Els Jardins Submergits de La Selva: de maig 2025

Matí assolellat i amb mar prou tranquil·la per poder fer immersió amb la Maru! Tot i així les previsions no són massa clares, així que ens decidim pel punt 320, davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Es tracta d'unes roques petites a 30m de profunditat, prou a prop del port per poder tornar de seguida si s'acaba aixecant mar. Baixem!

L'aigua als primers metres és força tèrbola, però just a tocar del fons la visibilitat millora. De fet, al voltant d'una de les pedres sembla que som a la termoclina: punt on es toca l'aigua escalfada pel Sol de la resta. Te n'adones perquè sembla com si hi haguessin vapors que no et deixen veure amb claredat. Però estranyament, no notem el canvi de temperatura. Serà doncs una entrada d'aigua dolça?

És més, just on hem baixat trobem una bonica colònia de madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa)! Potser no us semblarà un gran què, però fa cosa de 3 milions d'anys al Mediterrani hi havia una gran barrera coral·lina, formada justament de coixins de corall com el de la imatge!

Aquí en aquesta altra imatge veiem dues colònies que es toquen. Els individus que componen cada colònia formen una mena de coixí molt atapeït. Això ens indica que hi ha molta corrent.

Aquí, en canvi, no hi deu arribar tanta corrent, ja que els individus estan una mica més separats

De fet, entre els components de la colònia hi ha prou espai perquè s'hi amaguin ofiures! Es tracta d'un parent de les estrelles de mar de potes molt més primes. Les veieu com sobresurten del corall?

En aquesta imatge, una de les colònies és morta i deu haver rebut un cop amb algun objecte contundent ja que està trencada. Això sí, ens permet veure els individus al complet: són aquests tubs blanquinosos de la part esquerra. Qui ho diria, quan vistos des de dalt, que siguin tan llargs!

De fet, la cosa no acaba aquí, perquè no només veiem que la majoria tenen molt bona salut, sinó que en trobem més! Es tracta d'un organisme que prefereix substrats durs a poca profunditat (5-15m) perquè les algues simbionts que conté necessiten llum; avui, en canvi, en trobem a 30m!

És més, segons la bibliografia, els hi agraden els llocs amb corrents d'aigua dolça que aportin sediments. Serà això el què ens ha semblat quan hem arribat?

Si en voleu saber més detalls, en aquest post us n'expliquem algunes coses més!

Afegir que avui hem trobat per primera vegada aquest ascidi del gènere Polycarpa sp.. Es tracta d'animals filtradors: l'aigua entra per aquesta mena de "corona" i surt per un altre forat lateral que a la imatge no s'aprecia. L'aspecte "pelut" que té és degut a les algues que hi creixen a sobre (epibionts).

En aquest post us n'expliquem més detalls de com són!

Aquesta no és la primera vegada que visitem aquest punt, la darrera va ser al 2020 i, ja aleshores, ens va cridar l'atenció l'abundància d'esponges canelobre (Axinella polypoides).

Enguany en canvi, tot i trobar-ne, n'hi ha que fan força mala cara. Tot i així, a aquest captinyós (Scorpaena notata), sembla que li vagi per camuflar-se!

Tot i que aquest altre, ha preferit aquesta altra esponja!

Malauradament, altres esponges canelobre són mortes.

I respecte a la immersió del 2016, on hi havia gorgònies, enguany només hem trobat aquesta petita gorgònia blanca (Eunicella singularis). Pel què fa als olivarets (Leptogorgia sarmentosa), ni rastre!

En el capítol anemones, hem trobat ortigues (Anemone viridis) de grans dimensions, però no hem estat capaços de veure-hi cap gambeta transparent de les que s'hi solen amagar...

En canvi, acompanyant aquesta anemone de tub (Cerianthus membranaceus) hem tingut més sort: just a la part de dalt de la imatge hi hem trobat un foronidi (Phoronis australis): sembla un tros de blonda blanquinosa recargolada, però es tracta d'un petit animal filtrador emparentat amb els briozous!