dissabte, 25 de juliol del 2020

Punt 309 (-50 m) Unes pedretes sorprenents!

Després d'unes immersions de "reciclatge" post-confinament i, aprofitant que la temperatura de l'aigua és més que agradable, ens animem a explorar nous punts dels Jardins Submergits de la Selva que es troben a més profunditat. Som davant de la platja gran Lloret de Mar i avui provarem sort amb el punt 309:  un conjunt de pedretes aïllades que no s'alcen més de mig metre del fons a 50m de profunditat. Baixem!


La veritat que és un paisatge curiós de veure, ja que cada pedreta és un món

Però sobretot ens crida l'atenció la notable presència d'esponges canelobre (Axinella polypoides). On en podem trobar de petites...

...de més grans... aquesta fa uns 50cm d'alçada...

...o d'increiblement ramificades i de més de 70cm d'alçada!

Però no us penseu que d'altres organismes no hi poden estar interessats. Aquí sense dubtar-ho si ha enfilat una estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) i ha desplegat 3 dels seus braços que són molt ramificats. I és que avui tot i ja ser de dia encara està de cacera! 

També trobem altres esponges de grans dimensions com aquesta orella d'elefant (Spongia lamella). És la que té forma de calze de la dreta i fa més de 30cm de diàmetre!
Això sí, no som capaços d'identificar l'esponja grossíssima que hi ha a la seva esquerra

I novament una altra estrella de cistell que aprofita per enfilar-se també sobre aquestes orelles d'elefant...

Però tampoc us volem donar la idea de què aquestes particulars estrelles de mar són gaire primmirades alhora d'anar de cacera, com veieu, també li va bé situar-se directament sobre la roca! 

Tot i que el substrat rocós sobresurt poc de la sorra, ja hi trobem aquesta petita gorgònia rosada (Eunicella verrucosa) que aconsegueix ancorar-s'hi. Això sí, no sense dificultat, ja que algues i altres organismes sembla que l'estiguin començant a colonitzar

I encara amb menys bon aspecte trobem gorgònies blanques (Eunicella singularis). Segons certs autors, en llocs de corrent variable fan branques amb aspecte desordenat, enlloc de seguir una forma com la de les punxes d'una forquilla. Serà aquest el cas o és que no ha trobat un bon substrat on aferrar-se?

I després d'un dia de tantes curiositats, què ens quedava per dir????
Doncs ja ho veieu, també aquí trobem tovalloletes d'un sol ús!!!

I nosaltres que ja tornem cap a la Maru... I Jordi, aquesta va per tu!!!

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada