Punt 191 (-31m) Esculls coral·lins mediterranis!

Avui ja és l'últim dia de bon temps fins a proper avís, així que no ens ho pensem i tornem al mateix punt (davant platja Fenals, Lloret de Mar). Encara hi ha algunes cosetes que us voldríem explicar... Baixem!

Quan ets al fons del mar i mires al teu voltant, no tota la roca és d'origen geològic, també n'hi ha de biogènic! És a dir, organismes vius amb el seu esquelet calcari van formant construccions que acaben essent l'hàbitat per a moltes altres espècies. De quines es tracten? Anem a veure-les d'una mica més de prop...

Aquestes làmines rosades que semblen un bolet de soca corresponen a l'alga coral·lina Lithophyllum stictaeforme. Sí, sí, és una alga rogenca i ben dura!

I aquí tenim una altra alga rogenca coral·lina, la Lithophyllum racemus. Aquesta en canvi forma el què s'anomena un rodòlit: es tracta de capes d'alga que embolcallen un gra de sorra o restes d'alguna petxina. Els corrents marins i la fauna la fan rodolar, pel què són com pilotetes ben vives per tots els costats!

Però quan parlem d'esculls coral·lins, ens referim a estructures molt més grans i massives. A la zona mediterrània n'hi havia fins fa cosa de 6 milions d'anys que el mar pràcticament es va assecar >>. En el seu lloc van quedar unes immenses salines on en alguns punts el gruix de sal és de fins a 3 km! Van caldre cosa de 2,5 milions d'anys perquè en el seu lloc es tornessin a formar esculls coral·lins. Però de quines espècies estem parlant? De cnidaris hexacoral·laris!

Els què ens seguiu ja sabeu que en aquest blog sovint parlem dels cnidaris, que vindrien a ser els organismes dotats de tentacles urticants. I en particular dels octocoral·laris, és a dir, el què tenen al voltant de la boca 8 tentacles com ara les gorgònies. Avui en canvi us volem parlar dels hexacoral·laris, els que acostumen a tenir 6 tentacles o múltiples de 6. Aquest és el cas de les anemones. Us en presentem unes quantes que hem vist avui. A la imatge una ortiga (Anemone viridis).

Més camuflada amb l'entorn l'Aiptasia mutabilis

De tentacles molt més curts i rabassuts és l'anemone guixuda (Cribrinopsis crassa)

I incrustada sobre una esponja groga tot i que també ho pot fer-ho sobre roca directament és l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae)

Totes aquestes són més o menys toves, pel què no formaran esculls coral·lins. Aleshores, de què estem parlant? De les madrèpores! Són semblants però d'esquelet molt calcificat. N'hi ha de solitàries, com la Balanophyllia europaea que vàrem trobar el passat octubre>> i d'altres que formen colònies que poden arribar a ser esculls coral·lins. I absolutament totes són espècies protegides!

I aquí teniu l'estrella de la immersió d'avui, la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa)!

Es tracta d'una espècia colonial que forma bioconstruccions amb forma de coixí. Cada individu fa un diàmetre de 4-5mm de forma més o menys arrodonida. En zones de poc corrent poden fer fins a 10 cm d'alçada. Té un esquelet calcari robust i estan unides entre elles per una massa calcària anomenada coenosteum. 

Es tracta d'un corall no tropical que s'alimenta del què poden captar els seus tentacles i sobretot de l'aliment que li proporcionen les zooxantel·les! Les zooxantel·les són algues que viuen dins de la madrèpora i tenen capacitat de fer la fotosíntesi. Les substàncies que produeixen serveixen d'aliment a la madrèpora. En conseqüència només trobarem la C. caespitosa en zones il·luminades, sent menys abundant a mida que baixem a més profunditat.

Les estructures que hem trobat avui ronden enter els 20 - 80 cm de diàmetre però el registre fòssil que se'n té ens diu moltes coses sobre el canvi climàtic! Al principi del post us hem dit que no és fins fa cosa de 2,5 milions d'anys que tenim esculls coral·lins protagonitzats per aquesta madrèpora. I on es trobaven? Doncs a Almeria hi ha una zona de més de 3.000 m²! Però encara és més interessant saber a quina altitud o profunditat respecte el nivell del mar al què es troben aquests fòssils. A Taranto (Itàlia) n'hi ha de quan el nivell del mar era 8 m més alt que no pas ara. I d'altres de quan el nivell del mar era 130 m per sota de l'actual! I tot i aquests grans canvis, C. caespitosa a continuat a formar esculls coral·lins.

Prefereix aigües tranquil·les amb aportacions importants d'aigua dolça. S'han aplicat tècniques de raigs X sobre fòssils i organismes vius i s'ha vist que els períodes de major creixement han estat en situacions de major aportació de sediments molt fins dels rius amb temperatures més elevades que les actuals

Aleshores què ha passat en aquesta colònia? Només la part marró fosc de l'esquerra és encara viva!

De la resta ja només en queda l'esquelet calcari. D'acord que acabem de passar un estiu particularment calorós, on la temperatura de l'aigua ha estat persistentment calenta. Però el registre fòssil ens indica que la temperatura no és un problema, podria ser la manca de pluges amb la conseqüent disminució de sediments i nutrients?

Bé, no sabem si es causa del canvi climàtic, però està clar que l'activitat humana té també impactes directes evidents: com aquest escull antiarrossegament llençat sobre una zona ja de per se rocosa!!!

O els fils de pescar i les tovalloletes d'un sol ús que també aquí s'hi estan acumulant...

En qualsevol cas no ens deixa de meravellar tot el que C. caespitosa ha arribat a superar en 2,5 milions d'anys! Ah! I si voleu veure un veritable escull coralí són a Croàcia a les illes de Prvic i Pag. Tot i que la més espectacular es troba al llac marí de Veliko al Parc Nacional de Mljet:  entre els 5 - 15m de profunditat hi ha una àrea de 650 m² coberta de colònies. Nosaltres no descartem posar-ho a la propera Carta als Reis, i vosaltres?

I mentre us ho penseu, per part nostra cap a la Maru falta gent!

Salut!

***********

Bibliografia específica

Aguirre J., Jiménez, A.P. (1998) Fossil analogues of present-day Cladocora caespitosa coral bancks: Sedimentary setting, dwelling comunity, and taphonomy. (Late Pliocene, W Mediterranean). Coral Reefs, vol 17, Issue 3, pp 203-213

Trainito E, Baldacconi R. (2016) Coralli del Mediterraneo. Ed. Il Castello