dijous, 8 de desembre de 2011

La millor de l'any!!!

Ostres, el d'avui la veritat que les imatges no fan justícia a totes les sensacions viscudes. Aquesta ha estat realment una immersió per emmarcar!

Comencem: matí tranquil, assoleiat però fred. En Dídac del Blanes Sub puntual ja ens està esperant amb la la Zodiak gran. Carreguem trastos i cap al marge del canó de Blanes falta gent! Sí, ja hi vàrem anar al principi d'aquest mostreig però al tractar-se d'una zona tan gran hem decidit mostrejar una miqueta més al sud. La imatge que tenim del sónar és més que encoratjadora: un caient molt abrupte que on fa paret com a mínim farà 30m d'alçada i per rematar una columna davant d'aquesta paret que a la part de dalt té un tall en forma de creu que sembla talment com si algú l'hagués fet amb el ganivet. De fet és tan xocant que torturem (una vegada més) en Dídac perquè la nostra situació sigui tan ajustada com sigui possible a les coordenades GPS que tenim. Bé, això i que el què marca el sónar de la barca sigui coherent, és a dir, que la profunditat sigui l'esperada amb aquest perfil d'estar davant d'un marge que no serà la primera vegada que els satèl·lits ens fan una jugada!

La mar està plana, tant que ens sembla volar mentre navegem cap al punt de mostreig. Arribem a la zona i intentem ajustar la nostra posició just al tros de marge on hi ha aquesta columna davant, fondejem una boia. El punt més alt es troba a 65m de profunditat. Pel mostreig anterior esperem trobar gorgònies, així que tocarà estar molt atent a les corrents i coordinar-nos com mai per fer el mostreig: es tracta de 10m més de profunditat de l'habitual i això es tradueix en un major consum d'aire. Així que millor si fem 10 minuts de fons que no pas 12 ja que la decompressió (temps de seguretat que ens hem de quedar a poca fondària abans de sortir de l'aigua) es dispararà.

Tot preparat? Baixem!

L'aigua és verdosa i no veiem el fons, ens guiem pel cap del fondeig per no desviar-nos del punt que volem mostrejar. Ja a 20m de profunditat es distingeix un fons on la meitat és ben blanca i l'altra és més negra que la gola del llop! Ja estem somrient veient que som al marge... Continuem baixant i distingim la columna quadrangular amb els 2 talls amb forma de creu a sobre! Sembla impossible que s'hagi pogut formar així aquests talls, el fons és exactament com es veia al sonar!!! Normalment el sónar, com les fotos aeries de les muntanyes, com que normalment no les veus des d'aquell angle costa de creure que realment tinguin aquella forma, però això d'avui és clavat!
Continuem baixant... I cap als 40m UAU! Una tupida franja de gorgònies tapissen la zona més propera al marge i la part de dalt de la columna! És un jardí! I per rematar un gall de Sant Pere ens fa la benvinguda...
IMPRESSIONANT!

Ah! I voleu riure... El fondeig ha caigut just al mig de l'esquerda amb forma de creu que hi ha sobre la columna. Vaja, ni que es tractés d'un mapa del tresor i haúéssim caigut sobre la creueta! FELICITATS DÍDAC!

I la millor notícia de totes, NO HI HA CORRENT!

Ens acostem al marge per mirar cap a l'abisme, és ben bé que avui hem trobat on hi ha el tap del fons del mar i l'han tret! Normalment, depenent de la visibilitat ho veus tot més o menys blavós, però com aquell negre que sembli que et vulgui xuclar... MAI!

A més de les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) hi ha d'altres espècie de gorgònies que miren també de fer-se una mica d'espai. Avui no només la feina de mesurar gorgònies serà dura (n'hi ha molta densitat) sinó que també la de fer inventari fotogràfic, tenim de tot! A part de les gòrgònies a la paret del marge trobem els organismes que acostumen a poblar les roques i coves inclosos uns bocinets de corall vermell. A mitja paret, entre la columna i el marge hi trobem una esquerda on una móllera de roca hi fa el cau.

Sentim no poder-vos oferir més fotos, però d'aquest paradís si no volem que esdevingui un infern val més no adormir-se i marxar ràpid cap amunt!

Un cop a 5m, durant la deco continuavem mirant cap avall a veure si encara podíem distingir alguna coseta d'aquell fantastic paradís que hem tingut la sort de gaudir per uns minuts...


Fosqueta però el gall de Sant Pere no estava per fotos!
 




 
Móllera de roca (Phycis phycis)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada