Punt 330 (-40m) Primera restauració de Restaurem!

Després d'un mes de caps de setmana amb mala mar, avui, que la cosa sembla una mica més tranquil·la, SORTIM!!! Es tracta del punt 330 i continuant amb el projecte Restaurem! anem a intentar restaurar, en la mesura del possible, aquest enclavament. 

El primer obstacle és la temperatura! I és que a superfície estem a 26ºC i a baix només 15ªC. Com t'equipes per no passar fred, però alhora, no morir-te de calor? Nosaltres anem amb el què s'anomena un "traje sec", és a dir, una mena de bossa de plàstic amb braços i cames. Té una cremallera que és per on ens fiquem dins, i només en sobresurten les mans i el cap que protegim amb guants i caputxa. La resta del cos queda dins de la "bossa" i estarà sec. Però per evitar que entri aigua, els canells i el coll estrenyen molt i la calor no ajuda a suportar-ho. Per què ho fem? Bàsicament per dos motius: 1) perquè a l'hivern no pateixes gens de fred, et pots posar tants jerseis a sota com vulguis! I 2) per seguretat, nosaltres portem una armilla inflable que ens permet pujar i baixar dins de la columna d'aigua. Si s'espatllés, encara podríem fer servir el traje com a sistema per fer-nos pujar i baixar, ja que també és ple d'aire que podem controlar. Aleshores a l'estiu què fem si l'aigua no està tan freda? Doncs anem amb poca roba, però tècnica que ens ajudi a no passar massa fred ni massa calor... Baixem!

La zona rocosa continua plena de vida. Aquí ens ha cridat l'atenció les restes de petxina de pelegrí (Pecten jacobaeus), i no pensem que s'hagi passat cap pelegrí per fer el Camino de Santiago, sinó més aviat, són les restes del sopar d'algun pop!

Mirant-la amb més deteniment hi observem aquesta mà de mort (Alcyonium acaule) amb els seus pòlips blancs oberts. És un parent de les gorgònies!

I aquests ascidis (Synoicum blochmanni) que semblen bolets, però que es tracta d'animals colonials filtradors! Sí us agraden, aquí en trobareu d'altres!

I ara sí, anem a veure què hi podem fer amb aquestes"boles" que es formen que són una barreja de fils de pescar, tovalloletes d'un sol ús i d'altres objectes no compostables resultants de l'activitat humana... En trobareu més imatges a la immersió passada... La veritat és que està tot molt enganxat i de seguida ens trobem anant de banda a banda del fons marí. Nosaltres ja no ens hi podem quedar gaire estona més, així que hem de tallar el fil i recollir el que puguem. 

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

I aquest és el resultat de la retirada de brossa d'avui. Els caps grans que vàrem fotografiar el dia passat els hem hagut de deixar, massa llargs i difícil de valorar si es poden treure o no. I sap greu veure tants organismes incrustats, però és que acaben funcionant com barreres de brossa que prop de les roques, acaben tapant els forats que són la llar de molts organismes.

Continuarem informant!

Salut!

Amb el suport de:

Punt 191 (-31m) Revisant l'hidròfon!

Tot i que les previsions meteorològiques indiquen ona curteta i molt seguida... vaja, marejada quasi assegurada, ens animem a fer un punt relativament proper. Així que ben mirat, què millor que anar a donar un cop d'ull a l'hidròfon?! El passat 18 de novembre el vàrem canviar a fi de descarregar les dades recollides i canviar-li la bateria. L'anterior va fer un centenar de registracions d'una mateixa cèrvia (Seriola dumerilii) marcada a Banyuls (França) el 6 d'agost del 2021 i que rondava la nostra zona entre el 12 l'octubre - 16 novembre 2022. És a dir, ben poc temps després d'haver col·locat l'hidròfon. Aquí teniu un gràfic del seu periple, tot i que encara caldria afegir-hi les dades que la localitzen a Blanes. 

Aquesta història i la d'altres peixos marcats la podeu seguir a marcatgemari.cat A veure si enguany aconseguim registrar-ne més! Baixem!

Així primer de tot comencem verificant el què hi hem vingut a fer: l'hidròfon. Tot correcte i funcionant. Això sí, tot i que només han passat 2 mesos, ja està molt colonitzat.

I ara a gaudir del punt que sempre té sorpreses!

I aquí teniu l'estrella de la immersió d'avui, la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa)! Es tracta de l'escull coral·lí mediterrani. Ja us en vàrem parlar extensament ara tot just fa un any i, aquesta fotografia és d'aleshores

I aquest és l'aspecte que té ara: veieu com de la part de dalt és més blanquinosa? Aquesta zona de l'escull està morta. Si bé aquest estiu passat ha estat persistentment calorós, no sabem si aquest és l'únic motiu del seu mal estat de salut

En canvi, si mirem la part central, veiem que estan bé de salut. Si us hi fixeu, tenen els tentacles desplegats que els hi serveixen per captar l'aliment

Una mica més enllà hem trobat altres colònies més petites que presenten un bon estat de salut com la de la fotografia. Així que aprofitant les visites periòdiques a l'hidròfon, farem seguiment de com evoluciona la madrèpora

Un "parent" de la madrèpora, però de tentacles molt més curts i rabassuts és l'anemone guixuda (Cribrinopsis crassa).

I amb tentacles molt més llargs tenim aquesta ortiga (Anemonia viridis). Tant aquesta com l'anterior poden ser la llar de petites gambes transparent, però avui tampoc hem estat de sort

I per acabar aquest capítol d'organismes amb tentacles urticants (cnidaris) tenim aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis). La veritat que tampoc té bon aspecte: totes les puntes de les branques les té colonitzades per altres organismes. Això només passa quan està debilitada. I és que per molt ben armada que estigui amb aquests tentacles, si les condicions ambientals no són favorables, no pot sortir corrents!

Esperem que no acabi com aquesta gorgònia!

L'aspecte general de les petites pedres que trobem en aquest punt són com la de la imatge

Amb presència d'algues verdes (Halimeda tuna) a la part superior i just a sota hi predominen les esponges

Acompanyats d'altres organismes filtradors com aquests petits ascidis (Pycnoclavella sp) on cada individu està separat de l'altre i té un peduncle amb el què s'agafa al substrat

Mentre altres ascidis prefereixen fer colònies ben compactes (Synoicum blochmanni) que fa que semblin mores o...

... bolets!

I qui ha decidit jugar a cuit i amagar amb nosaltres és aquest tord negre (Labrus merula) escapolint-se per tots els forats que ha trobat!

Malauradament, també aquí tenim "objectes perduts" com aquest xarxa...

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 310 (-37m ) Serp de mar!

Matí assolellat que no volem desaprofitar. Som al punt 310, entre les platges de Fenals i cala Santa Cristina (Lloret de Mar). Es tracta d'una barra rocosa fragmentada situada a 37m de profunditat. Baixem!

Sovint quan ens apropem a una roca, el què veiem no és aquesta imatge acolorida, sinó ben al contrari! El què veiem és com una mena d'ombra sobre un fons que s'intueix sorrenc. Encens el focus i primer de tot veus els peixos que neden al voltant. En aquest tram de costa, si veus castanyoletes (Chromis chromis) és que estàs en algun lloc fins als 40m de profunditat...

Però si en canvi veus forcadelles (Anthias anthias) és que ets dels 35m de profunditat en avall. Però i si en trobes tots dos com avui? Doncs vol dir que ets al voltant dels 35-37m. Ep! En aigües més transparents com les de les illes Balears hauríem de baixar a força més profunditat per trobar-les!

A aquesta profunditat el paisatge se l'anomena coral·ligen. Aquí ja no dominen les algues verdes i les que hi ha són rogenques. Les de la imatge (Lithophyllum stictiforme) que recorden als bolets de soca, són molt calcificades. És a dir, són ben dures!

Tot i que sempre trobem algunes excepcions, com l'alga verda Halimeda tuna que colonitza les parts més elevades de la roca. Tant les unes com les altres fan la fotosíntesi igual que les plantes de terra ferma

Les que pròpiament no fan la fotosíntesi, tot i tenir algues vivint dins d'elles són les esponges. D'aquí que tinguin necessitat d'estar en zones il·luminades tot i que la major part de l'aliment l'aconsegueixen filtrant l'aigua

Aquí podeu apreciar tot el sistema de canals que té la Dysidea avara. Pels forats petits són les vies d'entrada. I al final d'aquesta mena de "dits" hi trobem els òsculs, que són els forats de sortida. Cliqueu sobre la imatge per fer-la més gran i veureu com acaben en una mena de tub transparent! I ja posats, també veureu que els forats són aprofitats per d'altres organismes per fer-hi la casa!

L'estratègia del filtratge de l'aigua no és exclusiva de les esponges. A la imatge no són caramels ni bolets sinó una forma colonial d'ascidia, la Synoicum blochmanni. De fet evolutivament són més propers a nosaltres que les estrelles de mar o les gambes perquè tenen una estructura primitiva de columna vertebral!  En aquesta altra immersió en trobareu d'altres de solitaris transparents on podreu apreciar-ne les "costelles">> 

D'altres organismes aposten per la caça activa mitjançant tentacles urticants que paralitzen les preses. A la imatge una ortiga (Anemonia viridis). Normalment els tentacles estan aixecats, però aquesta els té anormalment caiguts. No us sabem dir-vos el per què.

Aquesta anemona de tub (Cerianthus membranaceus) segueix la mateixa estratègia

Aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis) vindria a ser una versió colonial de les anemones. Però avui no comparteix que sigui un bon dia per caçar, així que té els seus tentacles ben amagats. D'aquí que sembli un filferrro!

Un altre organisme colonial són les puntetes de neptú (Reteporella grimaldii). En aquest cas els individus que la formen són microscòpics i els seus tentacles impossibles de veure a ull nu. Així que gaudirem de l'espectacle del seu aspecte!

I no ens en podem estar de mostrar-vos aquest cuc Protula tubularia. El plomall és el seu aparell bucal per captar l'aliment. La resta de l'animal es troba dins del tub. I com l'espanteu, el plomall també hi anirà dins!

