Punt 340 (-51m) Garotes de punxes llargues!

Matí assolellat i particularment tranquil, així que aprofitem per anar a l'extrem oriental dels Jardins Submergits de la Selva. Tot i que estem parlant de 5 milles nàutiques (9km aprox.), amb la Maru ens suposa una hora llarga de navegació i quedem fora del recer del cap de Tossa. Vaja que si hi ha un canvi de temps, no hi ha on amagar-se! De moment sembla que l'han encertada, així que enfilem cap a cala Canyelles (Lloret de Mar), al punt 340 a 51m de profunditat. L'aigua a superfície és a 23ºC i ens fa dubtar si abrigar-nos més o més. 

A baix segur que farà fred, però una parada de descompressió passant calor pot ser molt pesada. Ens decidim per continuar amb l'equip de ple hivern. Baixem!

Aigua molt tèrbola i temperatura de 16ºC, agraïm l'abric d'hivern! Es tracta d'un aflorament rocós format per roques molt petites que no aixequen un pam de terra, més o menys alineades.

Això sí, tanta fresqueta fa que aquesta alga roja (Lithophyllum stictaeforme) estigui particularment bé de salut. A d'altres immersions us hem fet notar que les vores se li tornen blanques quan està malament. Avui com podeu veure, no és pas el cas!

Aquí no trobem algues verdes coronant les roques, sinó que hi dominen sobretot les esponges

Tot i que per escaladors, els fregalls (Astrospartus mediterraneus) o també coneguts com a estrelles de mar de cistell. De fet es tracta d'una ofiura, un parent de les estrelles de mar de potes més primes. A qui ens fa l'efecte que hi ha dos individus...

Però i en aquesta? De fet els seus braços estan compostos de moltes ramificacions que estenen quan són de cacera. Avui es veu que ja deuen tenir la panxa plena!

A la part alta trobem alguna gorgònia groga que darrerament es diuen que es tractaria d'una Paramuricea gray. De fet, dins de les gorgònies, darrerament hi ha força canvis de nomenclatura. Això sí, quant de temps tindrà tan bon aspecte perquè aquesta tira de plàstic li està fent mal bé els pòlips que li permeten alimentar-se

De fet, per tot arreu hi ha tovalloletes d'un sol ús...

I entre les roques la nostra sorpresa del dia: la garota de punxes llargues (Centrostephanus longispinus). Fa uns 6cm de diàmetre, però les seves punxes poden arribar a fer el doble de llargada! El què les fa particularment fascinants d'observar és que aquestes punxes tenen bandes marronoses o blanquinoses. Al ser tan llargues es fa evident que no les paren de moure, cosa que amb d'altres espècies no se'n té aquesta percepció. 

Tot que se'n troben a tot el Mediterrani, és molt escassa i per això està a les llistes següents d'espècies protegides: segons la Convenció de Berna de vida salvatge europea (BERNA2-3), segons la Directiva Hàbitat 92/43 de conservació d'habitat naturals i seminaturals (annexes 2,4 i 5) i segons la Convenció de Barcelona referent a la protecció del medi marí Mediterrani (ASP 2-3). 

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!