Punt 196bis (-51m) Viver de llagostetes!

Avui ha estat un dia que no es podia deixar escapar. Cada dia la mar estava un xic més plana i avui, finalment, ja apte per fer immersió amb la Maru! Al carrer hi ha només 6ºC, però per sort nostra, l'aigua està a 15ºC. Vaja, que continua uns 3ºC més calenta del què estem acostumats per aquestes dates. Ens decidim pel punt 196, però revisant el sonar, hem filat més prim les coordenades a fi de caure més a prop de la roca. Es tracta d'una roca petita, plena de forats davant de la platja gran de Lloret de Mar. Hi vàrem anar per primera vegada al gener del 2015 i estava ple de llagostes (Palinurus elephas). Al juny del 2016 hi vàrem tornar a anar i encara en vàrem trobar. Però després d'aquest parell d'anys tan calorosos, encara en trobarem? Baixem!

L'aigua és molt verdosa i el fons és molt fosc. Just al costat del fondeig només es veu aquesta petita roca. Ja ens crida l'atenció que a aquesta profunditat, acompanyant les habituals forcadelles (Anthias anthias), hi ha castanyoletes (Chromis chromis). Per aquesta zona, normalment, només en veiem fins als 40m de profunditat!  

Un xic més enllà trobem aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis). També aquesta és pròpia d'aigües menys profundes. I no hi ha rastre de la gorgònia rosada (Eunicella verrucosa) de l'ocasió anterior.

Tornem a trobar un cap-roig (Scorpaena scrofa) de grans dimensions sobre la roca més gran. I els peixos del seu voltant són, forcadelles i xucles (Spicara maena). A la imatge sembla que estigui mirant les estrelles... Però la seva aleta dorsal aixecada ens indica que està en guàrdia...

Bé, en guàrdia però encara s'ha deixat retratar de ben a prop! 

I les llagostes, on són?

Doncs sembla que hi ha hagut moviment! En aquest forat, al 2015 hi havia un cap-roig ben gros. En canvi, enguany, hi tenim llagostes! Bé, més aviat un viver de llagostes. No les veieu? A l'esquerra hi ha la més gran, però si mireu bé al voltant dels forats, veureu que en sobresurten tot de banyes. Es tracta d'exemplars d'un any d'edat, que encara són molt petits. Si feu clic sobre la imatge la veureu més gran. Nosaltres en comptem 5, i vosaltres?

Això sí, alguna és una mica més gran i escaladora!

Destacar aquesta esponja de grans dimensions (>15cm de diàmetre), Calyx nicaeensis

...aquest estofat (Diazona violacea)...

... i acumulacions de branquetes trencades de Pentapora fascialis, un briozou de color taronja viu propi d'aquestes profunditats. En aquesta altra immersió en trobareu una imatge. I sí, els draps que es veuen són tovalloletes d'un sol ús...

Tot i les bones condicions, avui el temps d'immersió és més curt, ja que a més profunditat, degut a la major pressió, l'aire s'acaba més ràpid. Així que cap a la Maru falta gent!

Bon any!

Punt 334 (-55m) Un jardí groc! (esponges i ascidis)

Avui les previsions ens permeten ser prou optimistes com per poder anar una mica més lluny sense patir per la tornada. Enfilem cap al punt 334, davant de cala Canyelles (Lloret de Mar). És una zona de roca plana coberta de sediment, no esperem veure grans roques que sobresurtin, però quan hi ha substrat dur pel mig no se sap mai què hi pots trobar. Baixem!

Dels 10 fins al 40m de profunditat l'aigua és ben tèrbola, fruit de les darreres pluges, però arribem al fons i és ben clar. Una lleugera corrent amb la què caldrà estar atents per poder tornar al fondeig. I així que se'ns acostuma la vista a la poca llum, veiem aquest jardinet groc!

Avui és un dia que caldrà treure la lupa per apreciar molts dels organismes que hi ha. Comencem pels ascidis. A la imatge, una leucèmia (Halocynthia papillosa). Es tracta d'una espècie solitària, d'un 10cm d'alçada. És un organisme filtrador: l'aigua entra per la part de dalt (sifó bucal) i surt per aquesta segona obertura lateral anomenada sifó atrial. La major part del seu interior és una cavitat buida folrada per un  sac reixat anomenat faringe. L'aigua entrant és forçada a travessar la faringe i els nutrients que porta hi queden atrapats. La resta del seu aparell digestiu es troba a la base. Els excrements, junt amb l'aigua ja filtrada, són expulsats pel sifó atrial.

Aquí en canvi tenim una versió colonial d'ascidi, el Pseudodistoma crucigaster. Si cliqueu sobre la imatge podreu veure que la seva superfície està recoberta de puntets que corresponen als sifons de cadascun dels individus que el componen.

També se'n troben de vermells tot i que hi ha autors que consideren que es tracta d'una espècie diferent.

Altres, tot i ser colonials, només estan units per la base com en el cas de l'estofat (Diazona violacea). Per cert, ja veieu que el nom científic violacea vol dir violeta però ja veieu que no ho és gens! Curiosament, quan se'l conserva en alcohol per ser estudiat al laboratori sí que esdevé violeta. 