Passejant-se per sobre, sense massa miraments trobem aquesta estrella ataronjada (Hacelia attenuata)

I entre els peixos carnívors quines estratègies hi ha? Uns, com aquesta serp de mar (Ophisurus serpens) decideixen enterrar-se i restar a l'aguait. Es tracta d'un peix força comú, però la seva tàctica és tan efectiva que és la primera vegada que aconseguim fotografiar-lo!

I d'altres com aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) es refien tant del seu camuflatge que senzillament es queden quiets!

Malauradament, avui tampoc podia faltar l'apartat d'objectes perduts. A la imatge una sabata...

Fils de pescar recents...

...o molt recents...

D'altres que ja hi porten més temps...

I fins i tot xarxes!

I nosaltres que ja ens toca tornar cap a la Maru que s'està girant mal temps!

Salut!

Es Graó, punt 236 (-52m) No només canvi climàtic (7)

 Novament un dia que es preveu adient per anar una mica lluny amb la Maru. Enfilem cap a la zona que entre nosaltres anomenem Es Graó (punt 236) que correspon a l'inici de la llosa més propera a Blanes on es troben boscos de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Seguint amb el projecte No només canvi climàtic>>, anem a veure en quin estat es troben. Baixem!

A primera vista sembla que les gorgònies vermelles tinguin bon estat de salut tot i les calorades de l'estiu passat

Treiem el metre i les comencem a mesurar. Bé, la que hi ha en primer pla és evident que ha rebut algun cop o estrebada gens natural. Les gorgònies vermellis són força flexibles i resisteixen molt bé l'embat de les correntades. De fet quan para el corrent marí, es troben ben dretes. Aquesta en canvi ha estat trencada d'arran de terra. Serà deguda a la pràctica del curricà de fons? (Aquesta tècnica consisteix a lligar un plom a l'esquer per assegurar-nos que va arran de terra. L'asquer es tira des de l'embarcació amb el motor en marxa per tal d'anar-lo arrossegant pel fons. Així que en cas de topar amb una gorgònia, s'hi podria enredar i acabar arrencant amb la força del vaixell)

Novament veiem que les estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus), aprofiten les gorgònies per enfilar-s'hi

Aquestes estrelles de mar són d'hàbits més aviat nocturns, pel què a aquesta hora del matí és normal trobar-les amb els braços replegats

Bé, o no tan replegats. Però realment cadascuna d'aquestes "boletes" amb les què acaben els baços es poden estirar completament formant una xarxa

També trobem esponges canalobre (Axinella polypoides), amb el seu color taronja tan característic

Ens sorpràn trobar aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa), gorgònia més pròpia d'aigües menys profundes. I si us hi fixeu hi té un parell d'estrelles de mar de cistell ben petitones al damunt!

La veritat que està sent un dia molt profitós en quan a gorgònies. A la imatge una gorgònia groga Paramuricea grayi. Fins ara he observat que forma colònies de mitjana més petites (uns 20 cm d'alçada), no formen grans grups i sobretot que els seus pòlips (les petites "floretes" per on s'alimenta) són força més grans i robustes. Malauradament, avui com que l'aigua és clara, no hi ha aliment i els pòlips estan amagats. És per això que avui les gorgònies que us mostrem tenen un aspecte de filferro colorejat enlloc de l'estructura esponjosa com us hem mostrat a d'altres immersions

A la imatge una grogònia blanca (Eunicella singularis), més pròpia d'aigües menys profundes en bon estat de conservació

Aprofitem l'avinentesa per mostrar-vos millor aquesta mena de "bolets" vermells, però que de bolets no en tenen res: ni són fongs, ni fan espores. Es tracte de colònies d'ascidies, uns organismes filtradors. Hi ha espècies de vida lliure o que part del seu cicle de vida ho és, n'hi ha de solitàries i n'hi ha que formen colònies on els individus estan enganxats un al costat de l'altre formant formes curioses com la de la imatge (Synoicum blochmanni)

I d'entre moltes esponges, destacar la Hexadella racovitzai que pot arribar a recobrir porcions grans de roca

Però no tot són bones notícies. examinant amb més deteniment aquest grogònia de 80cm i probablement més de 100 anys d'edat hi veiem quelcom que s'hi ha enredat...

I efectivament es tracta d'un fil de pescar. Aquest és molt recent ja que en qüestió d'una setmana estaria recobert d'algues. Tot i la seva aparença inofensiva són un gran problema per a les gorgònies pel motiu següent: les gorgònies creixen en llocs on hi ha forts corrents que l'abasteixen de menjar, el fet de tenir un fil enrollat li provoca un fregament continuo que acaba deteriorant els teixits i es converteix en la via d'entrada d'altres organims que l'aniran depredant. De fet en aquesta mateixa gorgònia, a la part del marge d'abaix es veu d'un color marronós, això ens indica que està malalta i s'està deteriorant

Així que ja ho veieu, una gorgònia arrencada i tombada, una altra amb un fil enrotllat... i això només en 10 minuts d'immersió! Aquest tipus de lesions no són degudes al canvi climàtic!!!

Seguirem informant. Salut!

Projecte amb el suport de: