dissabte, 13 de gener del 2024

Punt 191 (-30m) Revisant l'hidròfon!

Tot i que les previsions meteorològiques indiquen ona curteta i molt seguida... vaja, marejada quasi assegurada, ens animem a fer un punt relativament proper. Així que ben mirat, què millor que anar a donar un cop d'ull a l'hidròfon?! El passat 18 de novembre el vàrem canviar a fi de descarregar les dades recollides i canviar-li la bateria. L'anterior va fer un centenar de registracions d'una mateixa cèrvia (Seriola dumerilii) marcada a Banyuls (França) el 6 d'agost del 2021 i que rondava la nostra zona entre el 12 l'octubre - 16 novembre 2022. És a dir, ben poc temps després d'haver col·locat l'hidròfon. Aquí teniu un gràfic del seu periple, tot i que encara caldria afegir-hi les dades que la localitzen a Blanes. 
Aquesta història i la d'altres peixos marcats la podeu seguir a marcatgemari.cat A veure si enguany aconseguim registrar-ne més! Baixem!

Així primer de tot comencem verificant el què hi hem vingut a fer: l'hidròfon. Tot correcte i funcionant. Això sí, tot i que només han passat 2 mesos, ja està molt colonitzat.
I ara a gaudir del punt que sempre té sorpreses!

I aquí teniu l'estrella de la immersió d'avui, la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa)! Es tracta de l'escull coral·lí mediterrani. Ja us en vàrem parlar extensament ara tot just fa un any i, aquesta fotografia és d'aleshores


I aquest és l'aspecte que té ara: veieu com de la part de dalt és més blanquinosa? Aquesta zona de l'escull està morta. Si bé aquest estiu passat ha estat persistentment calorós, no sabem si aquest és l'únic motiu del seu mal estat de salut

En canvi, si mirem la part central, veiem que estan bé de salut. Si us hi fixeu, tenen els tentacles desplegats que els hi serveixen per captar l'aliment

Una mica més enllà hem trobat altres colònies més petites que presenten un bon estat de salut com la de la fotografia. Així que aprofitant les visites periòdiques a l'hidròfon, farem seguiment de com evoluciona la madrèpora

Un "parent" de la madrèpora, però de tentacles molt més curts i rabassuts és l'anemone guixuda (Cribrinopsis crassa).

I amb tentacles molt més llargs tenim aquesta ortiga (Anemone viridis). Tant aquesta com l'anterior poden ser la llar de petites gambes transparent, però avui tampoc hem estat de sort

I per acabar aquest capítol d'organismes amb tentacles urticants (cnidaris) tenim aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis). La veritat que tampoc té bon aspecte: totes les puntes de les branques les té colonitzades per altres organismes. Això només passa quan està debilitada. I és que per molt ben armada que estigui amb aquests tentacles, si les condicions ambientals no són favorables, no pot sortir corrents!

Esperem que no acabi com aquesta gorgònia!

L'aspecte general de les petites pedres que trobem en aquest punt són com la de la imatge

Amb presència d'algues verdes (Halimeda tuna) a la part superior i just a sota hi predominen les esponges

Acompanyats d'altres organismes filtradors com aquests petits ascidis (Pycnoclavella communis) on cada individu està separat de l'altre i té un peduncle amb el què s'agafa al substrat

Mentre altres ascidis prefereixen fer colònies ben compactes (Synoicum blochmanni) que fa que semblin mores o...

... bolets!

I qui ha decidit jugar a cuit i amagar amb nosaltres és aquest tord negre (Labrus merula) escapolint-se per tots els forats que ha trobat!

Malauradament, també aquí tenim "objectes perduts" com aquest xarxa...

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!