dilluns, 9 d’agost de 2021

Punt 63 (-53 m) No només canvi climàtic (8)

Després de 20 dies de caps de setmana dolents, finalment podem continuar amb  el nostre mostreig. Enfilem cap al punt 63 que es troba a 53m de profunditat a l'alçada de la platja gran de Lloret de Mar. Baixem!

Aquí la gorgònia vermella (Paramuricea clavata), no arriba a formar boscos, ja que la roca està molt fragmentada i no té lloc on agafar-se. Tot i així en trobem de ben grans. La de la imatge fa 80cm d'alçada. I per descomptat que l'estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) també ho té clar que és una bona atalaia per caçar!

Si seguim les preferències de les estrelles de mar de cistell, veiem que també els hi agraden les orelles d'elefant (Spongia lamella). Es tracta d'una esponja amb forma de calze. La de la imatge fa més de 30cm de diàmetre

Però no totes les estrelles de cistell tenen tanta sort, n'hi ha que s'han de conformar amb una petita roca que amb prou feines sobresurt 10cm del fons marí. Aprofitem l'avinentesa per destacar que aquesta mena de "bolet de soca" rosat que cobreix la roca. De fet, no és un bolet i decididament no es troba sobre cap soca. Es tracta d'una alga calcàrea, és a dir, que és ben dura al tacte. Hi ha diverses espècies que s'assemblen i no sabem identificar. Cal estar al cas del seu estat de salut, quan es tornen blanquinoses és que són mortes. Les de la imatge fan molt bona cara!

Avui a més hem trobat un tipus de gorgònia que no acostumem a veure, la Callogorgia verticillata. Sí, sí, aquesta mena de garbuix de plomes està emparentada amb les gorgònies vermelles. Tenen menys pòlips (les "floretes per on s'alimenta") que se situen en els nusos que té a totes les branques

I passant al capítol d'"objectes perduts" dir que la situació és desoladora. Fils de pescar de tota mena de gruixos...

Que han tingut el resultat d'arrencar i acabar matant aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis). Malauradament, al tractar-se d'un organisme colonial, l'agonia és lenta ja que les puntes encara són vives

Ara, qui tindrà força feina és aquest eriçó de punxes llargues (Centrostephanus longispinus): s'haurà de treure de sobre aquesta tovalloleta d'un sol ús i després encara esquivar el fil de pescar. Sort que es tracta d'una espècie protegida!!!

I no s'acaba aquí... a la imatge un tub de plàstic amb fils de pescar... Possiblement el tub sigui d'alguna obra i amb un aiguat hagi acabat a mar... Potser caldria ser una mica més endreçats els que vivim a terra ferma!

I avui, a tall de curiositat, us mostrem com ens ho fem per tornar al punt de mostreig. Primer de tot tirem un fondeig, es tracta d'una corda on a un extrem hi tenim una boia i a l'altre un plom. Així des de la barca sabem en tot moment on és el punt de mostreig i els submarinistes només hem de seguir la corda fins arribar a baix. Un cop al fons del mar tot depèn, si es tracta d'una llosa la cosa és força senzilla, allà on caiguis vas resseguint la roca i després desfàs el camí. Però en el nostre cas sovint es tracta de roques fragmentades i semienterrades. Això fa que allà on miris vegis coses interessants però al mateix temps repetitives i per tant t'acabis desorientant: una mica com trobar-se al mig de les agulles de la muntanya de Montserrat, les agulles són diferents, però depèn de com te les miris ja no saps si és la mateixa o una altra. En el cas del submarinisme nosaltres tenim 3 plans: pla A posar un globus groc al fondeig amb forma de tub que s'acostuma a veure de lluny i de passada al acabar la immersió ens ajudarà a pujar el plom del fondeig. Pla B, quan les aigües són tèrboles (cosa habitual), de seguida perdrem de vista el globus, així que hi tenim a més un llum estroboscòpic com el què porten els avions a la nit. És un llum llampejant que té un terç de la potència del què duen els dels avions. A la imatge és el llum que es veu i per sobre una mica cap a la dreta es pot distinguir l'extrem inferior del globus.
 Tot i així pot ser que hi hagi o s'aixequi molta corrent durant la immersió i no puguem tornar al fondeig. Aleshores passem al pla C: sortir a mitges aigües i senyalitzar als companys que són dalt de la Maru la nostra posició amb un altre globus que portem a la nostra equipació. De fet en portem dos, no fos cas que el perdessim! 
I sí, encara hi ha un pla D que consisteix en portar un carret de fil i enganxar-lo al fondeig així que arribes al fons. I mentres vas nedant, vas deixant anar fil. Per tornar només cal recollir el fil. Això que sembla tan fàcil a l'aigua no ho és gens: enrotllar el fil fa augmentar molt el consum d'aire i més a les profunditats on anem, a més, el fil s'enganxa molt a qualsevol organisme o roca, així que a part de fer mal bé l'entorn estàs continuament desenganxant-lo. Cal afegir que en cas de correntada l'hauries de deixar al fons igualment a no ser que vulguis fer esquí subaquàtic. I encara que això últim pugui sonar divertit, no ho és gens perquè cal mossegar fort el regulador que portes a la boca per respirar si no vols que se t'escapi i OFEGAR-TE!!! Així que nosaltres preferim quedar-nos amb els tres primer plans!!!


I avui només amb els plans A i B cap a la Maru falta gent!
Salut!


Projecte amb el suport de: 









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada