Punt 236 (-55m) Continuem a la part profunda dels Jardins!

Després d'un cap de setmana que no hem fet més que avortar immersions degut al fort corrent, avui el dia s'aixeca assolellat i aparentment tranquil. En aquesta època de l'any és quan les aigües acostumen a ser més clares, així que decidim continuar explorant la zona profunda dels Jardins Submergits de la Selva. Som a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Tirem el fondeig per senyalar el punt i sembla que hi continua havent força corrent. Esperem que a baix la cosa estigui més tranquil·la. Baixem!

Acabem de passar dels 26ºC de la superfície als 15ºC, BRRRRRR!!! I pel camí hem trobat molt corrent, però aquí baix aquesta gorgònia vermella (Paramuricea clavata), ens dóna la benvinguda!

Afortunadament aquí hi ha poc corrent, així que decidim tirar endavant amb la immersió. Continuem explorant aquesta gran llosa on les gorgònies estan posades com si fossin les alzines d'una devesa

De fet estem en un marge de la zona rocosa i, ens sorprèn veure com roquetes tan petites dels voltants, també són un bon punt d'ancoratge per a gorgònies vermelles i blanques (Eunicella singularis)

També hi trobem gorgònies rosades (Eunicella verrucosa) de grans dimensions

Com també volem destacar els "bolets" vermells de la imatge. Tot i tenir també un peduncle, no hi tenen res a veure! Es tracta d'un animal colonial que filtra l'aigua per alimentar-se. Cada parella de foradets que té corresponen a un sol individu: un és per on entra l'aigua i l'altre per on surt

Tot i el corrent que hauria de propiciar que les gorgònies s'alimentin, en trobem amb els pòlips amagats. Aquest és el cas de la de l'esquerra que té un aspecte com de filferro, mentre que la del centre té un aspecte més esponjós perquè té els pòlips oberts. Però no li trobeu alguna cosa d'estranya?

Us ho ensenyem de més a prop: hi té fil de pescar enganxat!!!

I això té les seves conseqüències: fa que hi hagi fregament amb els pòlips, en deteriori el teixit i finalment la branca mor com en el cas de la de la imatge. 

Això sí, a les estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) no els hi importa que la gorgònia sigui viva o morta per enfilar-s'hi. Tot li va bé com a talaia des d'on caçar!

I nosaltres que tornem cap a la Maru, certificant que no només les gorgònies vermelles pateixen conseqüències directes de pescadors esportius inconscients, sinó que les rosades com la de la imatge també.

Salut!