N'hi ha d'altres formen el què s'anomenen colònies incrustants. Aquest és el cas de Didemnum commune que no sabem què està recobrint, perquè l'ha cobert completament. El punts petits corresponen als sifons bucals de cada individu. En canvi els sifons atrials són compartits per diversos individus formant forats més grossos. Tot i semblar una esponja, si l'obríssim veuríem que no tenen res a veure!

Aquí en tenim un altre exemplar que està recobrin un hidroideu (un altre "parent" de les gorgònies)

I d'altres, tot i ser solitaris, la seva base forma un peduncle, com és el cas d'aquests Pycnoclavella sp.

Això sí, també tenen els seus depredadors que fan els seus estralls. En aquesta colònia de Pseudodistoma crucigaster no veiem qui se l'ha menjat...

Però a la base d'aquest estofat, força replegat hi trobem aquest cuc pla grisós, el Prostheceraeus vittatus.

Però tornem a la Pycnoclavella, perquè està acompanyada d'un parent de les gorgònies, però de tipus estolonífer. És a dir, fa unes branques que s'enganxen a un substrat, d'on en sobresurten els pòlips (les "trompetes" amb les quals s'alimenta). Caldrà que cliqueu sobre la imatge i mireu a la banda dreta dels ascidis, són com unes trompetes rosades transparents. Es tracta de Sarcodictyon catenatum

I encara n'hem trobat un altre a la base d'un estofat. Fixeu-vos en aquestes estructures marrons, resseguiu-les de dreta a esquerra i en distingireu unes altres "trompetes". Es tracta de Maasella edwardsi

Però el post d'avui va de coses grogues i no totes són petites: a la imatge una esponja canelobre (Axinella polypoides) que està sent una bona atalaia per aquestes estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) i per què un calamar hi deixi la seva posta!

Aquesta altra, tot i fer més de 60cm d'alçada veiem que té un potencial depredador fent-hi escalada. El veieu?

Aquí el teniu! Es tracta d'un nudibranqui, un tipus de llimac de mar, anomenat eolidaci ratllat (Fjordia lineata)

Una altra esponja de dimensions notables (més de 20cm de diàmetre) és aquesta orella d'elefant (Spongia lamella)

Altres organismes prefereixen cercar el seu aliment frugant per la sorra com aquesta garota de cor (Spatangus purpureus) 

I aquest n'és el seu esquelet on encara es fa més evident la seva forma de cor

Tot i la singularitat del lloc, aquí tampoc manca la petjada de l'activitat humana en forma de residus. A la imatge un got...

un envàs que no hem sabut identificar...

i un drap... I això no és degut al canvi climàtic i sí totalment evitable!!!

Ups! I ja a superfície un altre "objecte perdut" colonitzat per peus de cabra (Lepas anatifera). Llàstima que només s'assemblin als percebes i no hi hagi res per menjar!

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 336 (-53m) Coberts per una xarxa

Després d'uns dies de temps francament variable, finalment un dia que sembla que ens acompanyarà per fer una immersió en un punt més llunyà. Ens animem a anar al punt 336, unes pedretes a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Onada molt curta de vent que fa que el viatge sigui incòmode, però es pot fer. Baixem!

Caiem al costat d'una xarxa d'encerclament que no deu fer tant que hi és perquè encara se'n distingeix el fil. Just una mica més enllà està oberta com si fossin unes estovalles. I en sentit oposat es veu tota arreplegada. Suposem que el punt on s'ha enganxat és més endavant, però hi ha corrent arran del fons en sentit contrari. Així que massa esforços per fer a aquesta profunditat

Ens quedem prop del fondeig i explorem les poques pedres properes. Poques però particularment colonitzades que ja a primer cop d'ull, per la coloració, ens indiquen que hi ha organismes que no estem acostumats a veure

Aquí un tipus de corall solitari, una madrèpora pensem que es tracti del gènere Caryophyllia sp.

Resseguint la xarxa, veiem que en part ha cobert algunes roques, d'on en sobresurten alguns dels organismes que la colonitzen

Destaquen els colors vius de les esponges: la violada (Dysidea avara), la groga ramificada (Axinella verrucosa) on a sobre d'aquesta hi creix l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae). Si cliqueu a sobre la imatge la veureu més gran i podreu apreciar els què estan oberts (se'n veuen els tentacles) i els què estan tancats que semblen berrugues

De la varietat d'algues que hi ha, volem destacar per la seva forma curiosa la Valonia macrophysa. Es tracta d'aquestes boletes verdes d'un 2cm de diàmetre que semblen de vidre.

I pel què fa als ascidis, destacar aquest estofat (Diazona violacea)

I tot i que molt petita i escarransida, no volem deixar de testimoniar que hem trobat una gorgònia blanca (Eunicella singularis)

I arran de la xarxa aquesta mena de paraigua és un cuc! Es tracta de la Myxicola infundibulum. Aquesta mena de paraigua és el se aparell bucal amb el què atrapa el menjar. La resta de l'organisme es troba dins d'un tub gelatinós enterrat a la sorra del què amb prou feines se'n distingeixen els marges.

