Punt 191 (-30m) Ja és primavera!

Tot i aquest pont tan fantàstic, el temps no acaba d'acompanyar sobretot a nivell marítim. Avui és l'únic dia que veiem alguna possibilitat de fer immersió, però amb Biodramina!!! A més l'aigua s'està escalfant molt ràpidament, a superfície ja és a 18ºC, així que el plàncton està creixent: ja és primavera! I això també vol dir, aigua tèrbola... Ens decidim a tornar al punt 191, on la setmana passada vàrem canviar l'hidròfon i parar més atenció a els organismes de menors dimensions... Baixem!

A la part més alta de les roques hi predominen les algues

Com aquesta alga verda Flabellia petiolata 

O aquesta alga bruna del gènere Dictyota sp.

I aquesta alga roja (Peyssonnelia sp.) acompanyant aquesta esponja taronjada lobulada (Agelas oroides)

Passejant-s'hi per sobre trobem aquest eolidaci de Banyuls (Nemesignis banyulensis) que ens mostra els seus tentacles orals (les banyes allargades de punta blanquinosa), els rinòfors amb els què nota el gust (la parella de banyetes rugoses de color ataronjat) i els cerata amb els que respira (tota la resta de "punxes")! 

Perquè us feu una idea de com es nota l'onatge tot i ser a 30m de profunditat, fixeu-vos amb els rinòfors, els té una mica doblegats cap a un costat!

Fent-li companyia hi ha també un grapat de flabelines d'Ischia (Paraflabellina ischitana). En aquesta espècie els tentacles orals són llisos, violats amb les puntes blanques i els rinòfors tenen la mateixa coloració però són rugosos

En aquesta imatge es pot apreciar millor la rugositat dels rinòfors. A la punta dels cerata, de color blanc, hi ha el cnidosac. Es tracta d'un espai on acumula les cèl·lules urticants dels cnidaris dels quals s'alimenta i que pot expulsar quan necessiti defensar-se!

Però què són els cnidaris? Un conjunt d'organismes que tenen en comú un aparell bucal format per tentacles urticants. Hi incloem animals tan diversos com les meduses, les gorgònies o com els hidraris de la imatge. Si us hi fixeu a les branques hi podreu distingir uns petits "paraigües", són els pòlips! Així que aquests llimacs de mar que us acabem de descriure, no estan pas interessats a les algues, sinó en aquests hidraris del gènere Eudendrium sp. dels quals s'alimenta. Vaja, que al contrari dels seus cosins terrestres, aquests són ben carnívors!

Així que com a parent de l'hidrari tenim aquesta anemone (Anemonia viridis) amb tentacles que fan més de 15cm de llargada

I de menors dimensions aquesta anemone de tub (Cerianthus membranaceus) que avui està amagat i podem apreciar com n'és de tou el tub on s'amaga

I aquí en canvi en tenim una versió colonial de cnidari i molt calcificada. Es tracta de la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa) 

Els individus estan molt a prop els uns dels altres i només en veiem la part de la boca, la resta de l'individu continua per sota dins d'un tub ben dur. Tot i que entre mig algun altre organisme s'hi amaga com esponges o ofiures. Però si és un cnidari, on són els tentacles?

Doncs per veure els tentacles caldrà fixar-se en aquestes estructures ratllades i veureu que en sobresurten com uns dits transparents. Ep! Que no us enganyi, tot i ser transparents són ben urticants!

I aquest en canvi, no és un cnidari, sinó un cuc que viu dins del tub calcari que s'ha fet ell mateix. El plomall que es veu és part del seu aparell bucal. Filtra l'aigua d'on n'extreu els microorganismes dels quals s'alimenta. S'ha vist que a les puntes d'aquest plomall hi té una mena d'ulls molt senzills que detecten foscor i moviment, per això així que t'hi apropes de seguida desapareix dins del tub. Avui encara hem estat de sort que s'ha deixat fer una foto abans d'amagar-se!

I controlant els nostres moviments està aquest reiet (Apogon imberbis)

Malauradament, també hi trobem tovalloletes d'un sol ús escampades per tot arreu... Tan difícil és llençar-les a la brossa?

Bé, tot i la Biodramina tant d'onatge és atabalador, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 325 (-42m): Estrella de sorra

Matí primaveral que des de la platja semblava de mar plana i sense vent, però a mar... Molta mar de fons del la ventada del dia anterior, d'onada en general baixeta però molt seguida. Per entendre'ns: un dia de Biodramina si n'haguéssim portat! Avui tornem al punt 325, una zona de fons fangós (sorra molt fina) que és molt diferent de les roques que acostumem a visitar. Hi ha dos motius que ens conviden a fer-hi una nova visita: 1) fa dos anys era ple d'estofats (Diazona violacea) i l'any passat no n'hi havia! Hauran tornat? I 2) hi ha molts foronidis (Phoronis sp) i particularment grossos. Com que no en tenim cap foto en detall, avui tornarem a provar sort. Som davant de la platja gran de Lloret de Mar i l'aigua a superfície ja comença a escalfar-se molt ràpid, ja tenim 16ºC. Com serà al fons? BAIXEM!

L'aigua és ben tèrbola fins al fons, i és que és primavera: amb tantes pluges, han arribat molts nutrients i el plàncton està creixent. Això sí, al fons encara hi fa fred: 15ºC. I d'entrada no veiem ni estofats ni foronidis, però sí aquestes esponges de més de 20 cm d'alçada colonitzades per tota mena d'organismes

Entre d'altres esponges, aquesta Dysidea fragilis

I a la base hi ha la Tedania anhelans

Mirant-la de prop hi trobem aquests petits ascidis (Pycnoclavella sp). Es tracta d'animals filtradors de poc més d'1cm d'alçada

Un "parent" seu és aquesta leucèmia (Halocynthia papillosa) que en fa més de 10 cm d'alçada. L'aigua entra per aquesta obertura apical i surt per la què es veu a la seva esquerra un xic més avall. Aquí en trobareu més detalls. Aquesta espècie està recoberta de petites espines que li donen un aspecte vellutat

Ens retrobem amb aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa), i diem retrobem perquè ja la vàrem fotografiar al juny del 2025. I tot i que té un aspecte desmillorat ja que les branques acostumen a ser vermelloses fins a les puntes, no ha empitjorat des d'aleshores

Això sí, mirant-la de ven a prop veiem per una banda que es tracta d'un organisme colonial: cada "trompeteta" (pòlip) correspon a l'aparell bucal dels individus que el componen. Però a més ens hem trobat aquesta cosa blanquinosa que no aconseguim identificar. S'accepten propostes! 

I en aquest món on res és el què sembla, aquí tenim aquesta mena d'arbret...

Que resulta que també està ple de pòlips! És a dir, que som  davant d'un altre organisme colonial, un hidroïdeu. I d'arbret res, sinó que és "caçador", ja que els pòlips són urticants

Bé, urticants per a alguns, perquè aquest llimac de mar (Nemesignis banyulensis) se'ls menja! Sí, sí, aquí els llimacs de mar no són vegetarians, sinó carnívors!

I penjant sobre una pedreta trobem aquesta Alicia mirabilis. Es tracta d'un altre parent de meduses i anemones. Ara està contreta, i fa uns 10 cm d'alçada. Però a la nit, s'estira fins a 40cm i mostra un tronc encapçalat per tentacles. Impossible d'imaginar, oi?

I tot que pràcticament no hi ha substrat dur on agafar-se, destaquem aquestes algues verdes (Flabellia petiolata). Sí, sí, tot i ser a la penombra es pot fer la fotosíntesi!

Però encara són més curioses aquestes taques blanques. Podria semblar rosada si no fos perquè som sota l'aigua. Si feu la imatge més gran veureu que es tracta d'una estructura tota reticulada, és un briozou. Es un organisme que també viu en colònies, en aquest cas colonitzant algues. Microscòpicament veuríem uns plomalls que li serveixen per captar aliment. Això sí, que hi siguin no vol dir que l'alga estigui en mal estat!

I aquí tenim la sorpresa del dia: una estrella de sorra (Astropecten aranciacus). Són pròpies de fons arenosos i d'hàbits nocturns. En altres ocasions us hem parlat dels peus ambulacrals: una mena de tentacles retràctils que tenen sota les potes que li permeten desplaçar-se. Aquí amb una altra espècie es veuen particularment bé. És a dir, l'estrella no s'alça i camina per desplaçar-se, sinó que és el moviment sincrònic d'aquests peus ambulacrals que li permeten moure's. Amb l'estrella de sorra a més hi ha un munt d'espines

La veritat que aquesta estrella és desplaça a tota velocitat, i quan topa amb un obstacle com amb el rodòlit  (una alga calcària) de la imatge de seguida a aixecat la pota i ens els ha mostrat!

D'un altre tarannà és aquesta estrella vermella espinosa (Echinaster sepositus) que no s'ha mogut ni un pèl

Malauradament, en aquesta àrea de vida tan singular és a l'hora un autèntic abocador: amb tovalloletes d'un sol ús...

...i fils de pescar tan recents que es distingeixen perfectament!

I ara sí, tot i no haver trobat ni estofats ni foronidis, cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 186 (-30m) Inspeccionant esponges i més!

Finalment un matí ben tranquil amb previsió que continuï així fins ben bé al migdia. Com que alguns portem des del desembre sense fer immersió ens decidim per un punt, poc profund, proper a Blanes. El punt 186 que es ben ple d'esponges canelobre. A veure en quin estat es troben després de diversos estius amb aigües apersistentment calentes. Baixem!

L'aigua és a 14 ºC pel què cal tapar-se i, a més, després de tanta pluja, és ben tèrbola. Tot i així, un cop a baix hem estat de sort, no és massa bruta!

A la part alta de les roques destaquen les algues verdes Halimeda tuna i just per sota, amb forma de ventall, la Flabellia petiolata

Mirant de prop l'Halimeda tuna es veu que no s'ho està passant gaire bé. Si no fos perquè som sota l'aigua es diria que està deshidratada!

Una mica més enllà veiem algunes esponges canelobre (Axinella polypoides). No n'hi ha tantes com a anteriors ocasions: 2020>>  2014>>

Són força menys ramificades

I en mal estat de salut. La de la imatge té ramificacions ben mortes

Inclús a les parts aparentment sanes, sembla que s'estiguin desescamant. Seran els efectes d'aquest parell d'estius persistentment calurosos?

Bé, en qualsevol cas per a aquesta esponja està clar que el problema és un altre: un fil de pescar!

A la part baixa de les roques, en algunes zones estan totalment colonitzades per l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae)

Tot i semblar flors, es tracta d'animals urticants! Vaja, vindrien a ser com medusetes amb el cap enganxat a la roca i ens ensenya la seva boca rodeja de tentacles

El més curiós del cas, és que també té predilecció per colonitzar aquesta esponja groga: Axinella damicornis. A la imatge hi ha anemones "obertes" mostrant els tentacles al costat d'altres que els tenen amagats que sembla que a l'esponja li hagin sortit berrugues!

Aquí tenim un altre exemplar d'Axinella damicornis sense colonitzar. Clicant sobre la imatge la veureu més gran i podreu apreciar com als marges de les crestes hi ha unes estructures transparents acabades en un forat: són els òsculs, els canals de sortida de l'aigua que filtren

Continuant amb les esponges, aquí en tenim una de groga incrustant (Poecilosclerida). En aquest cas els òsculs no són tan aparents. Això sí, la taca rosada del costat no és cap esponja, sinó una alga calcària, la Mesophyllum alternans

Passant a les esponges taronjades, a la imatge una Spirastrella cunctatrix. En aquest cas sí que són evidents els canals que desenboquen als òsculs!

D'aspecte més fràgil i porós és aquesta esponja blavosa (Phorbas tenacior). Per tots els foradets petits és per on entra l'aigua que filtra l'esponja, viatja per canals cada vegada més grans fins a desembocar a l'òscul

I la que ja sembla que siguem sobre una superfície lunar és la Hemimycale columella. Als "cràters" hi ha tot de forats petits per on entra l'aigua i els òsculs formen aquestes sortides més elevades

I ni que sigui per celebrar l'èxit de l'expedició Artemis II donant la volta a la lluna, us deixem aquest detall dels "cràters" d'aquesta esponja

Però d'entre totes les esponges ens crida l'atenció aquesta que sobresurt mirant cap al terra...

Es tracta de la Dysidea fragilis i sembla que s'estigui reproduint per fragmentació, cosa gens habitual... Aquí uns en fèiem cinc cèntims!

I ben nerviosa que estiguem tan entretinguts amb les esponges hi ha aquesta petita morena (Muraena helena)

I aquest cabot d'alga (Gobius cruentatus) que mira de passar desapercebut!

Però aquí baix també és primavera i val la pena donar un cop d'ull a tot el què semblin "arbustos" que sovint són el dinar dels llimacs de mar. Avui estem de sort, uns eolidacis de Banyuls (Nemesignis banyulensis)!

Si us hi fixeu té dos parells de banyes: els tentacles orals (els blaus i llargs) amb els què palpa i olora i, un altre parell ben drets, són els rinòfors, amb els que sent el gust! 

Aquí el teniu de cara on es poden distingir millor.

Aquí el podem veure una mica millor la resta de la seva anatomia. Totes aquestes "punxes" que es veuren són les cerata a través de les quals respira! Si en voleu saber més, en aquest post us en donàvem més detalls

Un cuc que imita l'anatomia de l'eolidaci de Banyuls, tot i que sense "punxes" és aquesta planària rosa (Prostheceraeus roseus). Però a part de tenir un "aire", no tenen res a veure!

Com tampoc té res a veure amb el corall vermell aquest fals corall (Myriapora truncata). Si us hi fixeu al voltant dels "branquillons" estan coberts d'una mena de plomalls. Es tracta d'un animal colonial, un briozou, on cada individu que el forma exposa el seu aparell bucal (els "plomalls") per a captar l'aliment. I per si us en queda cap dubte, no té cap valor comercial!

Un parent seu seria aquesta Pentapora fascialis i no és cap planta...

Veieu com també té petits "ventalls"?

Avui a més hem trobat dues espècies de cogombres de mar: la pitxota terrosa (Holothuria tubulosa)

I una pitxota sorrenca (Holothuria poli) mudant! Això només ho havíem vist al 2022!

I com ja sabeu, sempre estem a l'aguait de les gorgònies. Avui, només n'hem vist de blanques (Eunicella singularis). Algunes d'aspecte "despentinat" amb els pòlips amagats...

I d'altres amb aquest aspecte de pala de rem...

amb els pòlips fora... Recordar que aquests sí que estan "emparentats" amb el corall vermell que també té pòlips! Ja ho veieu que no tenen res a veure amb els "ventalls" dels briozous!

I ara sí, tot que hem pogut allargar força més la immersió per ser de menor profunditat, toca tornar dalt de la Maru!

Salut!