dissabte, 14 de novembre del 2020

Punt 240 (-42m) Un dia de coves petites

Avui, ja que la mar està com un plat, decidim visitar un punt nou: el 240 (-42m). Es troba a la barra que corre paral·lela a la costa entre Blanes i Lloret de mar. Baixem!!!

L'aigua està bastant neta. Sorpren el gran nombre de forats molt colonitzats que hi ha a la roca. Entre els "habitants" hi podem veure una llagosta (Palinurus elephas) cap per avall. Sì sì heu vist bé, no és un efecte òptic !!!

Us l'apropem en aquesta imatge 

Aquí tenim una altra cova petita on es refugien les forcadelles (Anthias anthias). El seu interior està entapissat per esponges d'or (Aplysina cavernicola), són aquests tubs curts de color groc 

En canvi a la paret externa d'aquesta altra mini cova les taques violades corresponen a l'esponja  Oscarella lobularis, i d'aspecte semblant però de color verdós és el tunicat Cystodytes dellechiajei. Destaquem, a més, l'estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata) que sembla es prepari per menjar-se les esponges

Qui sembla que no vulgui menjar és aquesta altra estrella de mar vermella Echinaster sepositus

I com a cada immersió no podia faltar la secció d'objectes perduts: aquí tenim un tros de xarxa que tapa l'espai entre dues roques, formant una mini cova...


...la bola de fil de pescar ...

Però el que realment ens ha cridat l'atenció és aquesta sola de sabata ... Com ha arribat fins aquí?


I mentre busquem una resposta a aquest misteri, tornem cap a la Maru, que com sempre ens espera a dalt.
Salut!

diumenge, 1 de novembre del 2020

Projecte DePlaMar: plàstics en un metre quadrat de platja

Aquest febrer passat us explicàvem que començàvem el projecte DePlaMar >> : detecció de plàstics al mar que floten damunt dels Jardins Submergits de la Selva mitjançant un dron, el Borinot!!! Malauradament, quan tot just havíem rebut l'aparell va tocar confinar-se. I després, tant de trànsit marítim no feia aconsellable treure'l a volar.

Durant el setembre i octubre hem pogut posar a prova la metodologia i en breu us en passarem imatges.

Mentrestant ens hem estat preguntant quina és la subestimació del plàstic que hem detectat des de l'aire respecte el total. Una nova casualitat ens ha portat a que aquest cap de setmana estem de confinament perimetral. Així que hem agafat la motxilla i hem anat a la platja de Santa Cristina (Lloret de Mar) que queda davant dels Jardins Submergits de la Selva

Ja ho veieu, són les 9:30 del matí i ni una ànima!

I aquí teniu l'experiment del dia: hem marcat l'àrea d'1 m2 i anem a veure què hi trobem!


RESULTATS:

I aquí en teniu el resultat: un pot d'olives tacat de quitrà, un tros de caixa de plàstic, una pulsera de roba sintètica d'una discoteca, burilles, embolcalls de caramels, una boleta de plàstic de les que acompanyen els esquers per pescar amb canya, una cullereta de gelat i tot de trossos de plàstic impossibles d'identificar

Amb l'ajuda d'un programa informàtic en calculem l'àrea real que ocupen, és a dir, no estirem els trossos ni aplanem burilles, boletes, la cullereta o el pot d'olives

I també en mesurem la longitud màxima




Superfície total del plàstic: 262 cm2
Representen el 2'6% d'1 m2


Gràfica de la relació de llargades dels objectes plàstics trobats


Fins ara amb el dron hem pogut detectar objectes majors de 10cm de llargada, cosa que amb el mostreig realitzat correspondria a un 6% del total aproximadament.

CONCLUSIÓ
Tot i que el punt de mostreig de la platja era a la línia d'acumulació de material que fan les onades, el resultat és molt orientatiu per analitzar la grandària dels plàstics que hi ha.
Amb el dron n'estem detectant de majors de 10cm i la majoria són de color blanc. 
En el mostreig d'avui només veuríem el pot d'olives i el tros de caixa si aquests fossin blancs, però al ser transparent ens indica que detectem menys d'aquest 6% del total.

El plàstic que s'arriba a detectar serà poc, però ens dóna una idea aproximada de l'abast de la seva presència en àrees molt grans (transectes d'un quilòmetre de llarg).

Salut!

Amb el suport de:







diumenge, 18 d’octubre del 2020

Punt 141 (-45m) Els veïns de sempre...

Avui després de gairebé un any hem tornat al punt 141 (-45m) davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Volem esbrinar si és un punt de trobada de llagostes (Palinurus elephas), tal com vam veure al novembre 2019.
Baixem!!!

Aquesta vegada l'aigua està bastant neta. Veiem que la roca està recoberta d'una alga verda filamentosa, sembla que està substituint les algues vermelles incrustants. No sabem si és una cosa temporal o si la roca quedarà així com la veiem avui

Comencem a mirar els forats. Ens sorprèn aquesta llagosta molt grossa que ens planta cara davant de l'entrada del seu cau

Al forat del costat en trobem una altra de la mateixa talla que tampoc sembla molt contenta de la nostra visita

Seguint el perfil de la roca ens trobem aquesta llagosta de talla petita que ocupa un forat una mica incòmode. I a la part de baix trobem un altre conegut d'aquest punt, un cranc sastre (Galathea strigosa)
 
I no podia faltar la mòllera de roca (Phycis phycis)

Per alergrar-nos el dia ens ha vingut a visitar un verderol. Així és com s'anomena la fase juvenil de la círvia (Seriola dumerilii). Es tracta d'un potent i ràpid depredador pelàgic

Acabant el recorregut trobem una altra llagosta de talla petita, enmig d'uns caps que porten molt de temps en la roca

Pel què fa a l'apartat d' objectes perduts", aquí  tenim un drap al costat d'una esponja de color gris clar (Ircinia oros) freqüent en indrets poc il·luminats


Nosaltres ara sí que no ens podem entretenir més i tornem cap a la Maru.
Salut!