària que els podreu veure més endavant en aquest post

Tot i que la major part de les clapes de colors corresponen a esponges, la rosada és una alga calcàrea (Lithophyllum stictiforme). I sí, tot i ser rosa, també fa la fotosíntesi! L'esponja blau cel és una Phorbas tenacior, però la marronosa que cobreix la major part de la roca. Les taques blau fosc de la base en canvi són colònies incrustants d'ascidis (Cystodytes dellechiajei). I és que tant les esponges com els ascidis, uns altres filtradors que no tenen res a veure! I com els distinguim? El mètode infal·lible és agafant una mostra i mirant-les al laboratori amb l'ajuda d'un microscopi! Entre d'altres estructures que ens ajuden a la seva identificació són les espícules: unes estructures calcàries que semblen escuradents i estrelles, serveixen per mantenir els canals oberts de la seva estructura porosa. Són pròpis d'esponges i d'alguns ascidis. Nosaltres a ull nu, no us en podem dir més detalls.

Tot i la nostra inexpertesa per identificar aquest tipus d'organismes, són sempre un espectacle de veure!

I en aquesta banda de món on res és el què sembla: la taca verda no és una esponja, sinó una alga (Palmophyllum crassum). I aquesta mena de teixit conegut com a puntetes de Neptú (Reteporella grimaldii) es tracta d'un briozou: un animal colonial que viu dins d'una capsuleta d'on en sobresurten uns tentacles per captar aliment. Aquestes capsuletes van totes enganxades les unes amb les altres, formant aquestes estructures tan curioses.

I en quin estat de conservació es troba aquest punt? Doncs potser ens podia semblar un punt poc especial per la fauna piscícola, però a jutjar per la de fils de pescar que hi ha, potser no sempre ha estat així!

En alguns punt, els fils i altres arts formen uns bons manyocs que un cop colonitzats es fan tan difícils d'identificar com de retirar

El cas més curiós és potser el de la imatge. És evident que hi han fils de pescar, però està colonitzada per aquesta esponja taronja (Cliona rhodensis) que és perforant! És a dir, és una esponja que li agrada el substrat calcari, el qual pot ser una roca com una alga calcàrea. Així que no sabem si es tracta d'una roca amb fils enrotllats o només una massa de fils que primerament ha estat colonitzada per algues calcàries i després s'hi ha instal·lat a sobre l'esponja. Això sí, altres ascidis també han aprofitat per convertir-la en la seva llar. Hi distingim: la leucèmia (Halocynthia papillosa), el budell (Ciona edwardsi) i encara un altre de transparent que no sabem identificar.. Els veieu?

I pel què fa a xarxes també en trobem d'abandonades. La present no la retirarem per diversos motius: 1) no tenim els mitjans per fer una tasca tan perillosa i, 2) ja està col·lapsada i colonitzada, és a dir, ja no pesca, així que tampoc donem avís als companys de pescafantasma.cat. No és que ens agradi prendre aquesta decisió, però n'hi ha tantes i són tan complicades d'extreure que cal prioritzar les que encara pesquen. Però si ho voleu veure, aquí en teniu una mostra del què val caldre mobilitzar...

I el què sí que n'hi ha per tot arreu són tovalloletes d'un sol ús. Al estar colonitzades no es veuen blanques, però ja veieu que a mar no es degraden gens!

I sinó, pregunteu-li a aquest cap tinyós (Scorpaena notata) que davant de casa ja té fil de pescar i tovalloleta d'un sol ús!

I on no hi ha roca trobem fils de pescar tirats metres i metres sobre el fons...

A veure què aconseguim treure consumint el mínim d'aire possible!

Seguirem informant!

Salut!

Amb el suport de:

Punt 187 bis (-40m) El plan B...ascidis!

Després d'un dia tan esplèndid com ahir, les previsions semblaven apuntar a un dia semblant. Així que hem començat el matí fent un intent del Sant Miquel. Teníem ganes de gorgònies, l'any ha estat tèrmicament molt excepcional i amb una aportació de pluges de pràcticament zero. Però ja al sortir del port semblava que no tindríem tanta sort. Massa mar de fons no prevista. Però tenint en compte les dates, qui sap quan tindríem una nova oportunitat. Així que hi hem anat de totes maneres. El Sant Miquel queda a l'alçada de cala Canyelles i amb la Maru és una hora de navegació. Tot i que a mig camí semblava que la mar s'aplanava, però així que hem sortit de la zona resguardada de Sant Feliu de Guíxols ens hem trobat amb una mar força més moguda. Gens recomanable per una descompressió que es preveu llarga.

Girem cua, i un cop hem tornat a estar resguardats ens animem a anar al punt 187 bis. Som davant de la platja de Fenals. El vent ha parat, però en canvi l'onatge és d'ona molt curta i seguida... Ja mentre ens equipem el mareig es comença a notar, però ho volem intentar de totes maneres. Baixem!

Es tracta de pedretes planes molt colonitzades

A la imatge de color taronja són les puntetes de Neptú (Reteporella grimaldii). De fet es tracta d'uns animals anomenats briozous que formen aquestes colònies de formes tan curioses. I just al costat unes algues verdes, Halimeda tuna, que tot i la foscor, aconsegueixen fer la fotosíntesi! 

Aquesta anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa) només que separés un xic més els seus tentacles ens permetria veure'n la boca, però no hem estat de sort. Al seu voltant de color rosat són algues incrustants del gènere Lithophyllum sp. Sí, sí, també hi ha algues rosades. Aquestes tenen clapes blanques que indiquen no estar gaire bé de salut. Potser encara estan ressentides de la calor de l'any passat. Caldrà veure com evolucionen

I sobresortint de l'extrem de la roca, aquesta esponja, Petrosia ficiformis. És de tipus massiu i dura, així que ens preguntem què hi deu haver sota, potser només pedra?

