Punt 334 (-55m) Un jardí groc! (esponges i ascidis)

Avui les previsions ens permeten ser prou optimistes com per poder anar una mica més lluny sense patir per la tornada. Enfilem cap al punt 334, davant de cala Canyelles (Lloret de Mar). És una zona de roca plana coberta de sediment, no esperem veure grans roques que sobresurtin, però quan hi ha substrat dur pel mig no se sap mai què hi pots trobar. Baixem!

Dels 10 fins al 40m de profunditat l'aigua és ben tèrbola, fruit de les darreres pluges, però arribem al fons i és ben clar. Una lleugera corrent amb la què caldrà estar atents per poder tornar al fondeig. I així que se'ns acostuma la vista a la poca llum, veiem aquest jardinet groc!

Avui és un dia que caldrà treure la lupa per apreciar molts dels organismes que hi ha. Comencem pels ascidis. A la imatge, una leucèmia (Halocynthia papillosa). Es tracta d'una espècie solitària, d'un 10cm d'alçada. És un organisme filtrador: l'aigua entra per la part de dalt (sifó bucal) i surt per aquesta segona obertura lateral anomenada sifó atrial. La major part del seu interior és una cavitat buida folrada per un  sac reixat anomenat faringe. L'aigua entrant és forçada a travessar la faringe i els nutrients que porta hi queden atrapats. La resta del seu aparell digestiu es troba a la base. Els excrements, junt amb l'aigua ja filtrada, són expulsats pel sifó atrial.

Aquí en canvi tenim una versió colonial d'ascidi, el Pseudodistoma crucigaster. Si cliqueu sobre la imatge podreu veure que la seva superfície està recoberta de puntets que corresponen als sifons de cadascun dels individus que el componen.

També se'n troben de vermells tot i que hi ha autors que consideren que es tracta d'una espècie diferent.

Altres, tot i ser colonials, només estan units per la base com en el cas de l'estofat (Diazona violacea). Per cert, ja veieu que el nom científic violacea vol dir violeta però ja veieu que no ho és gens! Curiosament, quan se'l conserva en alcohol per ser estudiat al laboratori sí que esdevé violeta. 

N'hi ha d'altres formen el què s'anomenen colònies incrustants. Aquest és el cas de Didemnum commune que no sabem què està recobrint, perquè l'ha cobert completament. El punts petits corresponen als sifons bucals de cada individu. En canvi els sifons atrials són compartits per diversos individus formant forats més grossos. Tot i semblar una esponja, si l'obríssim veuríem que no tenen res a veure!

Aquí en tenim un altre exemplar que està recobrin un hidroideu (un altre "parent" de les gorgònies)

I d'altres, tot i ser solitaris, la seva base forma un peduncle, com és el cas d'aquests Pycnoclavella sp.

Això sí, també tenen els seus depredadors que fan els seus estralls. En aquesta colònia de Pseudodistoma crucigaster no veiem qui se l'ha menjat...

Però a la base d'aquest estofat, força replegat hi trobem aquest cuc pla grisós, el Prostheceraeus vittatus.

Però tornem a la Pycnoclavella, perquè està acompanyada d'un parent de les gorgònies, però de tipus estolonífer. És a dir, fa unes branques que s'enganxen a un substrat, d'on en sobresurten els pòlips (les "trompetes" amb les quals s'alimenta). Caldrà que cliqueu sobre la imatge i mireu a la banda dreta dels ascidis, són com unes trompetes rosades transparents. Es tracta de Sarcodictyon catenatum

I encara n'hem trobat un altre a la base d'un estofat. Fixeu-vos en aquestes estructures marrons, resseguiu-les de dreta a esquerra i en distingireu unes altres "trompetes". Es tracta de Maasella edwardsi

Però el post d'avui va de coses grogues i no totes són petites: a la imatge una esponja canelobre (Axinella polypoides) que està sent una bona atalaia per aquestes estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) i per què un calamar hi deixi la seva posta!

Aquesta altra, tot i fer més de 60cm d'alçada veiem que té un potencial depredador fent-hi escalada. El veieu?

Aquí el teniu! Es tracta d'un nudibranqui, un tipus de llimac de mar, anomenat eolidaci ratllat (Fjordia lineata)

Una altra esponja de dimensions notables (més de 20cm de diàmetre) és aquesta orella d'elefant (Spongia lamella)

Altres organismes prefereixen cercar el seu aliment frugant per la sorra com aquesta garota de cor (Spatangus purpureus) 

I aquest n'és el seu esquelet on encara es fa més evident la seva forma de cor

Tot i la singularitat del lloc, aquí tampoc manca la petjada de l'activitat humana en forma de residus. A la imatge un got...

un envàs que no hem sabut identificar...

i un drap... I això no és degut al canvi climàtic i sí totalment evitable!!!

Ups! I ja a superfície un altre "objecte perdut" colonitzat per peus de cabra (Lepas anatifera). Llàstima que només s'assemblin als percebes i no hi hagi res per menjar!

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!