Punt 149 bis (-38m) Ja és estiu!

Matí mig ennuvolat amb onades de mig metre molt seguides. I és que no bufa vent, però mar enfora n'hi ha i fa que ens arribin aquestes onades empipadores perquè són molt curtes. La Maru no es para de moure en totes direccions. D'immersió se'n pot fer, però esperar dalt de la barca es farà pesat. Així que avui ens decidim per un punt proper al port de Blanes, el 149 bis. Es tracta d'una roca allargada plena de forats acompanyades d'altres de fragmentades a 38m de profunditat. Baixem!

Només passar dels 6m ja notem un petit canvi de temperatura, però el canvi sobtat el trobem als 19m! Sí, sí, com si ja fos estiu que el Sol ja ha aconseguit escalfar l'aigua a tanta profunditat i només estem a 14 de juny. Ja ho veieu, 23ºC a superfície per després estar a només 16ºC! Això sí, la visibilitat ha millorat moltíssim respecte la setmana passada!

A una banda de la roca més gran fa una mica de penya-segat d'un 3m d'alçada. Aquí ens permet apreciar la vida que prefereix estar a la penombra i que és ben acolorida!

A la imatge el corall solitari groc (Leptopsammia pruvoti). Tot i que pot ser parasitat pel crustaci Megatrema anglicum, als espècimens de la imatge no se'n veuen.

I aquí un cuc, Protula tubularia. Sí, sí, no ens hem confós. Veieu el plomall blanc? Doncs aquest és el seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. La mateixa espècie pot tenir-ne d'altres colors taronjosos i rogencs. La resta de l'animal es troba dins del tub blanc que ell mateix ha produït. Això sí, si s'espanta, s'amaga tot ell dins del tub!

Però no tot són bèsties petites! Aquí una morena (Muraena helena) que prefereix espiar-nos durant la nostra exploració. 

Les pedres petites dels voltants també estan fortament colonitzades. I dalt de tot d'aquesta hi trobareu un captinyós (Scorpaena notata). És aquesta escorporeta petitona vermellosa que sembla que està gaudint de la panoràmica!

Pels voltants es veu alguna gorgònia blanca (Eunicella singularis)

I esponges de grans dimensions, com aquesta esponja canelobre (Axinella polypoides)

Malauradament, les altes temperatures també s'estan notant aquí. En ho indica aquesta alga roja calcària (Lithophyllum stictaeforme): quan està bé tota ella és de color roig vinós, però aquesta clapes blanques ens indiquen que no està bé de salut

I els impactes fruit de l'activitat humana no acaben aquí. A l'esquerra de la imatge hi ha fils de pescar...

caps...

Una nansa abandonada....

I si us hi fixeu a la part central de la imatge, hi ha una gorgònia vermella (Paramuricea clavata) que ha estat arrencada i arrossegada fins aquí. Ara ja l'estan colonitzant altres organismes i d'aquí la seva coloració fosca. I és que un cop l'arrenques no es torna a plantar perquè no és una planta que faci arrels, sinó un animal colonial!!!

I ara sí, cap a la Maru falta gent! Bé, avui, degut a l'onatge la veiem a estones!!!

Salut!