Però del què avui en trobem molts són ascidis! A la imatge una leucèmia (Halocynthia papillosa). Es tracta d'animals filtradors i en aquest cas és de tipus solitari

D'altres, a més de ser transparents viuen agrupats com aquest estofat (Diazona violacea).

I d'altres formen colònies (Aplidium sp) de formes curioses. Si cliqueu a sobre, la veureu més gran i podreu apreciar que cada parella de foradets correspon a un individu. 

Malauradament, tot i tractar-se d'una roca tan petita, també hi tenim secció d'objectes perduts! A la imatge un munt de fil de pescar que deu ser ben recent perquè està molt poc colonitzat.

I el "peix" no biodegradable més abundant del Mediterrani: el peix compresa... Quan entendran les senyores que el WC no és una paperera?

I ara sí, una mica menys marejats que a l'inici toca tornat dalt de la Maru.

Salut!

Punt 310 (-37m ) Serp de mar!

Matí assolellat que no volem desaprofitar. Som al punt 310, entre les platges de Fenals i cala Santa Cristina (Lloret de Mar). Es tracta d'una barra rocosa fragmentada situada a 37m de profunditat. Baixem!

Sovint quan ens apropem a una roca, el què veiem no és aquesta imatge acolorida, sinó ben al contrari! El què veiem és com una mena d'ombra sobre un fons que s'intueix sorrenc. Encens el focus i primer de tot veus els peixos que neden al voltant. En aquest tram de costa, si veus castanyoletes (Chromis chromis) és que estàs en algun lloc fins als 40m de profunditat...

Però si en canvi veus forcadelles (Anthias anthias) és que ets dels 35m de profunditat en avall. Però i si en trobes tots dos com avui? Doncs vol dir que ets al voltant dels 35-37m. Ep! En aigües més transparents com les de les illes Balears hauríem de baixar a força més profunditat per trobar-les!

A aquesta profunditat el paisatge se l'anomena coral·ligen. Aquí ja no dominen les algues verdes i les que hi ha són rogenques. Les de la imatge (Lithophyllum stictiforme) que recorden als bolets de soca, són molt calcificades. És a dir, són ben dures!

Tot i que sempre trobem algunes excepcions, com l'alga verda Halimeda tuna que colonitza les parts més elevades de la roca. Tant les unes com les altres fan la fotosíntesi igual que les plantes de terra ferma

Les que pròpiament no fan la fotosíntesi, tot i tenir algues vivint dins d'elles són les esponges. D'aquí que tinguin necessitat d'estar en zones il·luminades tot i que la major part de l'aliment l'aconsegueixen filtrant l'aigua

Aquí podeu apreciar tot el sistema de canals que té la Dysidea avara. Pels forats petits són les vies d'entrada. I al final d'aquesta mena de "dits" hi trobem els òsculs, que són els forats de sortida. Cliqueu sobre la imatge per fer-la més gran i veureu com acaben en una mena de tub transparent! I ja posats, també veureu que els forats són aprofitats per d'altres organismes per fer-hi la casa!

L'estratègia del filtratge de l'aigua no és exclusiva de les esponges. A la imatge no són caramels ni bolets sinó una forma colonial d'ascidia, la Synoicum blochmanni. De fet evolutivament són més propers a nosaltres que les estrelles de mar o les gambes perquè tenen una estructura primitiva de columna vertebral!  En aquesta altra immersió en trobareu d'altres de solitaris transparents on podreu apreciar-ne les "costelles">> 

D'altres organismes aposten per la caça activa mitjançant tentacles urticants que paralitzen les preses. A la imatge una ortiga (Anemonia viridis). Normalment els tentacles estan aixecats, però aquesta els té anormalment caiguts. No us sabem dir-vos el per què.

Aquesta anemona de tub (Cerianthus membranaceus) segueix la mateixa estratègia

Aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis) vindria a ser una versió colonial de les anemones. Però avui no comparteix que sigui un bon dia per caçar, així que té els seus tentacles ben amagats. D'aquí que sembli un filferrro!

Un altre organisme colonial són les puntetes de neptú (Reteporella grimaldii). En aquest cas els individus que la formen són microscòpics i els seus tentacles impossibles de veure a ull nu. Així que gaudirem de l'espectacle del seu aspecte!

I no ens en podem estar de mostrar-vos aquest cuc Protula tubularia. El plomall és el seu aparell bucal per captar l'aliment. La resta de l'animal es troba dins del tub. I com l'espanteu, el plomall també hi anirà dins!

Passejant-se per sobre, sense massa miraments trobem aquesta estrella ataronjada (Hacelia attenuata)

I entre els peixos carnívors quines estratègies hi ha? Uns, com aquesta serp de mar (Ophisurus serpens) decideixen enterrar-se i restar a l'aguait. Es tracta d'un peix força comú, però la seva tàctica és tan efectiva que és la primera vegada que aconseguim fotografiar-lo!

I d'altres com aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) es refien tant del seu camuflatge que senzillament es queden quiets!

Malauradament, avui tampoc podia faltar l'apartat d'objectes perduts. A la imatge una sabata...

Fils de pescar recents...

...o molt recents...

D'altres que ja hi porten més temps...

I fins i tot xarxes!

I nosaltres que ja ens toca tornar cap a la Maru que s'està girant mal temps!

Salut!