I per sobre la xarxa, un ou de rajada!

Això sí, avui finalment a superfície hem superat els 16ºC!!! Tot i que a baix encara és aquesta la temperatura, a 6m ja estem a 18ºC que quan fas mitja hora de descompressió s'agraeix! I cap a la Maru falta gent!

Pel què fa a la xarxa, al estar arreplegada, no està pescant i 53m no és una profunditat per fer bromes, així que ho consultarem amb els amics de pescafantasma.cat>> a veure què s'hi pot fer!

Salut!

Punt 325 (-42m) Un jardí al mig del fang!

Avui les previsions són excepcionals: calor de juny i mar planxada! I el què encara és millor, pràcticament no hi haurà vent en tot el dia! Si haguéssim pogut anar a l'aigua més sovint, avui no ens ho pensaríem i aniríem a veure gorgònies. Però estem una mica desentrenats, així que preferim, ser una mica més conservadors i no baixar a tanta profunditat. 

Ens decidim per un punt que a priori hauria ser diferent, una barra de roquetes molt plantes al mig d'una zona fangosa davant de la platja gran de Lloret de Mar. Caldrà estar atents a les aletes, en aquest tipus de fons, la mínima turbulència aixeca un núvol de pols que no t'hi veus! Baixem!

Caram, quina rebuda! Un banc de besucs petits que no paren de girar al voltant nostre! L'aigua és ben tèrbola pel sediment, i de bon començament no els sabem identificar. Però revisant les fotografies no hi ha dubte, són besucs!

El paisatge és ben curiós, hi ha molt de llot cobrint-ho tot, però al paisatge no hi dominen les espècies que estem habituats. Aquí els ascídis són enormes i formen unes colònies impressionants! A la imatge un estofat (Diazona violacea)

També destaquen les estrelles de cistell (Astrospartus mediterraneus), que a manca de punts que els hi serveixin d'atalaia, opten per estirar els seus braços cap amunt! I n'hi ha que s'hi posen amb força braços ben estesos!

Però sobretot ens crida l'atenció la gran quantitat d'anemones de tub (Cerianthus membranaceus). Es troben ancorades al sediment i poden tenir més de 100 tentacles!

Algunes són tan grosses que semblen palmeres. I el què encara ens agrada més és que algunes tenen a la seva base foronidis (Phoronis sp.)! (a la imatge semblen llumetes rosades). Si cliqueu sobre la imatge veureu que tenen un peduncle amb un plomall rosat. Només se'n coneixen 5 espècies al mediterrani. Normalment són molt petits i passen desapercebuts, però avui aquests també molt grossos i visibles!

Físicament semblant al foronidis, però que no tenen res a veure són les palmeretes (Sabella spallanzanii). En aquest cas es tracta d'un cuc de tub. El plomall que veiem correspon a la seva boca amb la què capta l'aliment.

En canvi, només hem trobat una ortiga (Anemonia viridis) que enlloc d'estar dreta, està tombada. I el seu tronc és ben rosat, en altres ocasions l'havíem vist taronjós

Tot i així, per la disposició dels tentacles que té, encara li pot caçar

A l'apartat d'esponges destaquem aquesta Petrosia ficiformis que segons els microorganismes simbionts que hi conviuen, en zones poc il·luminades pot ser ben blanca

Aquesta altra esponja taronjosa pensem que es tracta d'una Raspailia viminalis. 

I la que no havíem observat fins ara és aquesta Tedania anhelans. I és que a aquesta esponja li agraden els fons fangosos com el d'avui!

Aquesta esponja rosada (Disidea avara) ja us l'hem ensenyada en altres ocasions. Però avui aprofitem per que us fixeu en les bestioletes que hi ha a l'esquerra...

Aquí els hem pogut fotografiar de més a prop. Són misidiacis, us parents de les gambes ben petits que formen eixams

I continuant amb els organismes petits aquí tenim un llimac de mar anomenat eolidaci de Banyuls (Nemesignis banyulensis). Avui el trobem sobre un hidroïdeu (parent de les gorgònies tot i que a la imatge sembla una planta morta), però també els trobem sobre gorgònies, coral·ligen i algues

I a qui no hem vist, però també li ha agradat aquest lloc, és a un calamar (Loligo vulgaris). Aquí en teniu la seva posta!

Malauradament, tot i la singularitat de la vida que hi hem trobat, hi ha més tovalloletes d'un sol ús que mai!!!

Són ben bé com unes estovalles que ho cobreixen tot, ofegant la vida que hi ha sota

I tampoc hi podien faltar els fils de pescar... Són a la dreta de la imatge

També hi ha embolcalls de plàstic...

I encara hi ha qui al acabar-se una ampolla de vi, no sap què fer-ne, i la tira per la borda...

Avui hem allargat el temps de fons per poder captar tota aquesta vida que normalment no veiem, així que aprofitarem per fer el ronso dalt de la Maru

Salut!