Fe d'errates

Benvolguts lectors gràcies a la col·laboració d'alguns de vosaltres volem recalcar uns errors que hem fet en la identificació de les espècies següents:

Aquesta esponja en forma de càlix ha deixat d'anomenar-se Spongia agaricina, 

ara és Spongia lamella.

Aquest llimac de mar també ha canviat de nom, abans era Hyselodoris elegans, i ara és Felimare picta.

Aquesta esponja del gènere Verongia, ara es diu Aplysina.

Aquí tenim a l'Astrospartus mediterraneus amb algunes de les seves potes desplegades. Sovint us l'hem mostrada agafada a alguna gorgònia tota recargolada. Bé en aquest cas l'error ha estat en dir que es tracta d'una estrella de mar quan realment és una ofiura, organisme evolutivament molt proper a les estrelles de mar.

Aquestes correccions ja han estat fetes a la resta del blog. Comentar a més que tenim alguns dubtes amb les gorgònies i justament per això hem ampliat l'objectiu del Projecte amb GorGene: a veure si mirant els gens acaben de dir de quina espècie es tracta!

Des d'aquí el nostre agraïment a tots els col·laboradors per tenir-nos al dia de tantes novetats taxonòmiques!!! 

Salut!

Continuem explorant Ca l'Esteve (-53m)

En contra del què deien les previsions meteorològiques finalment hem pogut sortir i hem tornat a Ca l'Esteve per continuar l'exploració.

Aquesta vegada ens hem acostat a una formació rocosa una mica més gran, així que veureu la transició del paisatge des de la sorra amb pedres petites fins a aquesta roca.

Colonitzant pedres petites ja trobem gorgònia rosada (Eunicella verrucosa) i un bon exemplar de l'esponja amb forma de càlix (Spongia lamella).

No podem evitar estar fascinats per la quantitat d'esponges de grans dimensions (Spongia lamella) que hi ha, així que casi sense voler en fem una mica d'inventari!  Sobre aquestes línies la trobem  acompanyada d'una anèmona de grans dimensions que no havíem vist mai abans a aquesta profunditat.

Un altre exemplar d'aquesta esponja 

 I ja sobre la roca més grossa podem apreciar l'efecte atraient que té sobre certes espècies de peixos. Sobretot la forcadella (Anthias anthias), peix rosat habitual en aquestes formacions a aquesta profunditat.

En un dels costats de la roca un parell de llagostes han aprofitat per fer-hi el seu cau. Les veieu?

Malauradament també hi ha una bossa de plàstic, ECS!

 I ja pensant-se que no l'havíem vist aquí teniu aquesta escórpora de fons o cap-roig (Scorpaena scrofa)

I perquè no sigui dit, la nostra estimada gorgònia vermella (Paramuricea clavata) 

també ha tingut un representant!

Des d'aquí salutacions als amics del GROC (Grup de Recerca d'Opistobranquis de Catalunya) que diumenge també ells estáven gaudint de les aigües de La Selva!

I el nostre agraïment a l'Esteve per la seva col·laboració!

Salut!

Tornem a Ca l'Esteve! (-53m)

Aprofitant aquesta treva de bona mar hem decidit tornar a Ca l'Esteve. L'altra vegada vàrem tenir força problemes amb el flaix de la càmara i què carai, el punt s'ho val!

Aquí us podem mostrar una mica millor què hi ha a 53m de profunditat:

 Gorgònies rosades (Eunicella verrucosa) amb l'ofiura de cistell (Astrospartus mediterraneus) enganxada a sobre.

Curiosament aquí hem vist que aquesta espècie de gorgònia enlloc de créixer fent angle recte amb el fons, més aviat feia angle de 45º, es diria que li fa mandra créixer en alçada.

 I aquesta no té cap ofiura a sobre?

Ups! Mirant de més a prop en trobem moltes de ben petitones! Quantes n'hi compteu en aquesta foto?

Com veieu, les pedres petites estan molt sol·licitades!

 I en el racó resguardat d'aquesta pedra hi trobem una posta de calamar (Loligo vulgaris), 

són aquesta mena de dits llargaruts blancs.

Una esponja en forma de càlix (Spongia lamella) que ens recorda als mars tropicals

 I aquesta pedreta tan colonitzada resulta que no és una pedra sinó una esponja! 

Potser un tros de l'espècie de la foto anterior?

 Una petita gorgònia vermella (Paramuricea clavata) objecte del nostre estudi genètic, però que hem deixat tranquil·la al no formar part d'un "bosc"

I pels amants de les coses petites, aquí tenim el germà gran dels llimacs de mar marins (Felimare picta). Nois, tot i que n'hem vist de més petites, com que anem amb una lent per fotografiar coses grosses com les gorgònies, després passar a les petites no sempre és possible!

I com ja hem dit al principi hem repetit punt d'immersió. I no només això, tot i ser una zona sense punts de referència clars (com ara una roca gran), ens hem trobat que fins i tot li hem tornat a fer una foto a una mateixa gorgònia! Ens sabríeu dir a quina?

Des d'aquí el nostre agraïment especial a l'Esteve que novament ens ha brindat la seva col·laboració i bona punteria per fondejar en aquest punt!

Salut!

Punt 63 (-51m)

Avui encara hem tingut ganes de més i aprofitant que el temps ens ha acompanyat hem enfilat cap al punt 63, a 51m de profunditat.

Paisatge de roca plana semienterrada, on en els punts que sobresurt és colonitzada per fauna multicolor.

Gorgònia groga (Paramuricea grayi)

Esponja amb forma de canalobre (Axinella polypoides)

Gorgònia vermella (Paramuricea clavata)

Esponja amb forma de càlix (Spongia lamella)

Salut!

Punt 150 (-38m)

Avui comencem el dia fent una immersió una mica menys profunda. Baixem al punt 150 a 38m. Es tracta d'una barra de roques sobre un fons de sorra.

Us presentem alguns dels seus habitants:

L'esponja Aplysina cavernicola. 

Fals corall (Myriapora truncata)

Mirant-la de més a prop no hi trobem les "floretes blanques" (pòlips) que caracteritzen el veritable corall vermell.

I ja acompanyant-nos durant la parada de descompressió un exèrcit d'"aliens" ens ha vingut a saludar. Es tracta de ctenòfors (Mnemiopsis leidyi): animals gelatinosos que recorden a les meduses però que no són urticants. Tot un espectacle!

Salut!

Punt 193: REPETIM! (-57m)

Avui hem repetit el punt 193 a 57m per mostrejar gorgònies vermelles per l'estudi genètic GorGene. Malauradament se'ns continua resistint perquè les gorgònies no creixen sobre la roca que sobresurt, sinó sobre una llosa recoberta de sediment cosa que fa difícil localitzar el punt on n'hi ha més densitat.
Així que repetim!

En aquesta zona són més abundants les gorgònies blanques (Eunicella singularis)

Novament no detectem cap "bosc" de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata), només colònies aïllades

Resultat: poques gorgònies vermelles i una sorpreseta, la veieu a la foto?

...

...

Enmig d'aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis) tenim un petit gall de Sant Pere (Zeus faber)!


Des d'aquí el nostre agraiment a la Patufa II per acompanyar-nos!
Salut!

FELIÇ 2014

Des de l'equip de S'Agulla us desitgem: